En els darrers sis anys, s'ha construït a Mallorca una superfície equivalent a 1.400 camps de futbol, segons ha calculat Terraferida en l'elaboració d'un estudi que radiografia la urbanització del territori a l'illa entre 2015 i 2021. L'entitat ha presentat les xifres aquest dimecres i ha alertat que en aquest període s'han urbanitzat fins a 11 quilòmetres quadrats (km²).

El GOB ha valorat aquest dimecres les darreres normatives aprovades en matèria de territori i s'ha mostrat contundent: "No és suficient, cal anar més enllà". Els ecologistes han defensat que "s'hauria d'haver aprofitat" per ser més restrictius amb la recent modificació de la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i l'aprovació del decret urbanístic.

La pressió urbanística a foravila creix any rere any. Entre 2015 i 2021 s'han construït 1.002 xalets nous i 1.052 s'han ampliat al sòl rústic de Mallorca –2.054 en total–, segons un estudi de fotografies aèries fet per Terraferida, presentat aquest dimecres. L'entitat ecologista calcula que la superfície urbanitzada per aquestes noves construccions en sis anys és de 4,1 km quadrats, l'equivalent a tres vegades el centre històric de Palma.

El batle d'Ariany, Joan Ribot, ha explicat a l'ARA Balears que ha renunciat a crear un polígon industrial, projectat des del 2007. La normativa que imposa el nou Pla Territorial ha estat la passa definitiva perquè el Consistori abandoni el projecte, segons ha explicat l'edil. El punt de discòrdia ha estat el lloc on ubicar les instal·lacions.

Una de les moltes relacions complicades que hi ha entre política i territori és el tema de l’escala. O, dit d’una altra manera, qui ha de fer què en cada espai territorial de mida diferent. Aquestes escales no tenen res de naturals, ja que acostumen a ser conceptualitzades des de diferents perspectives i la gent se les fa seves o no, depenent de les circumstàncies. D’entrada podríem dir que hi ha espais que, per les seves característiques físiques o per les seves trajectòries històriques, ajuden a fer que les persones que hi viuen s’hi sentin identificats. Ara bé, això no té per què suposar que d’aquí se’n derivi una estructura de poder vinculada a aquest espai i a aquesta identitat. I pot passar també al revés, que hi hagi estructures de poder o de gestió que no es corresponguin ni amb un espai fàcil de reconèixer ni amb una identitat socialment compartida.

Coincidint amb el Dia Mundial del Sòl, que es va celebrar tot just ahir dissabte 5 de desembre, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha fet públic el nou mapa de cobertes del sòl de Catalunya. El que s'ha fet ha sigut actualitzar el de les cobertes del sòl de l'any 2009 a partir de les ortofotos (imatges de la superfície de preses des d'un avió) de l'ICGC de l'any 2018.

Hi deu haver qui, quaranta-dos anys després del debat constituent, pensi que ja va advertir aleshores que reconèixer les “nacionalitats” les animaria a aspirar algun dia a la independència. D’altres deuen lamentar que s’hagi arribat a la situació actual per la manca de respecte a aquestes nacionalitats. I encara hi deu haver un tercer grup que pensa que les nacions de l’estat espanyol sempre han tingut el dret a l’autodeterminació. El fet és que l’article 2 i el títol VIII de la carta magna van ser els que van fer perdre més la son als diputats de la legislatura constituent, conscients que de l’èxit de l’organització territorial de l’Estat dependria en bona part la viabilitat de la nova democràcia.