L'Ajuntament de Palma queda per darrere de municipis molt més petits pel que fa a transparència institucional. Segons el darrer rànquing elaborat per la plataforma Dyntra, la capital balear només compleix 107 dels 184 indicadors analitzats (58,15%) i ocupa la cinquena posició de les Balears, superada per Santa Eulària des Riu, Sant Antoni de Portmany, Maó i Andratx.

La plataforma ANACA (Acord Nou per al Cable d’Alcúdia) ha tornat a posar en dubte la gestió de l’Ajuntament d’Alcúdia respecte al projecte d’interconnexió elèctrica PENBAL‑2 i adverteix de mancances de transparència i coherència tècnica en moments determinants de la tramitació.

L’Associació per un Nou Acord per al Cable d’Alcúdia (ANACA) ha posat en dubte la transparència del projecte PENBAL 2, impulsat per Xarxa Elèctrica d’Espanya (REE), i alerta de les “sospitoses coincidències” que han acompanyat els successius canvis de traçat del cable d’alta tensió a Alcúdia.

El 88% dels ajuntaments de les Balears incompleix la Llei de transparència que obliga les administracions (estatal, autonòmica i municipal) a publicar a les seves pàgines web tota aquella informació d'interès ciutadà. El 24% restant treu una nota inferior a 1 sobre 10.

Amb el conclave tothom ha parlat de l'aurèola contracultural del secret en una societat cansada de transparència i de la fascinació per la litúrgia en un món sense rituals. Això està molt bé, però jo diria que s'està discutint d'una manera força pobra, donant per feta una lògica del caprici segons la qual desitgem el que no tenim simplement perquè romantitzem el passat. Però què passaria si rere tot això que ens crida de l'Església catòlica hi hagués respostes per a preguntes importants, siguem o no siguem religiosos?

Els influencers, més que anunciar producte, projecten aspiracions: de l’ortodòncia als stiletto, del neolith a la piscina infinita, del clean look dels dilluns als divendres boho. El relleu de socialités exquisides, com Isabel Presyler, l’han pres esnobs de tota mena; ultres devotes com Tamara Falcó, desimboltes com Dulceida, nouvingudes com Georgina Rodríguez... Les nascudes a la república independent d’Ikea tan aviat enregistren els vídeos al sofà amb la manteta flonja com al CrossFit amb la tovallola suada. Naturalment, ningú s’empassa certs muntatges, però la combinació de tírria i fascinació que provoquen és addictiva. La Ballerina Farm, una paròdia de grangera casada amb l’hereu d’una aerolínia, no té ni idea de les dificultats d’una explotació ramadera més enllà d’embrutar-se les botes de fems. En les bucòliques imatges fent mostassa o filant mozzarella, amb algun dels seus vuit fills, no hi surten minyones ni mainaderes. No hi ha res de natural en aquella casa, tret de la fusta rentada tan country chic. Delphine de Vigan recrea, a Els nens són reis, el cantó fosc de les famílies que viuen en un aparador.

Les tècniques mínimament invasives són una de les potes de la medicina del futur. La comunitat científica busca constantment noves eines i mecanismes que redueixin l'impacte dels tractaments i de les intervencions que es fan als pacients, amb l'objectiu d'evitar les seqüeles i afavorir que la seva recuperació sigui més ràpida. Les proves diagnòstiques que no requereixen incisions i les cirurgies robòtiques que es fan amb obertures mil·limètriques són alguns dels exemples de procediments mínimament invasius que hi ha disponibles avui en dia. Ara investigadors de la Universitat de Stanford dels Estats Units han fet un pas més i han desenvolupat una nova tècnica que permet fer transparents els teixits de ratolins vius de forma reversible.

Fa poc, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la possibilitat d'establir un nou marc legislatiu on es fes pública obligatòriament, amb tots els ets i uts, qui són els propietaris dels mitjans i de quina manera es financen. Així mateix, va plantejar també una reforma de la publicitat institucional, que en alguns casos implica la pràctica totalitat dels ingressos de certs mitjans. En el fons de tot plegat hi gravita la qüestió de la responsabilitat legal, i també política, de la ingent quantitat de mentides, mistificacions, insinuacions malintencionades, etc. que el flux informatiu digitalitzat ha elevat a dimensions mai vistes (i sembla que la cosa no ha fet més que començar). Tal com es planteja, el projecte de Sánchez és factible? Jo crec que no, i per diferents raons. 

Les Illes Balears s'han convertit en la primera administració de l'Estat que fa marxa enrere i elimina l'Oficina Anticorrupció només vuit anys després de la seva creació. El ple del Parlament ha aprovat la proposició de llei de transparència i control dels càrrecs públics de les Balears, una norma presentada pel PP per suprimir l'oficina, que ha tingut el suport de Vox. La llei donarà, a més, caràcter reservat a les declaracions de béns dels càrrecs polítics, que fins ara eren públiques. Es crearà un registre amb les declaracions que dependrà del Parlament [i de la Mesa] i la ciutadania no podrà consultar, només la Cambra, els òrgans judicials i la Sindicatura de Comptes. A més, la Cambra ha rebutjat sol·licitar un dictamen del Consell Consultiu sobre si és legal suprimir l'Oficina, com reclamava Més per Menorca.

El diputat del PSIB Ares Fernández ha criticat aquest dimarts que un total de 39 càrrecs del Govern encara no han publicat les seves declaracions patrimonials en el portal de transparència i que, com a cas paradigmàtic, el director general de Transparència "no hi ha publicat ni un compte corrent". "Ja ens diran com li paguen el salari", ha afegit el socialista en una pregunta de control a la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Estarellas.

Hi ha imatges que s’arrapen a la memòria com una paparra. Penso en una fotografia, de colors esvaïts, on surten dos éssers humans. El de cos sencer és una dona, amb samarreta militar i pantalons de camuflatge, que duu a la mà una corretja de gos. A l’extrem de la corretja no hi ha un gos, però, sinó un home nu, tombat a terra. El rictus d’ell —dolor, esgotament, vergonya— commou; però el que esgarrifa és la mirada d’ella, bovina, insubstancial. Com qui es mira el quisso mentre fa un riuet. No pot il·lustrar millor la teoria de Hanna Arendt sobre la banalitat del mal. Ni és estrany que el fotomosaic sobre les salvatjades comeses a la presó iraquiana d’Abu Ghraib formés part de l’exposició sobre Sade i la maldat humana. El testimoni gràfic és del domini públic gràcies a la valentia d’un reservista americà, esparverat per la normalització de la tortura en el penal on servia. La seva denúncia va permetre identificar la soldat de la foto, Lynndie England. Però va ser Wikileaks qui va revelar l’anatomia del terror: les polítiques de detenció i els procediments operatius; autèntics llibres d’instruccions per al maltractament, que demostren que no eren fets aïllats ni excessos de ments pertorbades. Entre la informació d’interès públic que va alliberar per Wikileaks hi ha violacions dels drets humans a l’Iraq i a l’Afganistan. Animalades que cap animal cometria. Hi ha Guantánamo, el forat negre dels drets civils. Hi ha la contrademocràcia, en forma de ciberatacs a les eleccions, o l’espionatge per part de l’Agència de Seguretat Americana (NSA) via la xarxa d’ambaixades dels EUA. “Cotilleos”, en paraules de l’expresident Aznar. Alguns dels filtradors van guanyar notorietat (Eduard Snowden, Chelsey Manning), d’altres romanen anònims. 

Gairebé vuit anys després de la seva aprovació, el grau de compliment de la Llei de transparència a les Balears és molt baix, ja que la majoria de les pàgines web corporatives dels ajuntaments de les Balears han tornat a suspendre en transparència, segons l'anàlisi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat aquest mes de maig.

Un total de 19 ajuntaments de Mallorca s'han adherit al nou espai web d'informació i seguiment del pressupost municipal desenvolupat pel Consell de Mallorca. Segons la Direcció Insular de Suport i Coordinació Municipal, es tracta d'una eina molt visual, accessible i fàcil d'utilitzar que permet als municipis assegurar la transparència, la participació ciutadana i la rendició de comptes. Per la seva banda, el conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, ha explicat que "un dels objectius del Consell és contribuir a millorar la gestió municipal i fer-la eficaç i pròxima a la ciutadania".

Un informe del Consell de Transparència i Bon Govern situa el grau de compliment de les obligacions de transparència per part de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) en el 47,4%, per no haver publicat al seu portal de transparència informacions com l'organigrama, modificacions de contractes i subcontractacions.

La Defensora del Poble de la Unió Europea ha publicat una reprimenda formal en què acusa la Comissió Europea de "mala administració" per dir que no troba i, per tant, no publicarà els missatges de text que es va intercanviar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el director de Pfizer, Albert Bourla, quan negociaven un acord per al subministrament massiu de vacunes contra el covid-19.

Aquests darrers dies l’escàndol sobre retribucions i jubilacions ha posat a la diana el prestigi de la més alta institució de Catalunya. Alguns podrien tenir la temptació de penalitzar el diari que, amb una excel·lent tasca de recerca a través del dret d’accés, ha pogut obtenir una informació que fa anys que hauria de ser objecte de publicació i transparència. Entre altres coses perquè ho diu la llei, i la coneixia molta gent, encara que potser a alguns no els havia interessat esbrinar-ne els detalls legals. Penalitzar el diari seria caure en el parany de matar el missatger, un missatger que de forma totalment professional ha contribuït a sanejar i visibilitzar una situació anòmala que no tan sols afecta el Parlament, sinó també moltes altres institucions, d’aquí i de fora, que en les seves retribucions i beneficis s’allunyen dels estàndards bàsics de les retribucions públiques als professionals de primera línia –com el sector sanitari, els educadors, els bombers o els policies, per posar-ne alguns exemples–. La indignació de la ciutadania és comprensible, però el prestigi és recuperable, i més quan ara, de forma contundent, s’ha pres una decisió de canvi assumint totes les conseqüències.

Nou capítol en les acusacions de falta de transparència de la Comissió Europea a l'hora de negociar amb les farmacèutiques els contractes milionaris per a les vacunes contra el coronavirus. En una resposta per escrit a l'eurodiputada liberal neerlandesa Sophie in't Veld, l'executiu comunitari assegura que la presidenta, Ursula Von der Leyen, va esborrar els missatges de text SMS que va mantenir amb el conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla.

Falcon és una d'aquelles paraules que la dreta ha posat de moda des que Pedro Sánchez és president del govern espanyol. És el nom d'un dels avions que fa servir Sánchez, segons l'oposició, de manera massa freqüent i per a usos que poc tenen a veure amb la tasca institucional de president. El problema per saber si les crítiques tenen fonament o no és que la Moncloa ha decidit fomentar l'opacitat d'aquests viatges –i també dels que es fan amb el Super Puma, l'helicòpter del president– i evitar respondre a les nombroses preguntes parlamentàries que li arriben. L'última, una del PP, que volia saber quants viatges havia fet Sánchez amb el Falcon i el Puma el 2021, a la qual la Moncloa ha respost que es tracta de "matèria especialment sensible, per raons de seguretat", i, emparant-se en la llei de secrets oficials, no ha afegit res més.