Les mascotes dels futurs docents bilingües han acabat ocupant un paper inesperat: el d’interlocutors perfectes per practicar català sense pressió, sense correccions i sense debat lingüístic possible. La primera enquesta sobre usos lingüístics de l’alumnat de la Facultat d’Educació. L’estudi revela que parlar amb les mascotes és un dels pocs contextos en què el català guanya clarament terreny. En una escala en què 6 significa “sempre” i 1 “mai”, l’ús del català arriba al 3,35, mentre que el del castellà es queda en el 2,96. De fet, aquest és un dels pocs àmbits —juntament amb la relació amb un dels progenitors— on el català s’imposa al castellà entre els estudiants bilingües en les dues llengües oficials.

La Facultat d’Educació és un oasis lingüístic dins la UIB i també respecte del conjunt de la societat. Tot i això, el català també hi retrocedeix: els estudiants utilitzen majoritàriament el castellà en les relacions personals i dos de cada tres creuen que la llengua es parlarà menys d’aquí a cinc anys. Així ho constata el primer informe elaborat pel centre per analitzar els usos lingüístics de l’alumnat. La situació s’acosta a una diglòssia: el català manté la seva hegemonia en la docència i en les relacions amb els serveis administratius, però perd presència en els espais informals entre estudiants. El professor Ivan Solivellas, membre de la comissió de model lingüístic, resumeix la situació amb una idea clara: “El català es va residualitzant en àmbits molt específics”.

Josep de Luis i Josep Alonso fa anys que exerceixen com a missers a les Illes Balears i, des del primer dia, han tingut clar que el català seria l’eix central de la seva pràctica professional. De Luis, amb 22 anys d’experiència, explica que sempre que s’ha dirigit a òrgans o institucions amb seu territorial de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó ho ha fet en català.

Era cap a finals de la dècada dels 80 que vaig començar a veure cotxes amb pintures metal·litzades. Eren uns colors que a ulls d’un infant d’aquella època eren una cosa fascinant. Un al·lot major que jo em digué que aquell color era “verd turquesa”, però un altre el va contradir, “és blau turquesa”. Jo no sabia què dir. Però la veritat és que no arribaven a un acord sobre si verd o si blau. Era un color a mig camí, i no en teníem una etiqueta clara. L’embull fou total quan un altre dia aparegué un altre cotxe i un tercer digué “quin rosa turquesa tan guai!”. Ja tenim la seu plena d’ous, vaig pensar. Aquell al·lot identificava l’efecte metàl·lic amb “turquesa”. Aleshores, qui té raó? Aquell qui deia “verd turquesa” o qui deia “blau turquesa”? Si cercam a la xarxa, veurem que s’usa tant verd com blau turquesa. Els gaèlics escocesos es declinen pel ‘blau turquesa’ (‘tuirc-ghorm’) i els anglesos, més pragmàtics, simplement diuen ‘turquoise’. Com pot ser que vegem el mateix, però ho identifiquem de manera diferent?

Un total de 137 professionals s’han inscrit a la primera edició del curs de català del nivell B2, impartit pel Servei de Salut en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Baleàrics. El curs, que va començar fa 15 dies, constava inicialment de seixanta places. A conseqüència de l’elevat nombre d’inscripcions, es va decidir ampliar-les fins a 137. El Servei de Salut preveu posar-ne en marxa una segona edició a l’octubre.

Omple de goig veure diputats, regidors i membres del Partit Socialista de les Illes Balears amb la camiseta del Correllengua, omplint les xarxes socials del seu entusiasme per protegir la llengua catalana.

El Correllengua Agermanat 2026 va arribar al seu final amb un èxit rotund, el de convertir-se en una mobilització històrica en defensa de la llengua catalana. Durant les dues setmanes de la seva durada, més de 180.000 persones han participat en aquesta primera edició on s'han recorregut 1.500 quilòmetres, s'ha passat per 500 municipis i 30.000 persones han estat portadores de la flama. El portaveu del Correllengua Agermanat, Pau Emili Muñoz, assegura que l'èxit de l'esdeveniment és "una demostració de força" i ho remarca així: "Com a societat, els territoris de parla catalana hem recuperat la il·lusió per lluitar per la llengua catalana i exigir-ne la normalització real".

El PP ha acceptat l'esmena de Vox per eliminar el requisit de català a les places per a docents en llocs de molt difícil cobertura a través de la llei d'acceleració de projectes estratègics. També les que davallen la nota de català a l'institut necessària per obtenir el certificat de català (B2 i C1), permeten que la Policia Local tingui pistoles tàser i eliminen la prohibició del tir al colomí i la codorniu. Encara que aquesta acceptació és encara en la fase de ponència, és a dir, no és definitiva, la novetat és que el popular no ha presentat cap esmena a aquests textos. Per tant, no introduiran cap obligatorietat perquè centenars de docents afectats per la normativa hagin d'acreditar el català, ni tan sols per poder escollir el seu centre de destinació una vegada consolidin la seva plaça, com havien dit que farien.

L'acte central de rebuda de la Flama del Correllengua Agermanat a Mallorca, organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear, ha omplert aquest diumenge la plaça d'Espanya de Palma i ha posat de manifest "el compromís” de la societat mallorquina amb la llengua catalana. Enguany és la desena edició del Correllengua que passa per Mallorca des de la primera, l'any 1995.

Hi ha jornades en què el carrer deixa de ser només espai de pas i es converteix en un fil de complicitats, de símbols i de llengua compartida. Aquest dissabte, el Llevant de Mallorca va viure una d’aquestes jornades amb l’arribada del Correllengua Agermanat, que va omplir pobles i espais públics de cultura popular, reivindicació i participació massiva en defensa del català.

Hi ha una situació molt concreta que potser heu viscut alguna vegada: escriviu un missatge de correu electrònic en català, el rellegiu just abans d’enviar-lo i, gairebé sense pensar-hi, canviau un‘som’ per un ‘soc’. O un ‘pensàssim’ per un ‘penséssim’. Potser ni tan sols teniu gaire clar els motius del canvi, però ho modificau igualment, perquè hi ha una intuïció estranya (però molt més estesa del que sembla) que associa determinades formes a una idea de català més formal, més neutre o, simplement, més “correcte” quan la situació es posa una mica seriosa.

Fa 40 anys, el Parlament balear aprovava la Llei de normalització lingüística. Quaranta anys després, si bé és ben cert que no s’ha normalitzat la situació del català com a llengua pròpia i cooficial de les Illes, també ho és que massa sovint l’anormalitat s’acompanya de diagnòstics apocalíptics. Hi ha motius perquè la situació preocupi: el català perd presència en molts d’àmbits i els joves, sobretot en les relacions informals, es comuniquen cada vegada més en castellà. Ara bé, si només miram el tassó mig buit, deixam de veure una part de la realitat que és igualment significativa.

El Correllengua Agermanat 2026 arriba a les Balears per encendre la Flama que travessa el conjunt dels territoris de parla catalana en una cadena simbòlica que uneix pobles, illes i ciutats en una mateixa celebració de llengua i cultura. Després d'haver recorregut Catalunya i el País Valencià amb una resposta massiva i una participació multitudinària, el projecte arriba enguany a les Illes Balears per continuar un itinerari que ja s'ha consolidat com una de les mobilitzacions culturals més transversals dels darrers anys.

El primer Baròmetre del Consell Social de la UIB mostra que només el 51,2% dels estudiants voldria rebre majoritàriament les classes en català, mentre que un 40,4% opta pel castellà, en un context de convivència lingüística però amb grans diferències segons els estudis i els territoris. L’enquesta, basada en 2.067 respostes, també revela que l’ús del català a les aules varia de manera molt marcada entre facultats i illes, amb casos especialment singulars com el de Formentera, on cap estudiant declara voler rebre les classes majoritàriament en castellà.

Dia 25 d’abril és Sant Marc, una de les festivitats més preuades pels amants de la ingesta de mol·luscs gasteròpodes, coneguts generalment com a caragols. Com diu la dita popular, “qui menja caragols per Sant Marc, gaudeix de bona salut de franc” i és que és costum menjar-ne aquest dia. N’hi ha que diuen que menjar caragols per Sant Marc evita ésser tocat, és a dir, malaltejar d’alguna o altra manera. La meva repadrina se’n menjava un de cru cada any i bé li va anar, fins a 93 anys. En el meu poble no es fan caragolades per Sant Marc, sinó que són típiques de la Creu, dia 3 de maig, un poquet més endavant. Aquest dia és festa grossa al barri de Camarata i tots els selvatgins que hi tenen almanco una cama fan de baixar-hi a menjar caragols amb la família i els amics.

Un grup de clients i el propietari del bar S’Ànnera Xafardera han protagonitzat una denúncia creuada per uns fets ocorreguts divendres capvespre al local, que inclouen acusacions d’insults, discriminació lingüística, intents d’abandonar l’establiment sense pagar i una intervenció policial.

Què passaria si, dins una paraula, no totes les vocals fossin igual d’autònomes? Si una decidís com han de sonar les altres? Si escoltam atentament com pronuncien paraules com ‘dona’ o ‘cosa’alguns parlants del País Valencià, o bé ‘conill’o ‘sortir’ en certes zones de Mallorca o de les Terres de l’Ebre, hi ha alguna cosa que es desplaça respecte del que esperaríem. D’una banda, allà on esperaríem una a final, podem sentir una vocal que s’acosta a la tònica: ‘c[ò]v[ò]’en lloc de ‘c[ò]v[a]’. De l’altra, una vocal que esperaríem més oberta es tanca per influència d’una altra: ‘c[u]nill’ en lloc de ‘c[o]nill’.

Que les sessions plenàries de l’Ajuntament de Manacor són una altra cosa és un fet demostrable amb els vídeos que el mateix Consistori penja cada mes al seu canal de Youtube. És clar que com tot bon ‘espectacle’, el ple té moments políticament avorrits i de tràmit administratiu; però en té d’altres, sobretot en arribar el torn de precs i preguntes, que l’emoció es dispara (i moltes vegades al peu).

La Xarxa Educativa per la Llengua ha convocat aquest dimarts una concentració davant el Parlament per rebutjar la mesura pactada entre el PP i Vox que permet eximir del requisit de català els docents que accedeixin al funcionariat en places de difícil cobertura. La iniciativa, que forma part dels acords entre ambdues formacions, ha obert un nou front de tensió en l’àmbit educatiu i lingüístic a les Illes. "Pactes amb fatxes, idees de fatxes"; "Amb na Prohens, la llengua no és consens", han cridat la cinquantena de manifestants, que han acudit en representació de famílies, sindicats, directors docents, entre d'altres.

Per a Joves de Mallorca per la Llengua el 2026 és un any històric. Per primera vegada en un mateix any se celebraran els dos grans esdeveniments de l’entitat: l’Acampallengua i el Correllengua. El Correllengua serà en un nou format, al qual s’afegeix el llinatge d’’Agermanat’ i que recorrerà de nord a sud els Països Catalans entre el 19 d’abril i el 5 de maig.