Segons les dades de l’IB-Salut, 228.000 consultes hospitalàries no es varen realitzar el 2023 per la incompareixença del pacient. El mateix any, l’IB-Salut va registrar 243 queixes formals per part d’usuaris, segons consta a la memòria del Defensor del Pacient. Els motius de protesta més freqüents varen ser les llistes d’espera per anar a consulta (43), la demora per rebre una intervenció quirúrgica (43), per disconformitat amb el funcionament del servei (43), per malestar amb l’atenció sanitària (24) i per disconformitat amb la relació assistencial (17), entre d’altres. “Els centres de salut estan molt saturats, això fa que, de vegades, quan arribes a recepció i dius allò que et passa, et facin cara d’oi, com si et perdonassin la vida”, lamenta Margalida Sureda, que prefereix no dir a quin centre va. Una altra usuària, que va deixar la seva ressenya a xarxes, critica que a vegades quan va a consulta no troba el metge que té assignat, “sinó el substitut del substitut”.

Prop de cent persones s'han concentrat aquest dimecres davant el rectorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) per protestar contra el genocidi del poble palestí i condemnar l'atac feixista que va tenir lloc a la universitat aquest dimarts, en què un grup de neonazis varen atacar l'acampada i els joves que allà hi havia. Segons va explicar l'Acampada per Palestina UIB en un vídeo, va ser el segon dia d'atacs feixistes a l'acampada, que va començar divendres.

L'actor francès Alain Delon, de 88 anys i amb greus problemes de salut d'ençà que el 2019 va patir un ictus, ha estat posat sota protecció judicial enmig de les disputes dels seus fills sobre la millor manera de protegir-ne els interessos. La decisió ha estat presa per un jutge que també ha designat un guardià dels interessos de l'intèrpret. Entre les seves responsabilitats hi ha el seguiment mèdic de l'actor, la tria dels professionals de la salut que el tractaran i la supervisió de possibles vendes de propietats.

Hi ha infants que tenen més tendència a pegar que d’altres. Per què ho fan? Segons explica Laura Aut, psicòloga i directora del centre Psilaut, hi ha tres factors clau en aquest comportament: les habilitats de comunicació que presenti l’infant, el seu nivell de tolerància a la frustració i els models de conducta que tingui. “Hem de tenir en compte que els actes agressius es corresponen amb els més instintius, relacionats amb la supervivència humana, i el cervell dels infants està en ple desenvolupament. Fins que no van creixent i madurant, no apareixen capacitats més reflexives i de raonament”.

El pare que va denunciar a les xarxes socials els fets ocorreguts al col·legi La Salle de Palma, el passat divendres, ha admès aquest dimecres que va utilitzar "un canal inadequat per resoldre un assumpte intern" del centre. "Manifest la meva ferma condemna a les amenaces i insults rebuts per totes les parts, especialment els menors", ha afirmat en una piulada de Twitter.

El portaveu parlamentari del PP, Antoni Costa, ha retret aquest dimecres, en la roda de premsa posterior a la junta de portaveus, que la presidenta del Govern, Francina Armengol, "ha atiat el foc" del conflicte de La Salle i "ha polititzat els fets amb l'objectiu d'aconseguir un grapat de vots". Costa ha dedicat tota la roda de premsa a parlar d'aquest fet, després que en la sessió de control d'aquest dimarts Armengol criticàs els populars pel seu "silenci eixordador, que és una irresponsabilitat enorme".

Ja fa dos mesos que van arrencar les protestes massives a l'Iran i, tot i la dura repressió contra els manifestants, el desafiament al règim dels aiatol·làs no s'atura. Les dones traient-se el vel en senyal de protesta i els vídeos de joves fent caure el turbant als cleregus s'han convertit en algunes de les imatges simbòliques de la revolta. Aquest dijous a la nit, però, n'hi va have una altra d'especialment significativa, la de manifestants cremant la casa on va néixer l'exlíder suprem i fundador del règim, Ruhollah Khomeini.

Els presidents xinès i rus mesuren la solidesa de la seva “aliança sense límits” a la primera reunió presencial després de la invasió d'Ucraïna. Els dos líders participen en la cimera de l'Organització de Cooperació de Xangai (OCS) que es reuneix a l’Uzbekistan des d'aquest dijous. Al marge de la cimera, Xi Jinping i Vladímir Putin mantindran una trobada bilateral en què analitzaran les conseqüències de la invasió d'Ucraïna. El president rus arriba a la trobada afeblit per l'èxit de la contraofensiva ucraïnesa. En canvi, Xi Jinping pot exercir de líder fort amb capacitat d'ajudar econòmicament el seu aliat. I s'espera que els dos mandataris mantinguin la posició d'unitat davant d'Occident.

Els dos lleons que custodien l’entrada principal del Congrés dels Diputats, on Pedro Sánchez haurà d’explicar la darrera tragèdia de Melilla, van ser realitzats amb els canons fosos dels marroquins derrotats a la batalla de Wad Ras. Aquest enfrontament, juntament amb les batalles de Tetuan i Los Castillejos, van dur la victòria a Espanya en la primera guerra declarada contra les tribus del Rif del 1859 al 1860. El sultanat del Marroc, les cabiles rifenyes i, després, el regne alauita han suposat una constant font de conflictes per a l’Estat espanyol durant més d’un segle i mig. Comptat i debatut, els contingents armats d’aquesta zona del Magrib han constituït, de lluny, les forces estrangeres que han combatut durant més temps contra l’exèrcit espanyol des de la Guerra del Francès. 

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha expressat aquest dissabte tot el suport al poble sahrauí. "El poble sahrauí es mereix viure en pau i llibertat", ha manifestat Armengol en el compte de Twitter. Amb tot, la cap de l'Executiu balear ha afegit que "ara, més que mai, és important respectar i defensar un dels valors més universals: els drets humans".

"Per favor, ajuda'ns a protegir el cel, la terra la protegim nosaltres". És el que diu un dels centenars de cartells que aquest divendres han omplert Palma de color groc i blau. "Val més el gas que la pau?", "Stop Putin, stop war", "Putin, surt d'Ucraïna" i "NATO, we will remember", deien altres pancartes. Al voltant de 500 persones s'han concentrat avui horabaixa a la plaça d'Espanya per exigir a tots els governs que intervinguin en el conflicte que assota l'est d'Europa.

Deia Albert Camus que les guerres són massa estúpides per durar, però que sempre ho acaben fent perquè l’estupidesa insisteix i guanya. Al llarg de la història, la humanitat ha vist conflictes de tots els colors i en gairebé tots els racons del planeta. Però, probablement, un dels més estrambòtics va tenir lloc durant la segona meitat del segle XX i el van protagonitzar Islàndia i el Regne Unit. El motiu d’aquella disputa era el bacallà. En tres ocasions (el 1958, el 1972 i el 1975), Reykjavík i Londres es van enfrontar pels drets de captura d’aquest peix a les aigües de l’Atlàntic nord. Només es va registrar una mort –la d’un enginyer islandès, el 1973– però es van produir infinites escaramusses violentes que van deixar imatges icòniques, com la d’un vaixell de la marina britànica xocant intencionadament contra un de l’armada islandesa.

La Xina ja té capacitat militar per fer-ho, però l'any 2025 estarà preparada del tot per llançar una "invasió a gran escala" sobre l'illa de Taiwan. Això és el que creu el govern taiwanès, que ha expressat així la seva por per boca del ministre de Defensa, Chiu Kuo-cheng. "Respecte a una invasió a gran escala, ara mateix la Xina té capacitat per fer-ho, però hauria de pagar un preu molt alt", però l'any 2025 aquest preu serà inferior, ha dit Chiu en una compareixença al Parlament aquest dimecres.

El règim de Hassan Rouhani ha enterrat aquest dilluns, en un sentit funeral d'estat, Mohsen Fakhrizadeh, l'anomenat pare del programa nuclear de l'Iran, que divendres va ser brutalment assassinat mentre circulava amb el seu cotxe no gaire lluny de Teheran. Les restriccions per la pandèmia han impedit un acte multitudinari on probablement centenars de milers d'iranians haurien sortit a acompanyar el fèretre al crit de "venjança" i cremant banderes d'Israel i fotos de Donald Trump i de Joe Biden. Així ho van fer, de fet, divendres, hores després de transcendir l'atac contra Fakhrizadeh. Des d'un primer moment, Teheran ha assenyalat Israel com a responsable de l'atac i durant el cap de setmana Rouhani mateix va prometre venjança. "L'Iran respondrà al martiri del nostre científic, però ho farà quan i com ho cregui oportú", va assegurar divendres el mandatari.

La Xina i l'Índia pretenen rebaixar la tensió després de l'enfrontament dilluns entre efectius militars de tots dos països a la vall de Galwan, la disputada zona fronterera situada a l'Himàlaia. L'incident va ser el pitjor en els últims 45 anys: almenys hi van morir 20 soldats indis. Les crides a la desescalada, però, es modulen amb discursos nacionalistes en què els dos bàndols avisen que respondran si hi ha provocacions.