Les càrregues dels agents antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Sis anys després dels fets encara no s'ha registrat ni una sola condemna. Els pocs casos que s'han jutjat han acabat amb absolució i les grans causes o bé s'han arxivat o bé continuen pendents de judici. Hi ha 132 agents –alguns d'ells comandaments a peu de carrer durant la jornada del referèndum– que continuen processats i investigats. Una futura llei d'amnistia per a les causes del Procés com la que es discuteix ara podria fer canviar la seva situació. La gran pregunta, però, és si els policies de l'1-O n'haurien de formar part.

Milers de persones es manifesten per Grands Boulevards, al centre de París. És dijous 23 de març, jornada de vaga general, la primera després de l'aprovació de la polèmica reforma de les pensions. Un grup llança uns petards contra la policia. Els agents, de sobte, es dirigeixen cap al gruix de la manifestació –des d'on no havien sortit els petards– i carreguen amb violència contra la gent, que no es pot escapar. Els manifestants cauen a terra els uns a sobre dels altres, però la policia segueixen carregant amb la porra contra la muntanya de gent que ha caigut, alguns d'ells gent gran. "Hi ha el meu avi a terra!", crida un noi. Els agents l'ignoren i continuen amb els cops de porra. Les imatges, d'una gran violència, s'han viralitzat a Twitter.

Més de cinc anys després que Roger Español perdés un ull per l'impacte d'una pilota de goma que li va disparar un policia nacional durant les càrregues de l'1-O a l'escola Ramon Llull de Barcelona, el jutge que porta el cas ha decidit enviar a judici dos policies més pels fets. Són dos comandaments intermedis, que se sumen a l'escopeter autor del tret i al màxim responsable de l'operatiu a peu de carrer, que ja havien estat processats. El magistrat ha acceptat la petició de l'associació de drets humans Irídia, que porta la representació d'Español, i de l'Assamblea Nacional Catalana (ANC), que forma part del cas com a acusació popular.

Les càrregues de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Cinc anys després dels fets, però, encara no s’ha registrat ni una sola condemna dels policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més de pressa han acabat amb l’absolució dels agents o bé s’han arxivat definitivament per falta de proves. Hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici, però la seva tramitació s’ha encallat en l’últim any.

L’any 2022 hauria de ser el dels judicis contra els agents que van participar en les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017, que van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Quatre anys després encara no s’ha registrat ni una sola condemna per als policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més ràpid han acabat amb l’absolució dels policies o bé s’han arxivat per falta de proves. Però hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici. A Girona, el jutge ha processat 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues a la ciutat i a Aiguaviva. A Barcelona, el jutge ha prorrogat fins al gener la investigació contra 67 policies per la intervenció en diferents centres i les lesions a Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma.

Fins a 127 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han estat en el punt de mira pel dispositiu de l’1-O, que en alguns casos l’Audiència de Barcelona ha qualificat de “desproporcionat”. Les causes no han pogut determinar qui va ser el màxim responsable de l’operatiu, però buscaran una resposta en la justícia europea.

Els Mossos d'Esquadra han ratificat la identificació de l'agent que hauria ferit a l'ull amb una pilota de goma Roger Español durant les càrregues de l'1-O. Al juny la defensa d'Español –que exerceix l'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa– ja va presentar al jutge que investiga el cas un informe pericial en què identificaven l'escopeter de la Policia Nacional després de mesos d'analitzar les imatges del moment de l'impacte del projectil que consten en la causa. El jutge va encarregar als Mossos un informe independent, que és el que ara ha entregat la policia catalana, segons ha avançat l'agència Efe i han confirmat a l'ARA fonts properes al cas. L'anàlisi dels Mossos avala que l'escopeter identificat per la defensa és l'agent que hauria disparat la pilota que va acabar impactant en l'ull d'Español als voltants de l'escola Ramon Llull.

Segon desmentiment dels màxims comandaments policials a peu de carrer l'1-O a Barcelona a la versió de l'ex secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que sempre ha negat que hi hagués una ordre concreta d'intervenir als centres. Dijous passat quatre d'aquests comandaments ja van admetre davant del jutge que investiga les càrregues a Barcelona que van rebre l'ordre d'intervenir abans que obrissin les escoles d'un comissari amb l'indicatiu Mart que podria ser el cap de les unitats d'intervenció (UIP) de la Policia Nacional, José Miguel Ruiz Iguzquiza. Aquest dilluns, quatre inspectors més del cos han afegit que dies abans ja van rebre algunes instruccions sobre com actuar durant la jornada del referèndum. Per exemple, el divendres 29 de setembre del 2017 els van passar una llista d'escoles i l'endemà al matí van anar a veure-les totes per prioritzar on era més "factible" intervenir en cas que els hi manessin, segons haurien explicat fonts judicials consultades per l'ARA.

Cop judicial a la causa que investiga les càrregues de l'1-O a Barcelona. L'Audiència Provincial ha acceptat la petició de l'advocat de l'estat i de la Fiscalia i ha expulsat l'Ajuntament de la causa. El consistori, que feia dos anys que exercia l'acusació popular, era una de les parts que més havien impulsat la investigació, que a hores d'ara és la més gran que existeix a Europa per depurar responsabilitats per una actuació policial, ja que suma una cinquantena d'agents investigats.

Primeres declaracions com a testimonis d’una vintena de Mossos d’Esquadra que l'1-O estaven presents als col·legis electorals de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, en la causa que té oberta el jutjat d’instrucció número 2. Els agents han relatat que quan van arribar els efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional “no va haver-hi una actitud dialogant ni un intent de negociació previ” per part dels membres dels dos cossos policials. “Sembla que l’actuació va ser directa per impedir la votació, sense valorar la proporcionalitat ni les conseqüències de la seva actuació”, ha explicat un dels advocats del col·lectiu Dret a Defensa, Albert Carreras.

Fins ara la màxima institució judicial que s'havia pronunciat sobre les càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017 era l'Audiència de Barcelona, que havia detectat excessos. Per contra, el magistrat de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha avalat el dispositiu policial de l'1-O i considera que l'actuació dels policies i guàrdies civils va ser "legítima i proporcionada". Ho diu en la resolució que rebutja la querella per investigar les càrregues de l'1-O com un crim contra la humanitat.

La defensa dels policies investigats per les càrregues en els centres de votació durant el referèndum de l’1-O ha sol·licitat al jutge que imputi per sedició tots els votants que van participar en incidents amb els agents, d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. En un document al qual va tenir accés l’Agència Efe, el despatx d’advocats que exerceix la defensa dels agents al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona considera que els votants “perfectament identificats” han de ser investigats per sedició o resistència “en qualsevol modalitat de comissió”, per haver intentat impedir que els agents retiressin les urnes del referèndum, en compliment del mandat judicial.

[Segueix l'última hora de les reaccions i totes les accions a la sentència del Procés]

Fins ara totes les accions judicials per les càrregues policials de l'1-O, que van deixar més d'un miler de ferits a tot Catalunya i imatges que van donar la volta a mig món, havien partit de la base d'intentar depurar la responsabilitat des de baix cap a dalt. Ara un grup de juristes, entitats ciutadanes i nou lesionats han fet un salt qualitatiu i han presentat una querella contra la cúpula política i policial dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, partint de la idea que l'actuació dels agents aquell dia pot constituir un crim contra la humanitat.

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha declarat aquest dijous, per videoconferència, al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que investiga les càrregues de l'1-O a la ciutat. De los Cobos, que era el coordinador del dispositiu policial del referèndum, ha defensat que en les càrregues –tot i que ell rebutja aquest terme i parla d'intervencions– es van utilitzar els mitjans menys lesius. Segons fonts jurídiques, també ha assegurat que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil haurien pogut actuar en més punts de votació de Barcelona, però que van intervenir en menys centres –27 en total– per prioritzar la proporcionalitat i evitar danys majors a les escoles.