MÉS per Marratxí ha denunciat aquest divendres la "manca de transparència" després que entre els adjudicataris d'habitatge públic a la Cabana hi hagi familiars de dos regidors del PP. Per la seva banda, l'Ajuntament s'ha defensat de les acusacions negant els fets i ha assenyalat que els immobles són de l'Ibavi i que el Consistori no hi intervé.

Menorca va camí de batre enguany el rècord d’arribades de visitants. Les darreres dades d’Aena comptabilitzen més de 3,1 milions de passatgers a l’aeroport fins a agost, un 2,5% més que l’any passat, quan es varen assolir xifres històriques. Mentrestant, els habitants de l’illa pateixen l’emergència de l’habitatge i han hagut de canviar els hàbits de consum. Perquè a Menorca ja no es pot viure, ni de bon tros, com abans.

Algunes dades d’estudis recents no haurien de passar-nos per alt. Mallorca ha perdut 189 km2 de sòl agrari (1990-2018); un 46% correspon a nou sòl urbà (Càtedra de la Insularitat, UIB). Avui es comptabilitzen a l’illa 55.256 edificacions en sòl rústic (Cases que no existeixen, Miquel Rosselló). I, segons Terraferida, el sòl rústic s’ha desnaturalitzat a un ritme de 180 hectàrees anuals (2021-2024). No són xifres anecdòtiques: retraten un món rural immers en un context carregat de tendències insostenibles que provoquen una profunda transformació territorial.

MÉS per Mallorca ha repescat una iniciativa que el PP i Vox varen tombar al Parlament el 2024, perquè considera que la proposta d'habitatge assequible que recentment va fer la Comissió Europea li dona una nova vigència. Es tracta d'una proposició de llei contra l'especulació a l'habitatge –que si s'aprova s'haurà d'elevar al Congrés– que té com a mesura estrella la restricció de la compra d'immobles a empreses i persones jurídiques, com ara els fons d'inversió, les societats mercantils i les empreses. L'objectiu darrer de la norma, que tornaran a registrar amb algunes modificacions en les properes setmanes, és que el mercat de l'habitatge prioritzi la funció social per damunt del rendiment financer. El líder dels ecosobiranistes, Lluís Apesteguia, defensa que aquesta proposta pot tenir encaix legal, però la presidenta del Govern, Marga Prohens, el va acusar de promoure "l'expropiació" d'habitatges. És possible prohibir que els fons voltor adquireixin habitatge a les Illes?

El Govern ha iniciat una campanya d'inspecció d'habitatges centrada a combatre la sobreocupació de pisos, els infrahabitatges i l'ús fraudulent d'habitatges protegits, entre altres infraccions, dins el Pla d'inspecció d'habitatge 2026-2027. Aquest pla inclou també una campanya informativa per tal d'ajudar a conèixer la normativa vigent i els diferents tipus d'infraccions, les sancions previstes en cada cas i el canal web de denúncies al portal del Govern obert a la ciutadania per comunicar-hi possibles irregularitats.

La promotora britànica Taylor Wimpey ha anunciat que construirà una nova urbanització de luxe a la Font de la Cala, al municipi de Capdepera (Mallorca). Es tracta de 18 habitatges nous en una zona natural ja molt castiga per la construcció i on el territori està molt maltractat. Els apartaments, de dues o tres habitacions, costaran més de 800.000 euros el més barat i estaran llestos l'any 2028.

El PSIB ha pressionat aquest dimarts el Govern arran de la legalització de diversos xalets de luxe en sòl rústic a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) gràcies a l'amnistia urbanística que va impulsar fa dos anys. Després que l'ARA Balears destapàs el cas, el diputat socialista Àlex Pitaluga ha acusat l'Executiu de promoure un model de "luxe" i de "consum del territori i de l'aigua", ja que en plena crisi hídrica aquests habitatges disposen de piscines en sòls protegits.

“No em cap al cap que un mallorquí no es pugui comprar una segona residència en un altre municipi”, va exclamar el portaveu del grup parlamentari del Partit Popular, Sebastià Sagreras, en una frase que ha rebut merescuda crítica pertot arreu. La frase traspua un desconeixement de la realitat, un menyspreu envers la majoria dels ciutadans (de Mallorca i de les Balears) i un classisme encara pitjor, perquè ni tan sols saben que ho són. Certament, el cap d’en Peixet no té cabuda per a gaires coses, si hem de fer cas de la qualitat de les seves expansions públiques. Però això no el converteix en cap excepció dins l’actual Govern balear, més aviat el reafirma com un arquetip plausible de la mitjana dels nostres actuals dirigents.

La crisi del mercat immobiliari de les Illes Balears deixa cada dia situacions més sorprenents i inesperades. Preus desorbitats, ofertes que fa anys eren impensables, nous models d'habitatge... La darrera d'aquestes novetats ha estat la creació d'un nou mercat dins el món de les immobiliàries: el lloguer de pisos per habitacions, no el pis complet com s'ha fet sempre. Tot i que ja fa anys que particulars lloguen habitacions per sufragar els costos o bé per especular, ara sembla que el sector immobiliari ha vist una nova oportunitat i s'ha sumat a aquest mercat de forma oberta i sense cap mena d'escrúpols.

El Govern ha presentat aquest dijous l'Observatori de l'Habitatge, i basta una ullada a la seva pàgina web per comprovar la participació d'Alquiler Seguro en aquest organisme, on col·labora a través de la fundació que va constituir l'any 2019. El problema que s'amaga rere aquesta col·laboració d'Alquiler Seguro amb la Conselleria d'Habitatge del Govern és que el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 la va sancionar el desembre del 2025 amb una multa de 3,6 milions d'euros per fer cobraments irregulars als llogaters arran d'una denúncia de la federació de consumidors Facua. El govern espanyol va desestimar el recurs de l'empresa i va ratificar la multa l'abril del 2026. El ministeri que encapçala Pablo Bustinduy va determinar que la companyia havia comès sis infraccions molt greus i una altra de greu.

Les Illes Balears necessitarien uns 17.000 habitatges més per cobrir el creixement de la població dels darrers 25 anys, segons les dades del nou Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears, una eina del Govern que recopila 23 indicadors sobre l’evolució del mercat immobiliari. Segons han detallat aquest dijous, en la seva presentació, entre el 2000 i el 2025, la població de les Illes va créixer un 46,3%, mentre que el parc residencial ho va fer un 31,5%, una diferència de 14,8 punts percentuals.

El municipi de Petra disposarà d'una nova promoció de 19 habitatges de protecció pública en règim de lloguer. Les obres començaran a principis del 2027, tenen un termini d’execució de 18 mesos i un pressupost de 3,5 milions d’euros, imposts exclosos.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha descartat aquest dimarts la possibilitat de limitar la compra de segones residències si afecta els ciutadans balears. Aquest posicionament suposa de facto tancar la porta a una de les principals mesures que ha proposat la Comissió Europea per afrontar la crisi d'habitatge.

El PP ha tancat la porta aquest dilluns a limitar la compra de segones residències a les Illes Balears. Encara que el Govern va dir divendres passat que "avaluaria" la proposta de llei d'habitatge assequible de la Comissió Europea, el portaveu del grup parlamentari popular, Sebastià Sagreras, ja ha advertit tres dies després que no veuen amb bons ulls aquesta mesura, una de les plantejades en el text. "Estudiarem l'abast de les mesures, però ja els dic que no és creïble, ni tan sols, que MÉS per Mallorca hi pugui donar suport, perquè perdrien part de l'electorat", ha dit el popular en la roda de premsa posterior a la Junta de Portaveus al Parlament.

La propietat immobiliària s’està concentrant en menys mans a les Balears. Les dades oficials confirmen que els titulars d’una sola casa o pis cada vegada són menys i, com a purs vasos comunicants, augmenta el grup dels multipropietaris. En menys de dues dècades, la proporció de titulars cadastrals amb un únic bé urbà ha passat del 64,78% el 2007 al 54,61% el 2026. Mentrestant, creixen totes les franges de multipropietaris fins als 25 immobles per cap i el salt és especialment pronunciat entre els petits i mitjans tenidors.

Belkacem Bouchouala Azirar atén una dona que vol carregar el mòbil mentre una parella acaba d’entrar per recollir un paquet. En poc més de dos minuts, la botiga, situada a l’avinguda del Torrent de Manacor, s’omple de cop. A dins hi fa calor i només hi ha un ventilador de sostre per intentar combatre la humitat. "Vostè creu que, si jo cobràs tots aquests doblers que diuen, faria feina cada dia en un locutori?", reflexiona.

Ferran Portella és professor titular d'Economia de la UIB, i analitza per a l'ARA Balears la disfunció existent entre els preus del metre quadrat i els salaris dels illencs. Explica com la crisi de l'habitatge ha canviat la percepció i la tolerància dels ciutadans als excessos turístics.

La Policia Nacional ha detingut aquest dilluns un tercer home presumptament relacionat amb l’incendi provocat d’un habitatge de Manacor i les amenaces de mort als seus residents, en un cas que els investigadors relacionen amb una possible revenja per un deute econòmic.

La Policia Nacional i el Servei d'Inspecció d'Habitatge del Govern han detectat a Manacor un habitatge sobreocupat i en estat precari on, segons els ocupants, en determinats moments havien arribat a conviure fins a 30 persones.

La patronal de lloguer turístic Habtur ha respost a la proposta dels hotelers de les Illes per modificar la Llei turística i utilitzar el registre de la Propietat per controlar els habitatges destinats al lloguer de certa durada. L'associació d'habitatges turístics considera "sorprenent" que el sector hoteler pretengui decidir "una vegada més" com s'ha de regular una activitat econòmica que no és la seva.