El Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural acompanya l’alumnat nouvingut en l’aprenentatge del català als centres de Secundària. Margalida Cloquell és la coordinadora de PALIC de l’IES Mossèn Alcover des de fa vuit anys. És la referent de l’alumnat d’incorporació tardana que no coneix el català, i fa feina de manera coordinada amb diversos professionals. “Quan un alumne nouvingut que no coneix el català s’incorpora al centre, es recull informació sobre les llengües que coneix, la seva escolarització prèvia i se’n valora la competència lingüística i curricular”, explica.

Júlia té set anys, va néixer a Lausana i parla català, francès i castellà. Els seus pares són mallorquins i, quan va néixer, a casa varen continuar parlant català, de manera natural. “La llengua materna de la meva parella i la meva és el català. És la que sempre hem parlat a ca nostra i que parla tota la nostra família, així que per a mi no hi havia cap altra opció: és la llengua que em surt del cor i de forma més natural”, explica sa mare, Cristina Oliver.

MÉS per Mallorca ha denunciat que dia 24 d'octubre IB3 va convocar una nova borsa de redactors en què el requisit de coneixement del català es rebaixa al nivell B2 (avançat), mentre que a la borsa equivalent del 2023, durant la legislatura anterior, es demanava un C1 (nivell domini funcional). Per a la formació ecosobiranista, és una rebaixa "injustificable" en un mitjà que té per missió legal la normalització de la llengua catalana.

La portera mallorquina del Barça, Cata Coll, va ser guardonada amb el premi Yashin, que la reconeix com la millor portera del món. Durant el seu discurs a la gala de la Pilota d'Or, la mallorquina va optar per fer part del seu discurs en català, un fet molt agraït des del primer moment a les xarxes socials: "Enhorabona per fer visible el català en el teu impecable discurs, emprant la nostra estimada llengua".

"L'altre dia varen riure's de mi i els meus amics per xerrar en mallorquí". Així comença el testimoni de Miquel Àngel Suau Morro, un jove que denuncia haver patit una situació de burla lingüística a Mallorca. Segons explica, un grup d'adolescents va començar a imitar de manera exagerada la seva manera de parlar i a fer comentaris despectius quan ell i els seus amics conversaven en mallorquí.

Andratx, com tots els nostres pobles, va ben carregat d’anècdotes lingüístiques. La que avui ens ocupa neix d’una confusió entre grafies que el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) desfà amb fonts documentals i criteri filològic. A l’entrada ‘Andratx’, el diccionari documenta l’antiga grafia Andraig des del segle XIII fins al XIX i la moderna Andratx des de començament del segle XIX. Entremig, un desfilar de variants gràfiques incorrectes, com ‘Andrayig’ i ‘Andrag’, documentades durant l’edat mitjana i moderna. Als segles XVIII i XIX hi trobam ‘Andraix’ i ‘Andrax’, mentre que ‘Andrache’, del segle XVIII, i ‘Andraxe’, documentada el 1812, són identificades com a adaptacions castellanes. Però encara ens queda una altra grafia, apareguda al segle XIX, que ens durà fins al moll de l’os de la nostra història.

Mecagondéu és el tercer disc de Sr. À, després de Fil per randa (2019) i Ordint la trama (2016). Sr. À és el nom artístic d’Adrià Rubio, nascut a Barcelona fa 31 anys, eivissenc d’adopció des dels 14; actualment resideix a Camarasa (La Noguera), perquè li fa “molt de mal el que s’està fent amb Eivissa”. Justament, el primer single de l’àlbum ha estat ‘E.I.V.I.S.S.A.’, una invectiva contra la degradació social i mediambiental de l’illa. A Mecagondéu, Sr. À combina lletres punyents i rap amb aire clàssic, amb la producció del Jove Cirurgià del Sample, que hi ha introduït fragments de sardanes o cant redoblat. Sr. À també és el cantant de la banda Malaka, és integrador social de professió i restaurador de cadires pageses. Si estau embafats del pop sense substància ideològica, Mecagondéu és just el que esperàveu.

El rector de la UIB, Jaume Carot, defensa que el català ha de ser la llengua de docència d'una assignatura si ho estableix la guia docent. "La guia docent és un contracte. Si la llengua que s'hi indica és el català, l'assignatura ha de ser en català", afirma. En aquest sentit, Carot considera que els estudiants que arriben de fora i no coneixen la llengua poden adaptar-s'hi amb facilitat. Si tenen dificultats per seguir una assignatura, explica, poden demanar un canvi de grup o rebre materials i tutories per continuar-ne l'aprenentatge. "Algú que vingui d'un territori de parla no catalana pot trobar-se perdut d'entrada, però, amb una mica de bona voluntat, això es resol ràpidament", sosté.

La legislatura ha estat un "quadrienni negre" per a la llengua i la cultura de les Balears. Aquesta és la valoració que ha fet el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, després d'assistir al tercer i el darrer debat de política general del mandat, que, segons l'entitat, ha confirmat els mals presagis que tenia a l'inici de la legislatura.

Us ha passat alguna vegada que, quan algú us ha dit que havia saludat ‘a la veïna’ o que a la ràdio havien entrevistat ‘a aquella escriptora tan famosa’, us heu demanat si aquella ‘a’ hi havia de ser? La pregunta és prou freqüent i, si només tenim en compte la normativa, la resposta és senzilla: no. Hauríem de dir ‘he saludat la veïna’ o ‘han entrevistat aquella escriptora’. En castellà, en canvi, la preposició sí que seria necessària: convindria dir ‘he saludado a mi vecina’ o ‘han entrevistado a la escriptora’, i per això és fàcil pensar que, quan la feim servir en català, ens hem deixat endur per la llengua veïna.

Vilafranca de Bonany, juntament amb altres tres municipis com ara Vilafranca (els Ports), Vilafranca de Conflent i Vilafranca del Penedès, han reprès oficialment els llaços de col·laboració intermunicipal. Ha estat en l'any que coincideix amb el vintè aniversari d'una primera trobada impulsada el 2006: "Les quatre Vilafranques de parla catalana tornen a posar-se en contacte" amb la voluntat ferma de "recuperar els vincles que les uneixen i explorar noves formes de cooperació".

Els foners de les Balears hauran de tornar a demostrar la seva punteria, però aquesta vegada damunt un tauler de joc. Foners: Herois de la Mediterrània és la nova proposta de Roqueta Lúdica, un joc cooperatiu familiar i en català que converteix aquests personatges històrics en protagonistes d’una aventura fantàstica per defensar la costa davant l’arribada de diferents tipus d’enemics.

Plataforma per la Llengua ha denunciat una vulneració del dret a ser atesa en català d’una usuària del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) a Mallorca. L’entitat ha prestat assessorament jurídic a la beneficiària, que rep l’assistència de l’empresa T’Ajuda, després que se li assignàs una professional que no parla ni entén el català. Segons l’organització, aquesta situació dificulta que la usuària pugui expressar les seves necessitats amb normalitat i rebre una atenció efectiva en la seva llengua.

Segurament tothom ha dit o ha sentit alguna vegada una frase com aquesta: “La construcció de l’edifici va durar dos anys”. Si ens hi fixam, aquesta frase té una cosa curiosa: hi ha un nom, ‘construcció’ que fa una cosa que, d’entrada, no esperaríem d’un nom: té una durada. Podem dir quant de temps va durar la construcció, podem dir que va ser ràpida o lenta i fins i tot que va ser constant. En canvi, si deim que “la construcció que hi ha al final del carrer és nova”, ja no parlam del procés de construir, sinó del resultat: l’edifici que s’ha construït. La paraula és exactament la mateixa, però el que designa és ben diferent.

Els cursos d’assertivitat lingüística de Plataforma per la Llengua ofereixen recursos per guanyar seguretat i evitar el canvi automàtic al castellà en les converses quotidianes.

Nou cas de discriminació lingüística a un centre hospitalari de les Illes Balears. En aquesta ocasió la Policlínica Miramar ha estat l'escenari d'un nou episodi de vulneració dels drets lingüístics dels pacients acompanyats, fins i tot, d'amenaces.

El Govern ha aprovat les bases que permetran cobrir de manera excepcional llocs de feina amb persones que no tinguin el nivell de català exigit quan no hi hagi prou candidats que compleixin aquest requisit. La resolució de la Conselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social estableix les condicions per poder recórrer a aquest procediment, previst en la modificació de la normativa sobre l’exigència de coneixements de català en l’accés a la funció pública aprovada aquest any.

‘Català’ és el nom científic de la llengua que es parla a les Balears. Així ho estableix l’Estatut d’Autonomia, tot i que, col·loquialment, es fa servir el gentilici de cada illa, i ‘pagès’ a Formentera. Ara bé, al llarg dels segles, s’han fet servir un munt de denominacions per referir-s’hi: ‘la nostra llengua’, ‘vernacla’, ‘materna’, ‘pròpia’, ‘regional’, etc. Sovint, per no haver de dir ‘català’, perquè s’entenia –i s’entén encara– que qui parla català potser sigui català, i alguns no volien –no volen– caure en aquesta identificació. Recordam el ventall de sinònims quan se celebra el Dia europeu de les llengües (26 de setembre).

Un embarbussament és una oració que es fa difícil de pronunciar. Habitualment, els embarbussaments són usats com a jocs, sobretot per entretenir els infants amb poca cosa més que les paraules. Tots hem provat de dir, com més aviat millor, embarbussaments com ‘Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el penjat fos despenjat es menjaria els setze fetges dels setze jutges del jutjat’, i ‘Un plat pla blanc ple de pebre negre està’. Si ens fixam en les característiques d’aquestes oracions ens trobarem amb un element compartit: la repetició d’un so. La repetició d’un so és un recurs estilístic que anomenam al·literació i que també es dona en poesia, com en aquell vers de Josep Maria de Sagarra, “Vinyes verdes vora el mar”. Però a diferència de l’al·literació, l’embarbussament consisteix en la repetició, habitualment a gran velocitat, de seqüències de sons alternants. Amb aquest sistema, la dificultat sorgeix quan apareix un so diferent però semblant. Si pensam en ‘Un plat pla blanc ple de pebre negre està’, l’error en què solem caure és arribar a ‘pebre negre’ i pronunciar ‘peble negle’ o, si ens volem prevenir, pronunciar ‘pre’ i no ‘ple’. En aquests casos la ‘l’ i la ‘r’ són consonants que es pronuncien col·locant la llengua al mateix punt de la boca, abans de les dents de dalt. En un embarbussament com ‘De genollons collia codonys, de genollons codonys collia’ el canvi d’ordre de la paraula ‘codonys’ i la semblança de la primera síl·laba amb el mot ‘collia’ pot provocar que diguem “de genollons codonys codia’” o, per la semblança de la darrera síl·laba de ‘genollons’ i ‘codonys’ dir “de genollons collons collia”. La segona de ben segur és la que farà riure la persona que ens ha desafiat a pronunciar l’embarbussament.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat la 40a edició dels premis 31 de Desembre, uns guardons que reconeixen iniciatives individuals i col·lectives vinculades a la promoció i l'ús del català i a la defensa de la identitat pròpia de les Illes Balears.