El 32,2% dels habitatges venuts a les Illes Balears durant el segon trimestre de l'any foren adquirits per compradors estrangers, el percentatge més alt de tot l'Estat. Així ho recull l'Estadística Registral Immobiliària publicada aquest dimarts pel Col·legi de Registradors, que situa l'Arxipèlag com la comunitat amb més pes de la demanda internacional en el mercat residencial.

El Govern endureix els requisits per accedir als nous habitatges públics que impulsa a les Balears. Els 323 Habitatges de Protecció Oficial (HPO) que l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) construirà al costat del Velòdrom Illes Balears de Palma exigiran acreditar un mínim de 15 anys de residència legal a les Illes per poder-hi optar. La promoció ja es va anunciar el 30 de març i aquest dilluns el Govern i el Consell de Mallorca n'han formalitzat la cessió gratuïta dels terrenys.

Fa tan sols un mes que el meu amic Henry té ca seva, un pis de lloguer a Palma, i ja ha esdevingut la nostra Santa Seu: el lloc de reunió, l’espai segur per a tot el grup. Potser la resta no, però jo de tot d’una ho vaig saber, que ho seria; em va bastar veure com només dues cadires restaurades i unes cortines onejant davant el vitrall esdevenien una llar. I decidir, a darrer moment, anar-hi a veure la final del Mundial de futbol ho va confirmar, com una revelació, així com només ho fan els actes espontanis. Sembla que fes molt de temps que necessitàvem això, un santuari per a les nostres penes i alegries. Un lloc que ens aculli, d’improvisat, on poder-nos relaxar i ser l’únic que volem ser: amics.

L’Auba, la finca del pintor i escultor manacorí Joan Riera Ferrari, torna a sortir a la venda. Ho fa a un preu rebaixat i amb la possibilitat de ser adquirida "amb tots els records de l’autor i mobiliari", segons explica la nota que acompanya l’anunci immobiliari, que deixa el preu en 750.000 euros, un 16% menys del que fins ara se’n demanava. La finca, de 670 metres quadrats construïts, sis dormitoris i aparcament, es troba situada prop del camí de Bandrís, l’escorxador i la depuradora municipal. De fet, ja va sortir a la venda fa uns anys, poc després de la mort de l’artista, el maig del 2017.

L’antiga Cambra Agrària de Sant Joan ha esquivat l’especulació immobiliària, serà rehabilitada i es destinarà a habitatges socials per a joves agricultors de la comarca del Pla de Mallorca.

L'any 2000 arribaven a les Illes Balears 10 milions de turistes. L'any 2026 ja n'arribaran 20, de milions. Durant anys, alguns responsables polítics varen intentar fer-nos creure que la saturació turística era només una percepció. Avui, però, ja gairebé ningú dubta que les Illes Balears pateixen un greu problema de massificació.

Nova cançó contra la massificació turística, l'explotació del territori, el model econòmic de les Balears i l'especulació immobiliària. Pepet i Marieta han publicat Ses platges seran sempre nostres, una jota d'arrel mediterrània que reflexiona sobre algunes de les conseqüències de la massificació turística a Mallorca i la gentrificació que viuen barris i municipis de les Illes Balears. La cançó arriba en un moment en què el debat sobre el model turístic ocupa un espai central en l'actualitat balear, coincidint amb la convocatòria de la manifestació 'Mallorca al límit!', prevista per aquest diumenge a Palma per denunciar els efectes de la saturació turística a l'illa.

El Govern obrirà aquest divendres 17 de juliol el termini perquè els joves residents de les Illes Balears puguin demanar les ajudes de 10.000 euros per comprar el primer habitatge. La convocatòria està destinada a persones de fins a 40 anys amb una residència mínima de cinc anys a les Balears i per a habitatges amb un preu màxim de 382.000 euros. Les ajudes també cobriran les compres formalitzades a partir de l'1 de gener del 2026.

MÉS per Palma denuncia que el govern del Partit Popular a Cort ha decidit obrir la porta al fet que empreses i fons d'inversió puguin comprar habitatges a preu taxat. Aquesta decisió converteix, a parer seu, l'habitatge protegit en "un nou negoci per als grans especuladors i perjudica directament la ciutadania de Palma". Segons han detallat en roda de premsa, fins ara, aquests habitatges a preu taxat estaven reservats a famílies que necessitaven una casa per viure.

Una veïna de sa Pobla denuncia que no pot recuperar la casa de la seva padrina, perquè, segons assegura, l'home que havia estat el cuidador de l'anciana continua residint-hi després que hagi mort. La família afirma que ha iniciat un procediment judicial per recuperar l'habitatge, perquè el necessita per a la seva mare, que té reconeguda una dependència de grau III i pateix una malaltia neurodegenerativa. "La demanda de necessitat la vàrem presentar l'octubre del 2025, perquè ma mare necessita aquesta casa i, gairebé un any després, encara no tenim cap resposta", assegura la denunciant. L'Ajuntament de sa Pobla ha declinat facilitar informació sobre aquest cas a l'ARA Balears, al·legant l'obligació de preservar la confidencialitat de les persones ateses pels serveis socials.

El Fòrum de la Societat Civil ha presentat aquest dimecres un document per definir el futur model econòmic de les Illes Balears. El text, que es debatrà al congrés del 13 de novembre, defensa una reducció del pes del turisme en l'economia balear i proposa mesures per afavorir la diversificació productiva, entre les quals la creació d'un impost sobre les grans fortunes que, segons els càlculs del mateix Fòrum, podria arribar a recaptar fins a 325 milions d'euros anuals.

Inca és el municipi més barat de les Illes Balears per llogar un habitatge, amb un preu mitjà de 12,4 euros per metre quadrat al mes, segons un estudi difós pel portal immobiliari Idealista.

La construcció continua en augment a Mallorca, segons les dades aportades pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca, que ja ha visat 1.296 nous habitatges a l'illa durant la primera meitat de l'any, un 28,7% en comparació al 2025. Són les xifres més altes dels darrers cinc anys i s'espera que continuïn creixent.

En unes Balears on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals emergències socials, amb lloguers desbocats, compra inaccessible i una part creixent de residents obligats a compartir pis i a viure en condicions precàries, el mercat immobiliari de luxe mou xifres que semblen d’una altra realitat. En aquest context, la immobiliària John Taylor ha posat a la venda dues noves propietats a Mallorca per un valor conjunt de 57 milions d’euros: una quantitat amb què, en molts municipis de l’illa, es podria adquirir o construir una promoció sencera d’habitatges o un barri sencer.

El mes de març del 2022, la família Servera, vinculada a les coves del Drac de Portocristo, posava a la venda la finca de S'Hort des Correu, als afores de la ciutat de Manacor. S'acabava així definitivament una relació centenària de l'espai amb el poble i amb un dels mites més curiosos de la nit de Sant Joan. Per aquelles dates, ara fa més de quatre anys, ja en feia tres que la família Llull, els darrers encarregats de la casa, havien deixat el Correu poc abans de la pandèmia. I que amb ells, se n'havia anat la tradició del vimer màgic, l'arbre capaç de curar hèrnies, un cop a l'any, als infants que passassin nus pel mig de les seves branques en el moment de la sortida del sol de la nit més curta, sempre a les 6.20 h.

Diego té 34 anys, una hipoteca que va assumir quan cobrava 900 euros i una opinió que divideix grups d’amics i companys de feina: si la seva parella viu al seu pis, paga. Ho explica sense embuts: “Jo només tinc 90 metres quadrats per especular i els he de pagar tota la vida. Tothom especula amb mi”.

La crisi de l’habitatge ha tornat a sortir al carrer aquest diumenge a Palma. Al voltant d’un centenar de persones s’han concentrat per denunciar la situació de les famílies que viuen sota amenaça de desallotjament i per protestar contra el que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca considera una “neteja social”.

Diversos col·lectius en defensa del dret a l’habitatge han convocat una concentració aquest diumenge, 21 de juny, a les 12 h, a la plaça d’Espanya de Palma per denunciar la situació habitacional a les Balears i protestar contra els desnonaments executats per les administracions sense oferir alternatives residencials.

Per comprar un habitatge de 100 metres quadrats a Palma cal disposar d'un salari net mensual de 3.477 euros. La xifra situa la capital balear com la cinquena ciutat de l'Estat on es necessiten més ingressos per accedir a un pis mitjançant una hipoteca i evidencia, una vegada més, la distància creixent entre el mercat immobiliari i els salaris de la població resident.