L'aprovació, ara fa vint anys, del matrimoni igualitari va suposar per al col·lectiu LGTBI la conquesta d'un dret civil, la "normalització" de les parelles del mateix sexe, i encara més de les dones lesbianes. Ho remarca l'activista i artista Alpe Conceptes, que des que era un adolescent, al tardofranquisme, s'havia mogut per l'ambient barceloní –on va conèixer els que van ser els grans referents de la lluita del col·lectiu– i que, acollint-se a la llei holandesa, havia formalitzat per notari la unió amb la seva parella home l'any 1994. La seva mare i la cunyada van ser els testimonis en una cerimònia que va acabar amb un dinar familiar. Anys després, el 2000, la parella es va separar i va tornar al notari per refer els respectius testaments. En aquell moment, el matrimoni igualitari no estava en l'agenda social i Llucià Ainsa vivia la seva homosexualitat de portes endins, lluny de les reivindicacions i de la lluita LGTBI.

L'associació Ben Amics ha denunciat en el ple de l'Ajuntament de Palma que, en un moment d'augment de LGTBIfòbia, Cort continuï menystenint les polítiques d'igualtat. "A hores d'ara, l'única partida pressupostària en matèria LGTBI que té l'Ajuntament són 15.000 euros per contractar l'empresa que gestiona la revetlla de l'Orgull", explica el vicepresident de l'entitat, Jan Gómez, qui alerta que "la legitimació dels discursos d'odi fa veure que estan bé". Basta una ullada a les xifres del diagnòstic LGTBI de Palma per entendre la importància de les polítiques d'igualtat. El 30% de les persones trans eviten fer tràmits administratius per por de no ser tractades amb respecte i el 27,3% assegura que el personal de les administracions públiques ha tingut un tracte vexatori. Si s'amplia el marc, un 70% de les persones LGTBI afirma haver patit discriminació a Palma.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha acusat el PP de "traïció" per votar a favor de penjar la bandera dels drets LGTIB a la façana del Parlament el dia de l'Orgull. "La decepció és absoluta i estudiarem si legalment podem fer alguna cosa per frenar aquest acord", ha dit el líder de la Cambra (Vox), que considera "molt greu" que el PP hagi trencat "un acord de cavallers" perquè no es pengin símbols que no siguin "els oficials" si no s'acorda "per unanimitat". "És una traïció en tota regla per part del PP", ha criticat.

L'Església ortodoxa grega continua profundament molesta per la decisió del govern conservador i el Parlament grec de legalitzar el matrimoni entre parelles del mateix sexe i reconèixer els infants de les parelles LGBTIQ+ i els nascuts a través de la gestació subrogada. Tres setmanes després d'aquesta fita al país hel·lè, el Sant Sínode ha proposat excomunicar els diputats que van donar suport a la llei i han assegurat que no batejaran els fills de les parelles LGBTIQ+. Aquest tipus d'exabrupte dels prelats grecs no és res nou a Grècia: l'any 2020, en plena pandèmia de la covid 19, van voler excomunicar el primer ministre Kyriakos Mitsotakis per haver proposat que la comunió es deixés de fer amb la mateixa cullereta a la boca de tots els fidels.

Una cambrera del xiringuito Kaliua de Badalona ha denunciat que la van acomiadar pel sol fet de tenir pèls a les aixelles. Disconforme pel que considerava una injustícia, la dona va dur el seu cas al col·lectiu LGTBIQ+ Qaliu, que parla obertament d'una "discriminació sexista”. La noia ha assegurat a RAC1 que un client es va queixar que deixés veure els seus pèls al vestir una samarreta de tirants i va ser llavors quan la direcció del local li va demanar que es tapés amb una màniga curta o directament es depilés.

Inney Romero i Julián Parra van arribar el 19 de maig a Barcelona. Van haver de fugir precipitadament de la seva Veneçuela natal després d’haver patit amenaces i agressions. El seu crim: defensar els drets de les persones intersexuals i haver-se negat a avalar falsos títols universitaris per a "ministres, viceministres, jutges i diputats" afins al règim de Nicolás Maduro. Fins a aquesta setmana no han aconseguit una cita per demanar asil a les autoritats espanyoles.

Trenta-un anys va haver d'esperar Antoni Ruiz per obtenir un gest de l'estat espanyol al col·lectiu LGTBI per la repressió del franquisme. Era el 1976 quan, amb 17 anys, va explicar que era homosexual a la seva mare i ella, buscant consell, ho va dir a una monja, que va acabar denunciant-lo. A partir d'aquí comença l'itinerari de la repressió: comissaria, on per suggeriment d'un gris, va ser violat per un altre pres; quinze dies a la presó de la Model de València, quinze a la de Carabanchel i quinze a la de Badajoz, i un any més desterrat a 100 quilòmetres de la seva casa de Xirivella. El calvari repressiu va suposar el seu despertar en l'activisme, tot just quan l'Espanya de la Transició avançava amb el pes de les estructures feixistes. "Des de llavors mai he deixat de lluitar i ara encara menys", assenyala Ruiz, fundador de l'Associació d'Expresos Socials, que va crear després d'assabentar-se per casualitat que a la policia encara li constaven els seus antecedents penals per homosexual. No va ser fins al 2000 que es van destruir els expedients. Més tard, el 2007, va aconseguir les primeres indemnitzacions a homosexuals presos i torturats. Poca cosa: en el cas de Ruiz, uns 4.000 euros. Dels gairebé 5.000 represaliats, només 200 van demanar una compensació. "Cap de nosaltres havíem comès delicte, només érem homosexuals".

La irrupció de Vox al panorama espanyol no és aliena a l'ofensiva fonamentalista que, a escala mundial, imposa una agenda ultraconservadora i retrògrada, centrada sobretot a atacar els drets aconseguits per les dones i pel col·lectiu LGTBI. De les esglésies evangelistes nord-americanes amb filials a l'Àfrica subsahariana al Brasil de Bolsonaro, sense oblidar el trumpisme i el govern catòlic de Polònia, per esmentar-ne només uns pocs exemples. De la mateixa manera que les feministes de tot el món treballen en xarxa, els grups d'extrema dreta s'alien sota diferents sigles i organitzacions supranacionals per consensuar missatges i accions que atempten directament contra els drets humans. Una d'aquestes activistes feministes és Almudena Rodríguez, que el 2022 va signar amb Unai Gil Ofensiva fonamentalista a la democràcia, un informe en el qual l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius donava detalls d'aquesta conjura sobre qui són i què persegueixen, com es mouen i quin és el seu gran objectiu. 

Quan Donald Trump va deixar la presidència dels Estats Units, ho va deixar tot lligat i ben lligat. Un mes abans de perdre les eleccions del 2020, va assegurar-se una majoria afí al poder judicial amb la polèmica nominació d'Amy Coney Barrett per ocupar la vacant de la progressista Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem. Va ser la tercera vegada que utilitzava la potestat presidencial per designar jutges vitalicis a la màxima instància judicial. 

UGT i l'empresa Prezero han signat un primer conveni col·lectiu de les Balears que inclou un protocol específic d'actuació davant casos d'assetjament o violència contra persones LGTBI i un pla amb mesures específiques per al foment de la igualtat d'aquest col·lectiu. En un comunicat, el sindicat ha assenyalat que no els consta que cap altre conveni col·lectiu a l'Arxipèlag hagi incorporat mecanismes de protecció dels drets de les persones del col·lectiu, una obligació per a la qual la llei sobre la matèria, aprovada a finals de febrer, dona un any de termini.

Cadena perpètua o, fins i tot, pena de mort per ser homosexual. El Parlament d'Uganda, a l'Àfrica oriental, ha aprovat aquesta setmana una àmplia llei en contra dels drets LGTBI que endureix els delictes penals –i n'introdueix de nous– per castigar els actes homosexuals. Al país ja eren il·legals, però les noves mesures dibuixen un panorama encara més cru per al col·lectiu. La maniobra és la culminació d'una llarga campanya per criminalitzar l'homosexualitat i perseguir-la. També pot afectar aquelles persones que, simplement, defensen els drets de la comunitat LGTBI. La norma és una de les més restrictives que hi ha actualment al món.

Després d'un llarg i tortuós camí, la llei trans ha vist aquest dilluns, finalment, la llum. Just la vigília del dia que se celebra l'Orgull LGTBI, el consell de ministres ha aprovat la normativa impulsada pel ministeri d'Igualtat que pilota Irene Montero i que permetrà, entre d'altres, canviar de sexe a partir dels 16 anys sense que calgui un informe mèdic o haver de passar un tractament hormonal, cosa que suposa una "despatologització", segons ha dit la mateixa Montero en roda de premsa. La llei reconeix, així, la lliure determinació de gènere, no sense que hagi generat divisió entre el moviment feminista i entre els mateixos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem. "Les persones trans podran ser reconegudes per les administracions pel que són, sense por i sense culpa", ha defensat Montero.

Porta ulleres? És gai? Té barba? És lesbiana? És trans?. D'aquesta manera, és a dir, jugant al tradicional joc "Qui és qui?" els membres de l'associació Únic d'Inca protagonitzen un spot publicitari del ministeri d'Igualtat que es divulgarà en tot l'Estat espanyol i que té l'objectiu de defensar la diversitat sexual.

L'informe sobre la llei trans que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) haurà d'estudiar el pròxim 20 d'abril es mostra contrari a algunes de les parts de la normativa, que ja va provocar tensions dins del govern espanyol, i considera que algunes disposicions contradiuen el "dret fonamental a la igualtat". El text, elaborat pels vocals Ángeles Carmona, Clara Martínea de Careaga i Wenceslao Olea, apunta que hi ha articles de la llei que vol impulsar el govern espanyol, sota la batuta del ministeri d'Igualtat, que impliquen una "discriminació indirecta d'aquelles persones no contemplades en l'àmbit d'aplicació [de la llei], especialment significativa cap a les dones no transsexuals", segons l'esborrany de l'informe.

Justícia divina. Aquest podria ser el nom alternatiu del còctel Vladimir Pride Punch, amb què la cocteleria Ginbo –ubicada al passeig Mallorca de Palma– reivindica "una imatge de Putin prohibida a Rússia, atès que va ser icona de les protestes del col·lectiu LGTBI+ al país". Ho explica Borja Triñanes, bartender de la cocteleria i un dels cervells que hi ha darrere d'aquesta idea. Assegura que, "encara que no ho sembli, la idea d'aquesta beguda va sorgir abans de l'inici de la invasió d'Ucraïna". Vladimir Pride Punch és un dels 17 nous tragos –terme que fan servir dins el gremi– que Ginbo presenta demà dijous com a part de la nova carta del bar, 'Back to the 90s'.

Un centenar de persones s'han manifestat aquest dijous a Palma contra els darrers atacs LGTBIfòbics. L'associació LGTBI de les Balears Ben Amics ha reclamat a la societat que "no miri cap a un altre costat" i "no sigui còmplice de la violència" contra el col·lectiu.

De l’Orgull a la denúncia en menys d’un mes. La comunitat LGTBIQ+ sortirà als carrers el dijous 22 de juliol en una crida unitària inèdita en els últims 44 anys, que dona pistes que alguna cosa està passant en el col·lectiu. Hi ha por i molta preocupació per l’augment de la violència homòfoba en els últims mesos, esperonada pels missatges ultres que “legitimen” aquests atacs. És com si els homòfobs haguessin sortit de l’armari, tot i que la discriminació quotidiana cap al col·lectiu sempre ha estat present, i se sabessin impunes.

El Partit Popular espanyol es va abstenir aquest dijous al Parlament Europeu en la votació per demanar que es congeli l'arribada de fons europeus a Hongria arran de l'entrada en vigor de la llei que prohibeix parlar d'homosexualitat a les escoles. Tot i que la majoria del grup popular a l'Eurocambra va votar a favor de la iniciativa, 12 dels 13 eurodiputats del PP (inclosa la seva cap de files, la catalana Dolors Montserrat) van optar per l'abstenció. L'únic que no va fer-ho va ser Esteban González Pons, vicepresident del grup, que sí que va donar-hi suport.

Centres de salut d'Uganda, Kènia i Tanzània, inclosos alguns que són finançats amb ajuts estrangers, ofereixen o donen referències sobre proveïdors de "teràpies de reconversió" per reconduir l'homosexualitat, la transsexualitat, les persones intergènere i, en general, qualsevol membre del col·lectiu LGTBIQ+. Ho ha revelat el portal OpenDemocracy, després d'una investigació de sis mesos que demostra també que donacions econòmiques del Regne Unit i de l'organització humanitària USAid estan vinculades a hospitals en què la “teràpia de conversió” es recomana i s'aplica de forma habitual a persones del col·lectiu LGTBIQ+.

La capital de Geòrgia, Tbilisi, havia d'acollir aquest dilluns per primera vegada una marxa de l'Orgull LGTBI. Però, finalment, els organitzadors de l'acte l'han cancel·lat arran de les protestes violentes de grups d'ultradreta (que han assaltat la seu de l'entitat i han agredit periodistes) i després de constatar que el govern, les forces de seguretat i la influent Església ortodoxa georgiana els giraven l'esquena.