Només 57 empreses són responsables del 80% de les emissions de CO₂ del planeta, segons un estudi publicat aquest dijous pel think tank britànic InfluenceMap. Es tracta, esclar, de les grans empreses productores de petroli, carbó i gas del món, que aquest informe assenyala amb noms i cognoms com les principals responsables de la crisi climàtica. De fet, l'anàlisi revela també que la majoria d'elles han produït més combustibles fòssils en els set anys posteriors a l'Acord de París que en els set anys anteriors.

França s'ha proposat darrerament estar al focus de tots els mitjans pel que fa a les seves polítiques relacionades amb l'automòbil. Si fa uns dies explicàvem que l'Ajuntament de París havia decidit triplicar les tarifes d'aparcament als SUV i als cotxes més pesants, fins i tot als elèctrics, ara el torn és per al govern de tot el país i la seva fiscalitat referent al CO₂. I és que sota el nom de malus CO₂, l'executiu francès aplica una taula progressiva d'impostos que eleva el preu dels vehicles en funció de les seves emissions de diòxid de carboni, arribant a xifres realment elevades.

La conferència sobre canvi climàtic de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la COP28, comença aquest dijous a Dubai. Representants de governs, institucions i col·lectius participen en aquesta trobada sobre el clima, que servirà per fer el seguiment dels Acords de París de 2015 i que té damunt la taula l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 °C, mitjançant una transició energètica justa i la reducció de gasos d'efecte hivernacle. Però la trobada també és una oportunitat per tenir en compte les peculiaritats dels territoris insulars davant la crisi climàtica.

Les promeses de reducció d'emissions que tots els països del món han presentat a l'ONU faran pujar la temperatura global entre 2,5 °C i 2,9 °C respecte de l'era preindustrial. És la principal conclusió de l'informe que ha presentat aquest dilluns l'ONU, el seu balanç anual de la bretxa que queda entre les retallades d'emissions compromeses i les que caldria fer per complir l'Acord de París. Aquest any, la bretxa s'eixampla respecte a l'informe de l'any passat perquè l'informe disposa de molts més models de càlcul que l'any passat. Noves dades que constaten que s'està incomplint l'Acord de París, que fixa el límit desitjable d'1,5 °C i un màxim de 2 °C.

Imagini que està fent un viatge amb cotxe i necessita omplir el dipòsit. Consulta al seu navegador quina és la benzinera més propera i s'hi dirigeix. Arriba, acosta el vehicle a l'assortidor i s'adona que no funciona. Hi ha una cafeteria a l'estació de servei. Pregunta, i li responen: "Ah, no hi ha benzina". "I això?" "Bé, doncs perquè en aquest poble cap dels habitants tenim cotxe, així que l'alcalde va decidir que la benzinera no tingués benzina".

En els darrers trenta anys, les Illes Balears han incrementat les emissions de diòxid de carboni (CO₂) un 45%. Així ho demostra l’estudi del Grup d’Investigació d’Anàlisis d’Economia Ambiental i Energètica Global (GEAR) de la Universitat de Castella-La Manxa, liderat per Luis Antonio López Santiago. Aquest equip d’experts ha elaborat un complet treball sobre el compte de les emissions a l’atmosfera de les Illes Balears des del 1990 fins al 2019 per encàrrec de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat).

La posidònia oceànica de les Balears captura a l'any, de mitjana, un 7% de les emissions de CO₂ de l'arxipèlag, però el seu valor més destacat s'amaga en el subsol. Així ho explicaren diferents experts a les jornades sobre restauració d'ecosistemes blaus que es varen fer a la UIB a l'octubre. En el cas concret de les Balears, la investigadora de l'Imedea Núria Marbà va detallar que la praderia de posidònia reté una mitjana de 61 tones de carboni per hectàrea només en els primers 30 centímetres de sòl. "Cal tenir en compte, però, que podem arribar a tenir una potència de dipòsit d'uns quants metres", explica en referència a casos com el dels Pujols, amb un escull barrera de tres metres, i "això provoca que ens trobem amb estocs que poden anar de 20 a més 100 tones de carboni per hectàrea".

El consum de fruites i hortalisses produïdes a Mallorca suposa una reducció d'un 55% de les emissions de CO₂ a l'atmosfera amb relació als productes importats de la Península, segons un estudi de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural amb la col·laboració de Som Pagesos Mallorca.

"L'Acord de París ha portat contribucions que redueixen significativament el futur escalfament global, però, tot i això, el món no està en camí d'aconseguir els objectius d'aquest acord". Cap sorpresa: aquesta és la constatació oficial que ha fet aquest divendres l'ONU en un nou informe molt rellevant. Es tracta del primer Informe de balanç global, que l'Acord de París va estipular que calia fer per anar avaluant el compliment dels compromisos adquirits en aquell gran pacte contra l'emergència climàtica. I com era d'esperar, la nota general de l'avaluació és un suspens. L'informe alerta, de nou, que "s'està tancant la finestra d'oportunitat per assegurar un futur habitable i sostenible per a tothom" i que és urgent "desbloquejar bilions de dòlars" en inversions, públiques i privades, per lluitar contra la crisi climàtica.

En un món on la competència és el motor que fa girar la terra tal com la coneixem, les celebrities es passen la vida lluitant aferrissadament per mantenir-se al pòdium de qualsevol rànquing possible. Bé, de qualsevol potser no. L'estudi publicat per Yard, l'auditora creada per la Universitat de Yale, ha fet un llistat dels famosos que més contaminen amb els vols dels seus jets privats, una informació que no ha agradat gaire als classificats. En el lloc número u apareix la cantant estatunidenca Taylor Swift i de ben a prop el segueixen el boxejador Floyd Mayweather i també Jay-Z, Alex Rodríguez, Blake Shelton, Steven Spielberg i Oprah Winfrey.

Reduir un 20% les emissions que genera el turisme provinent de la Unió Europea quan es desplaça i passar de 1.229 tones de diòxid de carboni a 977 "en poc temps". Com? Canviant l'avió pel tren. És l'objectiu que s'ha marcat l'associació Promoció del Transport Públic (PTP) per als pròxims anys i així ho exposen al seu darrer informe Destinació Barcelona zero emissions. "És possible i, si hi ha voluntat política, es podria començar a fer aquest canvi demà passat", ha dit Pau Noy, membre fundador de PTP. L'estudi, que s'ha fet conjuntament amb Eco-union i la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, recorda que la capital catalana està al top ten de ciutats més visitades d'Europa i més de 85% dels turistes que hi arriben ho fan en avió: el mitjà de transport amb més emissions per passatger i quilòmetre, seguit del cotxe.

Les Illes Balears continuen treballant i avançant per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. La Conselleria de Transició Energètica ha informat que des del 2018 s'han reduït un 40% les emissions de CO₂ per kWh d'electricitat generat a l'Arxipèlag. A més, han apuntat que la contaminació de la generació d'electricitat s'ha reduït un 50% en setze anys i s'ha accelerat gràcies al tancament dels grups de carbó i al desplegament de renovables.

Inditex, el gegant de la moda propietat d'Amancio Ortega, ha promès que reduirà les seves emissions de CO2 al zero net (neutralitat climàtica) el 2050 i al 90% ja el 2030. Però si es mira bé la lletra petita d'aquest compromís resulta que, en realitat, el 2030 només retallarà entre un 10% i un 12% les seves emissions i que el seu pla per arribar a zero net és tan "ambigu" que no permet saber si realment serà així. És el que es coneix com a greenwashing, és a dir, promoure uns compromisos de sostenibilitat enganyosos, que porten a la confusió, o són directament falsos.

El preu dels carburants a Espanya va tornar a encarir-se els últims set dies i ja encadena tres setmanes seguides d'escalada, amb el dièsel tornant a fregar els 2 euros el litre, segons les dades publicades aquest dijous pel Butlletí Petrolier de la Unió Europea, que recull el preu de més d'11.000 estacions de servei de tot l'Estat. El preu mitjà del litre de gasolina ha pujat aquesta setmana un 0,4%, per situar-se en els 1,763 euros, el nivell més alt des de principis de setembre. En el cas del gasoil, el repunt aquesta setmana ha sigut de l'1,2% respecte a l'anterior, per escalar fins a 1,972 euros el litre, el preu màxim des de mitjans de juliol.

Reduir les emissions un 40%, assolir el 35% de consum en renovables i estalviar un 26% d’energia per a l’any 2030: aquestes són les obligacions que marca la Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica a les Balears. Per aconseguir-ho, com a iniciativa de la Comissió Europea, la norma impulsa que els municipis s’hi comprometin mitjançant el Pacte de Batlies. Tot i que adherir-s’hi és voluntari, fonts de la Conselleria de Transició Energètica asseguren que cap dels 25 municipis que en formaven part aleshores va arribar a l’objectiu del 2020 (reduir el 20% d’emissions respecte de l’any 2005). Pel que fa als propòsits del 2030, cap municipi d’Eivissa ha elaborat el Pla, mentre que Formentera encara en prepara l’esborrany. Quant a Mallorca, 34 dels municipis han redactat l’informe de seguiment. Els municipis de Menorca hi estan adherits.

Cada any, els éssers humans alliberem uns 50.000 milions de tones de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Segons nombrosos informes consecutius i cada cop més contundents del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, per evitar els efectes més durs de l’escalfament del planeta la xifra hauria de baixar fins a zero d’aquí al 2050.

A mesura que la crisi climàtica s’aprofundeix i els efectes d’un clima canviant són més notoris, cada vegada és més important conèixer l’impacte ambiental de qualsevol activitat, sigui a escala industrial, política o individual. Des de fa uns anys s’està estudiant la producció d’aliments com una peça clau en l’engranatge de l’impacte climàtic i, tal com publicava el 2021 a la revista Nature Foods un equip liderat per la investigadora italiana Monica Crippa, se sap que aquesta activitat és responsable d’una tercera part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Això indica dues coses: la importància de no malbaratar menjar i la de consumir aliments amb un baix impacte climàtic. L’última d’aquestes mesures requereix conèixer l’impacte de cada aliment en el clima. En aquest sentit, és ben conegut que la carn, i sobretot la de vedella, té un impacte molt més elevat que les fonts de proteïna vegetal com els llegums o els fruits secs. Un recent estudi publicat a la revista Communications Earth & Environment i dut a terme per investigadors de centres de recerca de Suècia i el Canadà afegeix a aquesta classificació l’impacte climàtic de productes d’origen marí. Les gambes i els llamàntols no en surten ben parats. Els musclos i les cloïsses, així com el peix blau i el salmó, en canvi, es revelen com els peixos i mariscos més amables amb el clima.

Només una de les 19 companyies de creuers ―que fan ruta a les costes europees― han superat, amb un 50% de la puntuació, l'avaluació que ha fet NABU, una reconeguda organització no governamental alemanya, de les mesures implementades i els seus objectius en relació amb les emissions contaminants. "Els resultats mostren que la protecció del medi ambient i el clima continuen sent objectius llunyans per a les companyies de creuers. El fuel pesant encara és el combustible triat per la gran majoria de la flota existent”, ha apuntat l'organització.

Europa vol ser el primer continent en el procés de descarbonització de la seva indústria i dels seus mitjans de transport, i en aquest sentit el Parlament Europeu ha arribat a un acord que fixa la prohibició de vendre cotxes nous amb motor dièsel o gasolina a partir de l’any 2035. El més polèmic d’aquesta mesura és que l’acord prohibirà també als fabricants comercialitzar vehicles híbrids de qualsevol mena (híbrids convencionals, híbrids endollables o semihíbrids o mild hybrids), ja que aquests models fan servir motors de combustió interna.

Les principals destinacions turístiques de la Mediterrània generaran entre gener i octubre d'aquest any al voltant de 46,5 milions de tones de diòxid de carboni provinents del transport aeri, xifra que suposa una baixada d'un 19% en comparació amb el 2019, segons Mabrian Technologies.