Les mans de Catalina (nom fictici) es mouen damunt la taula com si fos un piano. A vegades tamborinegen amb els dits; d’altres queden suspeses en l’aire, quietes, cercant unes tecles que no existeixen. “M’ajuda a calmar-me”, diu abans de començar el seu relat, que és el que segueix. Va aprendre a tocar l’instrument quan era nina. De llavors ençà, repassar escales mentalment o imaginar música li serveix per ordenar el renou interior. També ara, mentre espera un judici que no va pensar mai haver d’afrontar.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma ha condemnat a dos anys i un dia de presó l'exrector de Can Picafort, Pere Barceló, per abusar sexualment d'una menor d'edat que llavors tenia entre sis i set anys. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), les magistrades també han dictat una ordre d'allunyament de 500 metres i la prohibició de comunicar-se amb la víctima durant cinc anys i mig. A més, l'Audiència de Palma li ha imposat el pagament d'una indemnització de 15.000 euros i ha condemnat la Diòcesi de Mallorca com a responsable civil subsidiària en cas d'insolvència de l'exrector.

L’Església catòlica domina l’escenografia com ningú. És fascinant com s’ha apropiat de les festes paganes, lligades al cicle natural de la vida. En el cas dels solsticis, moments de màxima declinació del Sol, amb un èxit desigual. Mentre el solstici d’hivern –commemorat a les saturnals romanes amb grans tiberis i regals– ha estat desplaçat pel Nadal cristià, el d’estiu és un dels pocs saraus que se li han resistit. Des de l’antiga Pèrsia s’atorga al foc un valor ritual i s’honora la terra per agrair la prosperitat.

Aquest mes de juny l'arquebisbat de Barcelona ha començat a pagar les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals a dins de l'Església. L'any passat, arran dels casos denunciats al llarg dels últims anys i els informes sobre abusos a l'Església que van fer la mateixa Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Defensor del Poble, es va tirar endavant el pla de reparació integral a menors víctimes d'abusos sexuals, conegut com a PRIVA. Des de la seva creació, la Comissió Assessora de Reparació Integral de la CEE ha anat estudiant cada expedient de les persones que van denunciar haver patit abusos dins de l'Església catòlica a Espanya i que demanen una indemnització.

El Bisbat de Mallorca ha emès aquest diumenge un comunicat on ha reconegut que Guillem Feliu, el capellà mallorquí que es va suïcidar a ca seva aquest divendres, havia estat apartat "recentment" de la professió eclesiàstica per presumptament haver abusat de dos menors "fa uns anys". El Bisbat, que no havia fet públiques les denúncies rebudes ni tampoc "les mesures cautelars" preses amb el rector, ara les ha ratificat "en resposta a la notícia publicada aquest diumenge en un diari local", segons es diu al comunicat. La institució eclesiàstica hi confessa que havia decretat "l'obertura d'una investigació prèvia". Tot i això, l'ARA Balears s'ha posat en contacte amb el Bisbat per esclarir si les denúncies dels menors s'havien duit o no a la Fiscalia, i la institució no ha volgut respondre més que no afegirien res al que diu a l'escrit remès als mitjans de comunicació.

Hi ha medalles que es guanyen; d’altres es regalen. Les primeres premien el talent i l’esforç, en competició oberta; com les olímpiques (i paralímpiques!). Les altres, concedides sense disputa prèvia, lloen mèrits de mal apamar. La del mèrit del treball, que atorga el ministeri del ram, és la campiona del despropòsit. Retrata l’Espanya de charanga y pandereta (Lola Flores, la Pantoja, la Campos…) i de personatges com la Koplowitz, al timó de FCC, el gegant del totxo esquitxat de corrupció. O Díaz Ferran, expresident de la patronal CEOE, que va buidar viatges Marsans i va deixar els clients amb un pam de nas. De vegades, el paperot és tan gros que toca fer marxa enrere. A Franco li van retirar en aplicació de la llei de memòria històrica. La medalla del president Macià sembla igualment erràtica. Què tenen en comú un milionari com l’amo de Mango, l’heroi bomber de l’incendi d’Horta i Salvador Illa? Si ens fixem en les medalles honorífiques de la Generalitat no queda clar què volen enaltir. Entre els premiats hi ha entitats com La Caixa, el pal de paller de les finances de casa nostra, que es va afanyar a traslladar la seu a València quan anaven mal dades. 

L'Església espanyola ha aprovat aquest dimarts un pla integral, que inclou indemnitzacions econòmiques, per reparar les víctimes de violència sexual. Un pla que s'aplicarà quan la via judicial ja estigui tancada perquè el delicte ja ha prescrit o perquè l'agressor ha mort. L'encarregada d'avaluar cada denúncia serà una comissió assessora formada per 10 integrants que analitzarà els danys causats a la víctima per trobar la millor manera de reparar-los. A aquesta comissió, de la qual encara no s'han fet públics els noms, s'hi podria sumar un representant de les víctimes o de les associacions que les acompanyen. El president de la Conferència Episcopal (CEE), Luis Argüello, ha deixat caure que segurament tots els membres que la integrin, la majoria juristes i experts medicoforenses, estaran vinculats d'alguna manera a l'Església espanyola.

El govern espanyol ha tornat a exigir públicament un sistema de reparació "obligatori i efectiu" per a les víctimes d'abusos al si de l'Església catòlica en què els afectats tinguin veu. "El govern estarà al vostre costat", ha assegurat aquest dimarts el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, a les associacions de víctimes amb les quals s'ha reunit per traslladar-los la intenció de l'executiu espanyol de garantir-los una reparació "adequada".

Un dels jesuïtes denunciat per agressions sexuals per una dona a Mallorca ha negat aquest dimecres haver forçat la víctima, amb la qual sí que ha reconegut que hi va haver petons i carícies, tot i que varen ser mutus i consentits. L'home estava citat a declarar al matí davant el Jutjat, on la setmana passada també va ser interrogat un sacerdot diocesà assenyalat per abusos en la mateixa denúncia. Un altre religiós, un altre jesuïta, també és investigat, segons ha recollit Europa Press. La dona, de 54 anys i amb discapacitat, defensa en la seva denúncia davant la Guàrdia Civil que l'home la va violar en repetides ocasions entre 1988 i 2009 en diferents punts de Mallorca, entre ells el Col·legi Monti-sion. La víctima exposava que el 2021 va rebre una carta de disculpes per part del pare superior de la Companyia de Jesús a Espanya. En la seva declaració, que s'ha duit a terme per videoconferència, el jesuïta acusat ha negat rotundament aquesta versió.

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), César García Magán, ha afirmat aquest divendres que l'Església contribuirà al fons d'indemnització a les víctimes d'abusos anunciat per Pedro Sánchez durant el seu discurs d'investidura i després que ho demanés el Defensor del Poble. L'Església, doncs, canvia la postura que ha tingut els darrers anys i s'obre ara a participar en un pla per compensar els afectats, analitzant cas per cas i sempre que hi hagi una "conclusió moral". "Si s'arriba a aquesta conclusió moral, hi haurà aquesta reparació moral", ha dit García en roda de premsa des de Madrid.

Hi ha ànimes sensibles, com Emily Dickinson, capaces d’atrapar els matisos de les emocions, de l’èxtasi a l’agonia. "Després d’un gran dolor, ve un sentiment / concret / els Nervis s’asseuen amb cerimònia, / com Tombes, / El Cor, encarcarat, es pregunta si va ser/ ell qui va suportar-lo / I si va ser ahir o fa molts Segles".

Un grapat de bisbes espanyols ha fet cas de la crida d’Aznar contra el govern de Sánchez: “Qui pugui fer alguna cosa, que la faci; el que pugui parlar, que parli”. Sentint el que opinen de l’amnistia ha quedat clar, una altra vegada, que abans que bisbes es consideren espanyols i que són patriotes abans que cristians. Si no, no dirien mentides com ara “van delinquir violentament destruint un estat de dret” o “l’amnistia seria valuosa si no emparés la violència contra les persones”. 

Aquesta setmana passada es presentava l’informe del Defensor del Poble sobre les violències sexuals a l’Església. L'informe, més enllà de les dades, suposa un pas essencial per pal·liar el menysteniment, el silenci i l’abandonament que han patit aquestes víctimes per part de les institucions i molt sovint també per part de la societat. Només podrem respondre al seu dolor posant-les al centre, escoltant el que necessiten i el que demanen. I això cal fer-ho independentment de si en l’informe el càlcul de la incidència és més o menys aproximat –un debat que ha captat part de l'atenció aquests dies–. Amb el deute humà que tenim amb aquestes persones, situar el debat en el volum del fenomen és una altra forma de revictimització, perquè estem altre cop posant el focus on no toca, perdent l'oportunitat de parlar d’elles, de per què han estat silenciades, o no prou (o gens) reconegudes. Recordem que encara hi ha sectors de l’Església que intenten negar aquesta realitat històrica (i global).

Vist l’informe Gabilondo sobre els abusos sexuals a l’Església catòlica espanyola, sé que de cap manera no es pot dir que les víctimes actualment vives són 440.000. La xifra publicada s’ha inferit malinterpretant els resultats de l’enquesta d’opinió que ocupa només 28 de les 779 pàgines de l’informe. I que no es pot saber és just el que diu el mateix informe del Defensor del Poble espanyol a la pàgina 36: “Conviene señalar que la Comisión Asesora considera que no ha formado parte de su cometido hacer un calculo del número de persones afectadas por abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica. Ni siquiera se ha propuesto realizar una aproximación a esa cantidad”. Però potser no s’havia llegit sencer i l’escàndol era massa temptador.

L'Església francesa va anunciar a finals del 2021 que es vendria patrimoni per indemnitzar les víctimes d'abusos sexuals que ho demanessin, després que una investigació independent xifrés en 3.000 el nombre d'abusadors i en 330.000 els casos identificats des de l'any 1950 a tot el país. L'Església espanyola tot just llavors començava a investigar els seus, i un any i mig després feia públic un informe on admetia poc menys de 1.000 víctimes des del 1945 i 728 abusadors entre els seus membres. Diferents veus van alertar llavors que s'havia quedat manifestament curta i que, més enllà de demanar perdó, no hi havia informació sobre quin tipus reparacions s'havien donat o es pensaven donar, amb quins volums econòmics i a partir de quins criteris objectius. Tampoc es donaven noms d'abusadors. La voluntat del papa Francesc de fer net quedava a mitges.

El Parlament de Catalunya impulsarà una proposició de llei per allargar els terminis de prescripció dels delictes greus de pederàstia. Està previst que la iniciativa de la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església es registri abans d'acabar l'any, s'aprovi a començaments del 2024 i llavors es traslladi al Congrés de Diputats. El text encara està en fase de revisió, però tots els grups parlamentaris catalans, excepte el PP i Vox, estan d'acord a tirar endavant la proposició de llei a través d'una lectura única, el tràmit més ràpid, i així evitar allargar-ho en el temps. D'aquesta manera es donaria resposta a la petició de la majoria de les víctimes que han participat de la comissió, que a les seves compareixences reclamaven que els delictes sexuals contra menors no prescriguessin. Falta, però, tancar si en la proposta del Parlament s'inclourà la imprescriptibilitat dels delictes, que es puguin denunciar sempre, o fixar un termini de prescripció molt més gran de l'actual, una fórmula en què se sentirien més còmodes alguns partits.

Hi ha dues pel·lícules diferents a Verano en rojo, adaptació de la primera novel·la protagonitzada per la comissària de policia María Ruiz (Marta Nieto, tan efectiva com sempre) i escrita per la periodista Berna González Harbour. Una, la que privilegia la directora Belén Macías, és un thriller policial ambientat entre Madrid i Pamplona l'estiu del 2010 que investiga la mort de dues alumnes adolescents de diferents escoles d'una mateixa institució religiosa. L'altra, de la qual només s'entreveu el pàl·lid reflex del que hauria pogut ser, és un Spotlight a l'espanyola: un film d'investigació periodística en què un veterà reporter (un José Coronado de llarga cabellera platejada i d'actitud de tornada de tot més activada que mai) descobreix una xarxa de pederàstia al si de l'Església i el seu encobriment per part de les altes instàncies eclesiàstiques.

Prohibició de fer missa a qualsevol lloc que no sigui ca seva durant tres anys i enviar una carta a la víctima demanant perdó pel dolor provocat. Aquest és el decret sancionador que ha imposat el Bisbat de Mallorca al capellà Julià Cifre Vanrell denunciat per abusos sexuals, una vegada conclòs el procediment canònic administratiu penal.

"El nostre paper trencagel és fonamental, però també incòmode", reconeix Enrique Pérez, una de les víctimes d'abusos sexuals dins l'Església de les Illes que ha participat en un estudi pioner a escala estatal. Es tracta d'un treball conjunt de tres universitats: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat del País Basc (UPV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Amb la professora titular de Victimologia de la UB, Noemí Pereda, al capdavant, l'estudi esbossa per primera vegada un perfil de les persones que van patir abusos en el context eclesiàstic a Espanya, a partir d'una mostra de 38 víctimes d'arreu de l'Estat.

Culpable d’abús sexual a un menor. Dos anys després que Anton Antich Martí denunciés mossèn Josep Lluís Fernández Padró davant un tribunal eclesiàstic, l’Arxidiòcesi de Barcelona ha conclòs que els fets denunciats –uns abusos sexuals fa 40 anys, quan la víctima en tenia 15 i 16– van passar. D’aquesta manera, el reconegut capellà català que va ajudar a crear el Cos Provincial de Bombers Voluntaris de Barcelona el 1960 i el de la Generalitat durant els anys 80 –i a qui, de fet, es coneix com el capellà bomber– ha estat condemnat a una "pena expiatòria perpètua de prohibició de tot acte de potestat de santificar, tant públic com privat". Què vol dir això? Que no podrà exercir com a capellà pel que fa als sagraments, ni confessar ni fer missa, per exemple. En canvi, si fos el cas podria fer tasques administratives o de docència i tampoc perdria la seva atribució. Una decisió que s’ha pres tenint en compte que Fernández Padró té 82 anys i està jubilat de tot ofici eclesiàstic. Per això, al tribunal li ha "semblat oportú mitigar la pena" sense haver d’atenuar la "gravetat del delicte".