La cultura d'anar en cotxe per tot arreu està molt implantada a les Balears, a causa de la manca d'un transport públic que arribi a tots els municipis de manera eficient i còmoda. Ara bé, malgrat que el cotxe és el vehicle estrella dels illencs, aquests també són els campions de l'Estat pel que fa a l'ús de la bicicleta. El 16,07% l'empren amb normalitat. Malgrat que és un percentatge baix, és el més alt de totes les comunitats autònomes, segons l'Enquesta Europea de Salut 2020.

La recent victòria, i amb aquesta ja en suma quatre, del pilot Carlos Sainz, a 61 anys, en una de les proves més exigents del planeta com és el Ral·li Dakar, ens fa reflexionar que, tot i l’edat, podem seguir molt actius i gaudir de certs privilegis que, molt sovint, només atorguem a la joventut.

L'Ajuntament de Calvià ha proposat prescriure la pràctica del ioga per millorar la salut mental, segons ha manifestat en un comunicat on anuncia l'ampliació del pla municipal d'hàbits saludables i la creació d'una l'escola municipal amb "tallers, conferències i propostes educatives per a un canvi d'estil de vida". Segons ha explicat el Consistori, l'objectiu és desenvolupar "un projecte integral que cerca cultivar un estil de vida que proporcioni benestar i prevengui malalties cròniques". "El 2024, Calvià es compromet a enfortir el benestar físic i mental dels calvianers a través de mesures estratègiques com la reducció d'hàbits dolents, programes especialitzats i la creació d'una escola municipal d'hàbits saludables", diu el comunicat, on s'explicita que l'escola oferirà "assessories d'exercici físic, nutrició i benestar emocional". Una de les pràctiques que l'escola posarà en marxa serà "ioga per a la salut mental", segons diu textualment el document del consistori calvianer.

Tenir una vida activa, trencant el sedentarisme al qual ens aboca el ritme diari i la majoria dels llocs de feina actuals; habituar-se a una alimentació saludable; aconseguir un descans i una conciliació familiar adequats són els grans pilars dels hàbits saludables dels quals tant sentim a parlar i que impacten directament en la salut de les persones i, de retruc, en el seu rendiment, en el seu estat d’ànim, en la seva relació amb l’entorn; en definitiva, en el seu benestar.

Menorca perd en set mesos més de devuit tones de fruita i verdura, segons un treball inèdit que s'està duent a terme sobre pèrdues alimentàries d'horticultura a l'illa i un receptari de cuina de conservació.

El pas del temps, els canvis de prioritats i de necessitats al llarg de la vida, la intrínseca condició humana de superar-nos i plantejar-nos reptes, buscar emocions no viscudes, sentir-nos motivats cada matí al llevar-nos, evolucionar... Aquests són alguns dels motius que fan que, al llarg de la vida, passem per diferents estats que ens poden fer semblar que vivim vides completament diferents i que no tenen per què tenir massa connexió les unes amb les altres. El secret és fer-ho sempre amb coherència amb un mateix i amb el nostre entorn.

L'hora de començar la presentació del nou llibre de Tina Brown, The palace papers, era dos quarts de set de la tarda. Just en aquell moment els mitjans de comunicació començaven a arribar a Michael’s, un bistrot del centre de Manhattan conegut pels seus esmorzars de negocis. Cinc minuts més tard el local ja estava ple del tot. Jo era a l'altra banda del carrer i no m'ho podia creure: després de tants anys d'anar a aquesta mena d'actes, fos com a reportera o com a convidada, havia comprovat que sempre s'hi arribava, com a mínim, un quart d'hora més tard de l'hora convinguda. La mateixa escriptora també va notar que la gent havia sigut molt puntual: “Tots anhelem tenir companyia aquests dies. Ara volem arribar a la festa tan aviat com sigui possible, abans que un altre brot de covid la cancel·li”. A l'Ajuntament de Nova York hi ha hagut un gran èmfasi en la puntualitat des que al mes de gener el nou alcalde, Eric Adams, va assumir el càrrec. Frank Carone, el seu cap de protocol, ho explica: “Adams és molt puntual. Per a ell, si arribes cinc minuts abans ets puntual. Si arribes a l'hora, arribes tard”.

Rebre una petita compensació econòmica, per petita que sigui, i en el moment adequat podria jugar un paper important a l'hora de motivar-nos a fer exercici. Aquest és el resultat d'un nou i innovador estudi fet a gran escala sobre com animar les persones a anar al gimnàs. Publicat a Nature el desembre passat, va involucrar 61.293 persones apuntades en gimnasos estatunidencs, una trentena de científics de quinze universitats, i més de cinquanta programes de motivació diferents. A més dels punts de recompensa, hi havia altres incentius que anaven des d'un audiollibre gratuït fins a instruccions animades per plantejar l'exercici com una activitat divertida. Els resultats de l'estudi, tant els positius com els negatius, donen informació sobre com podríem motivar-nos millor per complir amb el propòsit de fer més exercici. A més, per la seva ambició, abast i estructura, l'estudi és un full de ruta per a futures recerques sobre els misteris del comportament humà i per entendre per què actuem com ho fem.

L'Ajuntament de Maó ha posat en marxa un programa pilot que consisteix a crear quatre camins escolars, amb l'objectiu de fomentar la pràctica saludable entre els alumnes i disminuir la contaminació que provoca l'ús dels vehicles de motor.

Si retrocedim milions d’anys, els nostres avantpassats eren caçadors recol·lectors i tenien un cos dissenyat per sobreviure a través del moviment: caçaven, recol·lectaven, carregaven les preses, excavaven i escapaven dels depredadors. Es calcula que recorrien entre vuit i quinze quilòmetres diaris només per sobreviure. Amb l’arribada de l’agricultura, les necessitats van canviar, però seguien tenint un estil de vida obligatòriament molt actiu. Actualment, tot el que ens cal per sobreviure –alimentar-nos, tenir una llar i escapar dels perills mortals– no ens requereix cap mena d’esforç ni d’activitat física: anem a la botiga o al supermercat –probablement en cotxe–, ens desplacem a la feina amb un mitjà de transport i no escapem físicament de cap depredador.

Quines coses bones has fet per tu aquest 2021? Ara que acaba l'any i és moment de repàs et volem suggerir una sèrie de petits hàbits que poden fer que la teva vida sigui una mica millor. No és massa tard per provar-los i escollir-ne alguns que t'agradaria adoptar. Aquí te'n proposem vuit dels nostres preferits.

"Jo només esmorzo un cafè o una infusió i aguanto fins a l'hora de dinar". És una frase que últimament hem pogut sentir de familiars, amics o companys de feina. És probable que aquesta persona, que no menja res en tot el matí, estigui fent un dejuni intermitent, la tendència nutricional més de moda avui dia. Encara que ara el coneguem amb aquest nom tècnic, el dejuni, l'acció de deixar de menjar voluntàriament durant hores, és una pràctica que l'home ha fet des de sempre, ja sigui de manera natural, perquè pel motiu que sigui s'ha habituat a saltar-se un àpat o per motius religiosos. El dejuni més conegut universalment és el Ramadà, que es fa durant el novè mes del calendari musulmà i que s'allarga diàriament des de la sortida fins a la posta de sol. Comptant que els seguidors de l'islam representen 1.900 milions de persones, un 25% de la població mundial fa, com a mínim, trenta dies de dejuni intermitent un cop l'any. Però si aquesta pràctica s'ha aconseguit consagrar fora del culte espiritual és perquè s'està utilitzant com un mètode per millorar el nostre benestar. Només cal fer una cerca ràpida a internet per comprovar que és una opció que creix, tot i que la gran majoria d'entrades relacionades amb el dejuni intermitent a la xarxa estiguin associades a la pèrdua de pes.