El Govern ampliarà aquest divendres el programa de lloguer segur després dels seus escassos resultats. Tal com va avançar l'ARA Balears, ja fa nou mesos que l'Executiu va admetre internament el fracàs d'aquesta mesura, que havia d'aconseguir entre 2.000 i 3.000 habitatges en una primera frase, i per ara només n'ha mobilitzat 87. És per això que s'ha vist forçat a modificar-ne el funcionament.

La massificació turística continua ocupant bona part del debat polític i municipal a Mallorca. Aquest dijous, batles, regidors i representants municipals de MÉS per Mallorca es reuniren a Binissalem per compartir les problemàtiques que, segons asseguren, ja es fan evidents a molts de pobles de l’illa coincidint amb l’augment constant de visitants i de pressió sobre el territori.

Mallorca ja té oficialment Sindicat de Llogateres. El nou col·lectiu, que es va presentar aquest dissabte al CineCiutat de Palma, neix amb la voluntat d’articular una resposta col·lectiva davant una crisi de l’habitatge que fa anys que ofega milers de residents de l’illa. L’acte va reunir desenes de persones vinculades als moviments socials i al món de l’habitatge en una convocatòria marcada per les crítiques a l’especulació immobiliària, l’augment constant dels lloguers i els efectes de la turistització.

La fundació Impulsa Balears ha defensat al Parlament Europeu la necessitat d'incorporar l'assequibilitat dels residents, especialment l'habitatge i el cost de vida, com a criteri clau per avaluar la sostenibilitat social del desenvolupament turístic en regions amb alta intensitat turística com les Balears.

Un edifici del barri de Foners de Palma ha estat desallotjat parcialment aquest dilluns horabaixa després que la teulada s’hagi esfondrat i hagi caigut sobre el menjador d’un habitatge. No s’hi han registrat ferits, segons ha confirmat l’Ajuntament de Palma.

La pregunta que una jove es va fer després de veure com la casa de la seva padrina, a Son Espanyolet, era esbucada per fer una nova construcció en mans alienes és, en realitat, una pregunta col·lectiva, de país. “Per què no he pogut salvar la casa de la padrina?”, es demanava. El seu lament podria ser el de milers de persones d’altres barriades i de molts pobles i ciutats de les Illes. Per què de cada vegada més famílies no poden conservar les cases que han format part de la seva història?

Ens havien promès que si estudiàvem, treballàvem i fèiem les coses 'bé', ens en sortiríem. Que viuríem amb una certa seguretat. Però aquesta promesa fa temps es va rompre. I avui, a les Illes Balears, ja no parlam només de precarietat: parlam d’un empobriment generalitzat.

Entre 2.000 i 3.000 habitatges: aquesta va ser la xifra de cases que havia d'aportar només en una primera fase el programa Lloguer Segur a les Balears, segons va anunciar el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo. Els resultats en acabar l'abril de 2026 constaten el fracàs d'aquesta mesura: el programa té 76 habitatges a les Illes, una xifra que, de mitjana, suposa 1,13 habitatges per municipi, 1.924 pisos menys que el mínim de 2.000 que Mateo va assegurar que es tindrien.

Javier Burón recorre a un símil per explicar el problema de l'habitatge com a gestor públic de la matèria, amb 25 anys d'experiència en diferents governs autonòmics. "Veim com la lava avança i estam asseguts a la terrassa dient: 'Bé, hi ha temps. Quan tinguem la lava damunt, ja veurem què feim'". Autor d'El problema de la vivienda (Arpa Editors) i director gerent de l'empresa pública de sòl industrial, habitatge i cohesió territorial del govern de Navarra, participa aquest dijous, 30 d'abril, a Ca n'Oleo de Palma en una conferència organitzada per la UIB sobre què es necessita per tenir habitatge social i assequible.

Cada vegada que acaba un contracte de lloguer i s'ha de renovar, els llogaters s'enfronten a una possible pujada del preu. A les Illes Balears, pel context d'increment constant de la demanda, aquesta pujada pot ser significativa. Després de la caiguda del reial decret llei que establia una pròrroga automàtica dels contractes que acaben el 2026 i 2027, fins a 40.000 llogaters de les Illes (segons dades del Ministeri de Drets Socials i Consum) es poden veure de nou abocats a aquesta situació. Amb tot, el Govern balear no prendrà cap mesura alternativa per compensar aquests residents.

La compravenda d'habitatge va caure un 18,6% a les Balears al febrer, tot i registrar una caiguda al preu de l'1,4%, segons les dades del Consell General del Notariat. Concretament, la compravenda d'habitatge va baixar en un total de 14 comunitats autònomes, on les Illes ocupen la tercera posició, només per darrere de les Canàries (-21%) i Navarra (19,2%), alhora que se situa davant d'Astúries (-17,6%).

La Policia Nacional ha desallotjat aquest dimecres l’assentament il·legal conegut com a Venda dels Coloms, instal·lat en un terreny privat situat a les immediacions de l’hospital Can Misses i de l’Estadi Municipal Sánchez Vicario, a Eivissa. L’operació s’ha duit a terme sense incidents i amb la sortida voluntària de les darreres tres persones que hi residien.

"La propietat privada es defensa i als ocupes se'ls treu en 24 hores". Així ha respost la presidenta del Govern, Marga Prohens, a una pregunta parlamentària d'Unides Podem sobre la funció social de l'habitatge. En el mateix sentit, ha acusat el diputat lila José María García de voler equiparar "fer política social d'habitatge amb protegir els delinqüents, defensar la ocupació i carregar sobre l'esquena dels propietaris la responsabilitat social".

El secretari del Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears, David Abril, ha presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats un document amb més de cent mesures per fer front a la crisi de l'accés a l'habitatge a l'Arxipèlag, entre les quals inclou ampliar el parc públic d'habitatge un 10% per al 2040, la qual cosa implicaria construir unes 2.600 cases anuals.

El Pla estatal d'habitatge del govern espanyol s'ha convertit en un instrument de pressió a les comunitats governades del PP que es neguen a aplicar la Llei estatal d'habitatge. El PSOE opta per un major intervencionisme del mercat de l'habitatge i ha vinculat el paquet d'ajudes a mesures per combatre els preus disparats de lloguer i compra de pisos. En funció de l'actuació de cada territori, es distribueixen els fons: les Illes rebran 168 milions del paquet de 7.000 milions d'euros previst recentment aprovat pel Consell de Ministres. El conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, ha acusat el govern espanyol de voler "ficar-se" en les competències autonòmiques, ja que condiciona la recepció de fons a l'aplicació de polítiques com el límit als preus dels lloguers. El rebuig dels barons del PP al disseny d'aquestes ajudes és unànime, encara que, per ara, no han descartat acollir-s'hi.

L'assentament de la Joveria ha quedat totalment desallotjat aquest dimarts, encara que un operatiu està retirant una "multitud" de bombones o bateries, a més d'altres elements perillosos trobats al terreny. Un cop retirats, entraran les màquines per netejar el solar. Tot i això, la resposta institucional en matèria d’allotjament és limitada: el Consistori ha habilitat espais temporals per a set unitats familiars i set adults sense càrregues, una xifra insuficient davant les més de cent persones que residien a l’indret.

Bunyola fa una passa endavant en matèria d’habitatge públic. L’Institut Balear de l’Habitatge ha tret a licitació la redacció del projecte per a la construcció de deu habitatges de protecció pública al municipi, una actuació que té com a objectiu ampliar el parc públic i facilitar l’accés a un habitatge digne, especialment per a joves i famílies.

“No és un crit de desesperació, tenim marge de temps, però no trobam pis per llogar a Porreres i no ens en volem haver d’anar a viure a un altre poble”. La crisi de l’habitatge a Mallorca arriba al Pla de mica en mica i té cara i ulls, i a Porreres n’hi ha un exemple. Una família monoparental porrerenca, formada per mare i filla, ha convertit el que havia de ser un convencional anunci de cerca de pis per llogar en una original publicació reivindicativa. Amb l'anunci han volgut visibilitzar la realitat de moltes famílies i també joves que es troben amb un mercat immobiliari cada vegada més inaccessible arreu de Mallorca, una situació en la qual el Pla no n’és una excepció.

Són temps d’emergència, en què trobar un habitatge que puguem pagar és més difícil que mai, gairebé impossible. No es tracta només de tenir un sostre sobre el qual dormir: l’habitatge té una dimensió que va molt més enllà, que forma part de les vivències emocionals de les persones. Hi ha cases que són llars, llocs de felicitat, acollida i refugi. Altres són simplement llocs de passada, amb una empremta limitada sobre les històries personals de qui ha passat temps entre aquelles quatre parets. Això és precisament el que explora el projecte Llars, del col·lectiu La forma dels somnis (format per persones del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UIB, l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Comarcal d’Inca i l’associació La Nostra Veu).

El Sindicat de Llogateres de Mallorca neix amb la voluntat de “canalitzar el malestar social cap a una eina de lluita jurídica i política”. Segons ha informat l’organització en un comunicat, l’objectiu és articular una resposta col·lectiva i organitzada davant l’escalada de preus del lloguer i la precarietat que afecten milers de persones a l’illa.