L’empresari mallorquí Miquel Gual, accionista majoritari de Font Mallorca, ha adquirit l’embotelladora Font Teix i n’assumeix el control amb l’objectiu de reforçar l’activitat industrial vinculada a l’aigua a l’illa.

El 2024 no va ser un gran any per a la patronal de bars, cafeteries i restaurants, amb el tancament de 370 establiments a Mallorca. “Però ni de molt havíem experimentat la baixada d’enguany”, remarca Juanmi Ferrer, de CAEB Mallorca. “Hi intervenen molts factors: jubilacions de petits negocis que ningú no vol continuar, pujades de costos i renovacions de lloguer que t’obliguen a replantejar-te el futur. Tot plegat retrata que els marges són ridículs per a la majoria. Si no, no tancarien tantes empreses”, apunta.

Tomeu Mora Mesquida (Porreres, 1977) és florista per vocació. Arribat a Manacor ara fa 18 anys per obrir Sa Morera, ha sabut adaptar-se a un mercat que a poc a poc va passant de la tradició a la modernitat, en els gustos i en les maneres de fer feina. En xerram de tot plegat mentre prepara la temporada alta de noces i festes.

El president del Grup Iberostar, Miguel Fluxà, és el primer balear a la llista Forbes dels més rics del món, amb una fortuna valorada en 3.900 milions de dòlars (3.608 milions d'euros) i ocupant el lloc 929 de la llista i el setè entre els espanyols.

A les Balears hi ha hagut, i hi ha encara ara, una tendència general a fer certes coses a mida. “Coses” vol dir concessions, plans, mesures i fins i tot lleis. I “a mida” ho és de qualcú, persona, família, empresa o partit, sempre que tingui poder econòmic. Resulta paradoxal que també les declaracions d’interès general i d’interès autonòmic s’hagin fet servir segons l’interès particular de qualcú. Perillosíssimes figures aquestes de l’interès general i autonòmic.

Fa onze anys que Menorca mira cap a Silicon Valley, que combat el monocultiu turístic i la fuita de talent local amb iniciatives d’emprenedoria que intenten imitar les grans companyies emergents establertes a la badia de Califòrnia. El 2014, Marcos Martín fundà Menorca Millennials, actualment Decelera, un projecte disruptiu que pretenia invertir en start-up i escalar-les a escala internacional. Una dècada després, amb la pandèmia pel mig, cada vegada són més les iniciatives que aprofiten l’entorn natural i tranquil de l’illa per posar en marxa projectes que poden transcendir arreu del món.

Aspemir, hòlding que reuneix les diferents empreses en les quals inverteix el tennista mallorquí Rafel Nadal, va multiplicar gairebé per cinc (+372,8%) els seus beneficis el 2023, fins a aconseguir els 94,1 milions d'euros, respecte dels 19,9 milions d'euros comptabilitzats el 2022. En aquest context, la companyia ha informat de la venda del 44,9% del Centre Esportiu Manacor, més coneguda com la Rafa Nadal Academy by Movistar, acadèmia d'alt rendiment del tennista espanyol, al grup GPF.

Nou comiat d'un petit negoci local de Palma. La botiga Genoveva Bebé ha dit adeu després de 49 anys d'existència i denuncia que Ciutat s'està convertint en un territori hostil per als petits empresaris, ja que, segons diuen els responsables del negoci, actualment és "una ciutat de franquícies, pseudocafeteries vintage, hotels de cinc estrelles i comerços regentats per xinesos". A través d'un post en el seu compte d'Instagram han lamentat que l'Ajuntament de Palma estigui descuidant els negocis locals i les botigues tradicionals que han caracteritzat la ciutat, per donar pas a un ambient més turístic i globalitzat: "La ciutat s'entristeix de veure l'evolució social". "És realment aquesta la Palma que volem?", es demanen a la publicació a xarxes socials.

Després de tres dies amb talls intermitents de fins a 12 hores en el subministrament elèctric en plena temporada i enmig d'una onada de calor, alguns veïns del Port d'Alcúdia han confessat a l'ARA Balears que el subministrament elèctric "és un desastre" en aquest municipi turístic i que aquesta situació passa molt sovint "cada any quan fa tanta calor" i que la magnitud de les avaries "va per zones". Segons han explicat, aquesta situació es pot deure a una sobrecàrrega o al deteriorament del cablejat soterrani, que té 50 anys. "Ahir vaig anar de visita a ca la meva filla i ja hi havien tornat a tallar el llum", es queixa una veïna de la zona.

Aquí hi va haver un forn i pastisseria. Ho sabem perquè podem llegir-ne encara el que queda de la retolació. L’establiment es deia Juan Tomás, un nom que és raonable pensar que també era o és el del propietari. En Juan Tomás va dedicar uns doblerets a pagar una empresa de retolació comercial que no tan sols va estampar el nom del negoci damunt el portal, sinó que també va dibuixar, en colors, algunes de les especialitats de la casa. Al costat esquerre del portal –tal com el veim nosaltres, tal com el veien els clients quan hi entraven– hi ha elaboracions majoritàriament salades: diferents tipus de pa (barres de mides diverses, flautes i flautins, un pa petit, una d’aquestes rosques de pa que mai no he sabut com se’n diuen, un panet francès, una espècie de coca plana vista en perspectiva), i també un croissant que queda arraconat. Al costat dret hi ha el producte dolç: un pastís d’aniversari (li falta un bocí), un tortell farcit de nata (quines idees), un tall de braç de gitano, una llengua de pasta de fulls amb més nata, un tall de pastís que no és el mateix d’abans, de diferents gusts (però que no hi falti la nata).

L'empresari, inversor, multimilionari i filantrop nord-americà Charles Thomas Munger va morir dimecres als 99 anys. Charlie Munger, com era més conegut, era vicepresident de Berkshire Hathaway, el conglomerat inversor presidit per Warren Buffet. Buffet, un dels homes més rics del món i que ara té 92 anys, l'havia tingut fins a l'últim moment com a mà dreta i principal confident, gràcies a una gran intuïció pels negocis que combinava amb un agut sentit de l'humor.

Poca gent, llevat dels locals, sap que cada vegada que bada boca davant de l’espectacle diari d’una posta de sol des d’un dels captivadors quiosquets de la costa de Formentera, ho fa en un terreny sobre el qual hi ha una acarnissada disputa legal: la que discuteix si els negocis dins la franja que l’Estat marca com a domini públic hi poden ser o no.

Llucmajor ha sumat aquest dijous tres comerços més al catàleg d’Emblemàtics Balears, impulsat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, a través de la Direcció General de Comerç i l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI): Joyería Garau, Forn Can Guasp i Ferreteria Llompart. Aquest projecte té com a objectiu protegir l’activitat comercial de proximitat, sobretot la dels establiments amb més tradició, per donar a conèixer la singularitat de cada municipi a través dels seus negocis emblemàtics.

L'anunci frustrat de la Superlliga de Florentino Pérez ha esdevingut, sense voler-ho, una de les millors promocions del llibre que Marc Menchén, periodista especialitzat en la indústria del futbol, ha presentat aquest dimarts en societat a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya. El llibre, precisament, es titula Futbol i negoci. Ras i curt. L'assaig de Menchén narra l'evolució del binomi indisociable entre l'esport rei a Europa (i a bona part del món) i el voluminós negoci que comporta i que mou milers i milers de milions d'euros.

Les Balears han registrat 882 noves empreses entre el gener i març d'enguany xifra que suposa un increment del 13,08% respecte del primer trimestre de l'any passat, segons recull l'Estudi sobre Demografia Empresarial, fet per Informa D&B. El capital invertit per crear aquestes companyies arriba als 51 milions d'euros. Es tracta d'una pujada del 76%, mentre que les dades nacionals es retallen un 3%, segons informa l'agència Efe.

És pràcticament impossible saber quants diners genera el negoci de la marihuana. Hi ha una part il·legal que no es pot calcular, però també hi ha una sèrie de negocis que naveguen per un marc alegal o no regulat. És el cas dels club cannàbics, dels productors de llavors o dels fabricants d’adobs. Paral·lelament, els últims anys s’han creat noves varietats de cànnabis que tenen menys d’un 0,2% de THC -el component psicoactiu- i que, per tant, són legals i es poden cultivar tan a petita com a gran escala. Amb aquestes varietats es fan olis i cremes medicinals, i avui dia es poden comprar en estancs en forma de flors. A més, també serveixen per fabricar cànem industrial que després es transforma en fibres naturals i cordes.

Tornen les restriccions socials anticovid i torna el debat sobre com evitar que la crisi de salut i de gestió sanitària posi en més risc la viabilitat d'una ja estantissa economia. Encara que sigui recurrent, és un debat tan inevitable com necessari, i encara amb molts dubtes. La qüestió, però, no pot ser enfrontar les dues realitats, com si fossin excloents. D'una banda, tothom ha d'entendre i acceptar que no podem posar frívolament vides en joc ni podem arriscar-nos a un nou col·lapse hospitalari; entre altres motius perquè una agudització dels nivells de contagis i morts acabaria portant mesures de tancament més dràstiques que al capdavall serien encara pitjors per al món econòmic. D'altra banda, però, la racionalitat en l'actuació preventiva sanitària, reduint al màxim la interacció social en els espais on fins ara hi ha hagut més laxitud i per tant més contagis (bars, restaurants i zones de lleure en general), s'ha d'intentar que suposi una estocada letal per al mínim nombre de negocis, empreses i autònoms. Com s'ha dit, i està be insistir-hi, la responsabilitat governamental és doble, doncs: salvar vides i salvar llocs de feina.