<![CDATA[Ara Balears - Exportació]]> 10 <![CDATA[On és l’ànima de sa Pobla?]]> Durant la guerra (in)civil i els anys posteriors, la plaça del Mercat de sa Pobla i un magatzem de fusta que li confrontava foren l’escenari d’una de les repressions més dures i cruels que s’han viscut al poble. Can Garroví –com s’anomenava la nau de fustes– i tot l’espai de la plaça foren encerclats per filferros amb pues per tal de confinar-hi el batalló de treballs forçats destinat a la construcció d’un ferrocarril per a ús militar que havia d’unir sa Pobla amb Alcúdia. Realment, vàrem tenir un camp de concentració format per uns dos-cents soldats que havien estat fidels a la República. Més que presoners, hi varen viure durant prop de tres anys com a esclaus, i la plaça del Mercat fou el seu món i epicentre.

]]> <![CDATA[El formatge Mahón-Menorca assumeix que perdrà mercat als EUA després de viure un any rècord]]>

La indústria del formatge Mahón-Menorca alerta que es veurà afectada per l'augment dels aranzels als Estats Units i que reduirà els seus enviaments a aquest país, després d'un 2024 rècord pel que fa a la comercialització, amb un increment de l'1,7%.

]]> <![CDATA[Restablerta l'activitat al port ucraïnès d'Odessa després dels atacs amb drons iranians]]>

El port ucraïnès d'Odessa reprèn les operacions al mar Negre després que Rússia hagués atacat dissabte la infraestructura elèctrica de la província amb drons fabricats a l'Iran. Un milió i mig de persones es van quedar sense electricitat durant el cap de setmana i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va anunciar que les temperatures sota zero previstes per als pròxims dies podrien endarrerir la reparació dels sistemes.

]]> <![CDATA[El mal de la guerra a l'empresa illenca]]>

Una de les empreses de carns i embotits més grans de Mallorca fa més d’un mes que espera que arribi a Tarragona un vaixell procedent d’Ucraïna carregat de 2.500 tones d’ordi, blat i blat de moro. Ca’n Company Mallorca té 3.000 animals, entre porcs, vaques i ovelles, i encara que a Asaja no volen parlar de “pànic”, reconeixen que la guerra de Rússia contra Ucraïna els suposa un problema greu i incert, segons explica el seu gerent, Joan Simonet.

]]> <![CDATA[Els viatges dels animals]]> El primer correu de vapor que va cobrir la travessia Palma-Barcelona-Palma fou el mític El Mallorquín. Va fer el primer viatge el dia 1 de setembre de 1837. S’iniciava així la modernització de les comunicacions entre Barcelona i aquesta terra allunyada de remeis. El vaixell complia funcions elementals per a l’economia i la societat illenques; i facilitava la satisfacció de la curiositat de tota casta de viatgers, que, amb el seu testimoni gràfic (mitjançant el gravat) i escrit, creaven la imatge de l’illa al continent. Era el temps en què els viatges a terres llunyanes i exòtiques constituïen un poderós atractiu periodístic i editorial. Les nostres illes feien part d’aquestes terres exòtiques, tot i que de vegades l’exotisme era la lent amb què el viatger contemplava les coses.

]]> <![CDATA[29/8: Exportació]]> La democràcia és el millor sistema de govern que hem trobat, però té una pega: no es pot exportar a punta de baioneta. Per ingenuïtat o per poca traça, els Estats Units i altres països occidentals ho han intentat en diverses ocasions, la darrera a l’Afganistan, sense èxit. La democràcia imposada des de fora amb una intervenció militar no arrela si no hi ha un teixit social interior que la vulgui i l’aguanti. Al contrari, sovint una imposició estrangera la fa antipàtica. Una altra cosa és que, quan una societat ja té aquesta demanda, alguna força l’ajudi a superar les barreres per arribar-hi. La democràcia és exportable allà on n’hi ha demanda. Si creiem en la democràcia, el que cal és ajudar a fer que existeixi la demanda. Passa amb tots els sistemes polítics. La Unió Soviètica va exportar amb els seus tancs el comunisme a tot l’est d’Europa al final de la guerra i quan va caure la Unió Soviètica tots aquests règims comunistes van anar caient. En canvi, a Cuba o a la Xina, on s’hi arriba per una dinàmica interna, no per importació, continuen existint, amb tots els defectes que es vulgui. Quan un règim s’imposa des de fora per la força, cau quan aquesta força se’n va. Només dura allò que està madur en la mateixa societat. Per bé o per mal.

]]> <![CDATA[Espanya, segon país avançat que trigarà més a recuperar el PIB per càpita d'abans del covid]]>

L'OCDE ha donat a Espanya una notícia bona i una de dolenta. La bona: que serà el país de l'eurozona on l'economia més creixerà aquest any. La dolenta: que, entre els països avançats, serà el segon que més trigarà a recuperar el PIB per càpita que tenia abans del covid, només per darrere d'Islàndia.

]]> <![CDATA[Els calçots aterren a Holanda de la mà d’un ‘cervell fugat’]]>

“Cebes felices” en una caixa. Salsa, pitets i porrons. Això ven Lacalcotada.com, una start-up que comercialitza packs de calçotada perquè te’ls facis a casa... a Holanda.

]]> <![CDATA[4/12: 'La escopeta nacional']]> M’ha sorprès molt que un diputat del PP fes servir al Parlament La escopeta nacional com a referència, perquè trobo que la sensacional pel·lícula de Berlanga forma part més aviat de l'argumentari del sobiranisme i és una faula fantàstica per explicar el dèficit fiscal. Recordem. El personatge que tan bé clava Sazatornil és un fabricant de porters automàtics. Però per vendre el seu producte al mercat espanyol, intervingut i tancat, necessita que el BOE el faci obligatori. Per tant, fa la pilota al ministre que escriu el BOE i li paga la cacera i els capricis. El fabricant viu del que fabrica i del que ven. El ministre viu del BOE. I tothom ho accepta, amb més o menys resignació, perquè el fabricant sap que no vendrà res sense el BOE i el del BOE sap que el fabricant li paga la cacera. Però què passa quan el mercat s’obre? Què passa quan el fabricant ha de competir per preu i qualitat tant a Burgos com a Hèlsinki, amb voluntat d’exportar i sense que ningú li blindi el mercat interior? Doncs que això ja no funciona. I si algú ho vol mantenir, resulta anacrònic. El fabricant de porters automàtics pensa que ara el BOE, per a ell, no és cap ajuda i pot ser una nosa. I que si els que fan el BOE volen anar a caçar, que s’ho paguin.

]]> <![CDATA[La tempestat]]> Ens diuen que ens hi hem d’anar acostumant. De menuts, sempre es deia allò de ‘sempre plou quan no hi ha escola’, i tanmateix no recordo plogudes serioses els dies de vacances. Sempre hi fa sol, en els records, sempre és una mitja primavera ensonyada, a la memòria, o un estiu perpetu i feliç –calor i bicicletes–, que és quan de veres hom viu la infantesa. Climatològicament, la memòria és mediterrània: cels alts d’un blau estirat, núvols prims i fugissers i sol arreu, com una martellada. A les pel·lícules, quan una escena comença en un dia de pluja vol dir que algú morirà, al final, o que els amants es faran una besada després de discutir, plorar i sentir-se esqueixats com un cel ple de llampecs. Mai falla, això, com sí que han fallat les comunicacions entre la Península i les Illes durant aquests dies grisos de tamborinada. Llavors hem vist que als supermercats de les Illes hi mancaven aliments, o més aviat ja hi havia escassetat de gairebé tota la carn i la verdura. Quan els vaixells no arriben, ens adonem que gairebé tot el que consumim els illencs és dut de fora; el porc amb el qual es fan les sobrassades mallorquines és català, fins a un 70%, com va publicar aquest diari el mes passat. El meu padrí Joan, de sa Pobla, es passejava per la plaça en diumenge i només de donar un cop d’ull a una hortalissa sabia si era o no ‘forastera’ –era com a més gran, i lluenta–; si així era, no en comprava mai, i ara soc jo qui pot comprar tomàtiga mallorquina al supermercat de la cantonada, al Baix Llobregat. Quines coses.

]]> <![CDATA[Les Illes compren al mercat xinès sis vegades més que no hi venen]]>

Les Illes Balears varen importar durant el 2018 un total de 63,4 milions d'euros del mercat xinès, mentre que les exportacions a aquest país varen sumar només 10,4 milions, un fet que, segons el president de l'Associació Xinesa a les Balears, Fang Ji, ofereix una oportunitat "brutal" de creixement per a les empreses de l'Arxipèlag. Les dades s'han ofert amb motiu de la presentació a Palma de la línia de tren Madrid-Yiwu, que permet escurçar de manera notable els temps i tràmits per a l'exportació a aquest mercat.

]]> <![CDATA[Damm preveu facturar més de 2.000 milions el 2022]]>

El grup cerveser Damm calcula que superarà els 2.000 milions d'euros de facturació l'any 2022. En la junta d'accionistes celebrada aquest dimarts, el president executiu de la companyia, Demetrio Carceller, ha presentat l'estratègia corporativa per als pròxims tres anys, que inclou sobrepassar els 2.000 milions de facturació i duplicar les exportacions actuals.

]]> <![CDATA[Només el 4,2% d'empreses de les Illes tenen activitat internacional davant la mitjana estatal del 7,7%]]>

Un 4,24% de les empreses de les Balears realitza activitat internacional, segons l'estudi 'Les empreses espanyoles amb activitat internacional', fet a partir de les companyies incloses en la base de dades d'Informa D&B, que disposa de 6,8 milions d'agents econòmics censats. A les Illes es localitzen l'1% de les empreses exportadores espanyoles, un 2% de les quals importen i també un 2% de les quals realitzen ambdues activitats, ha informat l'entitat en un comunicat. El percentatge del 4,24% d'empreses de l'Arxipèlag que tenen activitat a l'exterior és inferior al 7,75% de mitjana estatal.

]]> <![CDATA[Facturar 2 M€ amb dos treballadors és possible]]> Transformar-se per exportar era el títol de l’acte organitzat aquest dimecres pel BBVA i l’ARA a la seu central de l’entitat bancària a Barcelona i moderat per Antoni Bassas. Un acte enfocat a posar en valor el teixit de les petites i mitjanes empreses catalanes i, sobretot, la seva projecció exterior, la tan preuada internacionalització. Per obrir l’acte, Christian Terribas, director territorial de l’entitat, va posar les bases semàntiques del tema: “Gràcies a la vocació emprenedora de les pimes, Catalunya té un teixit empresarial dinàmic i innovador”.

]]> <![CDATA[Aprovat el Pla d'indústria de Balears amb 105 milions fins al 2025 i l'objectiu que un 20% de la indústria exporti]]>

La Mesa del Diàleg Social ha aprovat avui el Pla d’indústria de les Illes Balears, que serà vigent del 2018 al 2025 i una dotació econòmica de 105 milions, que, segons que ha anunciat la presidenta del Govern, Francina Armengol, han de servir, entre altres coses, per "aconseguir que almenys un 20% de les empreses industrials duguin a terme processos d’exportació de la seva producció". Uns altres objectius són la creació de les condicions necessàries per a la consolidació de les empreses instal·lades a les Illes, així com la creació i la implantació de noves empreses que contribueixin a la regeneració del teixit industrial. Tot plegat, el Govern calcula que pot afavorir la creació de 3.000 nous llocs de feina. Un altre repte fonamental del document aprovat és incrementar el pes del sector industrial en el Valor Afegit Brut (VAB) de les Illes Balears per arribar al 9%.

]]> <![CDATA[L'ensaïmada i els licors compensen la caiguda de vendes dels vins balears]]>

El producte balear va a l'alça. Les marques reconegudes amb Denominació d'Origen Protegida (DOP) o Indicació Geogràfica Protegida (IGP) van facturar 73,9 milions d'euros l'any 2015, xifra que suposà una lleugera millora del 3,22% respecte de 2014. Les begudes espirituoses són el producte que obté els millors resultats en un any en què les marques de vi van punxar. Les dues DOP (Binissalem i Pla de Llevant) van facturar un 4,67% menys que l'any anterior. La resta de marques distintives van tancar l'any amb un augment modest que van poder contrarestar les fortes caigudes de Vi de la Terra Illes Balears (-35,49%) i Serra de Tramuntana (-11,59%).

]]> <![CDATA[La producció de vi de qualitat augmenta gràcies a la serra de Tramuntana]]>

La producció de vins amb segell de qualitat va augmentar a les Balears un 11,88% respecte de la collita del 2014. En total, se'n van produir 54.458,58 hl durant el 2015, una xifra superior a la de la temporada anterior, si bé la Denominació d’Origen (DO) Binissalem va veure com queia un 23% el nombre d’hectàrees cultivades. En canvi, l’altra DO de la Comunitat, Pla i Llevant, va augmentar un 30%. A les illes menors, la producció també va patir caigudes d’entre el 2% (Eivissa) i el 16% (Formentera).

]]> <![CDATA[Adéu a l'eix del mal: Seat estudia vendre a l'Iran i Cuba]]>

El fabricant d'automòbils Seat, la primera empresa industrial de Catalunya, viu aquests mesos un compte enrere crucial. Encara amb la ressaca de la inversió de 3.300 milions en cinc anys que Volkswagen va confirmar la setmana passada, l'arribada del primer totterreny urbà de la marca catalana el 2016 marca tots els plans de futur que es van explicant amb comptagotes. El futur SUV, que és com s'anomenen aquests vehicles per les sigles en anglès de Sport Utility Vehicle, agafarà protagonisme l'any que ve: ha de ser el passaport de Seat als beneficis després de vuit anys i l'obertura de nous horitzons de vendes.

]]>