El primer Baròmetre del Consell Social de la UIB mostra que només el 51,2% dels estudiants voldria rebre majoritàriament les classes en català, mentre que un 40,4% opta pel castellà, en un context de convivència lingüística però amb grans diferències segons els estudis i els territoris. L’enquesta, basada en 2.067 respostes, també revela que l’ús del català a les aules varia de manera molt marcada entre facultats i illes, amb casos especialment singulars com el de Formentera, on cap estudiant declara voler rebre les classes majoritàriament en castellà.

“Quan em vaig jubilar, tenia claríssim que no em trobarien a una butaca”, així respon Francesc, de 81 anys, a l’aula 3 de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la UIB, on espera amb els seus companys que arribi el professor per començar la darrera classe d’Interculturalitat i migracions: ciència al servei de la convivència. Els 120 alumnes del Diploma d’Especialització de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) –cap a un nou humanisme– tenen fins al 30 de novembre per entregar el treball amb el qual seran avaluats d’aquesta matèria –també poden titular sense fer cap avaluació si assisteixen al 80% de les hores de classe. “Són els millors alumnes que he tingut mai. Són reflexius i oberts, gent avesada a escoltar, una cosa estranya avui dia”, explica el professor de l’assignatura i de Sociologia David Abril. “Participen sense que els ho demani, plantegen coses, les qüestionen... Això és l’ideal a qualsevol edat i és més difícil d’aconseguir amb gent jove”, afegeix, a més de reconèixer que la realitat que ha trobat a la UOM “ha superat” les seves expectatives –és la primera vegada que hi fa classe.

Més de 14.500 alumnes estudiaran a la Universitat de les Illes Balears (UIB) durant el curs 2025-2026, xifres pròximes al límit de capacitat de la institució. Així ho ha explicat aquest divendres el rector de la universitat, Jaume Carot, en el marc de la jornada d'obertura del curs acadèmic. Del total d'estudiants, entre 11.500 i 12.000 seran estudiants de grau; entre 1.500 i 1.600, de màster, i uns 1.000, de doctorat. Aquestes xifres, ha apuntat, es mouen en les mitjanes habituals de la UIB. "No podem créixer molt més, tenim limitacions d'espai serioses", ha explicat.

V.A. va ser professor d’educació física a l’IES Les Corts durant menys de tres mesos, a principis del curs 2020-2021. En aquell període de temps s'haurien concentrat els comentaris i tocaments que li han valgut la denúncia de nou alumnes. Totes feien primer d’ESO menys una, que feia tercer. El cas es jutja aquesta setmana a l’Audiència de Barcelona, i l’home s’exposa a una petició de 45 anys de presó per part de la Fiscalia per abús sexual continuat a menors. Ell, però, s'ha exculpat del tot amb una declaració plena de les paraules "mai", "fals" i "rotundament fals".

“No sabia que el nostre vot tingués tan poc pes”, exposa Shamila, que estudia tercer de Filosofia a la UIB. “Em sembla molt lleig i ho veig problemàtic, perquè som la majoria”, afegeix. “És ben normal que la gent no hi participi”, opina, per la seva banda, Maria, que estudia Filologia Anglesa. Aquestes són les opinions de dues estudiants davant el fet que a les eleccions rectorals el vot dels estudiants valgui just un 25%. Basta que un candidat convenci majoritàriament el professorat permanent (51% de pes electoral) per guanyar les eleccions. Es podria donar el cas que els alumnes votassin tots a un candidat i que perdés.

“M’agrada molt llegir. Sé que no és habitual”

Maite, 16 anys

La pintura, llegir i escriure són algunes de les coses que més agraden a Maite. “Sé que no és habitual entre la gent de la meva edat, però són maneres de desconnectar i d’expressar coses que sent. M’encanta MarioBenedetti”. Aquesta jove explica que, si el professor que té davant la motiva, li venen “moltes més ganes d’aprendre”. “Sembla més interessant el que diu i me’n record més temps”, afegeix. Quant a les seves respostes al test que li vàrem fer, Maite va indicar que Ramon Llull era un poeta, però no coneixia el vessant filosòfic del mallorquí. Tampoc no va saber identificar l’autor de La novena simfonia ni el director de Todo sobre mi madre. Ara bé, de seguida va saber el nom de l’autora de Harry Potter. Quant al país més poblat, desconeixia que fos l’Índia i va assenyalar la Xina, que ho va ser fins a l’any 2023.

]]>

La qüestió del consum de psicofàrmacs, particularment entre adolescents i joves, està esdevenint preocupant. Així ho estableixen els darrers estudis, dels quals s’ha fet ressò l’ARA, que assenyalen que “l'any 2023, l'últim amb dades governamentals definitives, més d'1,2 milions de catalans van rebre almenys una dispensació d'antidepressius”. Les prescripcions entre els menors de quinze anys i des del 2020 s’han més que triplicat. La notícia també diu que aquests medicaments, “grosso modo, anestesien les emocions”.

]]>

Carla Gutiérrez Fuster, del col·legi Sant Gaietà de Palma, ha obtingut la millor nota d'accés a la universitat a les Balears, amb un 9,8 de la PBAU i un 9,92 sobre 10 de nota d'accés. Juntament amb els altres dotze amb millors qualificacions de les Illes, va ser rebuda divendres per la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el rector de la UIB, Jaume Carot. Carla ja fa temps que sap que el seu somni és estudiar medicina a la Universitat de València: "De la part de biologia, sempre m'ha agradat el que té a veure amb el cos humà. Per això la feina de metge m'atreu molt", confessa. Ara, mira el seu passat amb orgull i recorda tots els dies que ha passat aprenent la lliçó. "Per estudiar no em faig esquemes, sinó que assimil el temari de dilluns a divendres i el cap de setmana el dedic a repassar-ho tot", ha explicat. Igualment, Gutiérrez té clar que també s'han de permetre moments de relax: "Jo em concentr i puc estudiar moltes hores seguides, tot i que també vaig amb les amigues o a córrer per distreure'm".

]]> Fins a l’any 1914, a la ciutat universitària més antiga d’Alemanya hi va haver una presó d’estudiants. Pel que sembla, des del segle XVIII i fins a principis del XIX, els que cursaven estudis universitaris pertanyien a una categoria de ciutadà ben diferent dels treballadors, funcionaris o jubilats, i entre altres coses no havien de respondre davant les autoritats policials i jurídiques que emparaven (i controlaven) els altres residents. La presó d’estudiants, administrada pels rectors, degans i catedràtics, servia per castigar els alumnes que incomplien les regles de la institució. Així, a les cel·les humides i fosques hi anaven a parar els promotors del desordre públic i els incívics, els que s’acarnissaven a les baralles de carrer i als combats d’esgrima, o els culpables d’assetjament i abusos contra unes noies que encara no podien accedir a l’educació superior.

]]>

Durant els anys 80, milers d’estudiants de vuitè d’EGB­–l’actual segon d’ESO– de tot Espanya arribaven a l’Arenal entre els mesos de març i juny per gaudir d’un viatge de fi de curs. Una estampa habitual a la zona era veure grups d’entre 50 i 100 alumnes custodiats per només un professor, molt abans que la llei establís l’obligatorietat d’un responsable per cada desena. El costum ha anat llanguint i aquella font d’ingressos per als hotels, comerços i discoteques de la zona va evolucionar. Avui dia, els viatges d’estudis ja no tenen condició de fenomen i s’han convertit en residuals. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) xifra en menys d’un 3% els establiments que acullen aquest tipus de turisme.

]]>

Pocs dies abans que comencin els exàmens de la Selectivitat o PBAU 2024 a les Balears us posam a prova per saber si encertaríeu alguna de les preguntes a les quals els alumnes illencs s'enfrontaran la setmana que ve. Quan va ser la Guerra Civil espanyola? De quin any és la catedral de Lleó? A quin corrent artístic pertany? Què és el catabolisme? Les sabríeu respondre?

]]>

Tal vegada un cop acabada la fase d'estudi, la millor manera de preparar-se per a Selectivitat és fer i revisar els exàmens dels anys anteriors. Tot i que les preguntes són, habitualment, completament diferents, professors i alumnes que han fet les proves PBAU els darrers anys coincideixen que fer exàmens amb una estructura pràcticament idèntica ajuda molt a preparar-se pel que vindrà els pròxims dies. A partir del pròxim dimarts, 11 de juny, els estudiants de les Illes Balears s'examinaran de les matèries que han estudiat durant el Batxillerat i per això us oferim exemplars dels exàmens dels anys anteriors per facilitar el darrer repàs. A més d'una breu explicació de cada prova, trobareu els PDF de les proves des del 2021 fins a enguany. Cal recordar que els estudiants disposaran d'una hora i mitja per fer cada prova.

]]>

11, 12 i 13 de juny. Aquests dies estan marcats al calendari dels milers d’estudiants que enguany es presentaran a la PBAU (Selectivitat). Per primera vegada, les proves es faran d’acord amb els currículums educatius de la LOMLOE, de base més competencial que els sistemes anteriors –com la LOMQUE–, més teòrics. De fet, aquesta generació és la primera que ha completat el Batxillerat segons els paràmetres d’aquesta Llei. Tant els professors com els alumnes veuen amb recel els exàmens d’enguany, perquè no és fàcil ser els primers a enfrontar-s’hi. “És com si fóssim conillets d’índies i fan proves amb nosaltres a Batxillerat, quan ens jugam el futur. Esper que no posin moltes preguntes de tipus LOMLOE, perquè són entravessades”, explica Toni Moragues, que ha estudiat l’itinerari Científic”.

]]>

Les famílies d'avui en dia estan, en general, més implicades en l'escola dels seus fills i això, a vegades, es trasllada també a les tasques i els deures, si és que en tenen, que els alumnes han de fer a casa. Però, fins a quin punt pares i mares han d'ajudar els seus fills a fer els deures? El pedagog Jesús Blanquet opina que les famílies poden ajudar els fills en les tasques escolars –tot i que això també dependrà, diu, del grau de preparació i formació que tinguin i de si poden conciliar feina i família– però deixa ben clar que "ajudar no vol dir fer la feina per ells".

]]>

El nivell i la presència del català a les escoles d'arreu de les Balears continua a la baixa. Actualment, amb el model del Decret de mínims, s'exigeix que el 50% de les classes siguin en català, com a mínim. Malgrat aquesta normativa, els centres educatius es troben amb un alumnat que en poques ocasions acaba Primària amb un nivell adequat de català: "Tenim infants que diuen frases com 'Jo com un bocadill' o 'me fa mal la rodill' i això malgrat que duen escolaritzats aquí molts d'anys", lamenta el director del CEIP Es Molinar, Biel Artigues.

]]>

El Govern ha autoritzat la UIB a començar a impartir el grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport a partir del curs 2024-2025. Ara bé, la implantació definitiva dels estudis queda pendent de la declaració del caràcter oficial dels estudis i la posterior inscripció al Registre d'Universitats, Centres i títols per part del Consell de Ministres.

]]>

Prop de 30 persones s'han manifestat aquest dijous a les 12.00 hores a la plaça del Tub per solidaritzar-se amb el poble palestí. En una trobada convocada per la plataforma Ciutadans per Palestina a Mallorca, desenes d'estudiants han exigit aturar el "genocidi" contra Palestina per part d'Israel, en el marc d'una convocatòria arreu de l'estat espanyol. Un dels membres de la plataforma ha assenyalat que "no s'ha pogut arribar a tots els centres educatius i a la universitat perquè no va haver-hi temps de convocar a nivell local". Sota aquesta premissa, ha explicat que han decidit sumar-se a les mobilitzacions estatals perquè "estudiants de Palestina estan sent massacrats". "Creiem que com a joves tenim el deure de sortir al carrer per manifestar-nos i posar veu a aquells que no poden", ha conclòs. Els assistents han assistit amb pancartes on es podia llegir 'Aturem el genocidi a Palestina', 'Freedom Georges Abdallah' i 'Mallorca amb Palestina, cap agressió sense resposta'.

]]>

La Universitat de les Illes Balears (UIB) també comença les classes aquest dilluns, amb uns 10.000 alumnes de grau matriculats. En sumar els estudiants de màster i d'altres cursos, s'arriba als 15.000 alumnes.

]]>

Les Illes Balears són la comunitat autònoma on més dones estan matriculades i acaben els estudis universitaris, amb un 59,6% i un 65,2%, respectivament. Així ho determina l'informe Les universitats espanyoles. Una perspectiva autonòmica 2023, presentat per la Fundació Àcid. Una altra dada curiosa és que les Illes són la tercera comunitat amb menor proporció de titulats en STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics ), amb un 16%, enfront del 22% de mitjana de tot l'Estat. Però la dada positiva és que és la quarta pel que fa a presència relativa de les dones en aquests estudis (38%).

]]>

“Malauradament el sistema educatiu no sol formar per parlar en públic”, assegura Sergi Manaut, especialista en innovació i disrupció, que fa anys que es dedica a mentoritzar persones per aprendre a parlar en públic. És cert que al currículum actual no s'hi inclou l’oratòria com a tal; hi apareix l’àmbit comunicatiu, i fa anys que s’està treballant en la competència comunicativa de forma àmplia, però aquí no passa com a la cultura anglosaxona, on l’oratòria sí que ha estat tradicionalment present a escoles i instituts. “Tot i així, fa un cert temps que hi ha inquietud per part dels centres, independentment de la seva titularitat, de tenir cura de la part comunicativa del treball per projectes”, afirma Jaume Fabró, director general de l’Escola Fedac Sant Andreu.

]]>