La Conselleria d'Educació ha presentat aquest dilluns els responsables dels centres de recerca de les Balears la convocatòria 'Talent Júnior 2026', a la qual destina 1.426.489 euros, per contractar cinc investigadors júniors postdoctorals durant cinc anys, que hagin estat almenys dos anys fora de les Illes.

El cuiner mallorquí Santi Taura (Lloseta, 1976) ha revelat que el conjunt dels seus negocis gastronòmics factura “gairebé sis milions d’euros” l’any. Ho ha explicat durant la seva participació en el pòdcast Puente Banana, on una pregunta sobre la facturació del seu grup apareixia en pantalla i donava peu a la resposta del xef.

UGT ha denunciat que l'IB-Salut ha desmuntat peces de 55 ambulàncies noves perquè pesin menys de 3.500 quilograms i puguin ser conduïdes pels tècnics, molts dels quals només tenen carnet de tipus B. Entre els elements suprimits hi ha rampes hidràuliques i seients essencials per al trasllat de persones amb mobilitat reduïda o que necessiten llitera, la qual cosa afecta greument la qualitat del servei. Javier Marín, responsable del Transport Sanitari d’UGT Illes Balears, ho explica: “Una vegada analitzada la documentació dels vehicles modificats i rebaixats de pes, als quals podem anomenar furgotaxis, hem detectat un aspecte gravíssim. Durant tres mesos, s’han conduït ambulàncies de més de 3.500 quilos amb treballadors que només disposen del carnet B de cotxe i no del carnet C de camió, mentre l’empresa i el servei de Salut asseguraven que els vehicles després de modificar-los pesaven menys de 3.500 quilos i podien ocupar fins a sis places. Això suposa un risc greu tant per a treballadors, pacients com per a la via pública.”

Aquests dies passats, els capricis de l’algorisme han volgut fer aparèixer en el meu feed d’Instagram el fenomen dels therians. Es tracta d’una gent que senten una “connexió interna amb animals reals”. Dit d’una altra manera, se senten animals. Si són cans o moixos, caminen de quatre grapes. Si són serps, s’arrosseguen amb l’elegant ondulació escatada d’aquests bífids que tanta de gent troba poc agradosos. Es veu que el fenomen és viral a l’Argentina. Potser es tracta de gent que ha vist que intentar ser persona dins el règim de la motoserra és un impossible. Però no cal anar tan lluny: a algun institut de Mallorca ja hi ha famílies que empatitzen amb aquestes peculiars necessitats identitàries dels seus fills.

En poc més de mig segle, la societat ha experimentat transformacions profundes que han alterat de manera radical els principals agents de socialització. La família, el carrer, el món del treball o els mitjans de comunicació ja no exerceixen el mateix paper que fa dècades. Aquest canvi no pot ser llegit des de la nostàlgia d’un passat idealitzat, sovint impregnat d’una moral conservadora i fins i tot autoritària, com ha estat també el nostre cas. Molts dels canvis socials del darrer segle, tant a Europa com a l’estat espanyol i a les Illes Balears, han estat clarament alliberadors i humanitzadors.

Entre alguns progressistes està mal vist parlar de substitució demogràfica. Com que ho diu Vox –en relació amb la immigració de països de religió musulmana– troben que el concepte està tacat. És el mateix que passa amb la immigració, que consideren que queda també malament que es digui immigrants als immigrants perquè talment els anomenen els xenòfobs neofeixistes, així que han decidit que ‘persones migrades’ o ‘migrants’ és més amable, encara que les diferents paraules defineixin –com és lògic– situacions diferents de la persona: migrant ho és només mentre està en trànsit, és emigrant d’allà on parteix i immigrant allà on arriba.

Atribueixen a Groucho Marx aquella frase que mai no voldria formar part d’un club que l’admetés com a membre. Jo sovint he d’insistir als meus amics, quan parlam de política i despleg el meu pensament, sovint obertament cafre, que han d’estar tranquils, que en el fons mai no voldria viure en un país governat per algú que pensés com jo mateix. 

Si a determinats partits de futbol, màxima expressió de l’encefalograma pla, se’ls pot anomenar “clàssics”, amb el mateix o amb més motiu es pot fer servir aquesta denominació per als records dels quioscs i de les botigues de souvenirs que ja fa dècades que circulen. Indemnes al pas del temps, impàvids davant dels canvis de les modes, inassequibles a l’oblit, afectades si de cas, i només, pel desgast que els ocasiona el sol, les postals, les tovalloles i les camisetes que duen estampat el nom de Mallorca regnen pels segles dels segles dins el seu àmbit.