En general, existeixen dos grups de persones: les persones amb qui podem, simplement, estar i les persones amb qui, necessàriament, hem de fer alguna cosa. I, si no, feis un repàs ràpid de les vostres amistats i familiars (o parelles, fins i tot). Les persones amb qui sempre cal fer alguna cosa són aquelles que –intencionalment o no– condicionam a un pla, aquelles que acompanyam sempre d’alguna cosa, fent-les un poc incompletes. No tenc res en contra de l’amiga de sortir a córrer, l’amic d’anar al cinema o el pare o la mare que cerca un passatemps en comú amb els fills per passar temps plegats. Però permeteu-me que dubti que aquestes siguin les persones que ens coneixen veritablement.

Un dels moments en què més desesperadament vulnerable m’he sentit va ser durant un drama de parella. I no només pel drama en si mateix –que va ser bo de gestionar–, sinó perquè una amiga s’havia assabentat de tot en primera persona. No és que no pogués amagar-li-ho, sinó que tan sols no li ho podia explicar a la meva manera, ometent els detalls que més m’incomodaven. Em sentia nua, desprotegida, al ras. Com pot ser que el que em fes sentir més en perill de tota la situació era el fet que la meva amiga conegués el que havia passat?

Els rumors que apunten que Lamine Yamal, de 17 anys, podria estar sortint amb una creadora de continguts de 30 anys, i la confessió d’Alejandro Sanz –que va reconèixer que va tenir una relació amb una fan 30 anys més jove–, han tornat a posar sobre la taula el tema de les relacions de parella on hi ha molta diferència d’edat. De manera recurrent aquesta qüestió torna al debat públic, on es planteja fins a quin punt dues persones en moments vitals diferents i amb un bagatge personal molt desigual poden tenir una relació funcional. I en el cas dels menors, com el jugador del Barça, encara planteja més dubtes. En aquest sentit, la llei espanyola és clara i estableix l’edat de consentiment sexual als 16. Tot i que les persones més petites d’aquesta edat acceptin tenir relacions sexuals amb un adult, aquest consentiment no té cap mena de validesa legal. I no només es legislen en aquest sentit les relacions sexuals, sinó que també s’hi inclouen altres tipus d’accions de clar contingut sexual, com converses, gravació d’imatges o vídeos. 

A Catalunya neixen 1,1 fills per dona. Segons l'Idescat, els últims anys han augmentat les famílies més petites amb un sol fill i ha disminuït la tendència a tenir-ne dos, però sobretot tres fills o més. La precarietat laboral, els nous patrons familiars o les parelles tardanes són algunes de les causes d'aquesta tendència demogràfica. En aquest context, què passa quan un dels membres de la parella vol més fills i l'altre no?

Tinder, Bumble, Happn, Grindr, Badoo, Meetic, AdoptaUnTio i un llarg etcètera. Les aplicacions per lligar i trobar parella han revolucionat la manera com es relacionen els humans pel que fa a les relacions sexoafectives a Occident. Aquesta mena d'aplicacions són tan comunes que fins i tot sembla inviable que hi hagi altres maneres d'avenir-se més enllà de mercadejar amb imatges i xatejar davant la pantalla del telèfon mòbil. En aquest sentit, les dades són clarificadores, perquè s'estima que un 40% de les noves parelles que es formen a l'Estat s'han conegut a Tinder. Però encara que semblin d'una altra època, les agències matrimonials físiques no han desaparegut, tot el contrari. Aquest sector, que es va crear a Catalunya durant els anys seixanta, existeixen i funcionen tan bé com en dècades passades. N'hi ha moltes menys i no competeixen de tu a tu amb els milions d'usuaris que usen l'entorn digital, però asseguren que ofereixen un plus d'atenció i personalització que mai podrà donar-te cap màquina.

Stephanie López es mostra molt efusiva sobre les qualitats del seu marit. "És un home amb caràcter, bondadós i íntegre. És un pare afectuós i em tracta amb respecte", assegura. Però és el seu millor amic? “No!”, respon contundent aquesta dona de 43 anys que viu en una illa de Hawaii. “No practico sexe amb els meus amics –diu–. No pago factures amb els meus amics. I et puc garantir que si ho fes canviaria completament la dinàmica de la relació”.

La història amorosa entre l'Ayrin i el seu xicot creat amb intel·ligència artificial va començar l'estiu passat. Mentre navegava per Instagram, va topar amb un vídeo en el qual una dona li demanava al ChatGPT que interpretés el paper de la seva parella. L'Ayrin va veure altres vídeos de la dona, inclòs un amb instruccions sobre com personalitzar el xatbot. "No et passis amb les converses picants –advertia la dona–. Et podrien suspendre el compte". A l'Ayrin li va intrigar prou la demostració per obrir un compte a OpenAI, l'empresa que hi ha darrere de ChatGPT.

En les parelles, els dos universos s’entrellacen. Dos mons que conflueixen i que, amb les desavinences pròpies de la relació, es posen en joc cada dia. Quan, a més, els membres tenen la mateixa professió, què passa amb aquesta fusió d’amor i feina? Sovint aflora la comprensió perquè entenen les particularitats de la feina de l’altre, que és la mateixa. La passió que senten per la feina és molt similar, cosa que reforça encara més aquesta unió. Però un excés de coses positives també pot ser contraproduent. Portar-se la feina a casa o parlar sempre del mateix poden entrebancar el vincle. Si, a més, els dos membres treballen junts al mateix espai o en el mateix projecte, és vital buscar moments personals perquè la relació respiri. En la pitjor de les situacions, pot sorgir una certa competència, enveja o rivalitat per l’altre. Quan s’arriba a aquest punt, malauradament, el final estarà ben a prop. Però, en el millor dels casos, entre les parelles, abans que la feina, sempre hi ha l’amor: aquest batec que ho venç tot. Ubi concordia, ibi victoria: on hi ha unitat, hi ha victòria. Parlem amb sis parelles sobre com és el fet de conviure (i estimar) una persona que té la mateixa professió.

“Per fer xarxa”, “per buscar sexe”, “per sentir-me part del món gai” o “per conèixer gent del col·lectiu”. Amb 15 anys de vida, Grindr s’ha convertit en la plataforma de flirteig per excel·lència de la comunitat gai. Tot i els intents de l’empresa d’ampliar el negoci amb la resta del col·lectiu LGBTIQ, la majoria dels usuaris continuen sent homes que tenen sexe amb homes.

El món de les relacions sentimentals ha canviat i, en conseqüència, també han canviat les maneres d’anomenar-les. Dir que qualcú festeja ara fa antic, perquè la gent, avui dia, ja no festeja. O almanco no ho fa en el sentit que ho feia antigament, quan el festeig era el preludi del matrimoni. Ara les persones s’entenen, s’enrotllen, s’emboliquen, estan en parella, viuen junts, són amics o, senzillament, es coneixen. La vida fa més via que els diccionaris i, per tant, algunes accepcions socialment acceptades, de moment encara no s’hi recullen. De les que s’hi recullen i les que no, aquí us n’oferim un mostrari.

Fa aproximadament una dècada, Brenna Holeman va tenir una primera cita perfecta amb un home que havia conegut a través d'una aplicació de cites. Era una nit calorosa en un acollidor bar de Londres, i abans fins i tot que la trobada s'acabés —amb petó inclòs— ja havien fet plans entusiastes per a la cita següent.

Passem bona part de l'any esperant que arribin les vacances i, pràcticament sense adonar-nos-en, el mes d'agost està a punt d'acabar-se i tornem a les obligacions i als horaris fixos. Per a una part important de la població, aquesta incorporació als hàbits i obligacions laborals es manifesta en una sensació de falta d'energia, desmotivació o tristesa que es pot traslladar a la relació amb la parella, els amics o la família. Els experts recomanen que posar límits a la feina i dedicar temps a la vida personal pot ajudar al retorn a la rutina.

L’allau de turistes que arriben a les Illes també impacta en les rutines de Grindr, l’aplicació de contactes del col·lectiu LGTBI per excel·lència. Des del mes de març i fins ben entrat el setembre, la visibilitat dels perfils de la gent local es redueix notablement a favor d’aquells forans que a la descripció diuen “visiting”, “from England”, “German straight man” (home alemany heterosexual), entre d’altres. Aquest fet genera malestar entre una part dels usuaris illencs, que manifesten no sentir-s’hi a gust. Dels 17 usuaris consultats per l’ARA Balears, 15 critiquen l’evolució que ha patit l’aplicació: “Jo sé idiomes, però és que ara per estar a Grindr n’has de parlar mínim tres: castellà, anglès i alemany, i si parles francès, també és un plus. Trobar gent que parli català és una absoluta odissea, perquè de cada deu perfils sis són de turistes”, explica Tomeu Pocoví, usuari. Ell, per exemple, a l’estiu es desinstal·la periòdicament l’aplicació, atabalat per la quantitat de missatges que li arriben d’homes que estan de pas per les Illes.

Com qui lloga un pis o s’estrena en una feina, el matrimoni és un contracte amb un mínim de compromís que, en aquest cas, és de tres mesos. Abans d’aquest temps, si no s’acredita una situació excepcional com la violència de gènere, no et pots treure l’anell. L’esperança de vida màxima dels matrimonis s’allarga tant com ho fa la pròpia vida, però n’hi ha molts que acaben malament i tenen una durada molt més curta. A Espanya, de mitjana, 16 anys i mig. Una fotografia dels divorcis que és tan heterogènia com la societat actual: des de parelles que no aguanten ni un any fins a gent gran que decideix separar-se 50 anys després d’haver-se casat. La realitat balear és la de la segona comunitat amb major índex de demandes de dissolució matrimonial, amb 71 casos per cada 100.000 habitants registrats durant el primer trimestre del 2024, mentre Madrid, per exemple, no passa dels 46,3 casos, tot segons dades del Consell General del Poder Judicial.

Una noia jove passeja per un apartament impecable en un vídeo penjat a les xarxes socials. S’ha llevat a les 8 del matí, fa el llit i prepara unes creps per al seu xicot abans que ell marxi a treballar. Després de prendre un suc detox, arriba el moment de la cura personal: primer una sessió de pilates i després un tractament facial. Quan acaba el matí, dina amb una amiga en un local de menjar saludable, fa una llarga caminada i escolta un pòdcast, abans que arribi l'hora de preparar-se per a la cita nocturna amb el seu xicot quan acabi de treballar. Vídeos com aquest estan envaint TikTok. Són les anomenades stay-at-home girlfriends o #SAHGF, i són exactament el que sembla: dones joves que es dediquen a cuidar la casa i el seu marit i a estar sempre perfectes.

Som en una tarda plujosa de gener i estic asseguda davant de l'ordinador en una casa buida. S'han acabat les festes i les vacances. Aquesta és una època de l'any solitària, tot i que navegant per internet trobo una pàgina anomenada Candy.ai que promet ajudar-me. "T'espera la teva companya somiada", diu la pàgina inicial. “Crea la teva xicota amb intel·ligència artificial, modela el seu aspecte, personalitat i dona-li vida amb tan sols un clic”.

Per què quan no tenim companyia no ens atrevim a fer activitats pel nostre compte o ens costa fer coses que habitualment ens agraden? Segons Thais Casals, psicòloga i coach i membre de la Junta de Psicologia Coaching del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, els factors que expliquen la reticència a fer activitats sols són diversos. L'experta assenyala que "la mirada dels altres" és un dels principals motius, i especialment si parlem d'activitats d’oci com anar al cinema, al teatre, a un museu o a una cafeteria.

Com ho fan els infants per aprendre rituals socials, com ara saludar familiars i persones conegudes amb dos petons, però no aplicar-ho amb desconeguts? Una recerca impulsada pel Center for Brain and Cognition (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha analitzat com els nadons aprenen comportaments com aquests, que no són estrictament racionals ni instrumentals, durant el seu procés de socialització en comunitat.

Si estàs o has estat en una relació de parella, probablement has tingut la desesperant experiència d'adonar-te que, mentre tu xerres sobre alguna cosa, la teva parella està mirant concentrada el mòbil. Tot i que aquest gest, batejat com a phubbing en anglès, és aparentment benigne, diverses investigacions recents demostren que pot ser un hàbit insidiós. Un estudi ha relacionat que les parelles que duen a terme amb més freqüència aquesta pràctica estan menys satisfetes amb la seva relació, i un altre estudi de l'any 2022 revela que pot provocar sentiments de desconfiança i ostracisme. Una investigació recent també ha demostrat que les persones que fan phubbing tenen més probabilitats que la seva parella també en faci, cosa que crea una espècie de reacció en cadena.