Els ciutadans de les Balears, amb 42,62 euros de mitjana, se situen entre els que menys gasten al sorteig de Nadal d'aquest diumenge, només davant dels de Melilla (16,75 euros) i Ceuta (18,55 euros).

El saló de joc del barri no té grans rètols a l’exterior. Ni tan sols pot albirar-se des de fora què hi ha després de les portes de cristall tintades, però la façana negra ho fa diferent; una distorsió en el context de petits comerços i pisos de gent de classe treballadora. Si un hi entra de dia, ha d’acostumar la vista a la foscor. Hi ha una barra i diverses pantalles com en una versió moderna i estilitzada de les gegantesques i sorolloses escurabutxaques dels bars de tota la vida. Des d’un racó, s’accedeix a una sala més gran repleta de ruletes i altres dispositius de joc. La sensació és la d’estar endinsant-se en un club privat. Els llums de les màquines titil·len en una estada emmoquetada i igualment fosca, que reprodueix a petita escala el luxe aspiracional dels casinos de Las Vegas. No hi ha finestres ni rellotges. I les copes són més barates que en altres locals. Si ets un bon client, en alguns d’ells fins i tot “convida la casa”. És un no-lloc llest per atrapar el client. “Està tot pensat perquè hi perdis la noció del temps; perquè no sàpigues si és de dia o de nit. Els salons tenen fins i tot una fragància especial”, assegura Miquel (nom fictici), de 38 anys i actualment en tractament per la seva addicció al joc.

Rafa Márquez, entrenador del Barça Atlètic, ha tornat a reincidir en la promoció de cases d'apostes. Des de la seva arribada l'estiu del 2022, el tècnic mexicà havia passat força inadvertit en l'entorn mediàtic blaugrana. Fins aquesta temporada, quan el seu nom ha sonat als mitjans. Primer es va convertir en una de les opcions per substituir Xavi Hernández a la banqueta del primer equip a causa dels mals resultats. I, ara, el tema és extraesportiu. Ha tornat a publicitar una casa d'apostes de Mèxic a través d'una piulada al seu compte oficial de X i d'un vídeo als stories d'Instagram.

Es consideren un "Airbnb de les apostes esportives", i el seu model de negoci es basa en una xarxa social o un marketplace on grans experts en la matèria donen consells de pagament per apostar "amb cap". És TipsterChat, el guru català de les apostes del món de l'esport; una start-up cofundada per Eloi Montes, Dani Flores i Àlex Lopera, exfundador de l'aplicació de pagaments Verse.

El Govern vol prohibir la publicitat i els actes de promoció de l'activitat del joc i les apostes en tot el territori de les Illes Balears. El Consell de Govern ha aprovat aquest dimarts la modificació de la Llei del joc, que inclou aquesta restricció i limita la concessió de noves autoritzacions de sales de joc i apostes a l'Arxipèlag. En concret, amplia els espais protegits d'aquesta activitat, que són aquells on hi ha menors d'edat o persones vulnerables. A Palma, les sales han d'estar a un mínim de 500 metres d'aquests llocs, i a la resta del territori illenc, a 250 metres.

A les Balears es van gastar el 2021 fins a 553 milions d'euros en loteries, jocs d'atzar i apostes, un 40% més que els 394 milions d'euros gastats el 2020, segons dades del Consell Empresarial del Joc. Aquesta xifra inclou els sorteigs de la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE), els jocs de l'ONCE i el joc presencial privat, com ara casinos, bingos, màquines escurabutxaques –tant d'hostaleria com de locals de joc–, salons i apostes esportives, però no es tenen en compte les xifres de joc en línia.

Són accessibles, entretenen, s'hi pot jugar en grup i molt de tant en tant se'n pot treure un guany econòmic. I aquí hi ha la trampa. La immediatesa i l'afany per obtenir diners fàcilment dels jocs d'atzar i les apostes sedueix cada cop més els adolescents, tant els que ja han arribat a la majoria d'edat com els menors que tenen entre 14 i 17 anys. Els joves combinen els portals digitals d'apostes esportives, el gaming i els jocs de cartes en línia amb altres de més convencionals, com les loteries (la Primitiva i la Bonoloto), els rasca i guanya i les escurabutxaques. Totes aquestes modalitats s'han popularitzat i normalitzat en anuncis i a internet. És una moda. I tot i que a priori la majoria d'estudiants no haurien de poder accedir a aquesta oferta, el 13% dels nois i el 4% de les noies que fan ESO van jugar amb diners en webs o aplicacions mòbils durant el 2021, i el 17% dels nois i el 10% de les noies ho van fer presencialment en locals o amb modalitats més clàssiques. "Les prevalences són molt elevades tenint en compte que la majoria d'estudiants són menors d'edat i legalment no poden jugar-hi. Els valors haurien de ser gairebé zero", explica el subdirector general de Drogodependències del departament de Salut, Joan Colom.

"La Policia Nacional ens comunica que la presència de menors en sales de joc s'ha reduït a zero", ha assegurat el conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, que ha defensat la tasca del Govern balear les darreres dues legislatures en la lluita contra el joc.

Els casos de persones que demanen que se'ls prohibeixi jugar en línia ha augmentat, de manera considerable, a totes les comunitats autònomes. En dades generals, un total de 63.646 persones ho varen demanar el 2021, enfront de les 56.006 que varen fer la petició el 2020. Això suposa un increment del 13,64% en el conjunt de l'Estat, segons ha informat la Direcció General d'Ordenació del Joc (DGOJ) i ha recollit Europa Press.

Un gotim de raïm, mitja llimona i un altre requadre lluminós amb el número 7 que apareixen i desapareixen aleatòriament. Ja gairebé ningú, tret dels clients del bar que hi juguen, adverteix la presència de la màquina escurabutxaques que fa rodar la sort després d'empassar-se una altra moneda. L'expansió de les escurabutxaques als anys 80 va convertir aquestes màquines en la principal causa d'addicció al joc, però avui té altres competidores, com ara les apostes en línia.

A Catalunya tenim cinc vegades més bars i restaurants amb màquines escurabutxaques que farmàcies. Hi ha 28.830 màquines instal·lades. I, tot i l'auge de les apostes per internet, continuen sent la principal via d'addicció al joc. No estan restringides en locals especialitzats, dedicats a les apostes, són al mig del lloc per anar a fer un cafè, una cervesa o un menú. Amb la musiqueta alegre i les llums de colors que criden l'atenció. No ho trobem estrany perquè hi estem acostumats. Però tot això té un preu invisible: el trastorn de joc i el joc problemàtic en totes les seves modalitats afecten el 0,5% i el 2,3% dels catalans, respectivament, segons el ministeri de Sanitat. I alguns experts avisen que el percentatge podria ser força més alt.

L’Explotació de la dissort i també la història d’una nissaga familiar. Una història de molt èxit, fonamentada, per a alguns, en les febleses humanes. Per a d’altres, en canvi, en la capacitat emprenedora de la iniciativa privada i, sobretot, en la genialitat d’una llicenciada en matemàtiques i especialista en econometria, Denise Coates, de 57 anys. Entre els anys 2000 i 2020 s’ha convertit en la dona més rica del Regne Unit i en una de les més riques del món, especialment els últims tres anys. En l’exercici passat va guanyar més diners que tots els presidents de l’Íbex-35 junts.

El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha enviat una carta als presidents dels 25 clubs de futbol de Primera i Segona que han signat contractes de publicitat per als pròxims anys amb empreses d'apostes per advertir-los que hauran extingir-los quan s'acabi la temporada. Així ho han avançat fonts pròximes al departament que dirigeix Garzón, que també ha informat en la carta que el seu ministeri portarà al consell de ministres en els pròxims dies el reial decret que regularà la publicitat del joc. Fonts del Consell d'Estat han assenyalat també que aquest òrgan consultiu va lliurar el seu dictamen sobre el reial decret el passat dia 20.

Tenim un problema amb les apostes. A altres llocs, com el Regne Unit, han perdut la por a dir-ho obertament. A casa, sembla com si encara es digui amb la boca petita, però segons diferents estudis, Espanya té les dades més altes de joves entre 14 i 21 anys amb problemes de ludopatia. Cada cop més persones demanen tenir prohibida la seva entrada als locals oberts per les cases d’apostes, negocis oberts en ocasions a prop d’Instituts. Amb una aplicació pots apostar cada segon, cada minut, cada dia. Mai havia sigut tan fàcil apostar. I veure les cases d’apostes convertides en els grans patrocinadors de clubs de futbol i mitjans de comunicació esportius fa mal. Un primer pas per aconseguir un futbol més digne és aquest, prendre consciència que les apostes no són un joc. Les apostes, de fet, són en bona part un enemic del futbol. Bona part dels resultats arreglats ho són per culpa de les apostes.

Si el govern espanyol acaba aprovant l’esborrany del reial decret de comunicacions comercials que va presentar la setmana passada a la Comissió Europea, el negoci del futbol estarà obligat a buscar noves formes de finançament en un context ja de per si complicat a causa de la pandèmia del coronavirus. La nova norma, iniciativa del ministeri de Consum que lidera Alberto Garzón (Unides Podem), vol prohibir els anuncis de cases d’apostes a les samarretes dels equips esportius i a les tanques publicitàries dels estadis. També en vol restringir l’aparició als mitjans de comunicació (quatre hores de matinada), fet que canviaria el paisatge de les retransmissions futbolístiques de televisió i ràdio i sacsejaria el model de negoci de les principals capçaleres esportives. La patronal del futbol calcula que la mesura pot deixar els 42 clubs professionals de Primera i Segona sense 80 milions d’euros en concepte de patrocini, mentre que els mitjans donen per fet que no podran mantenir els 200 milions que cobren cada any dels anuncis de joc en línia, una quantitat que s’ha triplicat en els últims cinc anys.

El ple de les Corts Valencianes ha aprovat aquest dijous la llei de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia, que estableix, entre altres mesures, les distàncies mínimes que hi ha d'haver entre els locals de joc i els centres escolars. La norma ha rebut el suport del PSPV, Compromís i Unides Podem, el vot en contra del Partit Popular i Ciutadans i l'abstenció de Vox.

El ministeri de Consum prepara un reial decret per combatre l'extensió del joc online i la xacra de la ludopatia que duu associada. Es tracta d'un conjunt de 100 mesures en 37 articles que ara s'enviaran a la Comissió Europea i que alhora s'obriran a al·legacions dels agents socials. Tot i que ja fa temps que s'hauria d'haver legislat sobre aquest problema social, tant la filosofia de fons com la concreció de les mesures suposen un avanç important, però no complet. La principal excepció –que no és de poca importància– és la que es vol fer amb el futbol, de manera que les retransmissions esportives en directe a partir de les vuit del vespre quedaran fora de la prohibició general i, per tant, s'hi podrà incloure publicitat d'apostes. És aquí, en el futbol, on hi ha el gran negoci de les apostes i és, a més, la principal porta d'entrada dels joves en el món del joc online.

Ni futbolistes ni presentadors de televisió protagonitzaran els anuncis sobre joc i apostes, no es podran fer crides explícites a participar-hi, ni hi haurà via lliure per fer-ne publicitat durant tot el dia. El ministeri de Consum ha donat a conèixer les línies mestres d'un reial decret que es presentarà íntegrament dilluns i que posa restriccions a aquest sector, amb l'objectiu d'evitar la ludopatia i l'addicció. "Hi ha empreses que perdran molts diners", ha admès el ministre Alberto Garzón en roda de premsa, que ha assegurat que l'orientació de la norma té per objectiu "restringir" i no "prohibir", per evitar que els usuaris busquin el mercat il·legal i optin per operadores allotjades en paradisos fiscals, per exemple.

Les accions d'operadors de casinos i dels seus proveïdors continuen pujant des de la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units que deroga la llei que prohibia les apostes esportives individuals. La màxima instància judicial del país va considerar inconstitucional obligar els estats a mantenir aquesta prohibició. Nevada era l'únic estat que, fins ara, podia permetre aquestes apostes en jocs únics.

El 31 de març del 2016 Omair Abbas, de 18 anys i veí de Cardiff, capital del País de Gal·les, va enviar als seus pares un parell de missatges telefònics dient-los que els estimava molt. Després es va dirigir cap a la feina, el restaurant on treballava, però no hi va arribar mai. El seu cos va aparèixer flotant tretze dies després a les aigües del riu Ely, un dels que travessen la ciutat. Quatre mesos més tard, el fiscal que va investigar les circumstàncies de la seva mort va concloure que Abbas s’havia suïcidat i que, molt probablement, la raó eren els deutes que havia acumulat jugant en casinos i altres apostes, totes online.