El mes de març del 2022, la família Servera, vinculada a les coves del Drac de Portocristo, posava a la venda la finca de S'Hort des Correu, als afores de la ciutat de Manacor. S'acabava així definitivament una relació centenària de l'espai amb el poble i amb un dels mites més curiosos de la nit de Sant Joan. Per aquelles dates, ara fa més de quatre anys, ja en feia tres que la família Llull, els darrers encarregats de la casa, havien deixat el Correu poc abans de la pandèmia. I que amb ells, se n'havia anat la tradició del vimer màgic, l'arbre capaç de curar hèrnies, un cop a l'any, als infants que passassin nus pel mig de les seves branques en el moment de la sortida del sol de la nit més curta, sempre a les 6.20 h.

Diego té 34 anys, una hipoteca que va assumir quan cobrava 900 euros i una opinió que divideix grups d’amics i companys de feina: si la seva parella viu al seu pis, paga. Ho explica sense embuts: “Jo només tinc 90 metres quadrats per especular i els he de pagar tota la vida. Tothom especula amb mi”.

La crisi de l’habitatge ha tornat a sortir al carrer aquest diumenge a Palma. Al voltant d’un centenar de persones s’han concentrat per denunciar la situació de les famílies que viuen sota amenaça de desallotjament i per protestar contra el que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca considera una “neteja social”.

Diversos col·lectius en defensa del dret a l’habitatge han convocat una concentració aquest diumenge, 21 de juny, a les 12 h, a la plaça d’Espanya de Palma per denunciar la situació habitacional a les Balears i protestar contra els desnonaments executats per les administracions sense oferir alternatives residencials.

Per comprar un habitatge de 100 metres quadrats a Palma cal disposar d'un salari net mensual de 3.477 euros. La xifra situa la capital balear com la cinquena ciutat de l'Estat on es necessiten més ingressos per accedir a un pis mitjançant una hipoteca i evidencia, una vegada més, la distància creixent entre el mercat immobiliari i els salaris de la població resident.

Les noves mesures fiscals del Govern balear en matèria d’habitatge ja han entrat en vigor després de la publicació de la llei al BOIB. L’Executiu defensa que el paquet ha de facilitar l’accés a la compra del primer habitatge i afavorir que alguns lloguers no continuïn pujant. La mesura, però, arriba en un mercat on el principal problema continua sent el preu de partida dels pisos i de les rendes.

Via Menorca ha donat aquest passat dissabte el tret de sortida a la campanya 'N'estam fartes' amb una concentració davant el Consell Insular de Menorca. Segons ha informat el GOB Menorca, unes 1.200 persones es varen reunir a la plaça per expressar el malestar amb el rumb que pren l’illa i reclamar mesures davant la crisi de l’habitatge, la pressió turística, la gestió de l’aigua i l’empitjorament de les condicions de vida.

La Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma ha autoritzat la llicència per a la construcció de 80 habitatges de lloguer a preu limitat al barri de Son Ferragut, concretament al solar número 6 del carrer d'Isabel de Villena.

Fa uns dies el president de la patronal de promotors immobiliaris de les Balears recomanava als joves començar a estalviar 300 euros mensuals per poder accedir, d’aquí a cinc anys, als milers d’habitatges de preu limitat que es preveu construir a Palma. La notícia, a primera vista, sembla fins i tot esperançadora. Finalment podria començar a obrir-se una sortida residencial per a part de la població resident. I probablement és cert que moltes d’aquestes promocions seran necessàries. També és cert que sense fórmules com l’habitatge de preu limitat una part important dels residents ja no podria aspirar avui a accedir a un habitatge dins el mercat actual. Però darrere aquesta promesa hi ha una pregunta que costa ignorar: què passarà durant aquests cinc anys? I, sobretot: qui construirà aquests habitatges?

Una nova crida per omplir Palma

El malestar contra la massificació turística tornarà al carrer aquest estiu. La plataforma Menys Turisme, Més Vida ha convocat una nova gran manifestació a Palma per al 26 de juliol a les 19.00 hores amb la voluntat de repetir les mobilitzacions multitudinàries dels darrers anys i tornar a situar el model turístic al centre del debat polític i social.

]]>

Eivissa constitueix una oferta turística sense competència. Sona exagerat però no ho és. El que marca la diferència són les discoteques, les millors del món, segons han reconegut diversos guardons en el darrer parell d’anys (els Golden Moon Awards i el rànquing anual de DJ Mag). Els clubs sempre han estat l’element distintiu eivissenc, però el seu pes en el conjunt de l’oferta s’ha disparat a partir de l’entrada del Grup Matutes en el negoci amb tres grans sales: Ushuaïa, Hï i des de fa dues temporades UNVRS. Ara mateix a Eivissa pots estar de festa de nit o de dia, sota els llums estroboscòpics d’un club o en una platja, tant se val.

]]>

Es pot enumerar en l'ordre que es vulgui, però la qüestió és que l'habitatge, la saturació i la mobilitat són els grans problemes estructurals que la ciutadania de les Balears arrossega des del començament de la legislatura passada, la del Pacte. Han passat governs, titulars, anuncis i rodes de premsa, però les dificultats han demostrat la seva capacitat de resistència i les polítiques públiques no han estat capaces ni tan sols de minvar-les.

]]>

Càritas Mallorca va oferir atenció i acompanyament a 6.976 persones el 2025, un 10,4% menys que l'any anterior, segons la memòria que l'entitat ha presentat aquest dijous i que ha difós Europa Press. La directora de Càritas Mallorca, Esther Romero, ha remarcat que l'habitatge és "l'epicentre de la desigualtat" a les Balears. De fet, el 49.5% de les persones que Càritas ha atès a Mallorca vivien en cases compartides amb gent sense cap grau de parentesc –4,4 punts per damunt 2024– i el 40,5, subarrendades. Això converteix els habitatges on resideixen aquestes persones en "espais de supervivència", amb una "manca d'intimitat" i on "els conflictes deterioren la salut física i mental de les famílies".

]]>

La Policia Local de Sant Josep ha desmantellat un assentament il·legal en una zona protegida del Parc Natural de les Salines (Eivissa) i ha redactat una desena de denúncies amb sancions que oscil·len entre els 10.000 i els 30.000 euros.

]]>

Jaime Palomera (Barcelona, 1983) forma part de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) i és un dels fundadors del Sindicat de Llogateres. Fa un any que va publicar el llibre El segrest de l’habitatge (Editorial Pòrtic), que intenta explicar com s’amplia la bretxa entre els propietaris rics, que de cada vegada ho són més, i els inquilins, de cada vegada més pobres.

]]>

L'Ajuntament de Palma ha advocat per executar el desallotjament forçós de l'antiga presó, on actualment viuen unes 80 persones, malgrat que el Bisbat de Mallorca ha demanat fer-ho de manera escalonada, segons ha informat Europa Press. La portaveu de Cort, Mercedes Celeste, ha fet referència a la petició del bisbe Sebastià Taltavull després de la reunió de la Junta de govern. Taltavull defensa que l'acollida dels residents s'ha de fer de manera "personalitzada" i en petits grups per oferir una atenció específica. "No podem rebre massivament 100 persones perquè no sabríem on posar-les", ha assenyalat el bisbe, que ha reiterat la disposició per col·laborar en l'atenció als afectats. Malgrat la petició, Cort ha aprovat l'execució forçosa del desallotjament "mitjançant la compulsió directa sobre les persones". És a dir, hi ha llum verda per treure els residents amb l'ús de la violència física.

]]>

Una dona víctima de violència de gènere ha estat desnonada aquest dimarts de l'habitatge on residia de lloguer des del 2018, a la barriada palmesana de Santa Catalina. La plataforma Stop Desnonaments Mallorca ha assegurat que el desallotjament d'aquesta persona "s'ha executat tot i que aquest dilluns s'hauria presentat un escrit per sol·licitar la nul·litat d'actuacions i que estaria pendent de resoldre".

]]>

Un edifici del carrer de Manuel Sanchis Guarner de Palma ha hagut de ser desallotjat temporalment aquest dissabte després que es desprengués una part del fals sòtil d'un habitatge. L'incident, que no ha causat ferits, s'ha produït a les 12.30 hores i ha mobilitzat els Bombers de Palma.

]]>

La dificultat per accedir a un habitatge i l’elevat cost de vida continuen passant factura a la sanitat pública balear. El Sindicat d’Infermeria SATSE ha denunciat que 80 infermeres han abandonat les Illes Balears entre l’1 de gener i el 15 de maig, una situació que atribueix directament a la impossibilitat de moltes professionals de mantenir-se econòmicament a l’Arxipèlag.

]]>