Parla Déu en català? Sens dubte, per als creients, ja que és omnipotent. Ara bé, al llarg de segles, l’Església catòlica es va expressar, al seu cerimonial, en llatí –la llengua de l’imperi romà, que llançava els primers cristians a les feres del circ: paradoxes de la vida. No va ser fins als anys seixanta del segle passat que el Concili Vaticà II va establir que les misses es farien en ‘llengua vernacla’: ara fa sis decennis, l’Església de les Illes vivia una encesa controvèrsia sobre quina havia de ser aquella llengua.

Les persones, els humans, som les històries que hem heretat i les que hem viscut. També som les històries dels altres. Avui us volem compartir una història especial, diferent; la d’una gent que a finals del segle XIX varen viure i morir a la colònia agrícola de Gatamoix. També us volem contar l’odissea de la família i nissaga La Trobe-Bateman, uns anglesos vinguts del nord d’Europa, que varen construir, vestir i mantenir la colònia fins que, el desembre del 1893, varen haver de tornar cap a Londres i deixar en mans d’altres les cases que havien construït i les terres que havien dessecat, les terres dels aiguamolls, les terres albufereres que tanta vida i mort ens han donat al llarg del temps.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha demanat respecte per la imatge i la representació de sant Sebastià i ha criticat que se n'hagi tergiversat la figura, que se n'hagi oblidat el veritable rostre i que se n'hagi fet burla.

Església de Costitx, dimarts. Són les sis de l’horabaixa. Després de passar el rosari davant d’una estufa, cinc dones a la vuitantena es disposen a escoltar missa. De sobte, de la sagristia surt un capellà negre. Algunes parts de la consagració no les recita, sinó que les canta. En acabar, el petit grup de feligreses conversa amb el periodista. “Estam encantats amb en Malachy. Fa unes celebracions molt sentides i amb una veu esplèndida”.

Les esglésies són càpsules del temps. No només perquè d’alguna manera continuen preservant tot allò que contenien en el moment en què les varen aixecar, sinó perquè semblen quedar immunes a tot allò que succeeix més enllà dels murs. Ara bé, durant un parell d’hores del vespre de divendres, 8 de novembre, a la parròquia de la Santa Creu de Palma hi ressonaren no només les cerimònies del passat, sinó que pareixia que s’hi assajaven les d’un futur que no se sap si arribarà. És la missa de difunts Demasiado tarde, dissenyada per l’artista José María Sicilia per encàrrec del Bisbat de Mallorca.

Anar a missa ha passat a ser un ritual tant litúrgic com d'higiene d'ençà que l'activitat religiosa de cara al públic es va reprendre el dilluns 11 de maig amb l'entrada de Mallorca, Menorca i Eivissa a la fase 1. On abans hi havia rosaris ara hi ha mascaretes i el gel hidroalcohòlic ha substituït l'aigua beneïda a les piles de qualsevol església. Alguns sermons, a més, acaben amb el recordatori del darrer Butlletí Oficial de l'Estat sobre l'ús de material de protecció davant el coronavirus. Aquest és el cas de la parròquia de Sant Miquel de Palma. El rector, Antoni Gómez, recordava aquesta setmana al final de la missa que a partir de dijous és obligatori entrar al recinte amb mascareta.

La sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la pena de sis mesos imposada per l'Audiència de Girona a Jaume Roura, l'activista proavortament que el febrer del 2014 va interrompre una missa a Banyoles. El tribunal creu que es va "extralimitar" en l'exercici de la seva llibertat d'expressió quan va obligar a aturar la missa uns minuts a l'església de Sant Pere de Banyoles, va cridar proclames contra la reforma de l'avortament –que llavors promovia l'exministre Albert Ruíz Gallardon-, va tirar fulletons i va desplegar una pancarta en què es llegia 'Fora rosaris dels nostres ovaris'.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha cridat avui la societat en conjunt a ser "artesans de la pau" durant l'homilia que ha fet en la missa celebrada a la basílica de la Sagrada Família, que aquest diumenge s'ha dedicat a recordar les víctimes dels atemptats terroristes de la Rambla i Cambrils.

El papa Francesc ha enviat un comunicat als bisbes d'arreu del món en què els recorda les estrictes normes per a l'elaboració del pa i el vi per fer missa. Una d'elles, que les hòsties no poden ser sense gluten.

L’Associació Espanyola d’Advocats Cristians va entregar ahir al Congrés de Diputats 88.604 firmes en defensa de la Santa Misa que emet La 2 cada diumenge al matí. L’acte va ser una resposta a la proposició no de llei presentada per Units Podem al febrer per instar Radiotelevisió Espanyola a “suprimir” aquest espai.

Si s’ha de jutjar per les dades d’audiència, no sembla que la proposició no de llei presentada per Units Podem per fer desaparèixer les misses de La 2 compti amb el suport de la societat espanyola. El partit de Pablo Iglesias va presentar el 20 de febrer al Congrés una proposta per instar Radiotelevisió Espanyola a “suprimir les emissions de misses que setmanalment es programen” i a “mantenir-se neutral, aconfessional i respectuosa amb totes les creences i ideologies de la ciutadania”. El text es va donar a conèixer el 7 de març, quan es va publicar al Butlletí Oficial de les Corts, i cinc dies més tard, diumenge passat, la primera missa emesa després d’aquest moviment de Podem es va convertir en la més vista de la història a La 2: 1.007.000 espectadors i un 19,3% de quota de pantalla a Espanya.

La polèmica sobre l'emissió de la missa a IB3 ha viscut un nou capítol en la sessió de control al govern. La diputada del PSIB Sílvia Cano ha demanat intervenir-hi per al·lusions, després que el diputat del PP Antoni Camps hagi titllat de "desafortunades" les seves declaracions en la darrera sessió de control al director general d'IB3, Andreu Manresa: "No demanaré disculpes per quelcom que no he dit", ha afirmat amb referència a la polèmica quan va al·legar que la pornografia també té un públic i no per això l'ens púbic n'emet, en el context d'un debat sobre la conveniència de mantenir l'emissió de la missa dominical.