Nova entrega en el serial dels whatsapps entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i l'exministre de Transports José Luis Ábalos. Si El Mundo revelava aquest dilluns les sortides de to del secretari general del PSOE amb els barons díscols del seu partit, aquest dimarts li toca el rebre a l'ara ministra de Defensa, Margarita Robles. A la conversa, el novembre del 2020, Sánchez i Ábalos comenten una entrevista de Robles a La Sexta, on la ministra contestava a unes declaracions elogioses de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, amb ella i la feina de l'exèrcit durant la pandèmia. Robles va replicar que aquestes bones paraules eren per a les forces armades, que "van fer una feina impagable". I aquí és on Sánchez i Ábalos fan befa de la ministra: "Per sobre del bé i del mal. Patrimoni nacional", diu Ábalos. "Se'n va a dormir amb l'uniforme [...]. És una pájara", diu Sánchez.

Pedro Sánchez va anunciar aquesta setmana que el 28 de maig el govern espanyol reconeixerà Palestina com a estat, un gest que va enervar Israel. Aquest dissabte la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anat encara un pas més enllà i ha qualificat d'"autèntic genocidi" l'ofensiva israeliana a la franja de Gaza. "Espanya sempre és molt solidària amb el que passa al món, no ens podem oblidar que a Ucraïna està morint la gent, és una guerra tremenda, ni prescindir del que està passant a Gaza, que és un autèntic genocidi", ha afirmat Robles en declaracions a RTVE el dia que ha participat en la commemoració de les Forces Armades a Oviedo. Robles ha afegit que tampoc s'ha d'oblidar "el que passa a l'Àfrica, en llocs com el Sudan, on hi ha milions de morts, i la gent mira cap a una altra banda".

El govern espanyol estava valorant la possibilitat d'enviar oficials d'enllaç a l'operació que els Estats Units i la Gran Bretanya lideren al mar Roig contra els rebels houthis per acontentar Washington, però finalment ho ha descartat. El debat havia provocat tensions internes amb Sumar, totalment contrari a involucrar-se en una operació militar que, amb el pretext protegir el tràfic marítim internacional en aquesta zona, estaria ajudant directament Israel en el seu conflicte contra Hamàs. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha descartat la participació espanyola tant en la missió dels Estats Units com en la que prepara la UE i ha llançat un missatge directe als Estats Units: "Cap país li diu a Espanya on ha de participar i on no", ha afirmat.

Espanya es descarta per participar en la missió americana al mar Roig i en proposa una de "nova i específica". El moviment arriba després que el govern espanyol es desmarqués del consens al Consell de la UE i bloquegés el suport europeu a la missió americana al mar Roig. En un comunicat, el ministeri que lidera Margarita Robles ha assegurat que Espanya no ha vetat cap missió de la Unió Europea en aquesta zona, tot i que va bloquejar la decisió d'Europa de modificar el mandat de l'operació naval Atalanta per contribuir a la missió llançada pels Estats Units. Atalanta és la missió que la UE té activa contra la pirateria a l'oceà Índic i en la qual Espanya té un pes important.

La nit electoral del 23-J va deixar unes quantes paradoxes, corregides o ampliades, en el taulell polític català, el celtibèric i gairebé també l'europeu. Potser la més evident, ratificada ahir per la Junta Electoral Central, és que el futur de la legislatura dependrà de nou dels vots de l’independentisme en general, de Junts en particular i singularment de Carles Puigdemont, president a l’exili des de fa més de cinc anys. I això que en el brogit dels primers compassos de la campanya, el president Pedro Sánchez va afirmar taxatiu, sumant-se al mercat electoral en què deshumanitzar l'exili i repartir garrotades a l’independentisme cotitza a l’alça, que Puigdemont ja era una anècdota de la història. D’anècdota mínima, ves per on i de la nit al dia, a protagonista màxim. No és l'única reubicació postelectoral. Viure per veure, en Jaume Asens també va prendre protagonisme l’endemà d’una campanya en què l’havien esvaït. Defenestrat per una part dels seus abans de les eleccions, tot Sumar va sortir a buscar-lo a correcuita aquella mateixa nit, vindicant precisament –pont amb el sobiranisme, sensibilitat antirepressiva, consciència de conflicte irresolt– tot allò que havia motivat la seva cancel·lació com a cap de llista. De fet, el referèndum que Yolanda va treure del programa electoral entra ara en la realitat postelectoral. Les caramboles i els capricis de la història, ja ho veuen. Amb un altre efecte mirall que a la casernària caserna de Vox provocava esglai, urticària i cefalea: Catalunya i el País Basc –el problema espanyol– decantaven la balança i obturaven la ultradreta, també en dimensió europea.

De les ruïnes de Ciutadans segueixen fugint-ne els aprofitats i els oportunistes que hi van acudir quan el partit taronja semblava un cavall guanyador. L’últim (en el moment d’escriure aquestes línies) ha estat l’inefable Nacho Martín Blanco, aquell individu que qualificà les tertúlies de TV3 de “circo del odio” (ell és tot amor, tal com demostrà després al Parlament) i que ara busca refugi en les llistes del PP per a les generals del juliol. Liberal? Conservador? De dreta extrema? Es tracta de no haver-se de buscar feina i de mantenir una nòmina pública, estúpid!

Espanya obre la porta a sumar-se, en col·laboració amb els seus aliats, a la iniciativa per enviar tancs Leopard a Ucraïna després que Alemanya hagi canviat de posició en aquesta qüestió. Així ho ha anunciat la ministra de Defensa, Margarita Robles, a l'agència Efe. Ara bé, en cap cas hi enviaria les seves millors unitats, sinó que repararia els que ara no estan operatius. Robles ja va advertir al juny que la majoria estaven en un "estat lamentable", en paraules textuals, però ara es veu viable la possibilitat de reparar-los per enviar-los al front ucraïnès.

La Pasqua Militar ha recuperat la normalitat prèvia a la pandèmia, sense restriccions i amb 169 convidats al Palau Reial de Madrid, però amb la novetat de celebrar-se sense polèmiques de fons que havien marcat edicions anteriors. La Zarzuela ha aconseguit treure Joan Carles I del focus després del retorn a Sanxenxo del maig passat i a l’exèrcit s’ha amagat el nervi feixista d’alguns grupuscles. El protagonisme dels discursos se l’ha endut la guerra d’Ucraïna i el consegüent redoblament d’esforços d’Espanya amb les missions de l’OTAN a l’est d’Europa, així com l’acceleració de l’increment del pressupost en defensa. El rei ha fet una defensa tancada de l’augment de la despesa militar i, davant el nou context geoestratègic, ha remarcat que “és necessari dotar [les forces armades] dels recursos necessaris que garanteixin la formació de la màxima qualitat, unes capacitats militars suficients i d'avantguarda tecnològica i una operativitat flexible i adequada”.

L'exèrcit ja ha acabat la investigació interna sobre el sorteig dels serveis d'una prostituta que van fer alguns militars de la caserna del Bruc de Barcelona amb motiu de la Puríssima. El ministeri de Defensa ha confirmat a l'ARA que s'han identificat els responsables de la rifa que va avançar aquest diari i que s'han pres mesures respecte a aquests militars. No obstant això, Defensa no ha volgut confirmar ni quantes persones s'han considerat responsables dels fets ni tampoc quin tipus de decisions s'han adoptat. L'ARA ja va explicar que els primers missatges sobre el sorteig els van enviar el 22 de novembre un caporal i un sergent, promotors de la rifa entre una setantena de militars.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anunciat que els militars de la caserna del Bruc responsables del sorteig dels serveis d'una prostituta hauran de ser expulsats de l'exèrcit. Els soldats "han de sortir" de les forces armades, ha dit la ministra en relació amb la notícia que va avançar l'ARA sobre la rifa d'una "dama de companyia" que van fer uns militars a Barcelona. La rifa es va promoure en un grup de WhatsApp del qual formen part una setantena de militars, entre els quals hi ha alguns comandaments (els de més rang eren caporals) i també a través de cartells penjats a la cantina de la caserna. La participació estava oberta a qualsevol soldat que hagués aportat 25 euros per organitzar el sopar de la Puríssima. Al xat es van enviar fotografies de la noia i dels serveis que oferia. "Jo en vull 30 participacions", deia un militar. "Això no val 50 euros", responia un altre. "Jo en vull 50 més, aquell dia follo o follo", comentava un altre dels integrants. "Casos estranys —especificava un dels organitzadors—, que es dirigeixin a mi personalment i se’ls ajusta preu per dia i puta".

Quan a la Moncloa es va detectar dijous de la setmana passada un paquet per a Pedro Sánchez que contenia material deflagrant, la Policia Nacional va reforçar la seguretat en edificis institucionals i va obrir una investigació per decidir si calia posar els fets en mans d’un jutge. La intenció era que no transcendís, però aquest dimecres l’explosió d’un de característiques similars a les mans d’un treballador de l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid va canviar-ho tot. Un cop fet públic aquest incident, l’Audiència Nacional va reclamar el cas i va obrir diligències per terrorisme, i s’han succeït més enviaments les últimes hores fins a un total de sis: dimecres a la tarda a una empresa armamentística de Saragossa; de matinada a la base aèria de Torrejón de Ardoz; aquest matí al ministeri de Defensa dirigit a Margarita Robles, i, al migdia, a l’ambaixada dels Estats Units. En principi, els paquets han estat enviats des de territori espanyol i la cal·ligrafia del remitent seria coincident.

La Torre Massorrà de Sant Andreu de Llavaneres havia de ser una escola pública el 1936, però va acabar sent, després del triomf de les tropes franquistes fins avui, la casa d'estiueig de l'inspector general de l'exèrcit, un càrrec que actualment ocupa el tinent general Manuel Busquier. Tot plegat, però, podria canviar els pròxims mesos, després de 47 anys de democràcia. Interpel·lada per la senadora d'ERC Mirella Cortès, la ministra de Defensa del govern espanyol, Margarita Robles, en el debat al ple del Senat celebrat dimarts, es va mostrar disposada a negociar amb l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres que la casa de l'exèrcit pugui passar a ser d'ús públic. La intenció del consistori és utilitzar-la com a escola de música. "Aquest mateix matí [dimecres], el tinent general m'ha trucat per dir-me que està d'acord en què la casa ha de passar a tenir un ús social. Ells mateixos reconeixen que no li donen cap ús públic", assegura l'alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Nani Mora Buch, d'ERC. "Entre tots buscarem la fórmula legal per fer-ho possible, el ministeri, de moment, tan sols parla d'ús però nosaltres també en volem la titularitat", afegeix.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, firmaran aquest dijous a Madrid el conveni per a la construcció d'habitatges de lloguer social en els terrenys de la caserna de Son Busquets. Aquest és un acord que la mateixa Sánchez va anunciar el passat 27 de maig durant la seva visita a Mallorca.

El vicepresident del Govern balear i conseller de Memòria Històrica, Juan Pedro Yllanes, ha demanat per carta a la ministra de Defensa, Margarita Robles, la demolició del monòlit de la plaça de l'Esplanada de Maó, situat en zona de titularitat militar. La petició de l'Executiu autonòmic arriba després de la defensa de Robles en el Senat que el monument d'origen franquista complia amb la legalitat vigent. La del Govern és la primera passa que es fa per respondre a la titular de Defensa, ja que ni el Consell de Menorca ni l'Ajuntament de Maó s'han pronunciat públicament.

Pedro Sánchez encara ha de comparèixer al Congrés -probablement el dijous 26 de maig- per explicar el cas Pegasus, però amb el relleu a la direcció del Centre Nacional d'Intel·ligència el govern espanyol ha fet un intent de tancar l'escàndol sobre l'espionatge. L'aspiració de l'independentisme que es publiquin documents secrets topa amb els límits de l'executiu de l'Estat: només en desclassificarà a petició d'un jutge i només es podran consultar en el marc de la comissió de secrets del Congrés. Si bé l'executiu vol presumir d'"absoluta transparència", encara queden molts interrogants per respondre. I la barreja entre el Catalangate i la punxada dels telèfons del president espanyol i els ministres de l'Interior i de Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, ha afegit confusió.

La ministra Margarita Robles, que ha hagut de sortir a donar explicacions, pel cas Pegasus, dels telèfons de dirigents polítics catalans independentistes espiats, ha dit una frase que val la pena de regurgitar i tornar a degustar lentament. Ha dit (ho deixo en llengua original, no pas per acatar, mentalment, aquest vint-i-cinc per cent escolar, sinó perquè vostès, que respecten el castellà com ja m’agradaria a mi que respectessin el català els jutges del TSJ, en puguin apamar els matisos). Diu: “Y evidentemente, en este mundo en el que vivimos hay ciberataques, hay fallos, pero me gustaría que se pusiera en valor [sic] todos los intentos que se han intentado [sic?] realizar y se han evitado”.

Lluny de fer aclariments, Margarita Robles ha mantingut tots els interrogants oberts al voltant de l'espionatge a l'independentisme i a membres del govern espanyol, entre els quals el president i ella mateixa. La Moncloa havia situat la compareixença de la ministra de Defensa com una de les cites on l'executiu retria comptes del Catalangate, però no ha donat els detalls que espera bona part de l'arc parlamentari. De fet, algunes forces com Unides Podem i Esquerra han sigut especialment contundents a l'hora de reclamar-li la dimissió. "Vostè sap el que ha de fer. No només per la seva dignitat, sinó per la del govern", li ha etzibat el portaveu del partit lila, Pablo Echenique.

El Marroc és des de fa anys client de Pegasus i algunes investigacions i filtracions permeten fer-se una idea de com utilitza el software d'espionatge el regne alauita. L'estiu passat, el centre d'investigació periodística Forbidden Stories, amb seu a França, va revelar que Rabat tenia una llista de 10.000 telèfons, entre els quals el del president francès Emmanuel Macron i la meitat del seu govern, i també el de nombrosos activistes i periodistes, objectius potencials del seu espionatge. De fet, la investigació, en què van col·laborar disset grans mitjans internacionals, situava el Marroc en segona posició, després de Mèxic, entre els estats del món que més utilitzen Pegasus. Aquest dimecres el diari britànic The Guardian, que forma part d'aquest consorci, publica que en aquesta llista hi havia 200 números de telèfon espanyols, encara que en el moment en què es va revelar l'existència de la llista només es va parlar del telèfon de l'excorresponsal d'El País a Rabat, Ignacio Cembrero. Més tard, Le Monde va publicar que també havia estat afectat el telèfon d'Ali Lmrabet, periodista marroquí independent resident a Barcelona.

Davant l’escàndol del Catalangate, la primera línia de resposta d’aquells que se sentien obligats a donar alguna explicació consistí a negar-ho tot: "En España no se espía". Després, algun dels zeladors de la unitat de la seva Espanya, que llueixen, indistintament, la samarreta del PP, de Cs o de Vox va creure haver trobat una rèplica enginyosa i apostrofà els independentistes: "¡No haber dicho «Ho tornarem a fer»!" El problema és que Jordi Cuixart pronuncià per primer cop la cèlebre frase en el seu torn d’última paraula davant del Suprem, el 12 de juny de 2019, mentre que els ciberatacs contra els telèfons de dirigents independentistes havien començat gairebé quatre anys abans, el setembre de 2015. No, l’espionatge no era una resposta a la manca de penediment dels cabecillas separatistas.