"D'aquí a cinc anys no hi haurà ni un ametler de secà" a les Balears, segons ha assegurat el cap del Servei d'Agricultura, Andreu Juan, en la seva compareixença a la Comissió del Canvi Climàtic sobre Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament d'aquest dimecres. El 1995, a Mallorca –on es concentra el 95% de cultius d'ametllerar– hi havia 65.000 hectàrees d'ametlers de secà, mentre que ara només en queden 7.000, una xifra que demostra que actualment aquest cultiu "és deficitari".

Segons l’informe elaborat pel col·lectiu de pagesos ecològics que s’ha mostrat més crític amb la nova llei agrària, a les Illes només queden uns 5.000 pagesos professionals, i les explotacions censades –en totes les categories– no són més de 15.000. L’any 1982 eren més del doble que ara, amb 31.835 finques en actiu. “Som conscients que no podem recuperar les xifres dels anys 80. Ara bé, la nova llei que se’ns presenta en consolida el procés i la tendència. És la renúncia definitiva al manteniment d’una activitat agrària digna”, asseguren en la documentació aportada per esmenar el projecte de llei.

La pruna frare blanc, la poma jesusa i la pera de la nau són noms de fruites que un temps ocupaven un lloc al camp de les Balears i que ara ja no se sembren. La desaparició de varietats locals d’arbres fruiters és una realitat que no atura d’augmentar. De fet, els experts adverteixen que la majoria dels arbres de fruita dolça estan en perill d’extinció al camp de les Illes.

Vuit llocs de Ciutadella i Ferreries han estat a punt de tancar la parada amb l’arribada de l’any nou. La Payesa, l’emblemàtica marca menorquina de formatges, amb 80 anys d’història, els comunicà sols amb un mes d’antelació que reorientava el seu negoci i els deixaria de comprar la llet. Només la intervenció d’urgència del Govern i de les dues grans cooperatives de l’illa els ha salvat, gairebé contra rellotge. Finançada l’operació des del Consolat, Sa Cooperativa del Camp ha accedit a comprar-los els tres milions de litres de llet que produeixen a l’any i convertir-los en maquila de brossat per a Queseria Menorquina. Però només durant sis mesos. Una solució temporal que tampoc no resol definitivament el problema.

Els 500 alvocaters que el pagès Jaume Pocoví té en una finca a prop de Son Reus, dins el terme de Marratxí, formen part de les 16,5 hectàrees dedicades a aquest arbre fruiter que consten en el registre de la Conselleria d’Agricultura. Aquestes xifres fan referència a l’any 2022 i signifiquen un gran creixement en relació amb el 2021, perquè aquell any la superfície declarada era de nou hectàrees.

Menorca és l’illa de les Balears on es consumeix més producte local, una xifra que se situa en el 19% del total dels aliments. Així ho recullen els diferents estudis de producció i fluxos alimentaris fets per diverses institucions, com la Direcció General de Sobirania Alimentària del Govern i el Consell de Menorca. Així, Menorca supera Mallorca, que en consumeix un 15%, i es distancia en molt de l’ínfim percentatge d’Eivissa, que és del 3,9%.

Les Balears registren la caiguda més gran de producció d'ous de tot l'Estat. La producció d'ous a les Balears es va reduir un 28% el 2021 respecte de l'any 2020, segons l'informe El sector de l'avicultura de posta en xifres, publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i analitzat per l'Organització Interprofessional de l'Ou i els seus Productes (Inprovo). Després de les Illes, les comunitats on ha caigut més són Cantàbria, on ha disminuït un 13%, i Extremadura, un 12%.

La matèria ni es genera ni es destrueix. Es transforma. No podem concebre que del no-res sorgeixi alguna cosa i, tot i així, gran part del pensament occidental topa a totes hores –d’una manera més o menys emmascarada– amb aquesta idea. Ja els presocràtics, quan es qüestionaven l’origen de l’univers, buscaven raons materials per justificar-lo. Tales de Milet, per exemple, defensava que totes les coses provenien de l’aigua; Anaximandre, en canvi, amb molta més agudesa, considerava que l’origen del cosmos era quelcom indeterminat que després adquiria totes les determinacions o formes que trobem a l’existència. En les teories dels dos filòsofs sempre hi ha una mena de matèria originària a partir de la qual es compon el món. Els grecs no podien concebre la creació ex nihilo. Ni Aristòtil ni Plató ens parlen del pas de la no-matèria a la matèria. Tampoc la Bíblia. El Gènesi ens diu que “Al principi, Déu va crear el cel i la terra”, però no ens explicita si el Creador fa ús d’algun tipus de substrat per modelar-los. 

El 2014, amb 26 anys, Pau Barnés va fer un tomb a la seva vida: va deixar la feina de lutier per seguir l’estela de les dues generacions anteriors i ser pagès. Els seus pares li van traspassar la granja familiar, Can Gimferrer, a Caldes de Malavella, amb un centenar de vaques lleteres. Però el seu projecte il·lusionant i engrescador ben aviat es va convertir en un malson per l’augment dels costos de producció. Primer van ser els cereals –que van començar a pujar fa un any i s’han disparat per la guerra d’Ucraïna, que n’és un dels productors principals d’Europa–, i després van seguir la llum, el gasoil i els fertilitzants –que s’han incrementat també pel conflicte bèl·lic: Rússia n’és un dels majors exportadors.  

La Policia Local d'Algaida ha detingut quatre homes que intentaven robar més de 400 quilos de garroves d'una finca del municipi. Segons ha informat l'Ajuntament, els autors dels fets han quedat imputats per un presumpte delicte de furt.

La producció de vi a les Balears va baixar un 25,1% durant el 2020 respecte del 2019. Dos factors explicarien aquesta davallada: els diversos episodis climatològics adversos i les dificultats per trobar mà d'obra per les limitacions de mobilitat decretades per la pandèmia, segons informa l'agència Efe.

Fer mitja, tricot, knitting… “En anglès sona més cool però és exactament el mateix, utilitzar dues agulles per teixir llana i altres materials. Abans fer mitja era de iaies, hi havia les típiques revistes amb uns patrons quecos i avorrits de peces que no et voldries posar mai, però fa anys que s’ha modernitzat amb noves tècniques, dissenys i colors actualitzats”, explica Alícia Roselló, creadora de Duduá, un espai de tècniques artesanals i artístiques de Barcelona. La majoria de jerseis de les botigues de moda ràpida són acrílics, s’omplen de boles i duren una temporada. “Quan te’l fas tu pots escollir el tipus de fibra que prefereixes, és per a tota la vida i tens l’orgull de fer-te’l tu”, comenta l’Alícia, que fent memòria explica com la besàvia desfeia el jersei i el tornava a fer sencer quan l’havia de rentar.

‘Annus horribilis’?

El 2019, segons dades d’Eurostat, la renda agrària espanyola ha caigut un 8,6%

Les organitzacions agràries estatals qualifiquen l’any 2019 d’ annus horribilis. Els sindicats qualifiquen l’any passat com un temps de crisi brutal, per la caiguda dels preus en origen i les rendes dels agricultors, l’increment dels costos de producció, la desregulació dels mercats i l’eliminació de la preferència comunitària. El 2019, segons dades d’Eurostat, la renda agrària espanyola ha caigut un 8,6%. Davant això, els agricultors demanen el reconeixement del caràcter estratègic del sector com a productor d’aliments de qualitat, saludables i suficients, vertebrador del territori, garantia d’un medi natural sostenible enfront del canvi climàtic i fre del despoblament. Per a ells, la defensa d’un model social i professional d’agricultura, fort i que garanteixi el relleu generacional, hauria de ser una qüestió d’estat.

]]>

Meret Wirz Burger va néixer a Alemanya, però la professió d'actor del seu pare la va dur per diferents països. Quan els seus pares es varen separar, la mare la va agafar i amb la seva Volkswagen varen anar cap a Formentera. Anys després, quan Meret tenia nou anys, va arribar a l'Alqueria Blanca. Ella mateixa diu que va ser una de les primeres estrangeres a arribar al poble. Va començar a estudiar Dret i volia ser política, però la realitat d'aquests sectors va fer que es dedicàs només a la producció.

]]>

El model basat a atreure cada vegada més turistes i en la incorporació de treballadors de baixa qualificació professional ha generat a les Illes un deteriorament de la productivitat i la competitivitat que ha conduït a la discreta evolució del Producte Interior Brut (PIB) per càpita a les Balears si es compara amb el d’altres regions properes. És cert que en els darrers 20 anys el nostre PIB per càpita ha augmentat més de 10.000 euros, però també ho és que si fa 20 anys érem la tercera comunitat autònoma de l’Estat en aquesta classificació -i molt per damunt de la mitjana-, ara en som la setena, la darrera de les que hi ha per damunt de la mitjana espanyola i en tendència descendent. Si observam el fenomen a escala europea, de les 282 regions que té la Unió, les Illes Balears ocupam la posició 113, és a dir, a la meitat baixa de la taula. Dues dècades enrere érem quasi 20 punts per damunt del PIB per càpita mitjà de la Unió Europea i ara som 3,6 punts per davall. Això vol dir que un ciutadà de les Illes, tot i que ara té més doblers disponibles a l’hora d’omplir la cistella de la compra amb béns i serveis, públics i privats, de fet en pot comprar menys que no l’any 1998 en comparació amb un ciutadà mitjà espanyol o europeu. Aquest deteriorament es produeix fins i tot en èpoques de creixement econòmic.

]]>

Un total de 17 dels 82 cellers que produeixen vi sota la Denominació d’Origen Binissalem, DO Pla i Llevant i Vi de la terra Mallorca és en mans d’estrangers. Per la seva producció, a la zona de Binissalem destaca el celler Biniagual, que conra 33,7 hectàrees de vinya, propietat de la família Graf, que, entre d’altres interessos a les Illes Balears, té l’Hotel Son Caliu, i a la zona de Llevant, cal esmentar el Fangar, una finca amb 56 hectàrees de vinya, de l’empresari alemany Peter Enseimann. També a la DO Pla i Llevant hi ha la finca Cal Beato, a Capdepera, amb una producció molt més petita, que és propietat de l’empresari de la cadena Müller.

]]>

Jorge Morales de Labra, enginyer industrial, és el director de l’empresa Geoatlanter, membre de la junta directiva de l’Associació de Productors d’Energies Renovables. Va ser consultor de la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, text que es troba en fase d’al·legacions, abans de l’aprovació definitiva. Considera que les illes són un territori vulnerable als efectes del canvi climàtic i que s’han de potenciar les energies renovables, sector quasi inexistent a les Balears.

]]>