"El gènere sempre ha estat un terme contestat, en un camp de batalla". Judith Butler ha introduït així la seva conferència en línia a Es Baluard aquest dimarts, amb una afirmació que demostra que l'àmbit d'estudi de la seva obra –el gènere– és una lluita constant. En aquesta activitat –que forma part del programa Zona de Contacte, concretament del mòdul Feminismes– Butler ha reflexionat sobre el moviment contra gènere que ha arribat sobretot a les forces de la dreta els darrers anys.

L'activista Judith Butler va revolucionar la teoria del gènere i va posar el feminisme de cap per avall fa tres dècades amb Problemes de gènere (1990). Sempre situa la igualtat al centre. No en fa distincions, perquè defensa que totes les vides valen igual i això és el que hauria de recollir l’imaginari polític. Butler ha vingut a Barcelona per rebre aquest dimecres el 33è Premi Internacional Catalunya, atorgat pel "seu compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències que condicionen la vida sobretot de determinats col·lectius”. Hores abans, ha concedit aquesta entrevista a l'ARA. Sembla fràgil però creix quan parla. Té un somriure sorneguer i porta a la pràctica el seu discurs sobre la importància de tenir cura els uns dels altres. Es preocupa per tots els que l’acompanyem en aquesta entrevista. 

Zona de Contacte. Laboratori d'Art i Pensament és una formació dissenyada per la directora d'Es Baluard, Imma Prieto, amb la intenció de convertir el museu en una plataforma d'idees i espai de pensament per "intervenir en els reptes de futur". "Els museus han de ser espais generadors de coneixement", ha defensat Prieto a la presentació d'aquesta iniciativa d'aquest dilluns. L'han acompanyada la directora general de Cultura, Catalina Solivellas, de qui ha rebut el suport "des del primer minut", i Berta Sureda, que ha estat la seva mà dreta en l'elaboració dels continguts d'aquesta formació. Personalitats que han situat els seus discursos en els grans debats de l'actualitat, com Judith Butler, Guy Standing, Remedios Zafra i Yayo Herrero, entre d'altres, seran alguns convidats d'aquesta formació. "El programa que hem aconseguit posa Es Baluard Museu al nivell de centres d'art de ciutats de primera línia", com és el cas del Reina Sofía de Madrid, el Tate Modern de Londres o el Pompidou de París.

La Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani de la Universitat de Girona ha comptat l'última setmana amb la visita virtual de la filòsofa Judith Butler, professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que hi ha impartit quatre lliçons a l’entorn de la qüestió que l’ocupa en el present: Livable Life, Inhabitable World? [Vida vivible, món habitable?]. En constant remissió a la situació pandèmica global, ha reflexionat sobre quins són els elements que, malgrat tot, fan que pagui la pena viure i quines són les condicions que fan habitable el món sense perdre de vista que no només l’espècie humana n’és hoste. La proposta filosòfica de Judith Butler va arribar al gran públic a inicis dels anys noranta gràcies a la seva crítica a la concepció essencialista de la identitat de gènere, segons la qual hi ha només dos sexes que es corresponen amb uns atributs genitals determinats. Segons Gender trouble (1992), la identitat de gènere és performativa, és a dir, resulta d’operacions lingüístiques i simbòliques que configuren marcs de sentit normatius en virtut dels quals alguns subjectes, també a causa de la seva elecció sexual, són reconeguts i altres, en canvi, són exclosos, segregats i fins i tot executats, alhora que alguns cossos són considerats normals i altres, en canvi, abjectes.Som abans relacions que individus A partir de la primera dècada del nou segle, la seva preocupació gira entorn de la condició vulnerable del subjecte, de qualsevol subjecte, pel fet de tenir, de ser, de viure un cos i, per tant, pel fet de néixer ja en dependència d’algú altre, pel fet que la vida pròpia no és tan pròpia, perquè, de bell antuvi, és necessàriament ja en mans d’algú altre que en pren cura. La tesi forta que defensa Judith Butler a partir d’aquesta concepció de la vulnerabilitat com a condició de vida és que som abans relacions que individus. I així desallotja per sempre del paradigma kantià el jo erigit i autònom que troba en la seva voluntat i en la seva raó tot allò que li cal per conèixer i per actuar.