L’any 1955 arribaren a les Balears 188.000 turistes. Només cinc anys després, el 1960, la xifra ja s’havia més que duplicat i els visitants eren 400.000. Aquesta dinàmica de creixements amb percentatges espectaculars varen ser l’enveja d’altres economies, i dibuixaren una idea que semblava impossible de rebatre:el turisme fa créixer l’economia, l’ocupació, i encamina la societat cap a un major benestar. Més de sis dècades després d’aquell entusiasme, les Balears reben avui 18 milions de turistes a l’any, l’habitatge ha esdevingut inassequible i una part important de la població ha de fer dues feines per omplir la cistella de la compra.

El Parlament ha aprovat aquest dimarts durant el ple del Parlament la nova Llei d'arxius i gestió documental, que substitueix la del 2006 en una aposta per la digitalització. Tots els partits han estat presents en el debat i la votació d'aquesta norma, a excepció de Vox, que tampoc no ha estat al ple com ja ha fet amb la llei de la ciència. A banda de les esmenes dels grups parlamentaris presentades i acceptades en comissió, la resta de propostes han estat rebutjades pels grups del Pacte.

Falten poques setmanes perquè la llei turística passi al Parlament per tramitar-se com a projecte de llei, on els distints partits podran "millorar" la legislació, en paraules del conseller de Turisme, Iago Negueruela, i tot apunta a un altre distanciament entre l'Executiu i el principal partit de l'oposició després del succeït amb la llei educativa. Ara la normativa que regula el sector illenc més gran es troba en la fase de ponència, on les formacions acorden a porta tancada la introducció d'esmenes a la llei, i des del PP mantenen que, si governa després dels comicis del 2023, "serà de les primeres que tombarem", segons ha reiterat aquest dimecres el seu portaveu parlamentari, Antoni Costa.

"Des del Govern de les Illes Balears, i en el meu cas personalment, sempre he tingut molt clar que la política s'ha de fer debatent amb aquells que pensen diferent", ha afirmat aquest dijous la cap de l'Executiu illenc, Francina Armengol, en la presentació del llibre El activismo tranquilo (Ariel, 2022), del politòleg Nacho Corredor. També hi ha participat la directora de l'ARA Balears, Maria Eugènia Quetglas, i hi han assistit distints membres del Govern i el president del Parlament, Vicenç Thomàs. Tal com ha explicat Corredor, la hipòtesi del llibre tracta precisament la importància dels pactes entre els que pensen diferent. "S'ha d'animar a fer l'esforç d'entendre qui pensa diferent, i animar a entendre, interioritzar que la democràcia és una excepció en la història", ha destacat l'autor.

El Govern de les Balears posarà en marxa un seguit d'ajudes directes per pal·liar la situació de crisi econòmica, especialment en el sector del transport, el sector primari i l'acceleració de la transició energètica. Aquests són els àmbits en què la cap de l'Executiu, Francina Armengol, va fer més incís en la conferència de presidents autonòmics de la Palma i en la reunió sectorial amb les vicepresidències estatals i el Ministeri d'Hisenda. La reunió del Pacte de Reactivació d'aquest dimecres ha desembocat en 70 acords, 27 dels quals fan referència a l'àmbit estrictament autonòmic, i és aquí on es destaca que, entre altres mesures, el Govern balear subvencionarà directament el sector del transport per compensar l'increment del preu dels carburants, i s'exonerarà les embarcacions pesqueres de les taxes portuàries als ports autonòmics, una de les grans reivindicacions del sector.

La Llei educativa havia de néixer amb el consens entre el PSIB i el PP, però el darrer dia abans de la votació el Pacte va fer marxa enrere en l'acord amb els populars sobre el model lingüístic, davant la negativa de MÉS d'establir el castellà com a llengua vehicular. El PP, per això, va votar en contra del text legislatiu. El decret que regula el turisme, amb una moratòria sobre les places turístiques, ja ha rebut l'amenaça de ser derogat si el principal partit de l'oposició arriba al poder, amb un discurs que ha criticat el fons del decret, però, sobretot, les formes de l'aprovació. Aquest dilluns, en canvi, la líder del PP illenc, Marga Prohens, ha reobert la porta al diàleg i al consens amb el Govern davant una crisi econòmica derivada de la pandèmia, agreujada en gran mesura per la invasió russa, i amb risc de cronificar-se.

"Diàleg", "consens" i "una necessària unitat d'acció". La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha tornat de la conferència de presidents autonòmics amb la voluntat i la necessitat d'aconseguir el consens polític i empresarial per pal·liar els efectes de la guerra, que agreugen la crisi econòmica viscuda les darreres setmanes, amb una inflació que el mes de febrer se situava en el 7,4%.

La croada del Partit Popular per demostrar la manca de consens en la llei turística de Negueruela no cessa. Els diputats del PP José Javier Bonet, Sebastià Sagreras i Salomé Cabrera han acusat el Govern d'amenaçar i coaccionar el sector turístic perquè accepti el decret llei, la qual cosa Negueruela ha rebutjat completament.

Hi ha una mena de polítics que tracten d’unir el país al voltant d’un projecte col·lectiu; saben que sempre n'hi haurà alguns que el rebutjaran, però procuren que siguin pocs. N’hi ha d’altres, per contra, que tracten de dividir el país en dos camps enfrontats per poder capitanejar-ne un. En aquest sentit, crec que Nixon va sentenciar que fer política consisteix a dividir el pastís en dues parts i quedar-se la més gran. El grau més agut, i més alarmant, d’aquesta manera de fer política arriba quan un bàndol deixa de reconèixer la legitimitat de l’altre.

L’estratègia principal de l’espanyolisme per frenar el sobiranisme català és, des de fa temps, la divisió de la societat catalana. Ho han intentat, ho intenten i ho intentaran de totes les maneres possibles. I han construït un relat justificador, que parla d’una Catalunya dividida en dues meitats irreconciliables. La ulsterització de Catalunya no ha sigut mai una diagnosi de la realitat, sinó un programa polític. De fet, el principal programa polític del nacionalisme espanyol. Incapaç de formular una proposta atractiva i cohesionadora, ho fia tot al bloqueig que provoca la divisió per la meitat de la societat catalana. I per això Pedro Sánchez ara pensa que tot el que ha de fer és espolsar-se el problema i traslladar-lo a dins de Catalunya. Per això, també, Ciutadans ha anat extremant el discurs i les maneres al Parlament de Catalunya, en una espiral que de moment no té aturador. I per això la involució en les posicions del PSC, que no fa tant defensava una consulta legal i pactada i ara torna a flirtejar amb el 155.