L’horabaixa del 18 de febrer de 1976, en un apartament del carrer de Catalunya de Ciutat, es presentava als mitjans de comunicació el Partit Socialista de les Illes Balears. Una pluja de pastor amb prou feines banyava la calçada, mentre un estol de policies de la Brigada Política Social estava, a l’aguait, al carrer. Tot just havien passat tres mesos de la mort del dictador. En el procés de creació del nou partit hi havien participat un ampli grup de ciutadanes i ciutadans amb un compromís ferm i actiu en l’antifranquisme: de Bandera Roja (que venien del Partit Comunista d’Espanya, al qual s’havien integrat un any abans), del Partit Socialista Popular i d’altres organitzacions d’esquerres, sindicalistes, de cercles del nacionalisme, i independents que havien participat en un procés de debat entorn de la idea.

Promocions Socials Illenques. Aquest era el nom que figurava fa mig segle a un local del cèntric carrer de Can Verí, a Palma. Ben a prop d’on és la redacció d’aquest mitjà de comunicació que ara mateix teniu a les mans, o a la pantalla. Potser algú es demanaria què eren, aquelles promocions. La resposta és tan senzilla com que era el camuflatge d’un partit polític, aleshores il·legal, com tots: el Partit Socialista de les Illes (PSI), les sigles del qual coincidien amb les d’aquella entitat. I allò era la seva seu. Fa 50 anys, el 18 de gener del 1976, va fer la seva presentació a la premsa aquell PSI, el qual després es convertiria en el Partit Socialista de Mallorca (PSM).

Montuïri acollí aquest diumenge passat un emotiu homenatge a Pere Sampol, exvicepresident del Govern i un dels fundadors del PSM (Partit Socialista de Mallorca), que morí el 25 d'abril passat.

L'exregidor del Partit Socialista de Mallorca (PSM) a l'Ajuntament de Palma el 1979 Jaume Obrador (Cas Concos, 1940-Muro, 2025) ha mort aquest divendres a 85 anys. El coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, se n'ha acomiadat en un missatge publicat al seu compte de la xarxa social X.

L'actualitat furiosa no ens hauria de fer oblidar massa de pressa. En alguns casos, no ens ha de fer oblidar mai. Diumenge passat, un comiat multitudinari al cementiri del seu Montuïri natal va servir de reconeixement a l'admirable trajectòria política i social de Pere Sampol, mort divendres als 73 anys. Sampol havia estat un dels protagonistes de la vida política de Mallorca i les Balears durant les darreres dècades, i en particular un referent imprescindible del mallorquinisme d'esquerres (o el nacionalisme d'esquerres a Mallorca, tot i que particularment mai m'ha agradat parlar de nacionalisme, com si el nacionalisme que hem de sofrir cada dia no fos l'espanyol). En qualsevol cas, un dels defensors més destacats que hi ha hagut en aquestes Illes d'uns ideals ben concrets i definits: defensa de la llengua i la cultura catalanes, defensa del medi ambient i el territori, lluita contra les desigualtats socials. A partir d'aquests fonaments, Pere Sampol va ser capaç de construir un discurs progressista sòlid, coherent i inclusiu, amb els peus ben posats damunt un coneixement profund de la realitat social mallorquina i el cap obert al món.

Pere Sampol Mas (Montuïri, 1951), líder històric del nacionalisme d’esquerres a Mallorca, ha mort aquest divendres a 73 anys. Membre del Partit Socialista de Mallorca (PSM), va ser el vicepresident i el conseller d’Economia, Comerç i Indústria del primer Pacte de Progrés (1999-2003) i, entre 2007 i 2011, va ser designat senador a Madrid pel Parlament de les Illes Balears. Era enginyer tècnic en electrònica industrial i va dur a terme una intensa activitat com a opinador en premsa.

El PSOE de Ciutadella reconeix que l'acord d'esquerres per fer possible la moció de censura contra el govern del PP a l'Ajuntament està a punt de tancar-se. Ja s'han repartit els càrrecs i les set dedicacions exclusives que els regidors del PSOE i del PSM compartiran en el futur govern progressista, però hi manca "definir" el repartiment de la batllia en els poc més de tres anys de mandat entre la socialista Sandra Moll i la nacionalista Maria Jesús Bagur. També s'han de concretar les "prioritats", però els socialistes ja han deixat clar que volen un govern progressista, com també Ciutadella Endavant, i només estan a l'espera que el PSM s'acabi de definir.

Encara no han passat ni vuit mesos des de les eleccions i la moció de censura ja sobrevola l'Ajuntament de Ciutadella. L'esquerra, que tot i tenir majoria no es va posar d'acord per tancar un pacte de govern, ara vol rectificar sobre la marxa l'errada de juny, quan va permetre al PP recuperar la batlia vuit anys després.

Francesc Trobat Garcias (Montuïri, 1943) ha mort aquest dimarts al seu poble natal. Xesc Trobat, com era conegut a la vila del Pla, va ser el primer batle pel PSM de tot Mallorca just a les primeres eleccions democràtiques.

Al periodista i escriptor Pere Antoni Pons (Campanet, 1980) li va arribar un encàrrec que, en realitat, ja havia duit a terme abans de rebre’l. Des de 3 i 4 Edicions li proposaren escriure un assaig sobre la realitat de Mallorca des de diferents vessants, des del socioeconòmic al polític i cultural. I això és el que ha fet en els articles que ha escrit durant els darrers deu anys i que apareixen recollits al volum Quan t’acorralen les flames. Mirades sobre les Mallorques d’avui, on ha volgut incorporar un bon grapat d’entrevistes amb experts en les diferents matèries que permeten aprofundir en els diferents eixos temàtics que explora l’autor. El presenta aquest dijous, 5 d’octubre, a Can Alcover. 

“Que tot està per fer i tot és possible”. Aquest famós vers del poeta català Miquel Martí i Pol bé podria haver estat el lema del que s’ha convingut a anomenar Transició. La decepció, però, seria majúscula. El 25 de gener de 1976, dos mesos després de la mort de Franco, el santuari de Cura (Algaida) acollí una trobada de plataformes unitàries de Catalunya, el País Valencià i les Balears. El lloc estava carregat de simbolisme: fou on al segle XIII es retirà Ramon Llull, el gran tòtem de la cultura catalana. Sota la seva protecció, es reivindicaren diverses qüestions: l’amnistia per als presos polítics, les llibertats d’associació política i sindical, el dret d’autodeterminació dels pobles d’Espanya i la cooficialitat de la llengua catalana.

9 d’abril del 1977, Dissabte Sant d’ara fa 45 anys. El bar La Alcaizería, situat al carrer Sant Vicenç de Paül del barri del Camp Rodó de Palma, es comença a omplir de gent. El locutor de Ràdio Nacional d’Espanya (RNE), Alejo García, sense donar crèdit al teletip que té a les mans, acaba d’anunciar minuts abans una de les notícies més rellevants de la Transició: “Senyores i senyors, fa uns moments, fonts autoritzades del Ministeri de Governació han confirmat que el Partit Comunista..., perdó, que el Partit Comunista d’Espanya (PCE) ha quedat legalitzat”. El president del govern, Adolfo Suárez, ha oficialitzat la decisió de legalitzar el partit que havia liderat la lluita antifranquista i la mobilització social.

El Partit Socialista de Mallorca, el PSM, quedarà avui “congelat”. Aquesta és l’expressió que fan servir els militants i dirigents sobiranistes que no volen dir directament que el partit mor o que es dissol. Avui, el partit fundat oficialment el 1976 amb les sigles de Partit Socialista de les Illes (PSI) aprovarà en el 24è Congrés al teatre Municipal de Llubí una nova ponència d’organització.

La 37a assemblea general del PSM-MÉS per Menorca, que es va dur a terme aquest diumenge a Sant Climent, ha ratificat l'elecció de l'agrupació local de Ciutadella perquè Joana Gomila repeteixi com a cap de llista a les eleccions municipals del maig del 2019. El suport a Gomila va ser unànime. En el seu discurs, l'actual batlessa de Ciutadella recordà les dificultats trobades a l'inici del mandat, després de l'etapa del Partit Popular. També va tenir paraules d'agraïment per la implicació dels altres cinc regidors del PSM en un projecte "il·lusionador", així com la capacitat d'entesa amb la resta de les formacions d'esquerres que varen propiciar el canvi, el PSOE i Gent per Ciutadella.

Amb les eleccions autonòmiques de 2019 a l'horitzó, la formació econacionalista cerca un candidat de consens que eviti enfrontaments interns entre les dues corrents majoritàries de la coalició, Iniciativa Verds i PSM. I el primer nom que els nacionalistes han posat damunt la taula és el de batle d'Alaró, Guillem Balboa, que de moment no ha acceptat la proposta.

L'oposició del GOB a la ubicació de la nova estació de bus del Port de Pollença ha generat una nova topada entre els ecosobiranistes –que formen part de la coalició que comanda el Consistori– i els ecologistes.

El PSM, integrat ara en la formació política MÉS i que va fer 40 anys el febrer del 2016, iniciarà els actes per a la celebració de l'aniversari el pròxim 22 de gener amb un col·loqui sobre l'autogovern de Menorca en el qual participaran els juristes Josep Maria Quintana i Francisca Llodrà.