El Parlament ha rebutjat –amb 30 vots en contra del PP i Vox, 24 a favor de l'oposició i l'abstenció de Llorenç Córdoba– una proposta socialista de dur a terme un acte civil de sepultura i reconeixement de les víctimes de la repressió franquista en el Memorial de la Dignitat del cementeri de Palma.

L'associació Memòria de Mallorca ha organitzat l'acte de reconeixement de les víctimes del franquisme, que es farà el 24 de febrer a les 17 hores en el Mur de la Memòria del cementeri de Palma. La presidenta de l'entitat, Maria Antònia Oliver, ha fet una crida perquè la ciutadania hi participi, malgrat que el reconeixement no té el suport de les institucions governades pel PP, inclòs l'Ajuntament de Palma, malgrat que el batle Emili Darder fa ser assassinat pels franquistes. La darrera vegada que Cort va organitzar l'acte va ser el febrer de 2023.

"Fa 49 anys que lluitem perquè ens escoltin. Aquest document de reparació no és suficient, però és un primer pas. Ens han fet la guitza tota la vida, perquè ens han assenyalat per ser familiars d'un terrorista. El meu germà va ser víctima d'una doble injustícia i va lluitar per la llibertat. La meva mare ho va passar molt malament perquè li van matar el fill quan només tenia 21 anys. No ens hem rendit mai ni hem perdut l'esperança", explica Victoria Sánchez-Bravo Solla. El seu germà, José Luis Sánchez-Bravo Solla, va ser afusellat el 27 de setembre de 1975, al camp de tir d'Hoyo Manzanares (Madrid). Era membre del FRAP i el consell de guerra que el va condemnar estava ple d'irregularitats. La seva és una de les vint famílies víctimes de la dictadura franquista que han rebut una declaració de reparació del govern espanyol.

L'Associació Memòria de Mallorca, conjuntament amb les famílies d'Aurora Picornell i d'Antònia i Maria Pascual, han interposat una denúncia penal per delicte d'odi contra el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, que, durant un ple al Parlament, va trencar una fotografia d'Aurora Picornell i de les germanes Antònia i Maria Pascual, exhibida a la part posterior de l'ordinador portàtil de la diputada Mercedes Garrido. En declaracions a l'ARA Balears, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha qualificat els fets com "lamentables i dolorosos, especialment per als familiars de les víctimes", que s'han volgut sumar de manera individual a la denúncia, que ha estat presentada al jutjat de guàrdia.

"T'envio aquestes fotografies perquè em puguis mirar quan no estiguem junts", es pot llegir en una fotografia que la Florinda li va enviar a Jesús Fraile, de qui s'havia enamorat feia vuit mesos. El Jesús i la Florinda s'estimaven, però no es van poder tornar a tocar. Ell va haver de fugir a França després de la victòria franquista, i el 7 d'abril del 1939 va morir de tifus al camp de concentració de Setfonts, al Llenguadoc, molt a prop de Tolosa. Les fotografies i els seus objectes personals van estar amagats durant més de 80 anys en una urna electoral de fusta al sostre de l’antic edifici consistorial de Setfonts. 

"M'amenaçaven de pegar a la meva germana si no parlava i em feien mirar per una finestreta i veure com li pegaven. Jo sabia que ella era més dura que jo i que no parlaria. Vam estar tancats 32 dies a Via Laietana", explica Pepus Ferrándiz. El Pepus i la Maribel són germans bessons i tenien tan sols 17 anys quan els van detenir. Els van torturar de totes les maneres possibles i, després de 32 dies als calabossos de Via Laietana, els van enviar a la presó. El Pepus va estar a la Model durant 13 mesos, els mateixos que la Maribel va passar a la presó de dones de la Trinitat, on les monges de la Cruzada Evangélica la van sotmetre a un nou calvari d'adoctrinament moral i càstigs. Ara, més de 50 anys després, els germans tenen l'oportunitat de querellar-se contra els policies que els van torturar: Vicente Juan Creix, Rafael Núñez Valverde, Genuino Nicolás Navales i Atilano del Valle.

Investigar l'espoli, l'obligació explícita de retirar en un període de dos anys els símbols franquistes i perseguir de manera activa, personant-se com a acusació, els crims del franquisme. Aquestes són algunes de les novetats de l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica que dimarts vinent, el 7 de març, es presentarà al Parlament de Catalunya. La nova llei, que va començar a escriure's durant l'anterior legislatura, agrupa tota la legislació que hi havia al voltant de la memòria: la llei del Memorial Democràtic (2007), la llei de fosses (2009) i la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). I intenta resoldre els reptes que no s'han pogut solucionar, com la persistència de simbologia franquista o el rescabalament de les víctimes.

El Govern ha lliurat aquest dissabte a Cartagena les restes de Francisco Solano Vera, víctima del penal franquista de Formentera, als seus familiars. El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el director general, Marc Andreu Herrera, s'han desplaçat fins a la ciutat murciana per fer el lliurament. L'Executiu ha assenyalat que és la primera vegada que es lliuren les restes d'una víctima del franquisme fora de la comunitat autònoma.

Noves identificacions a Son Coletes. L'anàlisi genètica de les restes localitzades a la fossa del cementeri de Manacor ha permès identificar tres víctimes més: Emilio García-Peñuela Orgaz, Antonio González Rodríguez i Andreu Blanch Bauçà. Fins ara, es creia que tots tres havien estat assassinats i enterrats a Porreres.

A casa se’n va parlar, de l’assassinat i desaparició del seu oncle. “Sempre entre plors i molta pena”, recorda Antonio Cortés Ordinas (Buenos Aires, 1956). Ell és nebot de Jaume Ordinas Arrom, víctima del franquisme i les restes del qual es varen poder identificar gràcies al seu ADN aquest juliol, 85 anys després de ser assassinat pels feixistes. Li deien en Fonoi, era sabater de professió i estava afiliat a la societat instructiva anomenada L’Aurora. Va ser detingut l’agost del 1936, empresonat a Can Mir i finalment executat amb el grup de la treta del 15 de gener del 1937 a la Creu de Porreres, quan només tenia 18 anys. Les seves restes es varen localitzar el febrer del 2021 dins la segona fase d’exhumacions de les fosses del cementeri municipal. El varen trobar a la fossa número 11, intacta sota el bloc de nínxols, que tenia dos nivells i en la qual varen localitzar 11 individus més.

Aquest dilluns ha fet 86 anys del cop d'estat feixista que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola, sota el pes de la qual –sota la seva influència i conseqüències– segueix discorrent la nostra vida col·lectiva, i per a alguns també la personal. Fa pocs dies es va aprovar al Congrés de Diputats la llei de memòria democràtica, que se suposa que vol compensar les víctimes del franquisme, un règim criminal que va governar durant quaranta anys sense que mai cap dels seus responsables hagués de passar comptes davant de la justícia. Avui aquesta llei, que ve a sumar-se a la jurisprudència existent contra el franquisme (escassa, atesa la gravetat dels fets) no trastocarà la impunitat dels criminals, però consagra la voluntat de donar reparació a les víctimes, començant per atendre la necessitat de recuperar les restes dels assassinats pel feixisme de les fosses i els forats degradants on encara es troben.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha lliurat aquest dimecres dos certificats de víctimes del franquisme i l’obra Diccionari vermell, de Llorenç Capellà, als descendents de Julià Fullana i Salvador Riera, que foren assassinats pel franquisme els anys 1937 i 1938. Concretament, la cap de l'Executiu ha donat el certificat a Marcelo Fullana, net de Julià Fullana, i a Alejandra Riera Folgueiras, neta de Salvador Riera i presidenta de la Casa Balear de Buenos Aires. L’acte s’ha duit a terme en el marc de la visita oficial a la casa balear de la capital argentina.

El camp de concentració d'Albatera (al terme municipal de Sant Isidre, Baix Segura) era fins fa poc invisible. I, si no fos per tot allò que amaga el seu subsol, potser Franco hauria guanyat la batalla de la memòria. L'arqueologia, però, és tossuda. En aquest camp, que va estar en mans franquistes de l'abril al novembre de 1939, hi van tancar entre 12.000 i 15.000 presoners republicans, que van passar molta set i gana i van patir tortures, malalties i tota mena de vexacions. El pitjor, però, devia ser l'angoixa. Al pati hi va haver molt sovint afusellaments sense judici. I tot això no només ho expliquen alguns dels presoners, sinó que se n'han trobat proves.

Mort el dictador, la por impregnava encara la vida de bona part de la població espanyola. El 1977 Esperanza Pérez va tornar del seu exili a Bèlgica decidida a trobar el seu pare, els seus avis i els seus oncles. Tots ells havien estat assassinats i enterrats en fosses comunes. Al llarg de més d’un any i amb l’ajuda del seu marit, que era taxista i la portava d’un lloc a l’altre, va recórrer diferents pobles de la província de Palència fins a trobar vuit dels seus familiars. Va acabar exhumant 150 víctimes del franquisme. “N’estic molt orgullosa. Va ser extenuant, tant físicament com psicològicament, però ho tornaria a fer”, diu des de casa seva, a Palència, on viu amb una germana i una tieta. Esperanza, que ara té 87 anys, tenia 18 mesos quan van matar el seu pare, els seus avis i els seus oncles: “Al meu pare li deien Juanón, perquè era molt alt, molt guapo i molt valent. L’únic que va fer va ser ensenyar a llegir i a escriure als infants més pobres”, diu encara indignada.

No ha sigut mai fàcil ni s'espera que ho sigui a partir d'ara. Després que divendres passat la jutge argentina María Servini de Cubría dictés l'ordre de processament de l'exministre Rodolfo Martín Villa, el seu equip jurídic albira un camí llarg i molt complicat perquè aquest processament es faci efectiu: "L'equip d'advocats de Martín Villa és molt poderós –assegura l'advocada argentina Julieta Bandirali a la roda de premsa de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua)–. Ara la pilota és al seu camp i ells es defensaran amb dents i ungles, però hem d'aconseguir que aquesta ordre sigui ferma i treballarem molt per aconseguir-ho". La previsió és que, després que els advocats de l'exministre hagin recorregut, tot plegat s'allargui més d'un any.

És molt difícil saber amb precisió què va passar el 18 d'octubre del 1971 quan més de 6.000 obrers de la Seat van ocupar la fàbrica en solidaritat amb 11 càrrecs sindicals i 33 treballadors acomiadats. Mai s'han investigat els fets. Sí que són clares les conseqüències: un dels policies –se'n desconeix el nom– va treure l'arma i va prémer el gallet no una, sinó unes quantes vegades, i va matar el treballador Antonio Ruiz Villalba: "No va disparar ni a l'aire ni al peu, l'oncle tenia sis orificis de bala a l'abdomen i va morir de les ferides dies després, l'1 de novembre", explica l'Anna Maria, una de les tres nebodes de Ruiz Villalba. "Si hagués sigut ara, hauríem sortit amb pancartes per exigir que s'investigués".

Aquest dilluns les màquines tornaran a entrar al cementeri de Son Coletes, a Manacor, per reprendre les tasques d’excavació amb l’objectiu de localitzar noves víctimes de la repressió franquista. Així ho ha anunciat aquest diumenge el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, acompanyat del batle de Manacor, Miquel Oliver, en una trobada en la qual també han participat les famílies.

La repressió contra els que van perdre la Guerra Civil es va prolongar durant quaranta anys de dictadura, i reconèixer les injustícies que van patir ha sigut sempre molt complicat a l'estat espanyol. Aquest dijous el Congrés de Diputats ha debatut una nova llei de memòria democràtica que proposa, entre altres coses, una auditoria de l'espoli franquista, una nova fiscalia per investigar els crims del franquisme –cap jutjat espanyol ha acceptat mai investigar els crims que es van cometre durant la dictadura–, subvencions per exhumar fosses o resignificar el Valle de los Caídos. La nova llei es presenta catorze anys després que s'aprovessin les lleis de la memòria a Espanya i Catalunya. La llei espanyola del 2007 aprovada pel govern de Zapatero ha viscut, a més, llargs períodes d'hibernació per falta de pressupost, sobretot durant el govern del PP.

L’Associació per a la Memòria Històrica porta més de vint anys obrint fosses per tot el territori espanyol i, fins ara, mai s’havia trobat que un grup de veïns votés en contra d’una exhumació. Ni la llei de memòria de la comunitat autònoma de Castella i Lleó ni l’espanyola preveuen aquesta possibilitat. Per això resulta tan insòlit que el popular Alejandro Barrera García, alcalde de Villadangos del Páramo, un municipi d’un miler d'habitants, decidís sotmetre a votació l’exhumació al cementiri d’una fossa on es calcula que hi ha enterrades una dona i 70 homes. La decisió d'un grup de veïns (22 hi van votar en contra, 12 a favor i 2 es van abstenir) de denegar la possibilitat dels familiars de recuperar els cossos d'avis i besavis ha indignat a molts. Entre ells, el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea Arisqueta, de Ciutadans, que s'ha traslladat aquest dilluns fins al municipi lleonès per fer “complir la llei”: “En un país democràtic les lleis s’apliquen. Ni un referèndum a Catalunya, ni un a Villadangos poden impedir la seva aplicació. Les lleis s’aproven i es discuteixen al Parlament”. Igea ha sigut força contundent: “En aquesta comunitat ningú quedarà ni en una cuneta ni en una fossa comuna”.

Tres anys després d'arribar a la Moncloa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha culminat finalment la tramitació del projecte de llei de memòria democràtica, que pretén respondre a les llacunes de la llei de memòria històrica del 2007 de José Luis Rodríguez Zapatero, buidada de pressupost durant els governs del PP. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el text, que ara s'enviarà al Congrés per començar una llarga tramitació parlamentària en què els socialistes hauran de cedir per incloure-hi esmenes. La Moncloa en cap cas té majoria en aquests moments per tirar-la endavant: ERC, així com la majoria d'associacions memorialistes, ja ha avisat que considera el projecte de llei del tot insuficient perquè no inclou la reparació econòmica completa de les víctimes. El nou ministre de Presidència, Félix Bolaños, s'ha obert a fer canvis a la llei, però ja ha advertit que "cap força democràtica hauria de tenir cap problema en homenatjar les víctimes d'una dictadura".