Des dels anys vuitanta i, podríem dir, des dels noranta el rock illenc no havia tornat a ser tan jove com ho és ara. Havia envellit en edat. Si no eren inexistents, eren anecdòtics els grups adolescents que encara no arribaven a fregar la vintena d’anys.

Fa unes setmanes hi va haver una manifestació històrica a Palma contra la saturació turística. Més enllà dels lemes i les reivindicacions, hi havia una idea de fons que crec que gairebé ningú no discuteix: a les Balears hi ha massa turistes. O, si més no, això és el que diria la majoria de mallorquins. Ara bé, i si qualcú afirmàs que hi han massa turistes? Hauríem d’entendre que s’ha equivocat?

Hi ha moments en què les dades parlen amb una claredat que cap discurs polític no pot desmentir i aquest n’és un. A Mallorca, el 81,85% de les famílies ha triat el català com a llengua de primer ensenyament dels seus fills, a 4t d'educació Infantil o dit d’una altra manera, quatre de cada cinc famílies han optat pel català. No és una dada més, és un missatge polític i social d'una enorme transcendència i és, sobretot, un desmentit rotund del relat que el Govern de les Illes Balears ha intentat construir al voltant de la llengua i de l'escola.

Per què deim ‘abe[j]a’ i ‘ore[j]a’ si escrivim ‘abella’ i ‘orella’? La resposta més intuïtiva seria dir que, en alguns parlars, la ‘ll’ es pronuncia com una ‘i’ (que, en aquest article, representarem amb [j]). L’explicació sembla convincent, però s’ensorra tan bon punt hi cercam una mica les pessigolles.

La majoria de les famílies de les Balears continuen escollint el català com a primera llengua d'ensenyament per als infants que començaran quart d'Infantil (3 anys) el curs vinent. Tot i això, el percentatge torna a baixar per segon any consecutiu. Segons les dades difoses aquest dijous per la Conselleria d'Educació i Universitats, el 78,5% de les famílies que han formalitzat la matrícula en centres públics han triat el català, mentre que el 21,4% han optat pel castellà. (83% al curs 2024-2025 i 80% al 2025-2026). Cal contextualitzar aquests resultats.

Xanguito acaba d'editar Batecs, un nou EP de cinc cançons amb què el grup obre una etapa més arriscada, íntima i madura dins la seva trajectòria. Després de gairebé una dècada damunt els escenaris, la formació mallorquina reafirma la seva identitat amb un treball que posa el focus en la intensitat i la cura de cada detall.

Fa un temps vaig anar a una festa plena de gent de Manacor amb una amiga de fora poble. Un al·lot que la volia conèixer li va demanar que repetís “de quin color és el cavall blanc de sant Jaume?” Aquesta frase aparentment inofensiva és un xibòlet, una fórmula que caracteritza els membres d’un grup lingüístic perquè repeteix un so desconegut per als parlants d’una altra llengua o dialecte. Curiosament, el mot ‘xibòlet’ prové de la Bíblia, del llibre dels Jutges, en què s’explica com moriren quaranta-dos mil efraïmites per no saber pronunciar com la nostra ‘x’ la consonant inicial de la paraula, que emetien com una ‘s’, la qual cosa els diferenciava de la resta dels hebreus.

“Tothom que vingui a Mallorca i se’n vulgui dur un souvenir típic: que se’n dugui un ciclista, que n’hi ha molts...A ca una puta la bicicleta!”. Així ironitza Lluc Aparicio (@parisioproductions) en un vídeo a Instagram que supera els 26.700 m’agrada i les prop de 10.000 comparticions. La publicació acumula centenars de comentaris, alguns molt durs. “Gent que s’enfada n’hi ha sempre, però no els vull fer cas. Em critiquen si parl de la saturació turística i també si xerr en català, però és gent que no entén que jo faig humor”, explica.

Llucia Serra Ferre (Eivissa, 1992) acaba de guanyar el premi Ciutat de Manacor de poesia amb Et dibuix un portal in media something (i tu t’hi ajoques). Establerta a Mallorca des de l’adolescència, és filòloga, professora d’institut a Son Servera i té una editorial de jocs de taula en català, Dino Ludens. Perquè el lector es faci una idea de la seva escriptura, a Et dibuix un portal..., cita i parafraseja un poema d’Antonina Canyelles que diu: “Tu pots dir la meva barca, però les veles sempre són del vent”. La versió de Llucia Serra queda així: “Tu pots dir casa meva / però les terres / sempre són del banc”. El poema es titula ‘Idealista’.

No em pensava mai que arribàs a passar, però, enguany, m’he fet del Barça (i molt!). N’he estat pendent tota la temporada i vaig celebrar el títol de la Lliga com qualsevol culer més. A ca nostra tothom va haver de veure la disputa de la Supercopa i els partits de Champions. Fins i tot, vaig arrossegar una amiga a Barcelona per veure el darrer partit de la Lliga. Va ser el primer pic –i també el darrer– que vàrem poder veure Alexia Putellas jugant al Barça i, tot i que la Lliga ja estava més que guanyada, les blaugranes varen fer molt bon partit. No vull desmerèixer en cap cas l’equip de Hansi Flick, però qui a 24 anys m’ha fet seguidora del Barça són Cata, Patri, Mapi, Pina, Kika i Alexia. Per a mi, i per a moltíssimes altres, el ‘Barça’ és el Femení, sense l’adjectiu, per defecte; és la forma no marcada, tot i que contravingui la norma.

Aquells que hem crescut amb els films d’Indiana Jones, sovint fantasiejàvem de jovenets amb cambres del tresor, amb caps daurats d’ídol, i amb preguntes i més preguntes que mai no es responien. Com era que coneixia tantes llengües? Com va arribar a aquella cambra? A quin altre film es mostrava la seva recerca sobre allò? Indiana Jones es trobava sempre envoltat de papirs antics, llibres medievals, inscripcions en pedra, que feien volar la fantasia dels joves.

A l’hora del pati, entre corredisses, pilotes i converses improvisades, els mestres del CEIP Ses Rotes Velles han començat a detectar una escena que fa només uns anys hauria semblat improbable. Alguns infants que habitualment s’expressen en castellà o que provenen de famílies on el català no existeix han començat a relacionar-se entre ells amb aquesta llengua. "Al pati hem sentit nins d'Infantil que entre ells xerren en mallorquí", explica la directora del centre, Joana Maria Mas. Aquesta imatge resumeix el sentit del projecte Com aprenem a ser capaços d'explicar allò que feim, pensam i sentim?, que ha convertit la llengua en eix central de l’escola i que ha estat reconegut amb el premi Bartomeu Picornell d’Educació.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha posat en marxa, coincidint amb l’inici imminent del procés de matriculació per al curs 2026-2027, una nova campanya informativa adreçada a les famílies i els equips directius dels centres educatius per recordar la importància del model lingüístic que es tria durant l’etapa educativa i sensibilitzar les famílies perquè optin per la llengua catalana.

Fa anys que tornam als mateixos exemples: el ‘lo’ neutre, els complements directes amb ‘a’, les preposicions que apareixen davant ‘que’ quan les gramàtiques insisteixen que no hi haurien de ser, etc. Els exemples són coneguts i els arguments també. De vegades, de fet, fa la impressió que la conversa lingüística catalana viu atrapada dins una mena de bucle en què sempre acabam discutint sobre les mateixes coses.

El català continua sent la llengua majoritària als carrers d'Esporles, on representa el 64,2% de les converses observades, segons un estudi elaborat per Plataforma per la Llengua i presentat aquesta setmana al municipi. Tot i això, l'informe alerta d'una pèrdua de presència entre la població d'entre 15 i 44 anys i a les zones vinculades a l'oci i la restauració.

L'associació Acció Cassandra ha presentat una denúncia penal davant els jutjats de Palma contra la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears per un presumpte cas de discriminació lingüística ocorregut el mes de febrer a Palma. Segons l'entitat, un home de 65 anys que feia més de 25 anys que era donant va haver de partir sense completar la donació perquè el metge de guàrdia es va negar a atendre'l en català i li va exigir que parlàs en castellà.

El Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha expressat el rebuig a les mesures relatives al coneixement del català incloses dins la Llei òmnibus, que considera un “atac greu” al procés de normalització lingüística. L’òrgan, encarregat d’analitzar les normatives que incideixen en l’àmbit educatiu, ha posat especialment l’accent en dues disposicions: l’exempció del requisit de català per al professorat que accedeixi al funcionariat a places de molt difícil cobertura i la possibilitat que l’alumnat que resideixi temporalment a les Balears no hagi d’examinar-se d’aquesta matèria.

Si us demanassin on acaba Mallorca i on comença Menorca, probablement no ho dubtaríeu gaire. Hi ha una separació física evident, amb força aigua entremig, una frontera geogràfica clara i una certa sensació que una cosa queda a una banda i una altra, a l’altra. El mateix passaria si la pregunta fos una mica més petita i ens demanassin on acaba el Baix Camp i on comença el Baix Ebre. Potser el límit exacte no el tindríem tan present (els del Baix Camp i els del Baix Ebre segurament sí, és clar), però d’alguna manera hem assumit que els territoris es poden dividir: hi ha un punt a partir del qual deixam enrere un espai i entram en un altre.

Lara de la Torre és una mestra canària que exerceix a Educació Infantil i Primària a les Balears i ha explicat en un vídeo a les xarxes socials com ha après català en tres anys, un procés que ha culminat en l’obtenció del certificat C1 i que assegura que encara continua. "En primer lloc, em va ajudar molt llegir en català. Al principi em costava, però llegir-ho tot en català em va permetre aprendre molt vocabulari nou i també entendre millor els pronoms febles. A més, em vaig apuntar a un club de lectura i va ser increïble. En segon lloc, vaig començar a utilitzar el català per a tot: a la perruqueria, a l’ajuntament, al supermercat, a les botigues… i sense vergonya, demanant qualsevol dubte que tenia. I el més important per mi ha estat anar a classe. Això m’ha ajudat a tenir una bona estructura i una bona gramàtica. I així és com he après català, tot i que encara en continu aprenent.”