Els fills han de ser progressivament més autònoms, i aquí hi entra el fet de desplaçar-se i quedar-se a casa sols. Però a partir de quin moment són prou grans per fer-ho? Com gairebé sempre, la resposta varia en funció de cada criatura, la família i les seves circumstàncies. “No hi ha una edat concreta, depèn molt de la maduració de la criatura, de les necessitats de la família i si prèviament s’han treballat habilitats o destreses que necessiten els fills per anar exercitant la seva autonomia i responsabilitat”, assegura la Sònia López, mestra i psicopedagoga. Els pares els han d'explicar com evitar els riscos i fer-los confiança de forma progressiva. Comenta que en aquells casos que la criatura potser no està preparada per anar a dinar sola a casa o marxar de l’escola per anar a extraescolars, però necessiten fer-ho perquè la família no pot acompanyar-los i no compten amb una xarxa propera que els pugui donar un cop de mà, en la mesura del possible, s’han d’anar preparant per incorporar el canvi. “Això suposa deixar-los el seu espai perquè aprenguin a desenvolupar-se autònomament, que adquireixin responsabilitats i els adults es quedin tranquils quan no puguin estar amb ells”, proposa.

"Fa cinquanta anys que lluitem per un estatut d'autonomia de ple dret". L'afirmació la feia el president del govern de Còrsega, Gilles Simeoni, en una entrevista a l'ARA el setembre del 2022. "Aquest estatut permetria a Còrsega tenir les competències plenes en totes les àrees essencials de la vida col·lectiva", afegia. Dos anys després, l'objectiu és una mica més a prop fruit de l'acord a què han arribat dilluns a la nit les autoritats franceses i corses. El govern d'Emmanuel Macron ha acceptat impulsar un canvi constitucional per "reconèixer un estatut d'autonomia per a Còrsega dins la República".

Després de dècades de reivindicacions dels nacionalistes i dels independentistes corsos, el president de França, Emmanuel Macron, durant un discurs que ha fet al Parlament cors s'ha compromès aquest dijous a impulsar l'autonomia de Còrsega i a estudiar el traspàs d'algunes competències a l'illa. "Cal que Còrsega entri a la Constitució. L'statu quo seria un fracàs per a tots", ha afirmat el president de la República. Tot i això, ha deixat clar que no serà una autonomia "plena", tal com volia el govern cors. "No serà una autonomia contra l'estat, ni una autonomia sense estat", ha advertit durant el seu discurs.

La reforma del sistema de finançament, l’assumpció de noves competències, l’emergència de l’habitatge, la massificació turística... Hi ha molts fronts oberts a les Balears en què el nou govern espanyol tindrà una influència cabdal i, en una situació polaritzada, les diferències de color polític poden marcar un full de ruta ben distint. Malgrat que la presència de les Illes a les propostes dels partits és residual, moltes mesures que s’aplicaran la propera legislatura tindran un impacte important a l’Arxipèlag. Els programes del PP i Vox esmenten les Balears una sola vegada, i el del PSOE, cap. Però tots parlen de problemes que hi tenen una gran rellevància.En el cas de Sumar MÉS, la coalició amb els ecosobiranistes sí que ve acompanyada d’un programa exclusivament balear. Aquestes són algunes de les propostes dels partits que incidiran a les Illes amb el pròxim govern espanyol.

L’Institut d’Estudis Autonòmics ha impulsat, amb motiu dels 40 anys de l’Estatut d’autonomia, la creació d’una web on es recopila el patrimoni documentals de les quatre dècades d’autonomia de les Illes Balears. La web Patrimoni documental dels 40 anys de l’Autonomia de les Illes Balears (1983-2023) (https://40anysautonomiaib.uib.cat/), coordinada i desenvolupada pel Centre d’Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC) de la UIB, s’emmarca dins el projecte Identificació, catalogació i divulgació dels documents més rellevants del patrimoni documental de l’Autonomia de les Illes Balears.

Ara ja són històrics, perquè enguany compleixen 40 anys termes com ‘govern’ o ‘parlament’ balears. Però, a diferència de les denominacions tradicionals com ‘generalitat’, ‘corts’, ‘procurador’, ‘junta de comunitats’, recuperades per les noves autonomies a la resta de l’Estat, el nostre Estatut del 1983 deixà fora el ‘Gran i General Consell’, que era, pràcticament, a totes les propostes que s’havien plantejat per al futur autogovern.

Gilles Simeoni (Bastia, Còrsega, 1967), president del govern de Còrsega (anomenat consell executiu) des del 2015, atén l’ARA a París, on acaba de participar en un debat sobre autogovern amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Simeoni lidera la coalició governamental corsa formada pels nacionalistes –Femu, el seu partit– i pels independentistes de Còrsega lliure. El seu executiu està en plenes negociacions amb el govern de França per impulsar un canvi constitucional que permeti el traspàs de competències perquè l’illa pugui exercir una autonomia política “plena”. Simeoni farà una visita institucional a Catalunya el 23 de setembre.

El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts la llei de consells insulars amb una àmplia majoria política, ja que ha rebut el suport dels tres partits del Govern, el PP, Ciutadans i el diputat de la coalició formenterenca d'esquerres, Antonio Jesús Sanz. Per contra, només ha tingut el vot en contra de Vox i del diputat no adscrit Maxo Benalal, i l'abstenció de Més per Menorca, que considera aquesta nova normativa necessària, però "s'hauria d'haver anat més enllà". La majoria obtinguda era necessària pel fet que és una llei estatutària, i es requereixen dues terceres parts de la Cambra per tirar-la endavant.

Recordar-se d’apagar els llums de casa en anar a dormir, posar una rentadora o renovar el DNI. De vegades, l’autonomia i la responsabilitat individual comencen per gestos tan senzills com aquests. I acaben, en darrer terme, amb la independència econòmica. Ara bé, el fet de passar un grapat d’anys privats de llibertat fa que tot això soni molt llunyà. Aquest és el cas dels sis expresidiaris que viuen a hores d’ara al Pis d’Acollida de l’Associació Pastoral Penitenciària de Mallorca, ubicat a Son Sardina i amb cabuda per a deu persones. L’entitat, concertada per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, acompanya la població reclusa en la inserció sociolaboral des de la presó i, en sortir, els ofereix aquest servei residencial. En cinc anys, ja han passat pel pis 63 usuaris.

El rector de la UIB, Jaume Carot, ha defensat que tant la futura Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) com la reforma universitària són totalment necessàries si es vol aspirar a unes universitats realment competitives. Carot ha prestat aquestes declaracions en una entrevista a Europa Press, quan també ha lamentat que la Llei de convivència hagi deixat de banda "l'esperit de mediació".

Portem anys sentint la importància de mantenir la Constitució del 1978 i el perill i dany que es deriva de violentar-la intentant impulsar propostes polítiques que vagin més enllà del seu compliment estricte. Això ha produït debats interminables.