La Conselleria d'Educació i el Consell de Formentera volen construir una quarantena d’habitatges de lloguer destinats al personal docent desplaçat a l’illa. Les dues administracions varen signar un protocol per impulsar el projecte, que pretén donar resposta a un dels principals obstacles per cobrir i retenir-hi professorat de l'illa, que majoritàriament ve de fora: la dificultat per trobar un habitatge assequible i estable. Els futurs pisos s’ubicarien en uns terrenys que el Consell cedirà als Pujols. El projecte encara es troba en una fase inicial. Les administracions han de concretar les necessitats d’allotjament, l’emplaçament i les fórmules de finançament. A més, es crearà una comissió tècnica que disposarà de fins a dotze mesos per elaborar una memòria amb la diagnosi de necessitats i una proposta d’actuació. També es fa feina amb el Consell d'Eivissa per activar una projectar semblant.

El final de la temporada turística ha començat amb un degoteig de sancions laborals a les Pitiüses que, segons CCOO, s’estan utilitzant per reduir les plantilles. El sindicat assegura que des de mitjan agost està comptabilitzant una mitjana de dues o tres sancions diàries, especialment al sector de l’hostaleria.

El diputat per Formentera del Parlament, Llorenç Córdoba, ha exigit aquest dimarts en el ple la dimissió del conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, per la seva gestió de la direcció general de Costes. El parlamentari ha donat suport al PP en gairebé totes les qüestions excepte la derogació de la llei de memòria aquesta legislatura, però amb els canvis de criteri en la concessió de gandules a Formentera ha marcat una línia vermella. Després que es destituís la directora general per establir un requisit que anava en la línia dels criteris tècnics, Córdoba s'ha demanat "qui ha fixat realment" els criteris que finalment s'han aplicat als expedients de Costes durant aquesta legislatura: "Els tècnics i funcionaris o els responsables polítics?".

Una patrullera de la Guàrdia Civil va localitzar dissabte horabaixa el cos sense vida d’un adolescent a unes sis milles al sud de Formentera. El cadàver es trobava en avançat estat de descomposició i duia posada una armilla salvavides, dos elements que fan pensar que podria tractar-se d’un migrant que va morir durant la travessia cap a les Balears.

L’equip del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) ha realitzat la recepció i trasllat al seu magatzem arqueològic d’un conjunt d’aproximadament 26 àmfores romanes i 17 caixes de material ceràmic fragmentat. Es tracta d’un conjunt força homogeni des del punt de vista tipològic, àmfores romanes tipus Dressel 20 per al transport d’oli, però, en aquest cas, amb multitud de segells i marques que aportaran molta informació en el seu estudi.

Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, 17 d'agost, 14.15 h. El cap del Servei Jurídic, Mariano Socias, firma digitalment un informe jurídic i proposta de resolució de 80 pàgines sobre les polèmiques autoritzacions de gandules i para-sols de Formentera. La proposta és tornar a autoritzar bona part de les instal·lacions que la Direcció General de Costes havia deixat fora només tres mesos abans.

A Eivissa i Formentera el vocabulari relacionat amb el bestiar transmet una manera de viure on la cria d’ovelles i cabres formava part de l’economia pagesa i de l’alimentació quotidiana. No es tracta simplement d’una abundància de noms, sinó d’un lèxic precís que permetia distingir els animals segons l’espècie, el sexe, l’edat o la seva funció dins la guarda.

Una gandula pot semblar un objecte insignificant per fer trontollar un govern. A Formentera, no. Fa més de 20 anys que les gandules i els xibius són capaços d’enfrontar tècnics, empresaris, administracions i partits i, fins i tot, marcar el resultat electoral a l’illa.

El conseller no adscrit del Consell de Formentera, Llorenç Córdoba, durà al pròxim ple de la institució insular una proposta per censurar la gestió del Govern i de l'equip de govern de Sa Unió en la tramitació de les autoritzacions de les instal·lacions de temporada a les platges de l'illa.

El Govern ha intentat aquest dimarts donar per tancada la crisi política oberta al voltant de la gestió de les concessions de temporada de les platges de Formentera. Després de dies de polèmica marcats pel cessament de la directora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer, les crítiques de l'oposició, el suport públic dels funcionaris de la Direcció General de Costes a l'exdirectora i les queixes dels concessionaris dels xibius de les platges per la manca de decisions, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua ha anunciat que ha culminat la revisió de les instal·lacions de temporada i ha aprovat la resolució que fixa les ocupacions autoritzades per al període 2026-2029.

Maria Joaquina Ferrer ja no és la directora general de Costes i Litoral, però bona part de l’equip que ha treballat amb ella no sembla disposat a deixar que la seva destitució es llegeixi només en clau d’una crisi de gestió. Vint-i-un funcionaris de l’organisme han signat una carta dirigida al conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en què expressen desacord amb la decisió del Govern i reivindiquen la manera com Ferrer ha dirigit l’organisme aquests mesos.

"Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té". Així ha parlat el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, de la situació a l'illa pel que fa a la concessió de gandules i para-sols i que ha derivat en la destitució de la ja exdirectora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. L'origen d'aquest conflicte es remunta al maig, quan la resolució de la Direcció General de Costes per a les instal·lacions temporals del 2026-2029 va denegar l'autorització de 681 gandules i 339 para-sols i va provocar les crítiques del Consell de Formentera al Govern (Costes sí que va autoritzar 1.169 gandules i 589 para-sols). El vicepresident ha comentat que aquesta situació "no s'havia donat a Formentera a exercicis anteriors" i ha remarcat que "té un impacte molt rellevant sobre l'interès públic". "Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té", ha lamentat.

El 12 d'agost de 2026, les Balears seran un dels pocs indrets des d'on es podrà contemplar un eclipsi total de Sol. Però no n'hi haurà prou de trobar-se a l'illa adequada: el fenomen coincidirà pràcticament amb la posta de sol i qualsevol edifici, arbre o muntanya que tapi l'horitzó de ponent pot impedir veure'n el moment més espectacular.

Un taxi ha atropellat mortalment dues joves de 25 anys mentre anaven en motocicleta aquest dimecres, segons ha informat el SAMU 061.

Un home de 65 anys i de nacionalitat nord-americana ha mort aquest dijous després d'ofegar-se davant l'illa de l'Espalmador, a Formentera, en llançar-se a la mar tot i que onejava la bandera vermella per l'estat de la mar.

Vaig créixer amb la platja davant. Abans de saber gairebé res del món ja sabia com agafar un gambaner de mans del padrí, com l’arena banyada s’aferrava als peus (també el vernís) i com els castells que fèiem amb ma mare i el meu germà, amb un poal o només amb les mans, tenien els minuts comptats abans que la mar se’ls endugués. Més endavant arribaren els estius llargs de l’adolescència: hores i hores amb els amics asseguts damunt l’arena sense fer res més que xerrar, riure i tornar a botar d’aquella roca que vèiem des de ca nostra. Matins, horabaixes i vespres. La platja era el nostre lloc natural. No hi anàvem, hi vivíem.

A Formentera els provoca recel el mar en calma. Un sentiment estrany en un destí de sol i platja. El mateix anticicló que anima l’arribada de turistes i embarcacions recreatives aviva l’arribada de pasteres. I n’arriben cada cop més. Les xifres ho corroboren: només en el darrer cap de setmana de maig varen arribar a la Pitiüsa del sud 15 embarcacions amb 236 persones a bord, 17 de les quals eren menors d’edat. Les dades de la Delegació del Govern a les Balears en confirmen la tendència: fins al 31 de maig han arribat a Formentera 63 pasteres amb 1.056 persones, un 49% més que el 2025. Altres 156 persones han arribat a Eivissa. Ja no queda ningú que discuteixi els fets: la via entre Algèria i les Balears –i molt especialment Formentera– és una ruta migratòria massiva i consolidada. Encara no fa un any, el govern d’Espanya no ho tenia tan clar.

El nostre objectiu és la torre de la Gavina, una de les cinc torres construïdes a Formentera durant el segle XVIII per a la vigilància i defensa del seu fràgil litoral. Les altres construccions són la torre de la Guardiola, a l’illa de l’Espalmador, la torre de Punta Prima, al costat dels Pujols, la torre del Pi del Català, a la platja de Migjorn, i la torre del Garroveret, prop del cap de Barbaria. El recorregut que hem traçat circumval·la l’estany del Peix, una gran bassa natural oberta a la mar per la Boca, que fou el primer gran port pesquer i saliner de l’illa. No debades, la venda de Porto-salè pren nom del Portus salarius, explotació salinera del temps dels romans. Un paratge extraordinari on els valors naturals i patrimonials han bastit un paisatge cultural potent i extens. També visitarem la finca pública de Can Marroig, un dels racons emblemàtics del Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. Per a consultes sobre el transport públic de l’illa podem consultar el web busformetera.com, on trobarem tota la informació sobre rutes i horaris.

A partir de les pròximes eleccions, Formentera tindrà un senador propi. La reforma constitucional que des del 23 d’abril ho permet ha estat la darrera fita d’un territori que no arriba als 12.000 habitants, però té una influència creixent en el sistema institucional. “És important, perquè dona la possibilitat de tenir una persona que miri específicament per aquesta illa durant la tramitació de nombroses lleis que es facin a Madrid”, explica l’analista polític Toni Fornés.

L’exvicepresident del Parlament de Catalunya i un dels màxims exponents del moviment independentista, Josep Costa, va rebre un missatge a finals d’abril: “Ho hem aconseguit! El PP ho ha votat! El rei signarà això!”. Era d’una vida anterior a la política. Era el secretari tècnic del Consell de Formentera, Àngel Navarro, amb qui va coincidir com a lletrat a la institució insular. Tots dos varen redactar la reforma de la Constitució que, anys després, ha acabat donant un senador a Formentera. Era un text “insularista i reivindicatiu”, recorda Costa, nascut a Eivissa: “Pel camí, s’han carregat moltes coses, però algunes han sobreviscut”. Per exemple, el topònim ‘Illes Balears’ en català; i el fet que es declari que la Constitució va “restaurar” la democràcia a Espanya, una menció implícita a la II República.