L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat la 40a edició dels premis 31 de Desembre, uns guardons que reconeixen iniciatives individuals i col·lectives vinculades a la promoció i l'ús del català i a la defensa de la identitat pròpia de les Illes Balears.

Antoni Vera afronta el darrer curs de la legislatura al capdavant de la Conselleria d'Educació i Universitats amb un balanç marcat per l’impuls a la concertada, els intents d’accelerar les infraestructures educatives i la irrupció de la universitat privada a les Balears. Nascut a Palma el 1973, el conseller arriba al tram final del mandat amb alguns dels principals debats educatius encara oberts i amb la voluntat de reivindicar la feina feta durant aquests tres anys.

Després dels newtons i les prunes clàudies de la setmana passada, podem continuar cercant noms propis amagats dins el vocabulari quotidià. Un cop més, només cal mirar una mica al nostre voltant. Podem posar-nos unes vambes per sortir a córrer o unes xiruques per anar d’excursió. Si en aquestes activitats ens refredam una mica i ens agafa mal de cap, potser ens haurem de prendre una aspirina. I, si el mal de cap passa i decidim sortir a sopar, potser farem servir rímel per arreglar-nos una mica més.

En un territori massificat que anualment bat rècords d’arribada de turistes, no és notícia que un grup de 28 estudiants vingui a passar-hi dues setmanes. Ara bé, la cosa canvia quan se sap el motiu de la seva estada: han vingut a aprendre català. Durant aquestes dues setmanes, Palma ha acollit gairebé una trentena d’estudiants universitaris de català de diversos països d’arreu del món. Han vingut del Regne Unit, Sèrbia, Romania, Itàlia, la República Txeca, Hongria, França, el Canadà, el Brasil, Mèxic, el Japó i Polònia per fer una immersió i conèixer de primera mà la nostra llengua, cultura i territori.

Només dos dies abans de la tornada a les aules, Eivissa afronta l’inici del curs escolar amb 15 places de professors de Català encara sense cobrir: 13 als 11 instituts de l’illa (IES) i 2 a l’única Escola Oficial d’Idiomes (EOI). La manca de docents afecta els 12 centres públics de Secundària i ensenyament d’idiomes de l’illa. El conseller d’Educació, Antoni Vera, reconeix la magnitud del problema: "Som conscients de la falta de professors de Català a Eivissa".

L'Obra Cultural Balear ha convidat la nova cònsol alemanya a Mallorca, Angelika Saake, a impulsar la integració dels seus compatriotes a l'illa a través, entre altres qüestions, de l'aprenentatge del català. L'entitat ha plantejat en un comunicat a la diplomàtica que mantingui una reunió amb ells per "compartir reflexions sobre la llengua, la cultura, la convivència i la integració" i conèixer quina és la seva visió sobre les relacions entre Alemanya i Mallorca.

L’encaparrutament del conseller gonella Joan Pons Torres per declarar el menorquí i l’article salat Bé d’Interés Cultural Immaterial de Menorca (BICIM), i protegir-lo així de 'l’amenaça' del català estàndard, està a punt d’esclatar-li a les mans. Els subterfugis legals que ha cercat per tal d’imposar la seva iniciativa en contra del criteri lingüístic i acadèmic oficial d’entitats i institucions se li han girat en contra.

Quants de vosaltres heu començat una conversa en català i, al cap de poca estona, heu acabat parlant en castellà? Potser l’altra persona us havia contestat en castellà però us entenia perfectament. Potser no sabíeu si parlava català. Potser era una persona que acabàveu de conèixer i no la volíeu fer sentir incòmoda, o potser, senzillament, us va sortir així.

L'Obra Cultural Balear denuncia que la web i l'aplicació Espai Salut, la plataforma digital del sistema sanitari públic de les Illes Balears, no garanteixen actualment el dret de la ciutadania a gestionar les seves dades i serveis sanitaris en català. Segons ha comprovat l'entitat, una part dels continguts de la plataforma només es presenta en castellà i la llengua que apareix inicialment per defecte també és el castellà.

El Govern balear ha posat en marxa el Pla de formació de llengua Catalana 2026, que ofereix més de 1.000 places en cursos i tallers adreçats als empleats públics de les Illes. La iniciativa, organitzada a través de l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP), disposa d'un pressupost de 117.851,86 euros.

Joan Pons Torres, el conseller gonella de Cultura, Educació, Joventut i Esport al Consell de Menorca del PP que fora de la política promovia les modalitats insulars del català contra l’estàndar, ara impulsa des del Consell de Menorca que el menorquí i l’article salat siguin declarats Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca (BICIM). Assegura que “els joves ja estan massa influenciats pel català central”, que “diuen jo 'soc' i no, jo 'som'” i que s’ha de fer cas a l’estatut, que defensa la necessitat de "fomentar les nostres varietats lingüístiques". "El menorquí ens uneix i identifica i no el podem perdre", afegeix.

Heu sentit mai anomenar l’increment incoatiu? Si no us sona de res, manco us deuen sonar els falsos verbs incoatius… Però si qualque vegada heu sentit en català central una construcció semblant a ‘No coneixo aquest noi’ i la conjugació verbal us ha resultat estranya, és un molt bon senyal: implícitament sabeu que qualque cosa grinyola (perquè la conjugació admesa per la normativa és justament la compartida per tots els dialectes: ‘conec’).

L'associació Fem-ho en Català ha acusat el Consell de Menorca d'eliminar el requisit del coneixement de la llengua catalana per accedir a la carrera professional. L'entitat dedicada a la defensa del català ha presentat al·legacions contra l'aprovació inicial del nou reglament de la carrera professional horitzontal de la institució insular.

Des dels anys vuitanta i, podríem dir, des dels noranta el rock illenc no havia tornat a ser tan jove com ho és ara. Havia envellit en edat. Si no eren inexistents, eren anecdòtics els grups adolescents que encara no arribaven a fregar la vintena d’anys.

Fa unes setmanes hi va haver una manifestació històrica a Palma contra la saturació turística. Més enllà dels lemes i les reivindicacions, hi havia una idea de fons que crec que gairebé ningú no discuteix: a les Balears hi ha massa turistes. O, si més no, això és el que diria la majoria de mallorquins. Ara bé, i si qualcú afirmàs que hi han massa turistes? Hauríem d’entendre que s’ha equivocat?

Hi ha moments en què les dades parlen amb una claredat que cap discurs polític no pot desmentir i aquest n’és un. A Mallorca, el 81,85% de les famílies ha triat el català com a llengua de primer ensenyament dels seus fills, a 4t d'educació Infantil o dit d’una altra manera, quatre de cada cinc famílies han optat pel català. No és una dada més, és un missatge polític i social d'una enorme transcendència i és, sobretot, un desmentit rotund del relat que el Govern de les Illes Balears ha intentat construir al voltant de la llengua i de l'escola.

Per què deim ‘abe[j]a’ i ‘ore[j]a’ si escrivim ‘abella’ i ‘orella’? La resposta més intuïtiva seria dir que, en alguns parlars, la ‘ll’ es pronuncia com una ‘i’ (que, en aquest article, representarem amb [j]). L’explicació sembla convincent, però s’ensorra tan bon punt hi cercam una mica les pessigolles.

La majoria de les famílies de les Balears continuen escollint el català com a primera llengua d'ensenyament per als infants que començaran quart d'Infantil (3 anys) el curs vinent. Tot i això, el percentatge torna a baixar per segon any consecutiu. Segons les dades difoses aquest dijous per la Conselleria d'Educació i Universitats, el 78,5% de les famílies que han formalitzat la matrícula en centres públics han triat el català, mentre que el 21,4% han optat pel castellà. (83% al curs 2024-2025 i 80% al 2025-2026). Cal contextualitzar aquests resultats.

Xanguito acaba d'editar Batecs, un nou EP de cinc cançons amb què el grup obre una etapa més arriscada, íntima i madura dins la seva trajectòria. Després de gairebé una dècada damunt els escenaris, la formació mallorquina reafirma la seva identitat amb un treball que posa el focus en la intensitat i la cura de cada detall.

Fa un temps vaig anar a una festa plena de gent de Manacor amb una amiga de fora poble. Un al·lot que la volia conèixer li va demanar que repetís “de quin color és el cavall blanc de sant Jaume?” Aquesta frase aparentment inofensiva és un xibòlet, una fórmula que caracteritza els membres d’un grup lingüístic perquè repeteix un so desconegut per als parlants d’una altra llengua o dialecte. Curiosament, el mot ‘xibòlet’ prové de la Bíblia, del llibre dels Jutges, en què s’explica com moriren quaranta-dos mil efraïmites per no saber pronunciar com la nostra ‘x’ la consonant inicial de la paraula, que emetien com una ‘s’, la qual cosa els diferenciava de la resta dels hebreus.