A l’hora del pati, entre corredisses, pilotes i converses improvisades, els mestres del CEIP Ses Rotes Velles han començat a detectar una escena que fa només uns anys hauria semblat improbable. Alguns infants que habitualment s’expressen en castellà o que provenen de famílies on el català no existeix han començat a relacionar-se entre ells amb aquesta llengua. "Al pati hem sentit nins d'Infantil que entre ells xerren en mallorquí", explica la directora del centre, Joana Maria Mas. Aquesta imatge resumeix el sentit del projecte Com aprenem a ser capaços d'explicar allò que feim, pensam i sentim?, que ha convertit la llengua en eix central de l’escola i que ha estat reconegut amb el premi Bartomeu Picornell d’Educació.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha posat en marxa, coincidint amb l’inici imminent del procés de matriculació per al curs 2026-2027, una nova campanya informativa adreçada a les famílies i els equips directius dels centres educatius per recordar la importància del model lingüístic que es tria durant l’etapa educativa i sensibilitzar les famílies perquè optin per la llengua catalana.

Fa anys que tornam als mateixos exemples: el ‘lo’ neutre, els complements directes amb ‘a’, les preposicions que apareixen davant ‘que’ quan les gramàtiques insisteixen que no hi haurien de ser, etc. Els exemples són coneguts i els arguments també. De vegades, de fet, fa la impressió que la conversa lingüística catalana viu atrapada dins una mena de bucle en què sempre acabam discutint sobre les mateixes coses.

El català continua sent la llengua majoritària als carrers d'Esporles, on representa el 64,2% de les converses observades, segons un estudi elaborat per Plataforma per la Llengua i presentat aquesta setmana al municipi. Tot i això, l'informe alerta d'una pèrdua de presència entre la població d'entre 15 i 44 anys i a les zones vinculades a l'oci i la restauració.

L'associació Acció Cassandra ha presentat una denúncia penal davant els jutjats de Palma contra la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears per un presumpte cas de discriminació lingüística ocorregut el mes de febrer a Palma. Segons l'entitat, un home de 65 anys que feia més de 25 anys que era donant va haver de partir sense completar la donació perquè el metge de guàrdia es va negar a atendre'l en català i li va exigir que parlàs en castellà.

El Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha expressat el rebuig a les mesures relatives al coneixement del català incloses dins la Llei òmnibus, que considera un “atac greu” al procés de normalització lingüística. L’òrgan, encarregat d’analitzar les normatives que incideixen en l’àmbit educatiu, ha posat especialment l’accent en dues disposicions: l’exempció del requisit de català per al professorat que accedeixi al funcionariat a places de molt difícil cobertura i la possibilitat que l’alumnat que resideixi temporalment a les Balears no hagi d’examinar-se d’aquesta matèria.

Si us demanassin on acaba Mallorca i on comença Menorca, probablement no ho dubtaríeu gaire. Hi ha una separació física evident, amb força aigua entremig, una frontera geogràfica clara i una certa sensació que una cosa queda a una banda i una altra, a l’altra. El mateix passaria si la pregunta fos una mica més petita i ens demanassin on acaba el Baix Camp i on comença el Baix Ebre. Potser el límit exacte no el tindríem tan present (els del Baix Camp i els del Baix Ebre segurament sí, és clar), però d’alguna manera hem assumit que els territoris es poden dividir: hi ha un punt a partir del qual deixam enrere un espai i entram en un altre.

Lara de la Torre és una mestra canària que exerceix a Educació Infantil i Primària a les Balears i ha explicat en un vídeo a les xarxes socials com ha après català en tres anys, un procés que ha culminat en l’obtenció del certificat C1 i que assegura que encara continua. "En primer lloc, em va ajudar molt llegir en català. Al principi em costava, però llegir-ho tot en català em va permetre aprendre molt vocabulari nou i també entendre millor els pronoms febles. A més, em vaig apuntar a un club de lectura i va ser increïble. En segon lloc, vaig començar a utilitzar el català per a tot: a la perruqueria, a l’ajuntament, al supermercat, a les botigues… i sense vergonya, demanant qualsevol dubte que tenia. I el més important per mi ha estat anar a classe. Això m’ha ajudat a tenir una bona estructura i una bona gramàtica. I així és com he après català, tot i que encara en continu aprenent.”

El grup Ginestà s’ha consolidat com una de les formacions més destacades de l’escena musical en català, amb un projecte que ha crescut des de les sales petites fins als grans festivals dels Països Catalans. Amb una proposta que reivindica fer música en català com a part essencial de la seva identitat artística i centrada en les emocions quotidianes, el grup ha anat ampliant la connexió amb el públic. Ara arriben a Mallorca, on aquest cap de setmana actuaran al TribuFest.

Plataforma per la Llengua presentarà un recurs contra la convocatòria per cobrir la plaça de subdirector d’Informatius d’IB3 perquè considera que vulnera la normativa lingüística vigent en no fixar cap requisit de coneixement de català. L’entitat reclama que el procediment quedi sense efecte i retrocedeixi fins al moment de l’aprovació de les bases, amb l’objectiu que es publiqui una nova convocatòria que incorpori expressament el nivell de català exigible per ocupar el càrrec.

La Conselleria d’Educació ha anunciat que les places de mestres i les anomenades places “per àmbits” no podran anar al procés urgent d’interins i que, a partir d’ara, només es tramitaran pel procediment ordinari setmanal. Segons va explicar el conseller Antoni Vera en comissió parlamentària, aquesta és “l’única manera” de garantir el control del requisit de català, ja que el sistema urgent no permet verificar la capacitació lingüística dels aspirants. "No es tornarà a donar una plaça de mestre o d’àmbit que no tingui el requisit de català", va afirmar el conseller. En paraules d'un representant sindical, el tràmit urgent "és un colador" de gent que no domina la llengua.

El PP ha insistit al llarg de tota la legislatura que, per més que Vox ho demani, no tocarà la Llei de normalització lingüística. Però la veritat és que la llei òmnibus que es debat en el ple d'aquest dimarts i previsiblement s'aprovarà amb els vots dels populars i l'extrema dreta sí que afecta un article d'aquesta llei: concretament, el 23.2. Encara que fonts del Govern insisteixen que no es modificarà ni una coma de la norma sobre el paper, tant MÉS per Mallorca com l'OCB adverteixen que una vegada la llei òmnibus entri en vigor, es podrà incomplir.

La biologia classifica els éssers vius en regnes. Aquesta classificació no és arbitrària: descriu formes de vida amb característiques metabòliques i estructurals diferents. A partir d’aquí, la zoologia utilitza termes com ‘herbívor’, ‘carnívor’ i ‘omnívor’ per descriure condicions alimentàries. No hi ha cap judici moral en aquests mots: només descriuen adaptacions fisiològiques.

Sidonie és una de les bandes de referència del pop alternatiu espanyol amb un discurs propi que, al llarg de més de dues dècades de trajectòria, ha anat mutant sense perdre identitat. Recentment, però, el grup barceloní va fer un gir inesperat i significatiu: el seu darrer disc, Catalan graffiti (2025), és el primer íntegrament en català. A les portes del seu concert al TribuFest a Felanitx, el divendres 29 de maig, el seu cantant, Marc Ros, parla també del moment vital que travessen, dels dubtes, dels encerts i de la necessitat de tornar a connectar amb la música des d’una mirada més lliure i essencial.

“Em dic Lara, soc mestra a les Balears i tenc un C1 de català. Després de tres anys vivint aquí, de molt d’esforç, d’hores d’estudi, de molta paciència, de molts dies en què deia: ‘No entenc res! Què és això dels pronoms febles?’. Però finalment tenc el C1 de català i ho puc dir ben orgullosa. M’ha costat? Sí. Si algun dia vaig a viure fora, hauré perdut el temps? No. Exigir que els mestres coneguin la llengua del lloc on fan classe no és un obstacle: és una mostra de respecte cap a la cultura, cap a les famílies i cap als infants”, explica Lara, mestra a les Illes Balears que ha obtingut el certificat C1 després de tres anys d’esforç i d'immersió lingüística.

Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona ha constatat que no garantir l'atenció sanitària en la llengua dels pacients pot posar en perill la precisió diagnòstica, la confiança entre metge i pacient i la qualitat assistencial.

Mata de Jonc, una escola promoguda per unes famílies i mestres idealistes i valentes, va ser la primera a fer tot l’ensenyament en català a les Illes Balears. Es començà a congriar els mesos d’abril i maig del 1976, ara fa 50 anys. Va néixer amb voluntat d’esdevenir una escola nova, que trencava amb el model tradicional, amb un ensenyament actiu, arrelat al medi i, sobretot, en català. Va prendre el nom de la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) d’un paràgraf que exemplifica com la unió fa la força: “Si tota la mata de joncs lligats ab una corda ben forts e tota la volets arrancar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrancaran, ne encara com gaire més s’hi prenguessen. E si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de uit anys, que sol un jonc no hi romandrà”.

Les mascotes dels futurs docents bilingües han acabat ocupant un paper inesperat: el d’interlocutors perfectes per practicar català sense pressió, sense correccions i sense debat lingüístic possible. La primera enquesta sobre usos lingüístics de l’alumnat de la Facultat d’Educació revela que parlar amb les mascotes és un dels pocs contextos en què el català guanya clarament terreny. En una escala en què 6 significa 'sempre' i 1 'mai', l’ús del català arriba al 3,35, mentre que el del castellà es queda en el 2,96. De fet, aquest és un dels pocs àmbits –juntament amb la relació amb un dels progenitors– on el català s’imposa al castellà entre els estudiants bilingües en les dues llengües oficials.

La Facultat d’Educació és un oasis lingüístic dins la UIB i també respecte del conjunt de la societat. Tot i això, el català també hi retrocedeix: els estudiants utilitzen majoritàriament el castellà en les relacions personals i dos de cada tres creuen que la llengua es parlarà menys d’aquí a cinc anys. Així ho constata el primer informe elaborat pel centre per analitzar els usos lingüístics de l’alumnat. La situació s’acosta a una diglòssia: el català manté la seva hegemonia en la docència i en les relacions amb els serveis administratius, però perd presència en els espais informals entre estudiants. El professor Ivan Solivellas, membre de la comissió de model lingüístic, resumeix la situació amb una idea clara: “El català es va residualitzant en àmbits molt específics”.

Josep de Luis i Josep Alonso fa anys que exerceixen com a missers a les Illes Balears i, des del primer dia, han tingut clar que el català seria l’eix central de la seva pràctica professional. De Luis, amb 22 anys d’experiència, explica que sempre que s’ha dirigit a òrgans o institucions amb seu territorial de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó ho ha fet en català.