Una cadena d'hotels va instal·lar una càmera als contenidors d'escombraries per espiar i saber què llencen els hostes. Van descobrir que els croissants que donen amb l'esmorzar són massa grossos, perquè molts acaben a les escombraries… i amb ells part dels seus guanys.

El malbaratament alimentari està a l’ordre del dia arreu del món. Només a casa nostra, cada any es generen 262.000 tones de restes alimentàries en bon estat, segons l’Agència de Residus de Catalunya. Això equival a uns 35 quilos per persona generats a casa, als comerços i a la restauració. I si ens fixem en dades europees, cada any es malbaraten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost associat de 143 bilions d’euros, segons l’estudi fet per FUSIONS. D’aquestes tones d’aliments descartats, el 30% es generen durant els processos de producció i processat, el 5% en la comercialització i –alerta a la dada– el 65% es generen a casa.

MÉS per Mallorca ha anunciat aquest diumenge que durant la pròxima legislatura impulsarà al Parlament una llei de malbaratament alimentari. Segons ha apuntat el coordinador general i candidat a la presidència del Govern, Lluís Apesteguia, "cal establir accions de prevenció per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, i de foment, per augmentar l'aprofitament i la valorització dels aliments al llarg de la cadena alimentària".

Gran part del menjar que es malbarata es llença ja abans que arribi a les cases dels consumidors. L'any 2020 a Espanya els agricultors i ramaders van llançar a les escombraries unes 845.000 tones d'aliments, i les indústries i les distribuïdores més d'1,6 milions de tones, l'equivalent a uns 55 quilos per cada ciutadà. I, al global d'Europa, es van malbaratar més de 20 milions de tones. Així ho indica el primer informe sobre malbaratament alimentari que ha publicat l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat. "Són dades que sovint costen d'aconseguir, perquè no se'n té gaire informació i el sector és bastant poc transparent amb aquesta qüestió. Però confirmen el que denunciem des de fa temps", assegura a l'ARA la directora adjunta de Rezero, Laia Carulla.

A ser sostenible se n’aprèn, ningú neix ensenyat. Tot el contrari, perquè hi ha molts motius que menen cap al camí oposat. Els horaris de feina extensos, el presentisme laboral (que en moltes oficines ha tornat) i, sobretot, una indústria alimentària que malda per donar-ho tot bo i cuinat poden fer que els aliments es malbaratin. Per això, a ser sostenible se n’aprèn, perquè cal tenir la consciència ètica que ens diu que el menjar no es llença, que tot s’aprofita, que les restes o puntes de la nevera són oportunitats per crear plats nous i, el més important, que cuinar és una activitat essencial, a la qual s'ha de destinar temps. Dir el contrari és falsejar la veritat.

Menorca perd en set mesos més de devuit tones de fruita i verdura, segons un treball inèdit que s'està duent a terme sobre pèrdues alimentàries d'horticultura a l'illa i un receptari de cuina de conservació.

S’estima que a les Illes Balears es tuden fins a 63.723 tones d’aliments cada any, segons l’anàlisi del sistema de gestió de residus municipals que va realitzar la Conselleria de Medi Ambient. Tenint en compte els fems generats a les llars, a la restauració i al comerç, cada ciutadà tira fins a 46 kg de menjar als fems per any, segons aquest mateix estudi. Medi Ambient recalca que els càlculs són estimats i que s’han fet prenent com a referència diferents anàlisis de malbaratament alimentari elaborades per institucions estatals i autonòmiques. El còmput total de la quantitat que tuden els ciutadans anualment s’ha fet considerant tant les restes orgàniques com els residus que es llencen al rebuig.

L’estiu trenca els hàbits quotidians, també a la cuina. És probable que durant l'any ens hàgim esforçat de valent per ser sostenibles, tenint cura de comprar allò que és imprescindible en funció de la planificació setmanal, d'aprofitar el menjar sobrant del sopar per no acabar-lo llençant, de congelar receptes cuinades a casa també amb la idea que les sobres serveixin per a un altre àpat i de reciclar degudament. Ara bé, els dies calorosos d'estiu ens conviden a relaxar-nos i és probable que durant les vacances hàgim descuidat algunes d'aquestes pràctiques, però és convenient no perdre els bons costums.

El Consell de Mallorca ha elaborat la Guia de bones pràctiques per a la prevenció del malbaratament alimentari a Mallorca, un document que proposa accions de prevenció per afrontar els reptes del malbaratament, segons ha informat aquest dijous en una roda de premsa la consellera insular de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot.

Combatre el malbaratament alimentari està a les nostres mans, i fent-ho estaríem fent un gran pas en la la lluita contra el canvi climàtic. A Catalunya ja són moltes les iniciatives que intenten posar remei a aquest problema, i fins i tot es disposa d'una llei contra el malbaratament alimentari encara pendent de desplegar. La llei és pionera per l'èmfasi que posa en la prevenció (entre les mesures figura l'obligació per als restaurants de facilitar una carmanyola als comensals per endur-se el menjar que no s'hagin acabat), però ara es compleix un any des que la va aprovar el Parlament i amb l'esclat de la pandèmia ha passat força desapercebuda. Els experts consideren que cal fer partícip tothom per evitar el malbaratament, i que per començar cal prendre consciència del valor que té cada aliment. Més enllà del seu aspecte. Molts pagesos, ramaders, pescadors i altres productors intenten reivindicar-los amb la seva feina.

El confinament va tenir alguns efectes positius sobretot centrats en el medi ambient. Un exemple és la dada que l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha fet pública aquest dimarts i que apunta que durant el confinament el malbaratament alimentari a l'Estat es va reduir un 50%.

Tones d'aliments es desaprofiten cada any i acaben convertides en residus quan no ho són. Cada ciutadà a Catalunya llença uns 35 quilos de menjar a l'any, segons calcula un dels estudis escassos que s'han fet sobre el malbaratament. El treball, de la UAB i l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) amb dades del 2011, xifra en més 262.000 les tones d'aliments que es desaprofiten. La xifra supera els 88 milions de tones en tota la Unió Europea (UE).

Spill, en suec, vol dir rebuig. Aquest és el nom que el cuiner Erik Andersson va triar per al seu restaurant de Malmö, a Suècia. Explícit i inequívoc, perquè el menú que ofereix està elaborat amb aliments per llençar. Tot i que potser seria més encertat parlar d’aliments rebutjats, o descartats, perquè no necessàriament han d’acabar a les escombraries. De fet, aquest és l’objectiu de l’Spill: salvar tant menjar com sigui possible.

Desaprofitar i llençar aliments que encara tenen valor nutritiu és fomentar el malbaratament alimentari, que també es refereix al menjar que es fa malbé o caduca a la nevera o al rebost i no hem pogut consumir.

La Xarxa pel Dret a una Alimentació Adequada de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva ha demanat a la mesa del Parlament de Catalunya que es reprengui el procés per aprovar la proposició de llei per a la reducció del malbaratament alimentari. La proposició es va presentar a la mesa el 6 de febrer de l'any passat, però el període d'esmenes s'ha anat prorrogant des del juny i per això en lamenten l'endarreriment. Des de la xarxa es considera que la llei és de ''gran importància'' per a la ciutadania. Es calcula que a Catalunya es llencen 262.471 tones d'aliments sòlids que es podien haver aprofitat, cosa que suposa 34,9 quilos de mitjana per habitant i any i el 58% es llença a les llars, unes quantitats que podrien alimentar mig milió de persones durant tot un any.

Cada català llença una mitjana de 35 quilos de menjar a les escombraries a l’any, segons un estudi del 2012 de l’Agència de Residus de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. La xifra és encara pitjor a escala europea: la mitjana arriba a 173 quilos anuals per habitant. I en el conjunt del món les dades són directament esgarrifoses: un terç dels aliments que es produeixen es perden o es malbaraten. “Les xifres poden semblar exagerades però, ¿qui no llença 90 grams de menjar al dia?”, es pregunta José M. Gil, investigador del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Alimentari (CREDA) i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la UPC (IRTA). Al cap de l’any, aquells grams diaris per habitant es converteixen literalment en tones, fins al punt que tots els experts coincideixen a dir que el malbaratament d’aliments s’està convertint en un problema tan important com el canvi climàtic arran de l’energia i els recursos que es destinen inútilment a la producció de menjar i pels residus que es generen.

"El malbaratament alimentari és un problema molt greu". Ho diu Ioannis Triantafyllis, director general de l'Organització de Mercats i Llotges Centrals de Grècia. Triantafyllis ha fet una xerrada sobre el tema aquesta setmana durant el Congrés Mundial de Mercats celebrat a Barcelona en el marc de la fira Alimentaria. També va recordar que, segons dades de la FAO, el 2016 una tercera part dels aliments destinats al consum humà es van malbaratar. "Això és un desastre", va destacar, i ho va il·lustrar amb xifres contundents: "Si agaféssim tota l’aigua que s’ha necessitat per generar aquests aliments, tindríem una superfície tan gran com la Xina". I no només això, aquest expert va insistir que "l'energia per generar tota aquesta quantitat d’aliments que han anat a les escombraries va suposar un 8% de les emissions totals de CO2".