La xifra de nins sahrauís que venen a les Balears a passar els mesos de juliol i agost ha disminuït notablement en els darrers anys perquè fan falta famílies que els vulguin acollir. Segons dades de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes, abans de la crisi financera del 2008 a les Illes s'acollien 200 nins, fins que arribà la pandèmia del covid se'n rebien 95 i l'any passat la xifra va baixar fins a 29. "Ens falten famílies. N'hem de continuar cercant desesperadament per acollir el màxim de nins", diu la presidenta de l'Associació, Catalina Rosselló.

En cercle, a l'ombra d'un porxo abandonat, es presenten d'un en un davant del mar cristal·lí: "Soc en Salah [nom fictici], i vinc de Síria. Sé nadar bé", exclama amb orgull un jove de físic atlètic. Són gairebé trenta avui al curs de natació que organitza Yoga and Sports With Refugees, una ONG activa des de 2018 a l'illa grega de Lesbos. La platja reflecteix el sol de la tarda de juliol en un blanc encegador. Tots s'han posat el banyador, alguns porten les ulleres de natació. "Soc en Hussein [nom fictici], soc de l'Iran i no sé nedar", diu un jove alt i prim estrenyent els braços. "Soc en Hassan [nom fictici], soc de l'Afganistan i sé nedar més o menys bé", diu un altre somrient, amb un eloqüent gest amb la mà. Tots junts van a l'aigua acompanyats per instructors de natació, un parell d'ells ja amb aletes i fent bromes amb imitacions de pas militar. Es divideixen en grups segons els nivells, des de principiants que han de familiaritzar-se amb l'aigua fins a nedadors més experts que volen perfeccionar-se. Alguns es queden a la costa: "Entrem a poc a poc, no hi ha pressa", diu en Salah, ja dins l'aigua fins a la cintura, mentre segueix amb la mirada els passos insegurs dels seus companys.

Fracàs. Aquesta Europa obsessionada amb la seva seguretat és la responsable d’haver edificat la frontera més perillosa del món, a cop de lleis insolidàries, que violen tractats internacionals. No hi ha seguretat possible si es construeix sobre la vulneració dels drets dels més febles, ni blindatges prou alts per amagar la responsabilitat d’acollir.

Davant de l’èxode més ràpid des de la Segona Guerra Mundial, la resposta de la Unió Europea va ser unànime: es donaria protecció a tots aquells refugiats ucraïnesos que fugissin de l’agressió russa. Així, en pocs dies, es va posar en marxa la Directiva de Protecció Temporal, que permetia garantir la protecció temporal de forma col·lectiva (sense les llargues esperes que caracteritzen els procediments d’asil) i donar accés a un conjunt de drets, inclosos el dret a treballar, a l’educació i a la sanitat. 

“Em van dir que estarien a casa un màxim de quatre setmanes, mentre es tramitava la documentació, i que rebria tota l’ajuda i el suport que necessités”, recorda Nina Llach, una psicòloga de 49 anys que viu a Ripoll. Quan va esclatar la guerra d’Ucraïna va decidir que havia de fer alguna cosa per ajudar els refugiats i es va oferir per acollir-ne a casa, aprofitant que hi havia una expedició dels Bombers de Girona que n'anava a recollir. Però la realitat ha quedat molt lluny de les promeses que li van fer en les reunions prèvies. Fa gairebé dos mesos que va rebre una mare i tres noies joves, i pràcticament no ha tingut cap suport per cobrir les necessitats bàsiques de les ucraïneses. El pla estatal d’acollida de refugiats preveu assistència per als exiliats, però cap administració ha establert una línia d'ajuts per a les persones que han acollit a casa els que fugien del terror bèl·lic.

El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts una declaració institucional per fer referència al 30è aniversari de l'acollida per part de les Balears de refugiats vinguts des de Bòsnia i Herzegovina, per la guerra succeïda a l'antiga Iugoslàvia en els anys 90. En aquest sentit, la Cambra ha comptat amb la presència d'una refugiada d'aquest conflicte que arribà a les Balears arran del conflicte bèl·lic el 1992. La declaració institucional, així, ha tingut el suport de tots els grups parlamentaris, tot i que els tres diputats de Vox han entrat en el Parlament després de la lectura de la declaració per part de la vicepresidenta de la Mesa, de MÉS per Mallorca, Joana Aina Campomar.

L'Ajuntament de Felanitx ha iniciat aquest dilluns un curs de castellà per als refugiats d'Ucraïna que es troben en acollida al municipi. Segons fonts del Consistori, ells mateixos usuaris demanaren aprendre la llengua i, una vegada qualificat el nivell de castellà, se'ls oferirà la possibilitat d'aprendre català.

"Hem d'anar a comprar calcetins, productes d'higiene i menjar que els agradi", explica Brigitte Kramer. Igual que ella, un total de sis famílies de Bunyola han obert les portes de casa seva per acollir 15 refugiats d'Ucraïna. Es tracta de vuit dones i set menors que ara comencen un nou dia al poble, on estaran mig any, com a mínim. El seu viatge fins al municipi de la serra de Tramuntana va començar a principi de març i s'ha complert gràcies a la iniciativa privada de dos veïns del municipi, que van emprendre camí cap a la frontera del país en conflicte.

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) ha posat 350 places a disposició del Govern per acollir els refugiats ucraïnesos que actualment es troben a l'hotel covid, que té previst tancar aquest dijous.

Les comunitats autònomes de l'Estat finançaran l'acollida dels refugiats ucraïnesos amb fons europeus. Així ho ha assegurat el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, a una entrevista a La Vanguardia. A més, ha xifrat el nombre de persones que han arribat a l'Estat des del país d'Europa de l'Est amb fins a 80.000.

Les prop de 250 persones refugiades procedents d'Ucraïna que estan allotjades a l'hotel covid –el Tryp Palma Bellver– tenen garantida l'acolliment a les Illes Balears una vegada expiri la concessió del Govern amb aquest establiment, segons han informat fonts de la Conselleria d'Afers Socials. A hores d'ara, l'Executiu ja està habilitant els espais on es traslladaran aquestes persones a partir del 30 de març, data límit fins quan poden quedar a l'hotel covid.

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions –que coordina el Pla d'acollida de persones refugiades– traslladarà a la Península una trentena de persones procedents d'Ucraïna allotjades a les Balears perquè el Govern autonòmic no ha pogut trobar una plaça d'acollida per a elles dins l'Arxipèlag, segons ha informat la Delegació del govern espanyol a les Illes. Aquest grup de refugiats forma part dels 225 allotjats a l'hotel covid, amb el qual l'Executiu té una concessió fins dimecres que ve, 30 de març. A hores d'ara, encara treballen per trobar un lloc alternatiu per a les prop de 200 persones restants que, a partir de la setmana vinent, quedaran en un llimbs.

La delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, ha demanat aquest dimecres "responsabilitat" a aquelles persones i entitats que per compte propi decideixin desplaçar refugiats de la guerra a Ucraïna a Mallorca. Calvo ha advertit a les persones i entitats que no es puguin responsabilitzar dels refugiats que desplacen fins a les Illes que demanin cita als centres de recepció de la Península. "Les ONG que tinguin intenció de dur refugiats a les Balears han de saber que no tenim places perquè som un territori fràgil", ha manifestat.

Sofia i Artem, de 10 i 11 anys, ja són a Sant Joan. Han arribat gràcies a una expedició de mallorquins voluntaris que els ha anat a cercar a la frontera d'Ucraïna amb Hongria. Entre aquests voluntaris, però, una altra història s'entrellaça i acaba al mateix poble del Pla; Xisco Nicolau, un dels xofers de la furgoneta amb la qual els infants han arribat a Barcelona, també esperava recollir Tetiana i Olga, la mare i la padrina de la seva dona Yulia. Finalment, no ho ha fet perquè la travessia les va dur a prendre un altre camí. Tot plegat, un viatge de quilòmetres i fred.

"La baixada generalitzada d'imposts no és la solució, la solució és anar al problema mare: la regulació energètica europea", ha reivindicat aquest diumenge la presidenta del Govern, Francina Armengol, en la conferència de presidents autonòmics celebrada a l'illa canària de La Palma, de la qual ha fet una valoració "molt positiva". La cap de l'Executiu balear ha reclamat anar "al més gran" per tenir un preu d'energia "adequat" per a les famílies i empreses, i "el més gran és canviar el sistema regulador europeu". "És on ens ho jugam tot, és un disbarat que el gas condicioni la factura de l'energia", ha afirmat.

Les Illes Balears ja han notificat al govern estatal la possibilitat d'acollir fins a 162 refugiats ucraïnesos que fugen de la guerra. Així i tot, la consellera d'Afers Socials i Esport, Fina Santiago, ha apuntat que "en podrem incorporar més". A la reunió interterritorial que es va fer aquest dimarts sobre aquesta qüestió, es va reclamar a cada comunitat que indicàs la capacitat d'acollida, una dada que aportarà aquest dimecres el Govern autonòmic.

Arran de l’arribada al poder dels talibans a l'Afganistan i les greus conseqüències que té per a la societat civil, diferents associacions i institucions culturals catalanes impulsen Cultura per l'Afganistan, un moviment perquè es faci "un corredor humanitari i s'ajudi a fer venir artistes afganeses a Catalunya". En un manifest que ja compta amb un parell de centenars d'adhesions es detalla que "l’objectiu és fer una crida als nostres governants per comprometre’s en la defensa dels drets humans i en la promoció de la cultura afganesa al nostre país i enllà de totes les fronteres, així com impulsar una sèrie d’accions per ajudar a la sortida, l'acollida i el reconeixement de refugiades polítiques a les artistes i intel·lectuals afganeses, en especial dones i membres d’altres col·lectius en situació de vulnerabilitat".

A Espanya es va aprovar una de cada vint sol·licituds d’asil l’any passat. És una de les principals conclusions de l'informe anual publicat per la Comissió Catalana del Refugiat (CCAR), que recull que de les més de 88.000 peticions de protecció internacional que l'estat espanyol va rebre el 2020, només es van resoldre favorablement un 5% del total –és a dir, uns 6.000 expedients–, lluny del 33% de la mitjana dels països de la Unió Europea. Alhora, Espanya va autoritzar la residència per raons humanitàries a prop de 41.000 persones, la majoria de les quals procedents de Veneçuela.

Les migracions no sempre són el que semblen. Aquest divendres, Dia Internacional del Migrant, cal tornar-ho a recordar. És cert que sempre hi ha una certa divergència entre percepcions i fets. O que els fets sempre són susceptibles de múltiples interpretacions. Però en l'àmbit de les migracions aquesta discrepància sovint és abismal i ens porta a polítiques purament simbòliques, que responen més a aquestes percepcions que a fets concrets i contrastats. D'aquí que el professor holandès Hein de Haas parli dels "mites" de les migracions.

Fabrice Leggeri, director de l'agència de control de les fronteres europees Frontex, ha negat aquest dimarts qualsevol implicació amb les devolucions en calent de persones migrades a la ruta que separa Grècia i Turquia. Un grup de mitjans com Der Spiegel y Bellingcat va publicar el 23 d'octubre una investigació que acusava guardacostes grecs de retornar a aigües turques vaixells de persones refugiades que intentaven arribar a Grècia i, a més, revelaven a través de material gràfic i correus electrònics que diversos agents de Frontex hi estarien involucrats. L'agència europea ho nega, després d'haver conduït una investigació interna i que el seu president hagi sigut interrogat pels membres de la comissió de Llibertats, Justícia i Afers Interiors de l'Eurocambra (LIBE).