Han estat identificades sis víctimes més dels crims de guerra franquistes a les Balears com a resultat de les exhumacions realitzades al cementiri de Son Coletes, de Manacor, i de sant Francesc Xavier, a Formentera, durant les campanyes que es van fer entre 2020 i 2023, sota l'anterior Govern Balear progressista. Es tracta de Bartomeu Fornés Bordoy, Serafí Vives Servera i Gabriel Picornell Femenias, trobats a Manacor. Per Formentera, les identitats de les restes corresponen a Francisco Delgado Machío, Antonio Sánchez Capilla i Manuel Gordillo Vega, tots tres extremenys. Amb aquestes, ja són seixanta-set les víctimes del feixisme identificades a les Balears, tot i que existeix la certesa que n'hi ha moltes més. Podeu trobar informació sobre qui van ser cadascun d'ells a la notícia de l'Ara Balears. Cal consignar que les intervencions van ser dutes a terme pels equips de l'empresa Aranzadi Atics, i que les identificacions han estat possibles gràcies a l'anàlisi i comparació dels perfils genètics fets pel laboratori Biomics de la Universitat del País Basc, el laboratori d'ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

La Batalla de l'Ebre va durar 115 dies, del 25 de juliol al 16 de novembre del 1938, i va deixar un rastre terrible. En alguns pobles no hi havia cap edifici sencer ni aigua corrent ni llum elèctrica. Als carrers i entre les runes hi havia cadàvers d’animals i de persones, i els camps estaven infestats d’obusos, projectils, bombes i armament. Es calcula que hi van morir més de 30.000 persones. Moltes han desaparegut per sempre, però, més de 86 anys després, encara hi ha l'esperança de recuperar-ne els noms i les històries.

Durant els primers mesos de la Guerra Civil hi va haver força violència. A Catalunya, fins que la Generalitat no va recuperar el control de l'ordre públic, després dels Fets de Maig de 1937, els comitès revolucionaris van matar sense judici previ capellans, persones considerades de dretes, propietaris, capatassos... "A vegades va ser per motius ideològics, a vegades personals, perquè també hi va haver revenges", assegura Oriol Dueñas, historiador i professor de la Universitat de Barcelona (UB). "Sovint els assassinats es produïen a l'Arrabassada i es va decidir enterrar les víctimes al cementiri de Montcada", afegeix Dueñas, que ha fet l'estudi que documenta la fossa que hi ha al cementiri, que es va presentar a l'Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), dins unes jornades dedicades a la memòria. Entre les víctimes hi havia 22 dones. 

El juny del 2019, mentre es feia una obra al carrer de Ràfols, al barri de Sarrià de Barcelona, es van descobrir les restes de quatre homes. Tot indicava que havien tingut una mort violenta i que qui els havia enterrat no havia volgut deixar cap rastre. Havien estat inhumats en posicions forçades en dues fosses i coberts de calç. A més, a tocar dels seus cossos, hi havia restes de tela de sac i tres de les quatre víctimes tenien trets al cap. "Els havien disparat amb una arma curta, una nou mil·límetres, que era la pistola que normalment es feia servir per a les execucions. En el cas del quart home no s’ha pogut conservar el crani i no podem saber si també va morir d’un tret", afirma Jordi Ramos, l’arqueòleg que ha dirigit i documentat la investigació que va encarregar la direcció general de Memòria Democràtica. 

A la serra berguedana de Barbelló (Montmajor) hi ha un camí que puja entre prats i boscos. En una giragonsa sobresurt una tomba feta amb una muntanya de pedres. Al capdamunt hi ha una llosa on es llegeix: "Pla dels Morts. 1938" i un 4 dins un cercle. Al darrere hi ha una llosa vertical amb una creu dibuixada amb pintura negra. A pocs metres, entre els arbustos i separades per poca distància, hi ha tres tombes més. Són més senzilles, les tapen uns branquillons, però totes tenen també una llosa i una creu negra. Assenyalen el lloc on van caure i van ser enterrats quatre soldats republicans el 29 de gener del 1939. Des d'aleshores tres generacions de la família Capdevila, que sempre han viscut molt a prop, a la casa de la Tortra, n'han tingut cura.

Les feines d'exhumació de la fossa del cementeri de Son Carrió, previstes en el IV Pla de Fosses de les Illes Balears –aquest pla es va iniciar la legislatura passada–, ja estan en marxa. Les actuacions, a càrrec d'Aranzadi i ATIC, s'han iniciat a la part on estava ubicada la fossa comuna i es preveu poder localitzar-hi algunes de les víctimes de la batalla de Mallorca, encara que, de moment, les restes que s'hi han trobat corresponen a persones que no tenien tomba pròpia i foren enterrades en aquesta part del recinte.

Entre el desembre del 1938 i el gener del 1939, en plena Batalla de l’Ebre, els sanitaris treballaven sense descans a la rereguarda. En un enclavament entre Bovera i Flix (Ribera d'Ebre), a la Casilla, hi havia un centre d’atenció mèdica on es feia el triatge dels ferits. En una petita caseta prop de la carretera s'oferien les primeres cures i s’establia qui podia guarir-se allà, i qui estava més greu havia d’anar fins al mas del Senyor, al terme municipal de Bovera (Garrigues), on hi havia un hospital de campanya.

Les restes humanes són presents a la majoria de museus. Només al Museu Britànic n'hi ha més de 6.000, i els britànics, que ho han debatut molt i tenen una legislació força clara, defensen poder exhibir-les si les restes en qüestió, siguin mòmies, mòmies de pantà o restes òssies, expliquen alguna cosa interessant. A més, segons asseguren els responsables del Museu Britànic a Regarding the dead. Human remains in the British Museum, el públic hi està a favor: "Demana i espera veure restes humanes". Un altre centre que s'ha plantejat recentment què fer-ne és el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, que en conserva 4.426 –un 76% són d'origen desconegut–, que sobretot van arribar al museu a finals del segle XIX i principis del XX.

A Jerónima Blanco la van matar els feixistes, estant embarassada, juntament amb el seu fill de 3 anys, i els van enterrar en una fossa comuna a Flores de Sil (Ponferrada). A la fossa de Fuentes de León (Badajoz) hi havia les restes d'una mare amb la seva filla adolescent. No es van voler separar i les van matar juntes. Al barranc de Víznar (Granada) hi havia molts imperdibles, didals i tot de botons que acostumaven a portar les costureres a les bates. Allà van assassinar i llançar a la fossa una dotzena de dones que formaven part del Sindicat de l'Agulla. Durant la Guerra Civil van morir moltes dones, però a diferència dels homes, la majoria van morir lluny de la línia de front.

Els treballs d'excavació al cementiri de Son Coletes, a Manacor, han tornat a donar una troballa d'enorme importància: les restes de vint persones assassinades pels franquistes, entre les quals les de tres dones. A l'espera dels resultats de les anàlisis antropològiques i genètiques, el més probable és que es tracti tres de les cinc milicianes que se sap que van formar part de l'expedició republicana a Mallorca d'agost de 1936, liderada per Alberto Bayo, i que van ser capturades i mortes pels feixistes. A Son Coletes ja s'hi han exhumat les restes de 106 persones executades a Mallorca durant la Guerra Civil, i encara s'espera trobar-n'hi més, perquè els arqueòlegs i els antropòlegs de les societats Aranzadi i ATICS hi seguiran fent feina en els propers mesos. Com assenyala el secretari de Memòria Democràtica del Govern Balear, Jesús Jurado, encara queden àrees per explorar i fosses per obrir. Per altra banda, aquest dijous ha començat també l'excavació de la platja de sa Coma, també pertanyent a Sant Llorenç des Cardassar, poble veí de Manacor. Sota l'arena d'aquesta platja –sa Coma, actualment, és un nucli turístic–, i d'acord amb les fonts documentals, s'espera trobar-hi les restes de centenars de cossos: els dels milicians que van arribar amb el desembarcament de Bayo. Tot això que comento ho trobareu a la crònica de Maria Llull i Toni Mateu a l'Ara Balears, i, si us interessa saber més sobre l'expedició republicana de Bayo, és del tot recomanable el minuciós volum El desembarcament de Bayo a Mallorca: agost - setembre de 1936, de l'historiador Josep Massot i Muntaner, mort aviat farà un any.

Una protuberància allargada i paral·lela a la línia de costa és com l’il·lustrador Andreu Llodrà va representar el 1986 a la revista manacorina Perlas y Cuevas la fossa on suposadament es van enterrar centenars de milicians catalans. Són els expedicionaris que van arribar a la costa del Llevant de Mallorca el mes d'agost del 1936 en una operació dirigida pel capità Alberto Bayo, amb el suport de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i la Generalitat. L’objectiu era recuperar l’illa per a la República, però l’operació va fracassar i els milicians van haver de reembarcar a correcuita. A partir del 15 de març començarà l’excavació de la fossa de la platja de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar), encarregada pel Govern Balear. Què s’hi trobarà és una incògnita. Per això, els investigadors implicats en parlen amb reserves.

Memòria de Mallorca presentarà aquest dijous a les 10.30 hores en el Jutjat de Guàrdia de Manacor una denúncia per crims de lesa humanitat per Aurora Picornell i les Roges del Molinar: Berlamina González, Catalina Flaquer, i Antònia i Maria Pasqual. Aquesta data no és casual i coincideix amb la del seu assassinat a mans dels franquistes, el 5 de gener de 1937, ha anunciat aquesta associació mitjançant un comunicat. Amb la denúncia s'aportaran els informes arqueològics, antropològics i mèdics forenses de les exhumacions, on se certifiquen les causes de les morts, totes amb armes de foc i amb signes de violència. També s'explica en quina posició es varen trobar els cadàvers i les característiques de l'enterrament de cada víctima, amb "les evidències científiques de les greus violacions de drets humans que es varen perpetrar contra les cinc dones", diu la nota. Juntament amb Memòria de Mallorca hi seran familiars de les víctimes i membres dels col·lectius Dones de Llevant i Aurora Picornell.

L'anàlisi genètica de les restes localitzades a la fossa de Porreres durant l'exhumació de 2021 –dins del segon Pla de Fosses del Govern– ha permès la identificació d'una nova víctima de la repressió franquista: Llorenç Martorell Suarez, natural de Moscari i resident a Palma, on tenia una impremta i una botiga de mobles. La seva identificació ha estat possible després de comparar una mostra òssia de les restes amb una d'ADN d'un familiar directe, la qual es va recollir l'any 2016 gràcies a una campanya encapçalada per Memòria de Mallorca.

Antonio Martos Jiménez recorda molt bé el dia que van avisar els seus pares de la mort del seu germà Cipriano. "La mare va anar a l'Hospital Sant Joan de Reus, hi havia cinc o sis esglaons que s'havien de pujar per poder entrar-hi, i hi havia dos agents de la Guàrdia Civil que no la van deixar passar –explica–. Ella es va agenollar una vegada i una altra, però els agents l'anaven empenyent enrere amb els peus". Ni els pares ni els germans van poder veure mai el cos de Cipriano Martos, que va morir el 17 de setembre de 1973. Tenia 31 anys i el van enterrar de nit i sense testimonis al cementiri de Reus. Aquest dilluns, 12 de desembre, 49 anys després, han començat a exhumar la fossa comuna al cementiri de Reus on se suposa que hi ha inhumat Cipriano Martos.

La mare de Ferran Cabecaran Marginet, desesperada per trobar el fill, va arribar a escriure al mateix Franco, l'octubre del 1941. El secretari personal del dictador li va dir que no en sabia res, però que es posés en contacte amb els responsables dels camps de concentració i dels batallons de treballadors. I així ho va fer. Va persistir i, durant tres anys, va pagar anuncis a La Vanguardia per si algú li podia donar notícies del jove soldat republicà desaparegut al Segrià el setembre del 1938. Tot va ser debades. A casa del seu germà, del Ferran no se'n va parlar mai, però la seva fotografia sempre va ser allà, a la vista, i ha estat finalment la seva besneboda la que n'ha reprès la recerca: el va inscriure el novembre del 2021 al cens de persones desaparegudes de la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat.

A la taula que encara avui és en una de les sales de Cal Gravador, la primavera i l'estiu del 1938 hi estiraven els ferits que arribaven del front de la Guerra Civil. Els soldats republicans combatien a poca distància, a uns deu quilòmetres d'aquella casa. Ara no hi viu ningú, però havia sigut una de les més importants de Canturri, al terme de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), al vessant del riu Noguera Pallaresa. La taula és d'avet, de cinc metres per cinc, i va servir de llitera hospitalària. En una altra habitació hi havia una taula de vidre, que era on els metges de l'exèrcit operaven. Els qui no sobrevivien en aquest hospital de campanya, creat a correcuita per atendre els ferits més greus que no podien ser traslladats a altres hospitals de la Seu d'Urgell, els enterraven a l'Hort de la Font, a tocar de la masia.

Una fossa, una víctima. El 5 de setembre de 1936 els falangistes varen assassinar amb dos trets al cap un anarquista i el varen enterrar a la fossa comuna del cementeri de Mancor de la Vall. La víctima era un jove militant anarquista, Adolfo Quesada Ripoll, veí d'Inca. Aquest divendres, 86 anys després, s'han iniciat les tasques per exhumar-ne el cos. A més, el Govern fa una crida per trobar-ne la família, de la qual no se sap res.

Entre els dies 19 i 27 d'octubre del 1944, un grup de prop de 4.000 homes van entrar a la Vall d'Aran per diferents punts però sobretot pel Pònt de Rei, que connecta amb França a través del riu Garona. Eren homes que havien lluitat a la Guerra Civil, havien combatut amb la Resistència Francesa contra Hitler i somiaven en derrocar Franco. El Partit Comunista els havia convocat a Foix i Tolosa per formar un exèrcit i participar en una operació que van anomenar Reconquesta d'Espanya. Va acabar malament. En molt poc temps a la zona s'hi van desplegar 50.000 efectius de Franco i els guerrillers que no van caure van haver de tornar a França nou dies després d'haver començat l'operació. Alguns dels que van morir van ser enterrats en diferents fosses. Segons alguns testimonis, hi ha maquis enterrats al cementiri d'Unyà, al Pla de Beret, a Rasos de Liat i a l'Artiga de Lin. Se sap també que al cementiri de Bòrdes hi a cinc maquis enterrats.

No és gens fàcil dibuixar un mapa de la violència de la Guerra Civil i encara menys desenterrar i identificar les seves víctimes. Han passat més de 80 anys i dècades d'indiferència i de silenci. Alguns ja no podran recuperar mai els pares ni els germans perquè després d'anys de lluita han mort sense aconseguir-ho. S'avança a poc a poc. El 2017, amb el pla de fosses que va impulsar des de la conselleria d'Exteriors Raül Romeva, es van començar a fer exhumacions i identificacions. Abans la política de la Generalitat havia prioritzat dignificar les fosses i tombes però no recuperar-ne les restes. En aquests cinc anys –i a tres mesos de tancar el pla de fosses– s'han recuperat les restes de 497 víctimes i se n'han identificat 16. Fins al 2017, només s'havien recuperat 59 individus i fet 7 identificacions. El procés pot trigar anys.

L’Associació per a la Memòria Històrica porta més de vint anys obrint fosses per tot el territori espanyol i, fins ara, mai s’havia trobat que un grup de veïns votés en contra d’una exhumació. Ni la llei de memòria de la comunitat autònoma de Castella i Lleó ni l’espanyola preveuen aquesta possibilitat. Per això resulta tan insòlit que el popular Alejandro Barrera García, alcalde de Villadangos del Páramo, un municipi d’un miler d'habitants, decidís sotmetre a votació l’exhumació al cementiri d’una fossa on es calcula que hi ha enterrades una dona i 70 homes. La decisió d'un grup de veïns (22 hi van votar en contra, 12 a favor i 2 es van abstenir) de denegar la possibilitat dels familiars de recuperar els cossos d'avis i besavis ha indignat a molts. Entre ells, el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea Arisqueta, de Ciutadans, que s'ha traslladat aquest dilluns fins al municipi lleonès per fer “complir la llei”: “En un país democràtic les lleis s’apliquen. Ni un referèndum a Catalunya, ni un a Villadangos poden impedir la seva aplicació. Les lleis s’aproven i es discuteixen al Parlament”. Igea ha sigut força contundent: “En aquesta comunitat ningú quedarà ni en una cuneta ni en una fossa comuna”.