La Núria García, nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat, va agafar dos mesos d'excedència dues vegades, per cuidar el primer fill i per cuidar el segon. Durant aquest temps, tot i no cobrar, va seguir pagant la meitat dels 1.300 euros que els costa la hipoteca a ella i a la seva parella, més la part proporcional que ella aporta per les despeses familiars, 700 euros més. "En cap moment em vaig plantejar si havia de seguir fent aquests pagaments o no, perquè era el que havíem fet sempre, tot i que durant aquest temps vaig haver de tirar d'estalvis", relata.

A l'hora de passar despeses a l'oficina on treballo s'està imposant una certa informalitat, amb companys que reporten despeses que no tenen res a veure amb la feina. ¿Creus que hauria de fer-hi res?

Les Illes Canàries, Andalusia i Catalunya són les tres comunitats autònomes on hi ha un percentatge de població més alt que si d’un dia per l’altre es queda sense la seva principal font d’ingressos només podria fer front a les despeses durant una setmana. Al cap de set dies, la persona afectada s’hauria d’endeutar o bé es veuria obligada a canviar de llar. En el cas canari aquesta situació de vulnerabilitat econòmica afecta al 10% de la població, mentre que a Andalusia i Catalunya el percentatge és del 8%.

Els viatges en grup, sigui en família o amb amics, sempre tenen l'inconvenient d'haver de passar comptes quan s'acaben. Amb els smartphones, però, el tràmit d'haver de repassar factures i fer transferències passa a ser més fàcil gràcies a un gran nombre d'aplicacions de mòbil que permeten saber en cada moment quants diners ha pagat cada persona i quants se'n deuen.

És dia 28 de mes i Pilar i Víctor –noms ficticis– ja han rebut les nòmines. En total, sumen uns 2.300 euros al banc, que no tarden a esvair-se. El primer a cobrar-se són els 800 euros de la hipoteca, després els 90 de llum, els 130 del menjador de l’escola i els 150 del cotxe que tenen comprat a terminis. A aquest reguitzell de símbols negatius s’hi afegeixen els 80 euros de repàs del fill major –de 13 anys–, els 40 euros de les classes de ball de la filla petita –de 6 anys–, els 13 euros de Netflix i els 20 d’internet. A aquest ritme, la primera setmana del mes “ja no queda gairebé res”, diu Pilar. I encara hauran de pagar uns 400 euros en compres al supermercat i prop de 300 en benzina, a banda dels gairebé 40 euros de despeses escolars i els més de 20 en la mascota. Si, després de tot, volen fer una sortida a sopar a alguna cadena de menjar ràpid o anar al cinema el dia més econòmic, tindran uns 100 euros més de despeses, que s’afegeixen als possibles imprevistos –que s’espenyi la rentadora, per exemple– o els pagaments esporàdics –com l’assegurança del cotxe o els impostos. “T’atures a pensar i dius: gast més del que cobr. I t’entra la plorera”, diu Pilar, fent balanç de tot plegat.

El Govern ha gastat 558.939 euros aquesta legislatura en viatges i en dietes de manutenció i transport dels consellers i els alts càrrecs, segons consta en el Portal de Transparència de la CAIB. El gruix de la despesa dels membres del pacte d’esquerres ha estat per als viatges, amb un cost en quatre anys de 467.894 euros, pràcticament la meitat dels quals s’ha gastat durant el 2022 (213.157,83 euros). Cal tenir en compte que el 2020, quan hi va haver les restriccions més fortes pel coronavirus, la despesa en viatges va baixar fins als 95.933 euros. L’any següent, el 2021, aquesta xifra ja va arribar als 207.656 euros. El 2019 la despesa va ser de 173.806 euros, però cal recordar que les eleccions es varen fer el 26 de maig i que la legislatura va començar el juny. Ara bé,el 2018, a la legislatura anterior, també amb Francina Armengol encapçalant l’Executiu, només es varen gastar en viatges 62.645 euros.

El dèficit públic conjunt –administració central, Seguretat Social i comunitats autònomes, quedant exclosos els ajuntaments– s'incrementa fins als 68.524 milions d'euros, l'equivalent al 6,12% del PIB, fins al mes de juny per l'impacte que ha tingut la pandèmia sobre l'economia. Això suposa quatre punts més que el mateix període del 2019, quan Espanya registrava un dèficit públic del 2%. D'altra banda, el dèficit de l'Estat s'enfila al 5,4% del PIB fins al juliol i suma un total de 60.413 milions d'euros, segons dades del ministeri d'Hisenda publicades aquest dijous.

La justícia europea continua obrint el camí perquè els consumidors puguin recuperar els diners que els bancs els han cobrat a través de clàusules abusives i poc transparents a través dels tribunals. Algunes d'aquestes clàusules, sovint lligades a les famoses clàusules terra, eren aquelles que carregaven els costos de formalització de la hipoteca (impostos, gestoria i notaria) al client. Aquest dijous, però, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que quan aquestes clàusules són declarades abusives, els bancs han de retornar tots els diners carregats al client i no només una part com havia sentenciat el Tribunal Suprem, tret que la llei ho reguli d'altra manera.

Tot i que el Senat té establert publicar de manera trimestral les despeses destinades als desplaçaments dels senadors, la cambra no mostra aquestes dades des de l'octubre del 2018, corresponents al període del juliol al setembre d'aquell mateix any.

El ple de la sala primera del Tribunal Suprem ha decidit que els bancs han d'abonar l'interès legal al consumidor després de l'anul·lació de la clàusula de despeses hipotecàries (registre, notari i altres) des de la data en què el consumidor va fer els pagaments, i no només des de la data que va fer la reclamació extrajudicial.

Els casos de corrupció omplen, des de fa anys, l'actualitat diària dels mitjans de comunicació. El cas Son Espases, el cas Can Domenge, el cas Cursach, el cas Nóos... Aquests són només alguns noms de la llarga llista de casos de corrupció que es poden trobar a les Illes Balears. I en aquest punt es planteja una pregunta: quin cost tenen tots els casos de corrupció per a les Illes?

El Senat es va gastar 1,64 milions d'euros durant el 2016 en els viatges dels 266 membres de la cambra alta. La despesa es va reduir en mig milió respecte de l’any anterior, com a conseqüència del descens de l’activitat parlamentària del 2016 per la repetició d’eleccions i l’espera en la formació del govern central.

El Govern no publicarà les despeses dels alts càrrecs dels primers nou mesos de legislatura. Ho ha anunciat aquest dimarts la consellera de Transparència, Ruth Mateu, durant la sessió de control parlamentària en resposta a una petició del PP. Mateu ha assegurat que el Consell de Govern va decidir a final de març que es publicassin les despeses a partir de dia 1 d'abril. Fonts de Presidència han explicat a l'ARA Balears que aquesta qüestió mai no s'ha tractat en un Consell de Govern i que, per tant, es deu tractar d'una confusió de la consellera.

Deu mesos després, el Govern compleix una de les mesures emblemàtiques de la present legislatura, però ho fa amb mancances. La Conselleria de Transparència, Cultura i Esports ha començat a publicar, aquest dilluns, les despeses de tots els alts càrrecs. Ara bé, de moment només es poden consultar les corresponents a la primera setmana d'abril. El director general de Transparència, Miquel Gallardo, ha indicat que "la intenció és que es publiquin totes", si bé no ha pogut garantir que s'acabaran publicant les relatives als primers 10 mesos de legislatura. Gallardo ha justificat el retard en l'execució d'aquesta mesura estrella. "Anàvem desbordats i ho volíem lligar a l'aprovació del codi ètic", ha dit, en referència a un altre dels projectes clau de la Conselleria i que, segons ha avançat, serà una realitat "abans de finals de mes".

La vice presidenta econòmica, Susana Monje, ha explicat els números que portaran a l'assemblea aquest diumenge, amb un tancament de 608 milions i un benefici de 20 milions, i un pressupost de 633 per a aquest curs. El triplet ha tingut un efecte tant en el capítol d'ingressos com en el de despeses: guanyar el tres títols van suposar 57 milions, i se'n van acabar ingressant 2. Per tant, guanyar la triple corona va representar un impacte positiu de dos anys en l'exercici de 2014-15.

El ministeri de Protecció Ciutadana de Grècia llogarà els seus agents de policia per recaptar fons i així equilibrar les despeses d'equipament de les forces de seguretat. D'aquesta manera, usuaris privats podran contractar els serveis d'un agent per 30 euros l'hora o d'un cotxe patrulla per 10 euros l'hora.