Si tothom compleix els seus balanços i propòsits d’any nou, el 2026 estarem més totes soles que mai. “Enguany, he decidit prioritzar-me a mi mateix”, “Vull cuidar-me”, “M’he proposat aprendre a dir que no”. Assistesc astorada a tot aquest reguitzell de mantres, que inunda el meu feed d’Instagram. El 2025 ha estat l’any de la paraula ‘narcisisme’, un concepte que fins fa no res estava desterrat del nostre vocabulari i que ens ha anat mel per trobar un substitut a ‘tòxic’. Si el 2024 tot era tòxic, el 2025 tot ha estat narcisista. I ja comença a fer pudor, aquest abús del terme, sobretot per part de qui decideix “avantposar-se”, a ell mateix, per damunt de tot.

La Policia Nacional investiga la mort d'un home d'uns 50 anys que ha estat trobat aquest dijous al matí, dia de Cap d'Any, en un parc del carrer de Cotlliure de Palma.

El sistema educatiu de les Illes Balears té al davant reptes importants per al 2025. Alguns, com la reducció de l’abandonament escolar i la millora del nivell de català de l’alumnat, necessiten un recorregut temporal més ampli. Ara bé, juntament amb la necessària millora de la inversió educativa, són els temes que més preocupen els experts i les entitats del sector que, un pic començat l’any, fan la seva recepta per impulsar el canvi educatiu.

Avui és el dia després, l’endemà de Reis, que vol dir l’endemà de les festes de Nadal. Avui tanquem un període de l’any que és especial; per a molts, adorable, i per molts altres, detestable.

Combatre la precarietat, potenciar la connexió amb l’actualitat, optimitzar la gran quantitat d’oferta cultural i implantar protocols que protegeixin les dones en diferents àmbits vinculats amb la cultura. Són alguns dels grans reptes a què s’enfronta el sector cultural en aquest 2025 que acaba de començar segons els mateixos professionals que s’hi dediquen. Molts d’aquests grans objectius estan relacionats amb problemàtiques històricament vinculades al sector, encapçalades per la manca de recursos i la inestabilitat de les polítiques culturals. La dramaturga Marta Barceló, el músic Julià Picornell, la llibretera Glòria Forteza-Rey i el productor i director Luis Ortas analitzen per a l’ARA Balears els grans reptes que les arts escèniques, la música, els llibres i l’audiovisual, respectivament, tenen per endavant.

Els meus propòsits de Cap d'Any sempre han tingut un element en comú: tots han girat al meu voltant. Alguns anys m'he promès tornar a estudiar francès, que vaig aprendre a la secundària; altres he jurat renunciar a les compres impulsives, i altres (bé, cada any) he dit que aniria a dormir més aviat. L'objectiu, però, sempre ha estat el mateix: convertir-me en una millor versió i més feliç de mi mateixa. Tot i que no hi ha res dolent en buscar la superació personal, els experts afirmen que centrar-nos en les nostres relacions amb les persones que ens envolten pot contribuir de manera efectiva a fer-nos més feliços.

El primer infant nascut el 2025 les Balears nom Dylan Luis i ha nascut a l'hospital de Can Misses, a Eivissa, a les 0.52 h. El nadó ha pesat quatre quilos, segons ha recollit EFE.

Cada any comença amb la millor de les intencions i el pitjor dels designis: és la batalla històrica, tan antiga com nosaltres, entre la realitat i el desig. Voler canviar les coses és un gest valent que ve d’un malestar sovint inidentificable: per què em trobo, novament, enumerant reptes i fracassos? D’on ve aquesta urgència de ser algú altre? Qui soc jo sinó aquest intent de deixar de repetir-me? Davant la incertesa, que és la nostra veritat més sangonosa, el present més radical, torno a aquella frase de Lispector que diu que un món totalment viu té la força d’un infern. És, potser, tot això, un intent de fugir de les flames?

Amb el 2024 neixen iniciatives i en moriran d’altres: hi haurà aniversaris, novetats per llegir, festivals per no perdre’s i, entre altres coses, tota la creació a la qual convé estar atents. Us oferim una selecció de tot allò que passarà i també del que podria passar aquest any que tot just comença. En tot cas, el 2024 arriba, sobretot, amb una incògnita: aquest serà l’any en què coneixerem quines són les polítiques culturals dels nous responsables de les institucions públiques. Quines seran les seves prioritats? I les seves accions? I les solucions a problemes que el sector cultural arrossega des de fa molts d’anys? Si bé en els primers mesos dels nous governs autonòmic, insulars i municipals ja han anunciat algunes iniciatives per a l’any entrant, que són les que també recollim aquí, el gruix de la nova acció política en cultura encara està per veure. El 2024 ens en mostrarà el camí.

1.

El transport públic gratuït i la mobilitat privada. A només uns dies de començar el 2024, els ciutadans de les Illes –i del conjunt de l’Estat– donaven per fet que haurien de tornar a pagar per agafar el transport públic. En un darrer anunci abans d’acabar l’any, Pedro Sánchez va posar entre l’espasa i la paret les comunitats –i, aquí, el Govern i l’Ajuntament de Palma– perquè tornassin a aplicar la gratuïtat, oferint una transferència de doblers igual a la del 2023. Així que, tot i unes primeres vacil·lacions, finalment el TIB i l’EMT continuaran sent gratuïts. Ara bé, mentre que l’Estat intenta dissuadir de l’ús del transport privat, a Mallorca el Consell de Mallorca rema en sentit contrari. A l’espera que es resolgui el seu futur, el govern insular de Llorenç Galmés continuarà lluitant per llevar el carril Bus-VAO de l’autopista de Llevant, encara que la DGT consideri positiu que es mantingui.

]]> anava a desitjar un 2024 ple de felicitat, d’amor, d’amistat i blablabla. Només de pensar-ho, ja m’he avorrit. Per sort, ha acudit al rescat del meu cervell Moments d’inadvertida felicitat (Francesco Piccolo), un llibre que demostra que, si ens hi fixam, cada dia passen per davant dels nostres nassos molts instants joiosos i que bona part es basen en la capacitat de deixar fluir certa dosi de mala llet, perquè és molt millor que no guardar-la. Així que he decidit fer un recull dels meus moments d’inadvertida felicitat, amb el propòsit que aquest any lluent que estrenam deixin de ser inadvertits. 

]]>

Anys enrere, totes les televisions dedicaven temps, personal i energia a fer els seus resums de l’any. Eren la culminació del rigor informatiu, l’enginy o l’humor depenent de sobre què volia presumir cada cadena. Es promocionaven com un dels regals televisius per a l’audiència. No és un format senzill: requereix capacitat de condensació i la perspectiva que dona la veterania professional. Per als espectadors eren un exercici catàrtic per madurar l’actualitat. Però la tradició s’ha perdut. Ara, a tot arreu, es fan llistes de "els millors de l’any”, que és més ràpid, fàcil, barat i no compromet gaire. 

]]>

Es pot fer un resum de l’any amb frases i paraules que se’ns han enganxat durant aquests dotze mesos. Començo. El dia que vaig sentir Pedro Sánchez dient que escoltava les cançons de Taylor Swift i a Feijóo parlant de Bruce Sprinter, no em va estranyar gens el que va acabar passant al juliol.

]]>

El desig que no em puc treure del cap per a l’any nou és que plogui. Com si n’hi hagués prou amb desitjar-ho. Com si no sabéssim que els anhels també ens abandonen. El desig és que plogui aquí. Perquè com passa sovint, on plou, plou sobre mullat. Aquí fa massa temps que no veiem com cau l’aigua del cel, però el llenguatge encara no ha incorporat un nou dia de sol com “un mal dia”. Tampoc existeix una paraula que parli de l’enyor d’un dia de pluja i caldria inventar-la. És possible que només l’utilitzéssim unes quantes persones, però la pluja la necessitem totes. Que arribi, si pot ser aquest any, un dia en què l’aigua no pari de caure. Sobre els nostres caps i, sobretot, sobre els nostres camps. I a veure si deixem de fer el ridícul preguntant-nos si ens podrem dutxar o no al gimnàs, com si fos la pregunta transcendental del moment. Que sobreviure és un esport de risc, fem el favor. El 2023 ja ens ha ensenyat les orelles, però a nosaltres encara ens manca la capacitat d’escoltar. Que la intel·ligència artificial no ens farà florir els arbres ni ens donarà a menjar. Encara que hi hagi personatges que es nodreixin de destrossar-nos també el cel. 

]]>

Canvis. La investidura de Lula és el retorn de l’esperança. No només pels primers decrets firmats per combatre la fam, la desforestació o la violència de les armes al Brasil, sinó perquè confirma el triomf de l’alternança política enmig del soroll de sabres colpistes. És el retorn del discurs de reconciliació davant la intolerància. Vint anys després, Luiz Inácio Lula da Silva ja té poc a veure amb aquell operari del metall i líder sindical que va arribar al palau presidencial de l’Alvorada l’any 2003; la seva victòria ha estat més feble, com també ho és la maquinària electoral del Partit dels Treballadors (PT). Però, altre cop, té al davant un país ple de desafiaments, trencat internament, colpejat de nou per la fam i la pobresa. És un Brasil desigual, en un món desigual. I, com diu la catedràtica d’Economia Jayati Ghosh, la desigualtat és el principal “assassí del món actual”, perquè alimenta la construcció de “societats més injustes, més malaltes o infelices”. La desigualtat mata persones. 

]]> Fent balanç de l’any, recordava una conversa de l’estiu passat, a l’ombra balsàmica d’un til·ler. Parlava amb un artistàs en actiu i va sortir el tema de l’èxit mundial de la Rosalía. Que com era possible que hagués conquerit la celebritat internacional amb unes credencials tan locals. I dèiem que tan important com el seu talent i la seva capacitat de treball era que la Rosalía s’ho creu, i això es nota. I que si tu et creus molt allò que fas (i vals) sempre hi haurà algú que també s’ho creurà i et seguirà.

]]> Quan aquest article vegi la llum (a la web) farà poques hores que haurà acabat l’any 2022. Un any més que deixem enrere. Amb totes les seves alegries i daltabaixos. Amb triomfs i derrotes. Recordem les il·lusions i desitjos amb què vam començar el 2022. Quan tanquem l’any, igual que succeeix amb les empreses, fem balanç. Un balanç empresarial té dos grans elements: l'actiu i el passiu. A l’actiu hi ha el que té l’empresa i al passiu el que deu. La diferència entre actiu i passiu són beneficis o pèrdues acumulades, juntament amb fons propis.

]]>