Quan el PP balear es va tornar a fer amb el poder, tenia clar que calia deixar tranquil el català i l’educació, perquè no representen un problema i perquè la catàstrofe electoral de José Ramón Bauzá no s’havia de repetir.

Passen les nou del vespre d’un 31 de juliol calorós. La presidenta Marga Prohens rep al Consolat el cap de l’Executiu espanyol, Pedro Sánchez, amb un rictus seriós que no passa desapercebut. Està tensa perquè el socialista no s’ha estalviat ni una crítica al PP balear en la roda de premsa que acaba d’oferir. Les declaracions de l’un i el posat circumspecte de l’altra deixen per a l’hemeroteca la imatge d’una trobada que, ja se sap, acabarà sense grans avanços. El presagi es compleix, i l’episodi es tanca com un nou capítol de les friccions que els presidents de les Illes han mantingut amb Madrid, ja des de la primera legislatura de Gabriel Cañellas.

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha anunciat aquest dimecres una amonestació a l'eurodiputat de Ciutadans José Ramón Bauzá per un cas d'assetjament psicològic a un assessor parlamentari que el va denunciar a la institució. "He decidit imposar aquesta sanció com a resultat del seu comportament cap a un assessor que constitueix un cas d'assetjament psicològic", ha explicat Metsola al començament de la sessió parlamentària a Estrasburg, segons ha recollit Europa Press.

Ciutadans va guanyar les eleccions catalanes del desembre del 2017, va tenir l’oportunitat d’entrar a formar part del govern espanyol el 2019 i era la gran esperança de la internacional liberal europea a Espanya. Ara bé, a mesura que el Procés s’ha anat desinflant, el partit taronja també: ha perdut 135 escons en menys de tres anys. Això s’ha traduït en una pèrdua d’influència a escala nacional i estatal, però també al Parlament Europeu. Tot i que encara té set eurodiputats –un dels quals és l’expresident del Govern José Ramón Bauzá– i queden uns cinc mesos de legislatura, les enquestes pronostiquen que quedarà sense representació a les pròximes eleccions europees. I el seu grup parlamentari (els liberals de Renew) i el global de l’Eurocambra ja ensumen la sang. Cada vegada el tenen menys en compte i de mica en mica l’han anat aïllant: “Fa massa temps que tothom en veu venir la desaparició”, resumeix una font europarlamentària.

L'exvicepresidenta del Parlament Europeu Eva Kaili, investigada per un presumpte cas de suborns de Qatar, va insistir a l'eurodiputat José Ramón Bauzá, expresident del Govern, i a altres eurodiputats que votassin a favor de l'exempció de visats de Qatar. Segons ha recollit Europa Press, la investigació feta per la xarxa de mitjans European Investigative Collaborations (EIC), publicada pel mitjà InfoLibre, recull que Kaili va mantenir contacte amb cinc eurodiputats espanyols, a més de l'alt representant de la UE per Afers Exteriors, Josep Borrell, als quals la parlamentària expressava el seu interès que sortís endavant l'exempció de visats. Segons EIC, els informes de la policia belga inclouen conversacions entre la vicepresidenta de l'Eurocambra i Bauzá.

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha assegurat que no creu que es repeteixi un moviment com la marea verda de fa deu anys per les seves polítiques educatives perquè al PP "alguna cosa hem après". Durant la seva intervenció als berenars informatius d'Europa Press a Madrid, ha destacat que el "tarannà" del conseller d'Educació, Antoni Vera, i la seva aposta pel diàleg continu faciliten molt la feina i el consens dins el món educatiu illenc.

L'ús del domini '.cat' a les webs institucionals de les Balears no va ser una iniciativa política de MÉS, ni tan sols del PSIB, com es podria pensar, sinó que va ser del Partit Popular, el mateix que ara n'ha iniciat amb força l'eliminació. Va ser en concret l'Ajuntament d'Inca, governat amb majoria absoluta pel PP, qui l'any 2006 va esdevenir com l'administració pionera en aquesta aposta. El batle d'aleshores, Pere Rotger, va acollir la proposta que li va fer l'Obra Cultural d'Inca, i es va aprovar amb el vot favorable dels populars, el PSOE, el PSM, els Independents d'Inca i Unió Mallorquina. "La iniciativa va passar primer per la comissió de cultura, i es va decidir elevar-la al ple municipal, que la va aprovar. Record que el primer que va sortir a protestar va ser Jorge Campos", explica qui aleshores era president de l'OCB d'Inca, Andreu Caballero, actual regidor pel PSIB a la capital del Raiguer. "Era un batle amb majoria absoluta, i ho va tenir clar", sentencia Caballero quan reviu aquells moments polítics en els quals el PP d'Inca va obrir camí en defensa d'un domini que potencia la identificació amb la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears segons l'Estatut.

Fa quasi dos mesos que Marga Prohens va ser investida com a presidenta de les Illes Balears i, de llavors ençà, un bon nombre d'antics alts càrrecs del Govern de José Ramón Bauzá han ocupat posicions estratègiques en el seu Executiu. El darrer es va conèixer aquest dimarts: l'exvicepresident de Bauzá, Antonio Gómez, serà  assessor tècnic de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat –amb Marta Vidal al capdavant–, amb funcions d'assessorament polític i parlamentari. Gómez és el càrrec més important de Bauzá que ara forma part de les files de l'equip de Prohens, perquè, a més de vicepresident, va ser conseller de Presidència i director general d'IB3. Els posicionaments de Gómez encaixen a la perfecció amb la filosofia de Bauzá: va donar suport a la llei de símbols, va criticar la manifestació contra el TIL i va proposar programació en castellà per a la televisió pública.

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat, amb Marta Vidal al capdavant, ha recuperat un altre alt càrrec de la legislatura que va presidir José Ramón Bauzá i hi ha incorporat Antonio Gómez (Múrcia, 1958) com a assessor tècnic, amb funcions d'assessorament polític i parlamentari. Així ho ha comunicat el Govern aquest dimarts mitjançant una nota de premsa, en què es detalla el currículum de Gómez, qui és funcionari. El nou assessor va ser agent de Medi Ambient des del 2003 (havia exercit com a guarda forestal de l'Estat des de 1981 fins a 2003). Graduat en Dret i tècnic superior en delineació, Gómez va ser batle d'Escorca entre 1991 i 2011. Exercí com a vicepresident de Bauzá entre 2013 i 2015, i la primera legislatura del Pacte (2015-2019) va ser un dels diputats del PP. Però aquests no han estat els únics càrrecs que ha exercit. També va ser director general de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental (2003-2007), director general d'IB3 i vicepresident de l'Autoritat Portuària de les Illes Balears.

Va ser Lluís Apesteguia, coordinador de MÉS per Mallorca, qui va llançar enlaire la comparació entre l’acord PP-Vox i el Govern de José Ramón Bauzá. Ho va fer just una estona després que s’anunciàs el pacte de governabilitat entre la formació conservadora i la d’ultradreta. Però quines són les similituds? Sens dubte, n’hi ha de molt clares. En concret, la lluita per minvar la presència a l’escena pública del català, que va dur Bauzá a impulsar canvis normatius polèmics i que van promoure la major mobilització ciutadana que es recorda a les Illes Balears, amb camisetes verdes pertot arreu. Una de les mesures més polèmiques d’aquell govern va ser el famós impuls del trilingüisme a les escoles, el TIL, que era un pretext per reduir les hores de català. Ara, l’anglès no apareix a l’acord de Marga Prohens amb Vox, però sí que es parla de la importància de protegir també el castellà i les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa, una dèria que el partit d’ultradreta ha repetit i que també era dèria de Bauzá.

Patricia Guasp va assumir el repte de liderar Ciutadans a escala estatal el passat gener, després d'una refundació i unes primàries que van enfrontar les dues cares visibles del partit al Congrés dels Diputats: Inés Arrimadas i Edmundo Bal. Des de llavors ençà, no es pot dir que hagin estat setmanes fàcils per a la política illenca, que no ha aconseguit remuntar la dinàmica que arrossega la formació taronja des de la repetició electoral de novembre de 2019, quan va passar de 57 diputats a 10, i que culmina aquesta setmana amb la investigació per assetjament laboral a l'eurodiputat i expresident del Govern José Ramón Bauzá.

El Parlament Europeu ha obert una investigació contra l'expresident del Govern i ara eurodiputat per Ciutadans, José Ramón Bauzá, per presumpte assetjament psicològic contra un treballador de l'oficina, segons ha avançat El Confidencial aquest dimecres. La denúncia es va fer l'estiu passat, i des de llavors és l'Eurocambra qui l'està gestionant. Des de la formació taronja han evitat fer valoracions d'aquest fet i es mantenen a l'espera de les conclusions de l'informe, explica Europa Press.

El coordinador general de MÉS per Mallorca i candidat a la presidència del Govern, Lluís Apesteguia, ha demanat aquest dissabte la dimissió de l'eurodiputat i expresident autonòmic i del PP José Ramón Bauzá per la implicació amb el Qatargate. Fonts de la formació ecosobiranista consideren que, "davant la sospita que el Qatargate començàs a Mallorca amb reiterats favors a fons inversors qatarians, que han continuat al Parlament Europeu i amb vinculacions al grup d'amistat amb Qatar, curiosament presidit per Bauzá, fan imprescindible que, pel bé de la salut de la institució, dimiteixi".

El PP balear ha deixat ben clar a les xarxes que no hi ha cap possibilitat que l'expresident del Govern amb els populars i actual eurodiputat amb Cs, José Ramón Bauzá, torni a les files del partit. "José Ramón Bauzá és part del passat del PP de les Balears i no hi ha cap possibilitat ni voluntat que torni, ni al PP de les Balears ni al PP. Som un partit que mira al futur, construint, amb les nostres juntes locals, un projecte de moderació per a les Illes Balears", han dit els populars.

"He defensat al Parlament Europeu que els avenços de Qatar són una bona notícia per a l'Orient Mitjà. Ho creia i ho crec". L'eurodiputat de Cs José Ramón Bauzá admetia dissabte a Twitter haver reivindicat les suposades bondats del règim qatarià en la introducció d'un fil de quatre missatges per negar qualsevol relació amb el Qatargate, l'escàndol de suborns que ha sacsejat l'Eurocambra. "Mai he rebut, ni tan sols m'han ofert, ni un sol euro per defensar absolutament res", destacava seguidament. Per què tantes explicacions? Més enllà de les intervencions i nombrosos missatges a les xarxes de suport a Qatar, Bauzá també presideix el grup d'amistat UE-Qatar, un grup no oficial format per tretze eurodiputats i que finalment aquest dilluns va acabar suspenent fins que s'arribi "al fons de la qüestió" del Qatargate. "La democràcia europea sempre va primer", va argumentar el també expresident balear, que tot i la polèmica no està formalment investigat en el cas de corrupció.

La sessió de control al Govern d'aquest dimarts destacava per la cordialitat i l'absència de polèmica, a diferència de moltes altres. La polèmica ja es trobava fora, per la protesta dels docents contra l'aplicació de la LOMLOE, on s'han pogut veure algunes camisetes verdes de la manifestació contra el Tractament Integral de Llengües (TIL) de José Ramón Bauzá. Només en el cara a cara entre el conseller de Turisme, Treball i Model Econòmic, Iago Negueruela, i la diputada del PP Salomé Cabrera, sobre l'existència de pobresa en la classe treballadora, o entre la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, i el diputat popular Sebastià Sagreras, pel règim fiscal, s'ha elevat el to.