El debat sobre els símbols nacionals és recurrent i no té respostes universals. La recent sentència que ha dictat el Tribunal Constitucional, per una majoria de sis contra cinc, ha declarat que la crema de la bandera espanyola és un delicte i, per tant, a Espanya és un acte que no està emparat pel dret fonamental a la llibertat de expressió. Ho ha fet resolent un recurs presentat per un sindicalista gallec, condemnat per ofenses i ultratges per haver cremat una bandera al crit de “Cal calar foc a la puta bandera” i “Aquí teniu el silenci de la puta bandera” durant una manifestació de protesta. L’argument esgrimit pels sis magistrats de la majoria ha estat que “les expressions utilitzades per a les reivindicacions salarials s’entén que van ser fetes al marge i sense l’empara dels drets fonamentals invocats”. Ara resulta que per protestar han de ser els tribunals els que diguin quines expressions valen i quines no.

Màxima divisió al Tribunal Constitucional (TC) per una sentència que entra en contradicció amb la jurisprudència europea. El ple de de l'alt tribunal ha resolt, amb sis vots a favor i cinc en contra, que el delicte d'ultratge a la bandera espanyola no està emparat per la llibertat d'expressió. La decisió, que ratifica la condemna d'un sindicalista gallec que va cridar a cremar la "puta bandera" d'Espanya, topa amb el criteri del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que el 2018 va condemnar l'Estat per haver multat dos joves que van cremar fotos del rei a Girona. Estrasburg va considerar llavors que no hi havia delicte perquè aquella acció quedava emmarcada, precisament, en la llibertat d'expressió.

La Fiscalia i els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per la retirada de la bandera espanyola del Palau de la Generalitat divendres passat, segons ha avançat el digital El Món i han confirmat fonts de la policia catalana a l'ARA. Els Mossos van enviar un informe a la Fiscalia Superior de Catalunya, que ha decidit obrir diligències per saber qui va entrar a l'edifici públic quan ja no s'hi podia accedir. En l'atestat, la policia explica que van entrar diverses persones al Palau de la Generalitat, fora de l'horari d'obertura, que van treure la bandera i que al cap d'uns minuts la van tornar a posar. Però en l'informe no s'identifica cap de les persones i ara per ara no hi ha ningú investigat pels fets.

Un cosí de Mariano Rajoy, Javier Celaya Brey, conseller d'Educació a Ceuta, va afirmar a Facebook que es plantejava "oferir públicament 1.000 euros de la seva butxaca" perquè algú "li trenqués la cara" a Dani Mateo, després que l'humorista es va mocar amb la bandera espanyola a La Sexta.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat aquest dilluns que els cossos policials espanyols i el govern de l'estat "estimen i respecten" els Mossos d'Esquadra i les diverses policies locals catalanes. En el mateix sentit, s'ha mostrat convençut que els cossos policials catalans també valoren i aprecien la feina de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha defensat aquest divendres que "hi ha moltes formes de sentir-se espanyol i totes es basen en el respecte a la llei". Així s'ha referit, implícitament, al conflicte amb Catalunya, en l'acte de lliurament de la bandera d'Espanya a la 1a Zona de la Guàrdia Civil, on ha destacat que "la bandera d'Espanya és la bandera de tots".