MÉS per Mallorca ha retret aquest dilluns que el PSIB no està disposat a cedir-li un lloc a la Mesa del Parlament que es constituirà aquest dimarts, per iniciar, així, la legislatura. "Reclamam que sigui plural i hi tinguin representació tots els grups de la Cambra", ha exposat el partit en un comunicat. La formació assegura que el líder del partit, Lluís Apesteguia, va traslladar la petició a la dirigent socialista, Francina Armengol, "que s'hi va negar en rodó".

El Parlament s'ha quedat aquest dijous definitivament sense presidenta. La cambra ha decidit retirar l'escó a Laura Borràs per la condemna del març passat per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Era una decisió cantada des de feia setmanes que s'ha acabat prenent avui, quan el Tribunal Suprem ja no ha donat més marge per seguir dilatant-la. L'alt tribunal espanyol ha notificat aquest dijous a la cambra que rebutjava les últimes mesures cautelars que s'havien demanat per posposar la decisió contra Borràs. Per tant, si avui no es prenia la decisió, els membres de la mesa corrien el risc d'incórrer en un delicte de desobediència. I desobeir ja fa molt de temps que no és una opció per als partits independentistes. S'ha convocat un ple per al divendres 9 de juny a les 12 hores per escollir qui substituirà Borràs.

El TSJC ha absolt l’expresident Roger Torrent i altres membres de la mesa de l’anterior legislatura del delicte de desobediència al TC. És una excel·lent notícia per als afectats i també per al Parlament com a institució. No fa gaire temps vaig escriure en aquest mateix espai un article titulat "Una mesa perseguida", en el qual explicava el despropòsit que comporta sotmetre la mesa d’un Parlament al tipus penal de desobediència quan la mesa exerceix la seva funció d’admissió a tràmit de les iniciatives que presenten els grups parlamentaris. En les relacions entre els Parlaments i els tribunals constitucionals resulta molt forçat concebre la idea de desobediència, amb conseqüències penals, per la naturalesa política dels Parlaments, així com les funcions que exerceix la jurisdicció constitucional. 

El trencament del Govern també tindrà conseqüències al Parlament. I no només perquè ara mateix l'executiu monocolor d'ERC tingui el suport de 33 diputats, molt lluny de la majoria absoluta, sinó també perquè fa que s'enquisti el conflicte que hi ha ara mateix a la mesa. L'òrgan director de la cambra està en situació d'interinitat des que la seva presidenta, Laura Borràs, va ser suspesa al juliol. Ara el divorci entre Junts i ERC encara complicarà més que es pugui trobar una sortida. Aquest dilluns ha tornat a quedar clar.

L'exdiputat de Ciutadans Maxo Benalal ha cessat aquest dilluns com a secretari segon de la Mesa del Parlament balear després d'adquirir formalment la condició de diputat no adscrit. Segons ha recordat Europa Press, Benalal va ser expulsat del Grup Parlamentari de Cs divendres, en una votació en la qual només el menorquí Jesús Méndez va votar en contra de la seva sortida. Aquesta votació es va produir tres mesos després que Benalal fos expulsat del partit.

La Fiscalia acaba de presentar una querella contra el president del Parlament i altres membres de la mesa per haver tramitat en l’anterior legislatura una resolució en defensa del dret d’autodeterminació. La querella interposada per la Fiscalia pren com a referent la sentència del TC que va anul·lar la resolució 1/XI del Parlament i les interlocutòries que després van anul·lar les resolucions 534/XII i 546/XII. Com recordaran, la resolució 1/XI expressava la voluntat d’iniciar un procés cap a la independència no subordinat a l’Estat, que es pretenia materialitzar de manera unilateral i al marge de la Constitució. El TC la va declarar inconstitucional i això va marcar un precedent del qual es podien derivar conseqüències per als membres de la mesa si el Parlament pretenia insistir en la mateixa direcció.

La sentència del TSJC que condemna per desobediència els membres independentistes de la que era la mesa del Parlament l'octubre del 2017 no és només un atac al parlamentarisme, com han destacat els partits sobiranistes, sinó que mostra de manera descarnada i crua l'acarnissament que ha patit la que era presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per part de la justícia espanyola. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet han estat condemnats pels mateixos fets que va protagonitzar Forcadell a un any i vuit mesos d'inhabilitació. En canvi, l'expresidenta de l'ANC va ser jutjada en un altre judici, al costat de polítics i activistes, i condemnada a la brutal pena d'onze anys i mig de presó per un delicte de sedició.

Aquest dimarts veurem com s’inicia un altre judici que no s’hauria d’haver produït mai. El judici als meus companys i companyes de la mesa del Parlament, el judici a l’òrgan que vetlla per la sobirania de la institució, per la llibertat ideològica, pel dret d’iniciativa dels diputats i diputades i per la llibertat d’expressió. Serà un judici injust que posarà de manifest, altre cop, que a l'estat espanyol els drets fonamentals, com la llibertat d’expressió o el dret de representació política, estan coartats. Hem vist com els jutges decideixen de què es pot parlar i de què no i què es pot votar i què no al Parlament de Catalunya, fins i tot hem vist com decideixen qui pot ser diputat i qui no. Hem vist com alguns tribunals volen convertir la mesa en un òrgan censor, i no ho podem permetre, com a demòcrates i com a ciutadans no podem permetre que la censura entri al Parlament de Catalunya.

S'havien d'asseure al banc dels acusats del Tribunal Suprem juntament amb els líders independentistes acusats de rebel·lió per l'1-O però finalment el tribunal espanyol va decidir enviar aquesta part de la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè fos aquest organisme qui jutgés si els exmembres de la mesa del Parlament Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Joan Josep Nuet i l'exdiputada Mireia Boya van desobeir durant la tramitació de les anomenades lleis de desconnexió, tal com consideren la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Ara el TSJC ja ha fixat data al calendari: el judici se celebrarà entre el 19 i el 22 de novembre en sessions de matí i de tarda.

"No vull res a canvi. Només soc un patriota català que vol dir prou a la impunitat de què gaudeix Puigdemont per desacreditar internacionalment la imatge d'Espanya". Amb aquestes paraules l'empresari català Gerard Bellalta justificava la proposta de pagar 100.000 euros a qui segrestés l'expresident Carles Puigdemont. L'únic requisit de l'empresari és entrevistar-se amb els líders del PP, Vox i Ciutadans per demanar-los immunitat en cas d'aconseguir "treure Puigdemont del cau", assegura, en un període màxim de tres mesos i "sense que el fugitiu pateixi cap mal".

La decisió de l'expresident Carles Puigdemont de portar el president del Parlament, Roger Torrent, i la mesa de la cambra al Tribunal Constitucional arran de l'acord entre ERC i el PSC en què se li denegava el vot delegat ha desconcertat els partits de l'oposició.

La mesa del Parlament rebutja per majoria les peticions de reconsideració que PSC i Ciutadans van presentar contra la decisió de JxCat i ERC de fer computar els vots dels diputats processats a les comissions, segons informen fonts d'ERC i de Cs. Això seria així només en cas d'empat entre diversos grups. La decisió, però, demostra que els grups parlamentaris continuen, mesos després de la constitució de la cambra, lluny de qualsevol posició comuna sobre el tema.

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha justificat aquest dimecres la substitució dels consellers presos o exiliats per la necessitat de "reprendre el rumb" de les institucions catalanes després de mesos d'intervenció de la Generalitat arran del 155. "Calia tornar a governar-nos nosaltres mateixos", ha assegurat en una entrevista a 'Els matins' de TV3. En aquest sentit, el portaveu dels republicans ha dit que "la millor manera de defensar l'1-O és ser com més forts millor" i ha vinculat aquesta fortalesa a la posada en marxa, finalment, del nou Govern. Sabrià ha aplaudit "la fi del 155" amb aquests canvis en el govern de Quim Torra, tot i que ha confessat que tenen "sentiments ambivalents" perquè el president de la Generalitat hagi optat per la substitució i no per la restitució, i ha agraït la feina de Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig.

La mesa del Parlament ha ajornat aquest dimarts abordar les peticions del PP i Ciutadans de revocar la delegació del vot de Carles Puigdemont. Segons han informat fonts parlamentàries, la mesa es reunirà abans del ple d'investidura d'aquest divendres, 13 d'abril, per prendre una decisió.

Els lletrats del Parlament han ajornat aquest dimarts l'entrega de l'informe sobre els terminis de la investidura a la mesa del Parlament. Malgrat que fonts parlamentàries asseguren que ja està enllestit -hi treballen des de la setmana passada-, no han lliurat el document tal com estava previst i hi treballaran en les pròximes hores. És probable, apunten les fonts consultades, que s'entregui a la tarda o demà al matí. L'informe desgrana si a partir del 30 de gener, el dia del ple d'investidura ajornat, ha començat a córrer el compte enrere cap a unes noves eleccions. Un calendari que, sense dubte, és motiu de disputa entre les forces polítiques.