La justícia ha dit no a la petició de l'home que volia aturar l'eutanàsia de la seva filla. El procés judicial que el pare va engegar a l'agost, tres dies abans de la data en què estava previst que la noia rebés l'eutanàsia, ha allargat vuit mesos l'espera. La sentència del primer cas a tot l'Estat per intentar aturar una eutanàsia resol que l'home, assessorat per Advocats Cristians, no estava legitimitat a intercedir davant la petició de la noia, adulta i amb plena capacitat mental per decidir i entendre la seva petició.

La Fiscalia considera que un pare té dret a intentar aturar per la via judicial el procés d'eutanàsia de la seva filla, adulta i que compleix els requisits legals per rebre la mort assistida. És el posicionament que el ministeri públic ha enviat al jutjat de Barcelona que ha de resoldre el primer judici a tot l'Estat per intentar frenar una eutanàsia ja avalada per la comissió d'experts que s'encarrega d'avaluar els pacients que la demanen. Alhora, la fiscal reconeix que la noia compleix els requisits per acollir-se a l'eutanàsia i té capacitat per decidir de forma lliure.

El dret a una mort digna està en mans dels tribunals per primera vegada. Aquest dimarts, a Barcelona, s'ha viscut un judici inèdit a tot l'Estat. L'eutanàsia de la Noelia, una jove de 24 anys que té paraplegia, compta amb l'aval de la comissió d'experts que s'encarrega de valorar les peticions per a aquesta prestació, però està en suspens des de l'1 d'agost per ordre judicial. El seu pare, assessorat pel grup Abogados Cristianos, va portar als tribunals l'eutanàsia tres dies abans que li fos administrada i el procés està paralitzat a l'espera de la decisió judicial definitiva. Davant de la jutgessa, la jove ha reiterat el seu desig de tenir una mort digna i ha denunciat coaccions del seu entorn perquè es fes enrere. Segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, la noia ha explicat que algunes companyes del centre de menors on havia estat tutelada a partir dels 13 anys li posaven a l'habitació estampetes, creus i símbols religiosos.

Un jutjat de Barcelona ha avalat la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació que va autoritzar l'eutanàsia per a un pacient i que el seu pare havia intentat anul·lar per la via judicial. En una interlocutòria, la jutgessa Montserrat Raga autoritza a tirar endavant amb la mort digna d'un home que la va demanar després de patir diversos ictus. L'autorització havia quedat en suspens arran de la petició del seu pare, que volia aturar el procés malgrat que l'afectat havia demanat expressament que es resolgués que el seu familiar no estava legitimat per tirar enrere la seva decisió.

Un jutjat de Barcelona ha aturat de manera cautelar l'eutanàsia d'una noia de 23 anys, prevista per a demà, a petició del seu pare. A través del grup Abogados Cristianos, l'home va demandar la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'òrgan que depèn del departament de Salut i que ha estat l'encarregat d'avalar i de fer el control previ a l'eutanàsia de la noia. L'home creu que els antecedents psiquiàtrics de la filla invaliden la seva voluntat de demanar la mort assistida.

Despenalitzar l'eutanàsia era una promesa electoral del president Emmanuel Macron. I l'ha complert, però amb molts dubtes. Després de mesos de pensar-s'ho molt, ha posat damunt la taula el projecte de llei. Però les reticències polítiques i l'hesitació del mateix Macron han fet que el text aprovat aquest dimecres pel consell de ministres permeti l'eutanàsia i el suïcidi assistit en condicions molt estrictes.

Espanya es va convertir en el setè país al món a despenalitzar i regular l'eutanàsia ara fa un any. En aquest temps, a les Balears vuit persones (quatre homes i quatre dones) han rebut la prestació; la darrera ho va fer divendres passat. Cinc persones han escollit morir a casa seva, dues en residències i una en un centre hospitalari. La majoria d'elles patien malalties neurodegeneratives, però també oncològiques o dependències que generen un patiment no suportable.

Primer va ser Vox qui va intentar que la nova llei de l'eutanàsia no veiés la llum, i ara és el PP qui intenta retallar-ne els principals punts. Les formacions de la dreta volen torpedinar la nova regulació, que fa gairebé tres mesos que va entrar en vigor, després de dècades de lluita ciutadana. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs presentat per una cinquantena de diputats del PP al Congrés, que consideren que sis punts de la llei vulneren la Constitució.

La nova llei de regulació de l'eutanàsia, aprovada divendres passat, ja ha tingut la primera aplicació pràctica als tribunals. La Fiscalia ha retirat l'acusació contra Ángel Hernández, l'home per qui demanava mig any de presó per ajudar a morir la seva dona, malalta durant tres dècades d'esclerosi múltiple, el 2019. El seu cas era especialment criticat per les entitats que defensen el dret a morir dignament perquè el ministeri públic equiparava la seva acció a la violència masclista.

Antoni Monguilod moria l’octubre del 2019 de pàrkinson després de 12 anys de lluita reclamant una mort digna. La mateixa lluita que havia emprès Maribel Tellaetxe, malalta d’alzhèimer que volia partir abans de deixar de reconèixer els seus fills; la de Montserrat Voltà, la dona malalta d’ELA que va criticar en una carta que el sistema l’obligués a viure “d’una manera indigna”; i la de José Antonio Arrabal, malalt d’ELA que va gravar la seva “mort en clandestinitat” el 2017 perquè ningú portés a la justícia la seva família. Com li ha passat a Ángel Hernández, l’home acusat de violència masclista per haver ajudat a morir dignament la seva esposa, María José Carrasco. I tants altres, començant per Ramón Sampedro, el mariner i escriptor gallec tetraplègic que va lluitar una dura batalla legal per poder morir dignament, reflectida al cinema. Els seus casos no haurien de tornar a repetir-se després de l’entrada en vigor divendres de la nova llei de regulació de l’eutanàsia, que converteix Espanya en el sisè país del món que legalitza la mort assistida –després d’Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà i Colòmbia.

L'eutanàsia serà legal a l'estat espanyol d'aquí tres mesos després que avui el Congrés de Diputats hagi aprovat definitivament la despenalització proposada pel PSOE, que ha rebut el suport de la majoria de formacions i només els vots en contra del PP i Vox. En total, 202 diputats hi han votat a favor, 141 en contra i dos s'han abstingut. La llei permet que un metge pugui ajudar a morir un pacient que ho hagi demanat prèviament en cas que aquest pateixi una malaltia greu, incurable, crònica o que no es pugui valdre per si mateix. Amb aquest canvi històric, l'estat espanyol es converteix en el quart país europeu, després d'Holanda, Bèlgica i Luxemburg, i el sisè de tot el món que regula la mort assistida.

En grec eutanàsia significa mort bona (thànatos vol dir mort i eu bo), s'encarrega de recordar l'Adrián Conesa, que sap del que parla. Nascut i crescut fins als set anys a Badalona, el 1961 va marxar a Bèlgica, on vivia el seu pare, fill d'exiliats republicans. Allà aquest metge ja jubilat ha aplicat l'eutanàsia una vintena de vegades i ara forma part d'un col·lectiu que assessora especialistes joves que han agafat el seu testimoni. "A Espanya s'haurà de posar en marxa una tasca d'informació i formació de ciutadans i metges. Aquí fa 18 anys que la llei existeix, però molts pacients la ignoren i molts metges no saben com procedir", explica Conesa en una conversa telefònica amb l'ARA.

"Els últims dies són bonics perquè per fi es veu que complim la missió. Jo li vaig prometre al Luis que aniria fins a la victòria". Asun Gómez aquest dijous celebra a les portes del Congrés l'aprovació de la llei d'eutanàsia, que suposa la despenalització de la mort assistida després d'anys de reivindicació. És un episodi històric i un exemple revelador de com la societat, en molts aspectes, va molt avançada respecte a la política institucional. La legalització de l'eutanàsia és una demanda que va començar amb el famós cas de Ramón Sampedro, que es va suïcidar el 1998 després de lluitar sense èxit perquè l'ajudessin a morir, però el clam ha crescut els últims anys amb una petició popular que va arribar fins al milió de firmes el 2019.

Nova Zelanda ha optat per la legalització del dret a l'eutanàsia per als malalts terminals amb menys de sis mesos d'esperança de vida, d'acord amb els resultats, encara provisionals, coneguts aquest divendres, del referèndum que va tenir lloc el 17 d'octubre, el mateix dia en què es van celebrar les eleccions generals que van donar una espectacular victòria a la primera ministra, Jacinda Arden. El mateix dia es va celebrar també un altre plebiscit per legalitzar l'ús recreatiu de la marihuana. En aquest cas, els neozelandesos han rebutjat la proposta per un relatiu estret marge de set punts.

Des del 2015, l'article 217 del Codi Penal alemany castigava amb fins a tres anys de presó els metges i professionals que ajudessin a morir els pacients terminals o molt malalts que demanaven suïcidar-se. Aquest dimecres, però, el Tribunal Constitucional alemany ha declarat aquest article inconstitucional, cosa que fa que l'eutanàsia assistida professional hagi quedat despenalitzada a Alemanya.

L'any 1998 Ramon Sampedro, que portava gairebé 30 anys postrat en un llit després d'haver quedat tetraplègic arran d'una caiguda, va decidir posar fi a la seva vida ingerint el cianur que una amiga li va posar en un got. La seva mort va quedar gravada en vídeo i es va convertir en un símbol de la lluita per una mort digna, fins al punt que Alejandro Amenábar va rodar una pel·lícula sobre el cas, Mar adentro, protagonitzada per Javier Bardem l'any 2004. Tot i això, més de dues dècades després de la mort de Sampedro, Espanya no ha sigut capaç d'aprovar una llei d'eutanàsia, malgrat algun intent com el de Zapatero al final del seu segon mandat, que va acabar de forma abrupta per la crisi econòmica. Aquest dimarts al Congrés s'ha posat en marxa el procés per aprovar una llei d'eutanàsia que les societats espanyola i catalana reclamen des de fa anys. I hi ha motius per pensar que aquesta serà la definitiva.

"No tinc por, estic tranquil, la meva dona ha deixat de patir". Les paraules d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar l'any passat la seva dona –malalta d'ELA des de feia anys– a suïcidar-se, ressonaven avui a l'hemicicle del Congrés. La cambra espanyola, per tercer cop en només vint mesos, ha fet el primer pas legislatiu per legalitzar l'eutanàsia a l'Estat i convertir així Espanya en el cinquè país europeu que avali la mort digna, després de Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos i Suïssa. Tots els partits menys el PP, Vox, Navarra Suma (la coalició conservadora del PP, Cs i UPN) i Fòrum Astúries han donat llum verda a la presa en consideració de la llei d'eutanàsia presentada, que passa el debat de presa en consideració amb 203 vots a favor, 140 en contra i 2 abstencions.

El govern de Pedro Sánchez espera que la tercera sigui la bona. El Congrés debatrà demà dimarts l'inici de la tramitació de la llei d'eutanàsia. És el tercer cop en tres anys que la cambra baixa fa aquest pas, truncat el 2018 i el 2019 pels avançaments electorals, i ara el PSOE –que ha presentat la mesura– confia que tiri endavant amb l'aval de la major part de l'hemicicle. Tots els partits menys el PP –que aquest dilluns ha presentat com a alternativa una proposició de llei de cures pal·liatives per a pacients en fase terminal– i Vox ja han anunciat que tenen intenció de permetre la tramitació, a l'espera del debat d'esmenes a la totalitat i d'esmenes parcials, així com en comissió. Es tracta, doncs, del suport de 210 dels 350 diputats de la cambra, si no hi ha un canvi d'última hora en la votació prevista per a dimarts a la tarda.