És un dia d’estiu, fa humitat i l’aire està carregat de mosquits. Piquen a un infant de tres anys a la galta i ell es comença a rascar amb força fins al punt que s’enceta la pell. Se’l cura i se li posa una tireta i, en principi, tot queda resolt. Però l’endemà li comença a sortir una vermellor i se li forma progressivament una crosta de color mel. Per als pediatres, el diagnòstic és clar. Té impetigen, una malaltia de la pell habitual a l’estiu i que la provoquen els mateixos bacteris de la dermis. Normalment, estan a la barrera dèrmica, però si hi ha una ferida o una picada poden penetrar i provocar una infecció. Pot ser localitzada o escampar-se per la pell, sigui perquè l’infant s’ha gratat a altres zones amb les mans brutes i infectades, o perquè els gèrmens han entrat al torrent sanguini i van sembrant lesions arreu del cos.

Quan el món vivia atemorit el 2020 pel coronavirus, a la mallorquina Vanessa Rodríguez Trujillo, amb 34 anys, li van dir que tenia esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia incurable que paralitza el cos a poc a poc fins a la mort.

“Tenc VIH perquè la meva exparella em posava les banyes amb desenes de dones, hi tenia relacions sexuals sense preservatiu, i amb mi. I supòs que a altres també els ha deixat el regal”. És el testimoni de Maca (nom fictici), una dona mallorquina de 32 anys que té VIH des dels 22. El té controlat, indetectable, i duu una vida amb plena normalitat. Ara bé, ningú del seu entorn coneix la seva situació serològica. “Si jo estic bé, què punyetes li importa a la gent si tenc VIH o no? Vols dir que la gent va pel món dient si és celíaca?”, es pregunta.

La mare d’Aina va consultar al metge de capçalera si havia d’administrar a la seva filla una vacuna nova contra el Virus del Papil·loma Humà (VPH) de la qual tothom parlava. El facultatiu li va dir que era millor esperar. Massa nova. Fa 15 anys, la dona va fer cas a l’expert. Aina va voler vacunar-se després, pel seu compte, però el preu la va dissuadir: “Eren uns 200 euros per dosi”. Des dels 16 anys ha acudit cada any a la cita amb el ginecòleg. Després de la darrera, li varen telefonar al cap de pocs dies. “Em varen trobar cèl·lules alterades a la citologia. La biòpsia va confirmar que tenia una soca potencialment cancerígena del virus del papil·loma. M’havia afectat una part important del coll de l’úter”, relata Aina, que ara té 28 anys. “Al·lucinava amb el fet que, de cop, tingués això. No sabia quina era la magnitud del problema i no varen poder concretar-me si m’havia infectat ara o fa 10 anys”, afegeix.

Com cada tarda, la Natalia recull la seva filla, Olívia Sosa, de 10 anys, a l’escola. Ho fa acompanyada de la Lucy, la seva gossa, que, mentre l'espera, comença a ploriquejar. A l'adonar-se’n, la Natalia comprova amb l’apli del seu mòbil –connectada amb el sensor de glucosa que du la seva filla– com l’índex glucèmic de la nena ha començat a baixar. La Lucy és una gossa d’alerta mèdica que fa set mesos que conviu amb la família i que l’ajuda a anticipar les hiperglucèmies i sobretot les hipoglucèmies que la noia pateix al llarg del dia. L’Olívia va debutar en la seva diabetis fa sis anys, quan en tenia 5. “Era un 22 de març”, recorden perfectament pares i filla, els quals, des d’aleshores, cada 22 de març celebren l’aniversari de la diabetis.

Les campanyes fetes a les Balears en les darreres dècades per prevenir les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) entre els joves no han estat gaire efectives. Un exemple és que un 63,8% dels casos de gonorrea detectats el 2022 eren persones de menys de 34 anys. En el cas de la sífilis, la mateixa franja d’edat va acaparar un 47,4% dels diagnòstics, segons les dades de Salut Pública. El fet és que totes les persones de menys de 40 anys han estudiat en una època en què la prevenció de les ITS ja s’explicava (en diferents graus) dins alguns centres educatius. Tot plegat no ha acabat de funcionar. Cal determinar què ha fallat per tenir-ne tants de casos i veure com podria evolucionar la situació a partir d’ara: Els joves “et diuen noms d’ITS, però no saben què són. Els mostram dades d’incidència, però no en fan cas perquè ho veuen llunyà”, afirma Maria Magdalena Julià, una infermera comare a Atenció Primària que imparteix xerrades a centres educatius sobre salut sexoafectiva. “Es creuen immunes”, diu Margalida Serra, directora de PsicoMallorca.

Cada vegada som més conscients dels efectes que el canvi climàtic té sobre la nostra salut. Un dia se'l relaciona amb l'agreujament dels virus que poden afectar els humans i l'endemà amb la contaminació i una rebaixa de l'esperança de vida similar al tabaquisme. Ara un estudi ha determinat que l'escalfament global podria augmentar la mortalitat entre els pacients ingressats per malalties respiratòries durant l'estiu.

La Ivette Vilaró fa dotze anys que és professora. Des que va començar a treballar, com a mínim un cop cada curs es queda sense veu. Li ha passat sempre i per això, al principi, no hi donava importància. Pensava que era el seu “punt feble”, però coincidint amb el canvi pedagògic a les escoles, on els projectes i el treball cooperatiu entre els alumnes es va fer més extens, va començar a patir-ne més sovint i va decidir buscar-hi una solució. Una amiga logopeda, Sandra Pece, li va recomanar anar a un foniatre, un especialista de la veu. Li van trobar un edema a les cordes vocals que se li inflama quan força la veu. Abans que se li pogués complicar amb un nòdul, va fer una quinzena de sessions amb un equip de logopèdia per aprendre a respirar millor i relaxar les cordes vocals per aconseguir rebaixar l’edema. “Em va anar molt bé –explica Vilaró–, però aleshores va venir la pandèmia i les classes amb mascareta”. La feia patir pensar que hauria de cridar més i fins i tot es va plantejar comprar-se un micròfon, però com que treballa a l’ESO va preferir no fer-ho. “Els adolescents s’enriuen de tot”, apunta Vilaró. Tot i el temor, aquell curs li va anar molt bé. Sigui per la mascareta, per la distància obligada –que va impedir fer treball cooperatiu– o perquè els nois i noies estaven més silenciosos, va ser el primer curs que no perdia la veu. “El moment que em feia més por va permetre’m reposar més la veu”, explica. Tot i que reconeix que hauria de ser “més constant” amb els exercicis que fa arran de les sessions de logopèdia, des d’aleshores la situació ha millorat i ja no es queda afònica tan sovint quan fa classe a l'Escola FEDAC Vic.

A les Illes Balears cada any es diagnostiquen 23 casos d'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). En l'actualitat, són prop de 80 les persones de l'Arxipèlag que pateixen aquesta malaltia, segons les dades de l'Associació Espanyola d'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ADELA), que ha presentat en el marc del Dia mundial de l'ELA, que es commemora aquest dimecres 21 de juny.

L’estudi Cohorte IMPaCT, que es desenvolupa a les Illes Balears, Aragó i Castella - la Manxa, ha començat ja el procés de recollida d’informació dels primers participants que han anat a algun dels centres de salut habilitats. Amb aquesta investigació, es té l’objectiu d’analitzar de forma exhaustiva l’estat de salut de 200.000 ciutadans representatius de la població espanyola, durant els pròxims 20 anys, per tal de determinar l’origen de les principals malalties i contribuir a prevenir-les. La participació de les Balears es farà a través dels centres de salut de Santa Ponça i sa Pobla, coordinats per part de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (Idisba).

La cimera de Rio de Janeiro, promoguda per Nacions Unides ara fa justament 30 anys, va ser la primera gran trobada de caps d’estat i primers ministres per abordar els grans problemes ambientals que assolaven el planeta. Les causes i els efectes del canvi climàtic van ser els grans protagonistes informatius. En algun punt, tot i que aleshores va passar força desapercebut, es va parlar de virus i malalties emergents. Era el juny del 1992, poques setmanes abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. El que en aquell moment era percebut com una llunyana possibilitat, avui és una de les pitjors amenaces en termes de salut pública. Un treball publicat ara a la revista Nature prediu que l’escalfament global multiplicarà el risc d’infeccions d’origen víric en zones densament poblades del Sud-est Asiàtic, l’Àfrica subsahariana i Sud-amèrica. Algunes en forma de pandèmia.

Prop de 2.500 persones pateixen un ictus a les Balears cada any. És una malaltia silenciosa, que generalment arriba de manera abrupta, i és la primera causa de mort en dones i la segona en homes. Com es pot prevenir? L'Estratègia d'Ictus de les Balears ha llançat la campanya informativa i de sensibilització '#CuidaElQueMésTImporta', en què s'expliquen els principals factors de risc, com detectar-ho i rehabilitar-se.

El pacient infectat per verola del mico manté una situació clínica "bona", segons ha informat el cap de Medicina Interna de l'àrea de Salut d'Eivissa i Formentera, Ramon Canet, en declaracions recollides per Europa Press. "Atesa la situació social s'ha optat per ingressar-lo a l'Hospital de Formentera. No es necessiten, d'entrada, mesures especials", ha afegit, tot recordant que per evitar la transmissió de la malaltia per via respiratòria, els sanitaris usen mascaretes i equips de protecció individual.

El Jaume va morir a casa acompanyat de la Laura, la seva parella, i els seus dos fills. Com ell volia. Quan tenia dolor, ells li ajustaven la medicació i quan se sentia neguitós, rebia el seu escalf. Tenia 60 anys i patia un càncer de pulmó que havia fet metàstasi. Amb el metge va acordar suspendre la teràpia que rebia perquè li provocava molts efectes secundaris i els beneficis eren escassos, i va decidir fer cures pal·liatives. Era conscient que s’apropava al final de la vida i no estava disposat a malgastar els últims mesos al llit d’un hospital. Els volia passar cuidant del seu jardinet i envoltat dels seus. Volia triar com s’acomiadava i alliberar la família de prendre decisions complexes en nom seu.

Es coneixen moltes malalties, més de 8.000, que afecten un nombre molt reduït de persones arreu del món, motiu pel qual s’anomenen rares. Tot i que més de la meitat tenen efectes greus i invalidants, de la majoria se’n tenen molt poques dades i no es disposa de tractaments efectius. Una d’aquestes malalties rares és l’epidermòlisi ampul·lar congènita. Es caracteritza per alteracions cutànies i comporta la formació espontània de butllofes i ferides que es poden infectar amb facilitat. Per això també se la coneix popularment com la pell de papallona. Als països occidentals afecta només el 0,000135% de la població, és a dir, 1,35 persones per cada milió d’habitants, però implica una càrrega molt onerosa per a qui la té. A més, incrementa molt la probabilitat que les persones afectades desenvolupin infeccions generalitzades i processos cancerosos. Ara mateix no hi ha cap tractament per guarir-la.

Investigadors del centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall i el Barcelona βeta Brain Research Center (BBRC) han identificat un nou biomarcador a la sang que permet detectar de forma molt precisa les fases inicials de l'Alzheimer. L'estudi, publicat a la revista JAMA Neurology, revela que certs nivells de la proteïna GFAP, present al plasma sanguini, indiquen la presència d'alteracions associades a la fase preclínica de l'Alzheimer.

Les persones que pateixen incontinència derivada de malalties intestinals, com la del Crohn i la colitis ulcerosa, entre d'altres, podran aparcar a les places d'usuaris amb mobilitat reduïda de Calvià. Segons ha explicat el consistori en una nota, els interessats podran sol·licitar una targeta a l'Ajuntament que els permetrà fer ús d'aquests aparcaments durant 60 minuts.

Cada any apareixen més malalties rares que cal investigar i de les quals cal aprendre més. Una d’elles és la síndrome de deleció 22q.11, de la qual cada vegada s’obté més informació.

El brot de meningitis detectat en dues poblacions de Sevilla que ha afectat 19 persones ha despertat moltes preguntes sobre l'origen de les infeccions. Almenys en 12 casos, s'ha confirmat la presència del virus del Nil Occidental i rere la ràpida transmissió hi ha el mosquit comú (Culex pipiens) o un altre de la mateixa família (Culex perexiguus), tots dos autòctons d'Espanya. Un d'aquests mosquits pot haver picat un ocell infectat pel virus (en són els principals reservoris) i després passar-lo als humans a través d'una picada, apunta l'investigador d'ICREA al CEAB-CSIC i al CREAF, Frederic Bartumeus, que subratlla que no existeix el contagi entre humans. El mosquit, doncs, no és el causant de la malaltia sinó el seu vector (transmissor).