El color lila ha tornat a omplir els carrers de Palma aquest 8-M de la mà de milers de manifestants que han reivindicat el feminisme davant els discursos reaccionaris i han exigit més drets per a les dones. La protesta, el recorregut de la qual ha anat de la plaça d'Espanya a Cort, ha inclòs crides a la solidaritat entre les dones, contra la violència masclista i denunciant l’avenç de l’extrema dreta. 

Per al Fénix, haver començat la temporada amb 149 gols en contra i només 1 a favor en 9 enfrontaments és el menys important. “Haver-nos federat aquest any ha estat complir un somni, un premi, un repte nou”, explica Pol Marín, defensa central de l'equip. Fa uns dies van rebre la Unió Esportiva Papiol, el segon classificat del grup 22 de Quarta Catalana i van patir la derrota més contundent d'aquesta campanya d'un equip sènior del futbol català. El marcador del Municipal Falguera mostrava un 0 a 30 quan l'àrbitre assenyalava el final del partit. Però no els aturarà res. "Veig una millora de l’equip, tot i que encara ens falta temps perquè arribin les victòries", confessa a l'ARA el Pol.

Quan camina pel carrer, no passa desapercebuda. Els seus gairebé 190 centímetres d'alçada atreuen les mirades. En el món empresarial, Sue Y. Nabi (Alger, 1968) també vola molt alt. Ha transformat el sector de la cosmètica i la perfumeria, ha revifat marques i ha trencat esquemes. Visionària i polifacètica, és la responsable de convertir Jane Fonda en imatge de L'Oréal quan l'actriu tenia 68 anys i ha impulsat la seva pròpia marca de cosmètica.

"El que em va atreure del Fénix és el fet de sentir que puc entrar al vestidor i que no se'm quedaran mirant", explica a l'ARA el Pol, un dels jugadors del primer equip de futbol de la història format íntegrament per homes trans que es federarà a l'Estat espanyol. "Canviar-me sense que ningú em miri les cicatrius del pit és una llibertat molt gran", afegeix.

L'associació LGTBI Ben Amics ha presentat aquest divendres un servei d'assessorament per a empreses en qüestions relacionades amb la diversitat sexual i de gènere, que en l'actualitat ja ha atès 24 empreses de les Illes. El representant de la coordinació tècnica de Ben Amics, Jan Gómez, ha explicat que aquest servei farà costat a la creació del Pla LGTBI, que "és un requisit" per a les empreses de més de 50 persones, tal com estableix la Llei trans i LGTBI, amb la finalitat de "visibilitzar aquesta realitat dins del teixit empresarial" i que siguin "espais segurs" per a aquest col·lectiu.

La flamant regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valdemorillo (localitat madrilenya prop d'El Escorial), de Vox, ha estrenat el càrrec amb polèmica, ja que ha desprogramat la representació d’Orlando, una obra de teatre basada en la novel·la del mateix títol de Virginia Woolf. La companyia, que l’ha representat amb èxit de públic i crítica des de fa ja uns anys, se sent objecte de censura i, en efecte, sembla l’explicació més lògica, ja que algú li deu haver dit a la senyora regidora que Orlando és un personatge nascut i criat com a home que es transforma en dona. Potser el que no li han dit és que és una de les grans novel·les del segle vint, publicada el 1928 i, per tant, ja tot un clàssic, que la seva primera traducció al castellà la va fer Jorge Luis Borges, que és “una meravellosa carta d’amor” (frase potser apòcrifa atribuïda al mateix Borges), que fa una descripció riquíssima d’algunes de les èpoques més destacades de la història d’Anglaterra i d’Europa (Orlando no només canvia de sexe-gènere, sinó que viu durant segles), entre moltes altres qualitats excepcionals de l’obra. 

La manifestació de l'Orgull LGTBI+ es farà el pròxim 28 de juny. Així ho ha anunciat Víctor Robles, president de l'associació Ben Amics. Enguany hi participaran més de 30 entitats, en defensa dels drets del col·lectiu. "És una convocatòria a tota la societat, en defensa de la diversitat social i familiar. Per no permetre que es faci cap pas enrere enfront dels partits polítics que volen derogar les lleis LGTBI i trans", ha dit Robles. La decisió de convocar avui els mitjans es deu al fet que aquest divendres, 9 de juny, es compleixen vuit anys de la mort de Pedro Zerolo, de qui s'ha recordat el lema "la bandera LGTBI+ s'ha de dur per defora", amb el qual Robles ha reivindicat la "visibilització del col·lectiu".

Les vagines tenen la paraula. Feim parlar les de sis dones –trans, bisexuals, mares, prostitutes, joves, grans– i el resultat és tan divers com elles mateixes. “Visca! Ara, a la fi, soc teva”, diria la de Clara Suau (37). La de Linda Porn (40), li insistiria: “Aprofita’m al màxim, sempre”. En canvi, la d’Yvonne Moll (58) es riuria directament d’alguns homes: “Això no és com la foto que em vares enviar”. “Utilitza’m més, que em tens abandonada”, advertiria la de Sara del Mar (53 anys). Amb aquest exercici, totes elles expliquen quina relació tenen amb els seus genitals: si els coneixen bé, com viuen el plaer, quin impacte tenen la menstruació, la maternitat i la menopausa, i si les fan empegueir. 

"Si confluïm totes, millor. I com més siguem, més força tindrem". Així ha valorat la portaveu del Moviment Feminista de Mallorca (MFM), Sandra Serra, el fet que una entitat hagi convocat una manifestació diferent de la seva pel 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Tot i que les convocatòries tenen hores i punts de partida diferents, els itineraris coincideixen al final –al carrer Unió i al passeig del Born–, si res no canvia, fet que pel MFM no suposa "cap problema".

Menys de 24 hores després que la Coordinadora 8M Transfeminista convocàs una manifestació pel 8-M a Palma –amb sortida a les 18 h a la plaça d'Espanya–, el Moviment Feminista de Mallorca ha fet el mateix, però sense comunicat ni roda de premsa, com sol fer-ho habitualment. Ha estat amb una publicació al seu compte de Twitter, en què informen que el seu recorregut començarà a la pèrgola del parc de les Estacions a les 19 h. Si bé l'itinerari serà diferent del de la Coordinadora Transfeminista, totes dues es trobaran al tram final: des del carrer Unió fins al passeig del Born.

Diverses ciutats de l'Estat –com ara Madrid– varen marcar un precedent el 2022, amb la convocatòria de dues manifestacions diferents pel 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Tot i que Palma no va ser una d'aquestes, el clima de la (única) manifestació va fer palesa una divisió del feminisme al carrer, sobretot amb un evident enfrontament entre el bloc transinclusiu i les organitzadores, membres del Moviment Feminista de Mallorca. Enguany, però, és probable que Ciutat tingui dues convocatòries diferents per reivindicar el 8-M. Les primeres a ocupar aquesta data del calendari han estat les membres de la Coordinadora 8-M Transfeminista: aquest dijous ja han anunciat hora i recorregut de la seva manifestació, mentre que el Moviment Feminista de Mallorca encara no s'hi ha pronunciat.

Els psicòlegs de la universitat d'Oviedo José Errasti i Marino Pérez finalment han pogut presentar a Palma el seu llibre, Nadie nace en un cuerpo equivocado: éxito y miseria de la identidad de género. Després de l'intent frustrat a la Universitat les Illes Balears (UIB) d'aquest matí, els autors han pogut desplegar el seu argumentari a La Casa del Libro, on han advertit que per culpa de la teoria queer hi ha persones que "es penedeixen de fer la transició [de sexe]", tot i que no existeixen xifres sobre aquests casos.

Punt 1 de l'article 13 de la Llei 8/2016 LGTBI de les Illes Balears: "Els principis de no discriminació i de respecte a l'orientació sexual, a la identitat de gènere o a l'expressió de gènere són aplicables a l'àmbit universitari". Malgrat que la legislació autonòmica recull aquesta màxima des de fa gairebé vuit anys, la Facultat de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha organitzat per demà dijous 7 d'abril una conferència entorn del llibre Nadie nace en un cuerpo equivocado: éxito y miseria de la identidad de género, dels autors José Errasti i Marino Pérez.

Anem, en taxi, a la celebració dels premis de narrativa i còmic de la llibreria Finestres, que, a més, fan coincidir amb la inauguració de la Finestres 250, el nou local dedicat a llibres d’arts i rodalies, que, juntament amb la llibreria originària, situada al davant mateix, han convertit el tram del carrer Diputació que va de Balmes a rambla Catalunya en un espai lluminós. Llàstima que l’acadèmia de ballet dels Corella s’hagi traslladat a un mas entre els Tremolencs i Cànoves i Samalús, sota mateix del poblat ibèric de Puig del Castell; i la Fundació Mapfre a l’avinguda Litoral, perquè, tot i que tant els uns com els altres hi han sortit guanyant, la cosa hauria quedat de pel·lícula de cine protagonitzada per Diane Keaton, és a dir, d’aquelles que retraten una societat benestant i civilitzada.

La manifestació del 8-M –Dia internacional de la dona– aquest dimarts a Palma ha esdevingut una prova de foc per mesurar el suport del col·lectiu feminista a la lluita trans. I el veredicte ha estat que Mallorca vol un "feminisme inclusiu".

Dos nois arriben a un pis de nit, es morregen amb delit i comencen a magrejar-se fins que, de sobte, un dels dos arrenca a plorar. Així es podria descriure el començament de Mi vacío y yo si no fos perquè un dels personatges no és un noi cis, sinó una noia trans. El problema és que ella encara no ho sap, però comença a adonar-se'n quan una psicòloga li parla de “disfòria de gènere” i s'inicia un camí llarg, tortuós i, finalment, alliberador de recerca personal. Mi vacío y yo, seleccionada en l'edició virtual del Festival de Rotterdam, relata el procés des de la identificació absoluta amb la protagonista, que mai deixa de buscar l'amor però que primer haurà d'aprendre a estimar-se i acceptar-se.

L'embaràs de Pol Galofre (Barcelona, 1987) va ser notícia: era un home trans que decidia gestar i fer pública la seva paternitat. Però qui ha passat un embaràs sap que, amb el part, la història només ha fet que començar. Com viu un home trans els canvis físics? Quina relació té amb un cos al qual se li inflen els pits i té desequilibris hormonals? "Uf, ha sigut un viatge. Vaig haver de deixar la testosterona per quedar-me embarassat. De seguida ja veia que el meu cos començava a canviar i em neguitejava perquè no saps quant de temps trigaràs. Et canvia la forma de la cara, la distribució del greix al cos i els pèls: jo tenia pèl per tot arreu i només em queda el de la cara, per sort. Quan em vaig quedar embarassat, tot el neguit va desaparèixer. Estava superfeliç. Ara, el postpart és una altra pantalla".

La sevillana Mar Cambrollé té 63 anys i diu que quan ni hi havia referents públics amb què identificar-se se sentia una nena trans que no seguia el patró predefinit i previsible per al nen Francisco. Des de ben jove es va posar a les barricades reivindicatives del col·lectiu a Barcelona, Madrid o Sevilla per reivindicar "la llibertat i amnistia sexual" de les persones trans preses durant el franquisme i "l'autodeterminació" del cos, la lluita encara inacabada. Presidenta de la Federació Plataforma Trans, va impulsar la llei andalusa del 2014 i l'espanyola que tutela el ministeri d'Igualtat d'Irene Montero i que ha evidenciat l'esquerda del feminisme i les diferències entre Podemos i el PSOE.