A les Illes hem aconseguit una nova proesa administrativa, un nou truc de màgia: per poder ampliar una reserva marina hem assumit reduir la protecció de totes. I ho explic. Ens situam als Freus, entre Eivissa i Formentera, la primera reserva marina declarada a les Balears, el maig del 1999. L'any passat, el Govern, després de presentar el seu ambiciós Pla de conservació marina, va anunciar l’ampliació de l'àrea protegida. I, per a sorpresa de ningú, els pescadors recreatius es van alçar en armes amb les seves ja conegudes tàctiques per pressionar els polítics: referències a la tradició, a “les reserves són vedats per als professionals” i allò que sona tan sicilià d'amenaçar de retirar els vots al PP. Per cert, la tradició com a al·legat per frenar la protecció mediambiental mereixeria un article sencer, però serà un altre dia.

Era la porta d’entrada al paradís. Aigua fresca i cristal·lina, tots els tons del verd i amb arbres fruiters de tota casta. Era, i és, just al costat del canal d’Estella i del camí de l’Empresa. L’anomenaven Ca na Beatriu. La jove parella hi passava els estius, massa calorosos a Ciutat i a sa Pobla. A la casa d’estiueig s’hi podien sentir les ones de la mar, d’aquella badia immensa i blava. El primer arbre que hi sembraren fou un cirerer, com a símbol de puresa –per la flor blanca– i d’amor i fertilitat –pel fruit vermell intens. Feia poc que s’havien casat a Londres, després de conèixer-se al teatre propietat del Sr. Aubyn, al 15 Bedford Row. A les terres fèrtils i negres de l’Albufera, un cirerer suggeria el paradís enyorat o la recompensa anhelada. A Ca na Beatriu, la senyora –l’anomenaven els jornalers de l’Empresa– hi manava l’antic ritme de l’aigua adormida.

A les Illes Balears l'espai costaner no només constitueix un patrimoni ambiental de primer ordre, sinó que també és un pilar estructural de l'economia i la identitat de l'Arxipèlag. Els ecosistemes costaners —platges, dunes, salines, albuferes, penya-segats i praderies de posidònia— funcionen com a hàbitats interconnectats i inseparables, part d’un tot harmònic. La seva preservació és clau per a la bona salut de la biodiversitat marina i terrestre i, a més, representen un factor d’excel·lència en el model turístic.

El Consell Assessor de la Comuna de Bunyola s'ha reunit per avançar en l'elaboració i aprovació del pla d'usos d'aquest espai natural, que té l'objectiu de fixar els criteris per ordenar i fer-hi compatibles l'oci i la conservació.

La Direcció General de Salut Pública, a través del servei de Seguretat Alimentària i Nutrició de Balears, ha publicat recomanacions per conservar correctament les sobres dels menjars festius i garantir la seguretat alimentària.

Fa gairebé sis anys, la Fundació Marilles va considerar que era important crear consciència sobre la conservació de la mar Balear a través de les arts plàstiques i va crear MARE, un certamen anual d’imatge i vídeo, que té com a principal disciplina la fotografia digital submarina, per inspirar acció per a la mar Balear. El coordinador del projecte, Amador Garcia explica que l’art “té la capacitat de remoure consciències i de tocar fibres”. De la mateixa manera, opina que aquesta iniciativa en positiu “té més força que una campanya catastròfica que transmet un missatge negatiu”. 

Part de la teulada de la Cartoixa de Valldemossa es va esfondrar aquest dissabte. Davant la situació, l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha criticat que demana "una preservació efectiva d'aquest conjunt monumental des de fa anys" i que la deixadesa i la manca d'inversions "ha estat una constant" i n'ha exigit la restauració. "Les teulades de l'església i de la Cartoixa no estan arreglades, algunes estan en vies d'arreglar-se i d'altres no", explica Concepció Bauçà, doctora en Història de l'Art i sòcia d'ARCA. El problema amb la Cartoixa ve de enrere. "Es fan coses puntuals, però no tot", lamenta. Segons ha recordat l'associació, aquest no és el primer esfondrament que s'ha produït al conjunt "a causa d'una conservació insuficient".

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha fixat en 95 centímetres la talla mínima per pescar la mussola, tant per a pescadors recreatius com per a professionals. Es tracta d'una mesura pionera a Europa que el Govern ha pres per "donar més rendibilitat al sector", segons assegura el director general de Pesca, Antoni Grau. Per comercialitzar aquest peix, els pescadors l'han d'esbutzar i pelar prèviament, per la qual cosa, si capturen exemplars petits, una vegada que han fet aquestes feines "queda no res i no val la pena", explica.

El GOB ha advertit que la nova proposta del Govern per delimitar la Reserva Marina de l'illa del Toro i les illes Malgrats pretén reduir la superfície en un 36% i redistribuir els seus límits. Així s'ha pronunciat l'entitat ecologista davant el nou mapa presentat per l'Executiu per a la nova Reserva Marina d'aquesta zona de l'illa. En una nota de premsa, el grup ha indicat que la resposta de la Direcció General de Pesca (DGP) a les seves al·legacions ha estat "molt decebedora" i han criticat que no s'hagin acceptat les seves propostes per "millorar la protecció de la Reserva", tot i que, apunten, les reclamacions estaven "ben argumentades i justificades".

Recuperar els peixos pipa de la mar Balear és l'objectiu d'un projecte impulsat per la Fundació Palma Aquàrium i Marilles. Aquesta espècie, llarga i prima, es camufla entre les algues i forma part de la mateixa família que els cavallets de mar.

El Consell de Mallorca i l'Ajuntament d'Alaró han signat un conveni amb el qual s'acorda destinar 138.000 euros per a la redacció del projecte de restauració del castell d'Alaró. El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el batle d'Alaró, Llorenç Perelló, han subscrit aquest conveni de col·laboració per iniciar la restauració urgent del castell, amb l'objectiu d'"evitar la deterioració del monument" i "garantir la seguretat dels visitants", segons ha explicat l'ajuntament del municipi en una nota de premsa.

El primer punt d’esperança marina (hope spot, en anglès) de la Península estarà a les aigües de la costa de Vilanova i la Geltrú. La fundació Mission Blue, una organització sense ànim de lucre centrada en la conservació marina internacional, ha triat la capital del Garraf per instal·lar un espai de seguiment i estudi de la conservació de balenes i la biodiversitat. Es tracta d’un projecte impulsat pels investigadors del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, que faran el seguiment de rorquals comuns, és a dir, de balenes. A partir de l’observació es pretén dibuixar un mapa d’unes 15 milles d’ample, uns 1.944 km².

Redeia, matriu de Red Eléctrica, i la Fundació Ecomar duran a terme aquest dijous un seminari científic que reunirà experts en ecosistemes marins a l'aeròdrom militar de Pollença. A més, hi assistiran representants d'entitats científiques, tècniques, organitzacions socials i administracions públiques per reflexionar sobre la importància de preservar la biodiversitat de mars i oceans. A la inauguració, que va tenir lloc aquest dimecres, Redeia i Ecomar varen anunciar una aliança conjunta en l'àmbit de la restauració i la conservació marina amb la mirada posada en 2030.

Els visitants envolten les gàbies i queden bocabadats amb cada moviment que els animals fan. Fins i tot, alguns pares expliquen als seus fills a quina pel·lícula de dibuixos animats apareix cadascun. Els fotografien, els criden i fan qualsevol cosa per captar la seva atenció. De fet, els vidres que limiten les instal·lacions i que fan un efecte d’aparador estan plens de manotades. També hi ha cartells informatius aferrats que expliquen als espectadors les dades de l’espècie que hi ha tancada dins cada recinte– què poden arribar a mesurar i a pesar, quin és el seu lloc de procedència, l’hàbitat natural on es desenvolupen els que estan en llibertat... Però, a l’altra banda de la reixa hi ha un animal, un mico, un lèmur o un lleó, amb els ulls mig clucs, que viu a un lloc amb unes dimensions incomparables amb la sabana i amb els hàbitats naturals on es desenvolupa cada espècie i que està exposat a estímuls humans constantment. “L’habitació més petita de ca meva és més gran que molts dels espais on viuen aquests animals”, lamenta la coordinadora d’àrees d’animals salvatges de FAADA, Andrea Torres. La plataforma animalista Infozoos va denunciar el 2017 “el mal estat de la majoria dels zoos de Mallorca”, i el 2019, el tabloide britànic The Sun va qualificar el Safari Zoo de la Coma de “zoo de l’infern”. Encara això, per què aquestes instal·lacions continuen obertes? És legal tenir animals en captivitat a les Balears? Quines administracions públiques es fan càrrec de controlar els zoològics? S’hi fan inspeccions periòdiques?

El GOB ha denunciat aquest divendres el "col·lapse" per la massificació d'embarcacions fondejades en espais naturals i l'impacte "extrem" que suposa per al medi. Així s'ha pronunciat l'entitat amb relació a la situació que viuen alguns indrets, com la platja del Coll Baix (Alcúdia) i la del Carbó (ses Salines), on s'aglomeren gent i embarcacions. "No es pot negar ni obviar la saturació que pateixen els espais naturals any rere any, tant des de terra com des de la mar, una situació d'impacte extrem que va en augment", critiquen. Els ecologistes varen denunciar el cap de setmana tant la situació al Carbó com la del Coll Baix, on no es respectava la distància mínima legal de fondeig de 200 metres des de terra.

L'associació per a la defensa del patrimoni (ARCA) ha denunciat que un rètol destrueix l'harmonia estètica de l'edifici Can Cetre, a Palma, el qual està catalogat. El rètol en qüestió correspon al d'una botiga de llepolies sota el nom 'Candy Heaven'. L'entitat ha demanat la retirada immediata del rètol i la intervenció de l'Ajuntament de Palma perquè es restitueixi la imatge de l'immoble.

La mar Balear és una zona clau per a la reproducció de diferents espècies de tonyina. I és el lloc del món on s’ha detectat més densitat d’ous i larves de tonyina vermella, segons la fundació Marilles. Tot i això, la quantitat de peix a què tenen accés els pescadors que formen la flota d’arts menors de la Mediterrània és “una misèria”, com considera el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors (FBCP), Domingo Bonnín. De les 6.783,67 tones de tonyina vermella que es poden pescar a Espanya –el país amb la quota més alta de la Unió Europea–, els pescadors illencs només en poden agafar 53.504 quilograms. De fet, la FBCP fa una gestió conjunta de la quota i els reparteix a les embarcacions que es dediquen exclusivament a la pesca d’aquesta espècie, que enguany són 110. Cada una només podrà pescar uns 490 kg de tonyina vermella en tot el 2024. “D’aquesta manera, no surt a compte deixar de pescar llagosta per capturar tonyines”, assegura el director general de Pesca de les Illes Balears, Toni Grau.

Els ajuntaments d’Algaida i Porreres han tret a concurs recentment i estan a punt d’adjudicar els contractes per al manteniment dels camins públics dels seus respectius termes municipals. El total de les dues licitacions ascendeixen als 300.000 € en el cas d’Algaida i 232.000 a Porreres per a dur el manteniment dels camins públics.

La notícia de la cessió de Monti-sion a l’empresari asturià Victor Madera per canviar-li l’ús i, segons es va dir, acollir-hi una residència medicalitzada, amb una manca absoluta de transparència i sense que s’hagi donat a conèixer el projecte que ho avali, ha accelerat la presentació de sol·licituds al Consell de Mallorca perquè declari el conjunt patrimonial Bé d’Interés Cultural (BIC). Aquesta figura de protecció, la més alta que preveu el reglament actual, permet “vincular els béns mobles als immobles”, com recorda Josep Massot, vicepresident d’ARCA, una de les entitats que n’ha fet la petició. En aquest sentit, doncs, no es tracta només de demanar la protecció del conjunt arquitectònic, que inclou una església barroca, la primera dels jesuïtes a Mallorca, sinó també, o sobretot, d’allò que conté. “I amb béns eclesiàstics tenim un precedent de no fa tant, el del convent de Santa Catalina de Sena, on la protecció que havien reclamat figures com Guillem Rosselló Bordoy va arribar quan ja l’havien buidat”, afegeix Massot, qui confia que la situació no es torni a repetir a Monti-sion.

ARCAa ha anunciat els premis que anualment l'associació atorga per reconèixer la tasca d'alguna persona o col·lectiu que hagi vetllat per a la protecció del patrimoni. L'entitat ha fet públic aquest dilluns els tres guardons 'en positiu' que tenen com a objectiu reconèixer la feina impulsada per diverses persones o col·lectius. En aquesta edició són: