“Hem de posar la contenció damunt la taula. Ara és el moment d’aturar. És el moment de posar límits”. Aquestes varen ser les paraules del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, el maig del 2024 a la roda de premsa on va anunciar que la institució insular reduiria el nombre de places turístiques de Mallorca. L'anunci evidenciava que els populars admetien que l’illa està saturada i, a més a més, casava perfectament amb la mesura estrella que encara pretén implantar el president, malgrat que està encallada: limitar-hi l’entrada de vehicles. “L’objectiu és sentir-nos visitats, no envaïts”, va proclamar l’exconseller insular de Turisme Marcial Rodríguez per reforçar la idea de Galmés. A poc més d’un any d’acabar el mandat, el president encara no ha aplicat cap mesura contra la saturació. De fet, l’estratègia contra la saturació de Galmés és clara: fer grans anuncis mentre s’obren mercats nous per atreure més visitants a Mallorca.

En el seu primer discurs de Cap d’Any com a president, Francesc Antich va parlar del lema del nou govern progressista: ‘Quatre illes, un país, cap frontera’. Fa 25 anys, quan “es tancava un segle i començava un nou mil·lenni”, va remarcar que ‘país’ apareixia “en lletres grans”. I va explicar què significava exactament això de “fer país”. “Són coses ben concretes, que han d’arribar a compartir tots els ciutadans d’aquestes illes. És dissenyar un creixement raonable que ens garanteixi el present, però, sobretot, el demà dels nostres fills. Fer país és rellançar l’economia productiva, la que crea estabilitat, i posar fre a l’economia especulativa i insolidària”, arrencava abans de parlar de tolerància, igualtat d’oportunitats i cuidar el patrimoni cultural, entre d’altres. “Sobretot és sumar esforços en àmbits de la societat que fins ara estaven dispersos, fins i tot oblidats”, va afegir. El lema sustentava també una campanya turística de les Illes Balears que havia de funcionar com un tot i, alhora, permetia la promoció de cadascuna d’elles.

L’Ajuntament de Costitx ha posat en marxa una nova campanya turística per donar a conèixer el patrimoni i la cultura local. Amb el títol de 'Benvinguts a Costitx', la Sala ha impulsat una campanya de vídeos a les xarxes socials i cartells informatius ubicats a diferents indrets del municipi.

Un dia abans de la manifestació de diumenge a Palma contra la turistització, el Govern va publicar en el BOIB que donarà ajudes per valor d'1,2 milions d'euros a "esdeveniments esportius" que es facin "en temporada baixa" i que "tinguin un impacte significatiu en el (...) sistema esportiu i turístic" de les Balears. Aquests recursos seran possibles gràcies a l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) i es repartiran entre 2025 i 2027, a 400.000 euros per any.

L'Ajuntament de Calvià presenta 'El meu racó favorit de Magaluf', un concurs a la xarxa social Instagram que convida la població a pujar fotografies de la localitat per mostrar i descobrir el més destacat de l'entorn: el paisatge preferit, un parc ple d'activitat, un racó poc conegut, el plat preferit de la gastronomia típica i la plaça més representativa, entre altres idees. El certamen tindrà caràcter propi i, a més a més, les obres a concurs, les fotografies enviades pels usuaris, competiran amb imatges de tot el país pels premis estatals de 'El meu racó preferit', que cerca reconèixer les millors imatges de tota la geografia espanyola.

Polèmica per un dels nous cartells de promoció turística a l'aeroport de Son Sant Joan. La imatge que teòricament promociona Palma (o això indica a la part de dalt del cartell) té la Seu com a element central, però la sorpresa apareix quan s'observa els elements que acompanyen la catedral de Mallorca. En aquest cartell no es veu cap dels edificis ni carrers de Ciutat, sinó que el que hi apareix és el poble de Deià.

El Govern ha identificat els sòls vacants de titularitat municipal, tant d'ús residencial com d'equipaments, de tots els ajuntaments de les Illes Balears i els ha enviat un ofici amb aquesta informació perquè confirmin quins es podrien cedir a la iniciativa privada per a noves promocions d'habitatge protegit. La consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, ha remarcat que aquesta acció, que forma part del programa 'Construir per llogar', tindrà un cost zero per a les administracions públiques: "El terreny continua essent públic i no se n'ha d'assumir el cost; això resulta atractiu per a les administracions i per als promotors".

Enmig del ball de xifres sobre quant gasta l’Administració pública en promocionar el turisme, els experts s’estimen més parlar de què es promociona i, més encara, de què es vol promocionar. “El problema més important, al meu entendre, és que hi ha certa inèrcia i no se sap exactament què es vol promocionar. Començam la casa per la teulada, enviant missatges sense que hi hagi un bon treball d’anàlisi previ”, afirma el degà de la facultat de Turisme, Tolo Deyà.

Cales de Mallorca acollirà els propers 1 i 2 d'octubre les activitats per commemorar el Dia del turisme. La Delegació de Turisme ha organitzat un cap de setmana d'actes amb la finalitat d'acostar la cultura popular de Manacor i de Mallorca als visitants. La delegada de Turisme, Maria Antònia Truyols, ha afirmat: "L'objectiu és donar a conèixer el nostre patrimoni cultural i també fer actes més enllà de la temporada alta".

El director del touroperador alemany TUI a les Illes Balears, Ian Livesey, ha assegurat aquest divendres que, "si no hi ha promoció per a les Illes, la competència sí que en farà i ens guanyarà terreny". TUI s'ha posicionat d'aquesta manera davant de la polèmica entorn de la promoció turística, que les darreres setmanes ha provocat dues crisis en el si del Pacte: una pel conveni de patrocini amb el Mallorca perquè Son Moix portàs el nom de Visit Mallorca Estadi, i l'altra per una campanya amb youtubers i influencers per atreure nòmades digitals a la Platja de Palma en temporada baixa. Livesey ha fet aquestes declaracions durant una entrevista a IB3 Ràdio per comentar les xifres de turistes a les Balears aquest estiu, durant el qual s'ha recuperat el volum de visitants del 2019, i les bones expectatives per a la tardor, amb hotels que podran allargar la temporada fins al novembre.

Fa un segle, en una Barcelona caòtica, plena d’energia i travessada per tota mena de conflictes polítics, uns homes van tenir la idea de transformar el país editant clàssics grecs i llatins i van crear la Fundació Bernat Metge. El 1922, quan la col·lecció Bernat Metge va arrencar, semblava una proesa impossible, però en pocs anys es va convertir en un fonament de la cultura catalana i la va elevar al nivell més exigent de l’Europa de l’època. Els grans protagonistes d’aquesta història van ser el polític Francesc Cambó, l’intel·lectual i activista Joan Estelrich i el poeta Carles Riba. Eren tres personalitats ben diferents, però la força del projecte els va fer oblidar els recels i els va alinear en la mateixa direcció.

La Traca és un joc de cartes divertit i dinàmic sobre els principals elements de les festes tradicionals catalanes: els bastoners, els geganters, els dracs, els castellers, la cobla, els diables... A més, permet familiaritzar-se amb la gradació de colors. Aquest joc, pensat per jugar amb la família i els amics i adreçat a totes les edats (a partir de 5 o 6 anys), es pot obtenir per 13,95 euros en aquest enllaç del 18 al 31 d'agost.

Els templers han estat sempre envoltats de misteri. Que fossin frares i guerrers els fa especials, però sobretot són llegendaris per la manera violenta com van ser suprimits, i pel fet que se’ls acusés d’heretgia i se’ls proscrivís. A Catalunya ens han deixat bones empremtes als castells de Miravet i Gardeny. L’historiador medievalista Ramon Sarobe, que va comissariar l’exposició Templers (Museu d’Història de Catalunya, 2017), explica amb tot detall al llibre Rere les passes dels templers, que ofereix l’ARA, qui eren i com vivien aquests frares guerrers –què vestien, quines armes feien servir, quins eren els seus temors, els seus orgulls, les seves esperances...–. És una publicació de divulgació, no exempta de rigor, adreçada al gran públic.

La novel·la negra, ideal per desconnectar aquest estiu, ja sigui a la platja, sota un arbre o al sofà de casa o d’uns amics, és també, en força casos, bona literatura. L’ARA ofereix aquest estiu una sèrie d’excel·lents novel·les negres escrites per dues aclamades escriptores actuals, la francesa Fred Vargas i la sueca Camilla Läckberg. De Fred Vargas ofereix els següents llibres: L'exèrcit furiós, Un lloc incert, La tercera verge i L’home dels cercles blaus (19,90 € cada volum), i Sota els vents de Neptú (20,90 €). I de Camilla Läckberg aquests dos: Tempesta de neu i olor d’ametlles (16,90 €) i Dones que no perdonen (18 €). El pack de les cinc novel·les de Fred Vargas té un cost de 100 €, i el de les dues novel·les de Camilla Läckberg de 34,90 €.

Els aficionats al jazz -a escoltar-lo, a ballar-lo o a tocar-lo- tenen ara al seu abast una excel·lent col·lecció del que s’ha interpretat i s'interpreta a casa nostra, a través de l’ARA, que ofereix un pack de vuit CD del millor jazz català. Els CD, que es poden adquirir del 26 de juny al 9 de juliol en aquest enllaç, són una bona mostra de la diversitat d’estils i de la qualitat musical dels grups catalans que es dediquen al que es coneix com la música clàssica del segle XX. Els CD són els següents: el dels cinquanta anys de la Locomotora Negra, 50 (1971-2021) (16,95 €), que diu adeu als escenaris; Ravel’s dreams, de Marco Mezquida (13,95 €); Gentle ben, de Tete Montoliu & Ben Webster (19,95 €); Emotional dance, d'Andrea Motis (9,95 €); Bluessin' the jazz, de Big Mama Montse & Original Jazz Orquestra Taller de Músics (11,95 €), Viatge a Nova Orleans, de La Vella Dixieland (7,95 €); Lliure jazz, de Tete Montoliu (5,95 €) i Jazz nature, de Txell Sust & August Tharrats Trio (16,95 €). Els CD es poden comprar separadament o bé de manera conjunta. El pack sencer dels vuit CD té un cost de 100 €.

“Al món medieval l'ésser humà viu en la ignorància i en la por. L’enfosament de l’Imperi Romà, que donava unes certes seguretats, deixa una societat sense lleis, i l'ésser humà es troba absolutament desprotegit, sotmès al poder de la creu i l’espasa”, remarca Lluís Llach. Aquest és el context en què situa la seva nova novel·la, Escac al destí, un thriller ple d’assassinats i conxorxes polítiques i eclesiàstiques. Llach, que fa uns anys va deixar de compondre i cantar, i que últimament ha transitat per la política, demostra ofici d’escriptor, tot i que ell diu que no en té, sinó que improvisa. Doncs tot improvisant ha aconseguit escriure unes quantes novel·les i fins i tot s’ha atrevit a fer ficció. És el cas d’Escac al destí, una obra que reflecteix com el poder –i la religió, que en forma part, especialment al món medieval– subjuga les persones i que atrapa el lector des de la primera pàgina.

El còmic en català viu un gran moment. Ho posa de manifest el nou llibre Vinyetari, que recull 18 excel·lents treballs del primer Premi ARA de Còmic en Català, un certamen d'historietes de no-ficció que va tenir una participació molt elevada: es van presentar a la convocatòria 162 obres, de les quals del jurat, l'ARA i Norma Editorial n'ha fet una selecció per al llibre a càrrec .