La Policia Nacional està ultimant un informe que preveu lliurar al jutjat sobre els incidents registrats al final de la manifestació contra la massificació feta el 26 de juliol a Palma. Aixì ho ha fet saber el cos policial pocs dies després que la plataforma Menys Turisme, Més Vida i Alerta Solidària hagin fet saber els detalls de l'ofensiva judicial que preparen contra els agents que deixaren ferides de diferent consideració una vintena de manifestants. El document, segons fonts coneixedores del contingut consultades per Europa Press, recull llançaments d’objectes, suposades agressions a agents i incidents amb turistes, i defensa que les càrregues policials prop de les Voltes i l’avinguda d'Antoni Maura varen ser una resposta a "l’escalada de tensió".

Alerta Solidària prepara una ofensiva judicial per les càrregues policials del 26 de juliol durant la manifestació contra la massificació turística. L'entitat presentarà querelles pels dos manifestants que varen haver de ser hospitalitzats, treballa perquè no s'arxivi cap de les denúncies i estudia impulsar una nova acció penal per una presumpta vulneració del dret de manifestació.

En democràcia, els governs comencen a caure el dia que se'ls acut enviar la policia a pegar als ciutadans. No cauen aquell mateix dia, ni l'endemà, però quan cometen aquest error colossal, aquest error inacceptable, tenen mala ferida. Pegar als ciutadans quan es manifesten pacíficament i legítimament és una mostra d'autoritarisme, però també de feblesa. De no saber governar. Són unes pèssimes credencials per presentar-se després a unes urnes.

La Delegació del govern espanyol a les Illes Balears ha demanat a la Direcció General de la Policia que obri un expedient d'informació reservada per determinar si alguns dels agents que varen intervenir en les càrregues policials de diumenge passat a Palma varen cometre infraccions susceptibles de sanció disciplinària. La decisió arriba després d'una setmana marcada per una intensa polèmica política i social arran de l'actuació policial al final de la manifestació contra la massificació turística del 26 de juliol.

Felanitx va acollir aquest dimarts capvespre una concentració de protesta contra l'actuació policial durant la manifestació de diumenge a Palma sota el lema 'Mallorca, al límit'. La convocatòria, impulsada en menys de 24 hores per diverses entitats ciutadanes i el Bloc per Felanitx, va reunir més de 200 persones.

La Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de les Balears ha condemnat les càrregues policials després de la manifestació de diumenge passat a Palma sota el lema 'Mallorca, al límit' i ha reclamat que s'obri una investigació judicial independent i eficaç pel que fa a les lesions provocades a una vintena de persones i dels responsables d'ordenar i executar aquestes agressions.

Una de les més de vint persones que varen resultar ferides durant les càrregues policials amb què va acabar la manifestació contra la saturació turística de diumenge a Palma continua hospitalitzada. Els afectats estudien ara la possibilitat de presentar una denúncia col·lectiva contra els agents de la Policia Nacional que varen participar en el dispositiu. Així ho ha anunciat aquest dimarts un dels portaveus de la plataforma Menys Turisme, Més Vida, Jaume Pujol, durant la concentració que ha reunit prop de mig miler de persones davant la Delegació del govern per exigir la dimissió del delegat a les Balears, Alfonso Rodríguez.

Hi ha una imatge que resumeix millor que cap altra el que va passar diumenge: una manifestació multitudinària i profundament cívica que acaba amb persones ferides per una actuació policial violenta. La pregunta és inevitable: qui tenia interès que el relat deixàs de ser la massificació turística i passàs a ser l'ordre públic? 

Les manifestacions no només es disputen al carrer. També es disputen l'endemà, quan s'imposa un relat mediàtic i polític sobre allò que va passar. I, després de les càrregues policials del 26-J, el relat de la saturació turística s'ha vist arraconat en els mitjans per un altre debat molt més còmode per al Govern de Marga Prohens. És important no descentrar el focus, perquè la presidenta és una de les responsables principals de donar resposta als problemes que el model turístic genera en la vida quotidiana dels ciutadans de les Balears. L'endemà d'una de les protestes més multitudinàries que s'han vist mai a les Illes, Prohens no s'ha vist en la necessitat d'afrontar la situació, ni de donar explicacions sobre la manca de gestió, ni d'enfrontar-se a les seves promeses incomplertes. La presidenta ha parlat de les càrregues, ha exigit explicacions al delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, i ha remarcat que respecta el dret de manifestació, com si això no es donàs per suposat.

La manifestació que aquest diumenge va recórrer el centre de Palma va acabar amb moments de tensió i càrregues de la Policia Nacional als accessos de les Voltes, després de més de dues hores de mobilització sense incidents. Diverses persones varen resultar ferides per cops de porra durant la intervenció policial, que es va produir quan centenars de manifestants reclamaven poder accedir al punt final del recorregut, on s'estava llegint el manifest.

La Policia Nacional atribueix a una “minoria radical” les càrregues efectuades diumenge al final de la manifestació contra la saturació turística. Fonts policials consultades per Europa Press asseguren que un grup integrat dins les desenes de milers de participants va llançar pedres, llambordes i pals contra els agents, quatre dels quals varen resultar ferits.

El delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, s'ha desmarcat de l'actuació policial a la manifestació contra la saturació turística, que ha qualificat de "desmesurada" respecte del risc d'una protesta marcada per "un comportament cívic exemplar". "Les càrregues policials depenen de l'operatiu in situ, no les decideix aquest delegat. L'ús de la violència no es va ajustar al risc", ha assegurat aquest dilluns, després que els organitzadors de la protesta i MÉS per Mallorca n'hagin demanat la dimissió.

Ni una pintada. Ni un vidre romput. Ni una sola discussió amb els centenars de turistes que passejaven pel centre de Palma. Desenes de milers de persones varen desfilar aquest diumenge durant més de dues hores pels carrers de Ciutat en una de les manifestacions més multitudinàries dels darrers anys sense que es produís cap incident. El contrast amb el final de la protesta va ser absolut. Quan milers de persones intentaven arribar a les Voltes per escoltar la lectura del manifest, la Policia Nacional va barrar-ne els accessos i, pocs minuts després, va carregar contra els concentrats amb cops de porra. Diversos vídeos enregistrats pels assistents també recullen detonacions durant la intervenció policial.

Les càrregues dels agents antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Sis anys després dels fets encara no s'ha registrat ni una sola condemna. Els pocs casos que s'han jutjat han acabat amb absolució i les grans causes o bé s'han arxivat o bé continuen pendents de judici. Hi ha 132 agents –alguns d'ells comandaments a peu de carrer durant la jornada del referèndum– que continuen processats i investigats. Una futura llei d'amnistia per a les causes del Procés com la que es discuteix ara podria fer canviar la seva situació. La gran pregunta, però, és si els policies de l'1-O n'haurien de formar part.

Milers de persones es manifesten per Grands Boulevards, al centre de París. És dijous 23 de març, jornada de vaga general, la primera després de l'aprovació de la polèmica reforma de les pensions. Un grup llança uns petards contra la policia. Els agents, de sobte, es dirigeixen cap al gruix de la manifestació –des d'on no havien sortit els petards– i carreguen amb violència contra la gent, que no es pot escapar. Els manifestants cauen a terra els uns a sobre dels altres, però la policia segueixen carregant amb la porra contra la muntanya de gent que ha caigut, alguns d'ells gent gran. "Hi ha el meu avi a terra!", crida un noi. Els agents l'ignoren i continuen amb els cops de porra. Les imatges, d'una gran violència, s'han viralitzat a Twitter.

Més de cinc anys després que Roger Español perdés un ull per l'impacte d'una pilota de goma que li va disparar un policia nacional durant les càrregues de l'1-O a l'escola Ramon Llull de Barcelona, el jutge que porta el cas ha decidit enviar a judici dos policies més pels fets. Són dos comandaments intermedis, que se sumen a l'escopeter autor del tret i al màxim responsable de l'operatiu a peu de carrer, que ja havien estat processats. El magistrat ha acceptat la petició de l'associació de drets humans Irídia, que porta la representació d'Español, i de l'Assamblea Nacional Catalana (ANC), que forma part del cas com a acusació popular.

Les càrregues de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Cinc anys després dels fets, però, encara no s’ha registrat ni una sola condemna dels policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més de pressa han acabat amb l’absolució dels agents o bé s’han arxivat definitivament per falta de proves. Hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici, però la seva tramitació s’ha encallat en l’últim any.

L’any 2022 hauria de ser el dels judicis contra els agents que van participar en les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017, que van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Quatre anys després encara no s’ha registrat ni una sola condemna per als policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més ràpid han acabat amb l’absolució dels policies o bé s’han arxivat per falta de proves. Però hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici. A Girona, el jutge ha processat 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues a la ciutat i a Aiguaviva. A Barcelona, el jutge ha prorrogat fins al gener la investigació contra 67 policies per la intervenció en diferents centres i les lesions a Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma.