El ple del Parlament ha acabat sense sorpresa i ha tombat el sostre de despesa del Govern, malgrat els darrers intents per arribar a un acord amb Vox i malgrat la crida in extremis del conseller d'Economia, Antoni Costa, qui ha apel·lat a la "responsabilitat" dels diputats de tots els grups a qui ha acusat finalment de no ajudar al fet que els ciutadans "tinguin els pressupostos que es mereixen". Amb aquest revés de tots els grups de la Cambra, inclòs el soci d'investidura, l'Executiu es veurà abocat a prorrogar els pressupostos del 2025, una situació que el PSIB ha qualificat de "bloqueig". De fet, el portaveu dels socialistes, Iago Negueruela, ha reclamat durant la sessió de control a l'Executiu que la presidenta Marga Prohens convoqui eleccions anticipades.

Apujar l'ITS i el cànon de l'aigua, i un impost per als cotxes de lloguer: aquestes són les línies vermelles del PSIB per donar suport al sostre de despesa del Govern, segons ha explicat aquest dilluns el portaveu adjunt dels socialistes, Marc Pons, qui ha remarcat "l'actitud constructiva" del seu partit. Pons ha subratllat que les negociacions afecten exclusivament el sostre de despesa i no impliquen cap suport als pressupostos.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) manté per a les Illes Balears el risc d’incomplir la regla de despesa els anys 2025 i 2026 i empitjora les previsions de saldo. Segons l’organisme, el dèficit podria arribar al 0,1% del PIB el 2025 i al 0,2% el 2026. Així consta en l’informe sobre els projectes i les línies pressupostàries de les comunitats autònomes, que analitza la informació facilitada pel Govern sobre les seves línies fonamentals per al 2026, un document previ a la redacció del projecte de pressupost per al pròxim exercici.

Comencen a veure's alguns fruits de la reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa, després de la polèmica decisió de la formació de Carles Puigdemont d'avortar el debat sobre la regulació dels lloguers de temporada. En una jugada a tres bandes, el govern espanyol mira d'acostar-se de nou a Junts, que es presta a reprendre negociacions perquè la legislatura no descarrili. Aquest dimarts Pedro Sánchez s'ha vist obligat a retirar del ple del Congrés la votació de la senda d'estabilitat –el pas previ a la presentació dels pressupostos de l'Estat– perquè anava a decaure amb la negativa de PP, Vox i Junts, però ho ha fet perquè veu possibilitats de salvar uns comptes del 2025 que es donava per fet que s'haurien de prorrogar. A més, el PSOE també reactiva la comissió d'investigació de l'operació Catalunya a la cambra baixa i ha demanat per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que permeti l'ús del català als plens de Brussel·les i Estrasburg. I encara una última picada d'ullet als aliats parlamentaris: el PSOE ha permès la tramitació d'una iniciativa del PNB per reforçar el control del CNI.

Després que diferents organismes supervisors hagin insuflat optimisme sobre l'evolució de l'economia espanyola, aquest dimarts ho ha fet el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez no s'ha volgut quedar enrere i ha actualitzat el seu quadre macroeconòmic. Pel que fa al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2024, ara l'executiu l'enfila fins a un 2,4%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 4 dècimes respecte a l'última previsió, però també equiparar-se a la previsió del Fons Monetari Internacional. De fet, l'organisme amb seu a Washington ha confirmat aquest dimarts que manté el seu pronòstic per a Espanya: un creixement del PIB d'un 2,4% aquest any. De cara al 2025 el govern també preveu que el PIB creixi més del previst: un 2,2% (tres dècimes més).

Del dit al fet. El Partit Popular, amb majoria absolut al Senat, ha tombat la senda d'estabilitat del govern espanyol i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023). Així ho ha anticipat el senador popular Gerardo Camps durant el ple a la cambra alta espanyola aquest dimecres al matí i s'ha confirmat hores després amb la votació.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un nou sostre de despesa històric, que gairebé toca els 200.000 milions d'euros i que ha estat titllat de "prudent" per la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, Montero ha informat que el sostre de despesa del 2024 serà de 199.120 milions d'euros, és a dir, un 0,5% superior en comparació amb el sostre de despesa de l'any 2023 (198.221 milions d'euros), quan ja va ser de rècord.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 198.221 milions per al 2023, així com a les taxes de referència del dèficit per a cadascuna de les administracions, inclosos els governs autonòmics (0,3%), tal com va anticipar l'ARA aquest dilluns. Enguany, la xifra de despesa torna a ser de rècord i supera la de l'any passat. Es tracta d'un augment d'un 1,1% en comparació amb el 2022 –l'any passat el sostre de despesa ja va ser de 196.142 milions–. El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres).

La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha explicat aquest dimecres que el Consell de Govern ha aprovat un sostre de despesa de 5.176,64 milions d'euros per als pressupostos del 2022. Aquest límit implicarà un augment d'un 9,5% respecte dels pressupostos del 2021, una suma de 450 milions d'euros més. Per primera vegada s'inclouran 183 milions d'euros del factor d'insularitat del Règim Especial de les Balears (REB) en els comptes del Govern per a l'any que ve.

"Saben que la suspensió de les regles fiscals no implica que no hi hagi responsabilitat". Així ha arrencat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, el debat sobre la suspensió de les normes fiscals i la llei d'estabilitat pressupostària aquest dilluns al Congrés de Diputats. La cambra baixa espanyola ha tornat a avalar per al 2022 que el conjunt de les administracions públiques —administració central, comunitats autònomes i ajuntaments— no tinguin objectius de dèficit i deute. Ara bé, la millora dels indicadors macroeconòmics acosta cada cop més el debat sobre la recuperació de l'estabilitat pressupostària i, per tant, sobre el compliment dels objectius de dèficit i deute per part de les administracions en un futur.

El consell de ministres ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 196.142 milions per al 2022. La xifra, la més alta que hi ha hagut mai, registra un augment testimonial en comparació amb l'últim sostre de despesa aprovat fa un any –la variació és del 0,0002%–, per bé que la ministra d'Hisenda ha defensat que "torna a ser històric i enforteix el conjunt de les administracions". L'aprovació del límit de la despesa no financera de les administracions és un pas fonamental per elaborar els pressupostos generals de l'Estat per al 2022, que els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, començaran a negociar aquest mateix dijous, segons fonts del govern espanyol.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda al sostre de despesa, un pas fonamental per aprovar els pressupostos generals de l'Estat que el govern espanyol vol presentar al llarg d'aquest mes d'octubre. El límit de despesa de l'administració pública, és a dir, la quantitat de diners que es podrà gastar, s'incrementa fins als 196.097 milions d'euros de cara al 2021, un 53,7% més en comparació al límit de despesa que hi havia quan Sánchez va entrar al govern. "És imprescindible pel sanejament de les administracions", ha reconegut la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa posterior al consell de ministres. De fet, la xifra final fins i tot s'allunya de la previsió que el govern central havia fixat el mes de febrer de 127.609 milions d'euros, i que el covid-19 va fer saltar pels aires. L'increment, però, també és fruit de la suma dels diners provinents del Fons Europeu (en concret del mecanisme de recuperació i resiliència i del Reat EU) que significaran 27.436 milions d'euros del total del sostre de despesa.