Les reserves hídriques de les Illes Balears han augmentat un punt durant el mes d’octubre i han passat del 36% al 37%, segons les dades publicades per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua. La millora s’ha produït a Mallorca i Menorca, mentre que Eivissa manté el mateix nivell de reserves que el setembre, amb un 33%.

Els boscos de les Balears han començat una transformació que els convertirà, segons els experts, en espais cada vegada més semblants al Marroc. La comparació, que forma part de l’anàlisi de la Xarxa Forestal, és una de les advertències que fan els tècnics forestals després d’un estiu que ha castigat especialment els pins, les alzines i altres espècies mediterrànies. La successió de sequeres extremes i onades de calor amenaça de transformar la vegetació que coneixem avui. Els primers efectes ja són visibles. “El canvi de paisatge, sens dubte, ha començat”, adverteix a l’ARA Balears Carolina Rodríguez, degana territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests.

Amb el projecte Balears Verd, Miquel Ramis, mestre en pedra, pagès i restaurador d’edificis, proposa sembar un milió d’arbres i arbusts. Autor d’Agricultura regenerativa, diu que és urgent passar a l’acció per mitigar el canvi climàtic.

Les reserves hídriques de les Illes Balears han baixat dos punts durant el setembre i s'han situat en el 36%, davant el 38% registrat a l'agost. El descens s'explica per l'evolució de Mallorca i Eivissa, mentre que Menorca ha recuperat cinc punts, malgrat haver registrat només 3,4 litres de pluja per metre quadrat durant el mes. En comparació amb el setembre de l'any passat, les reserves del conjunt de l'Arxipèlag han disminuït vuit punts.

MÉS per Mallorca ha presentat aquest divendres deu propostes per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua a Mallorca. El document recull un decàleg de compromisos "prioritaris" en matèria de recursos hídrics que abasten mesures d'àmbit autonòmic, insular i municipal. El decàleg proposa restringir els usos no essencials d'aigua potable en situacions de prealerta, alerta o emergència per sequera i establir moratòries o limitacions a noves piscines privades en zones amb estrès hídric o aqüífers sobreexplotats. Les mesures inclouen fer front al canvi climàtic i la sequera i accions per garantir infraestructures públiques i aigua de qualitat a tots els municipis, entre d'altres.

Les reserves hídriques de les Balears han baixat fins al 38% durant el mes d'agost, un punt menys que al juliol i dos punts per davall del nivell registrat ara fa un any. La situació ha empitjorat a totes les Illes: Mallorca passa del 39% al 38%; Menorca, del 34% al 33%, i Eivissa, del 42% al 37%.

Les reserves hídriques de les Balears han baixat fins al 39% durant el mes de juliol, sis punts menys que el mes anterior, segons les dades de seguiment de la situació hidrològica de la Demarcació Hidrogràfica de les Balears.

Deià ha començat aquest divendres a aplicar talls d’aigua tres dies per setmana a l’hotel La Residència i a diverses zones del municipi davant la falta de recursos per garantir el subministrament. La restricció afecta dilluns, dimecres i divendres el sector de Llucalcari, l’Empeltada, les Coves de can Puigserver, la Cala i la zona de la carretera cap a Sóller.

El Govern ha aprovat un nou model de conveni per subministrar aigua potable mitjançant camions cisterna als municipis de Mallorca que no estan connectats a la xarxa d’abastiment en alta. Tot i que la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua presenta la mesura com una fórmula per garantir el subministrament, el document no estableix compromisos de consum mínim ni assegura als ajuntaments un volum determinat d’aigua.

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.

Les Balears han encetat l'estiu amb una situació molt complicada en termes de reserves hídriques. Les dades del mes de juny preocupen l'Executiu, i és natural. Les reserves subterrànies, principal font avui dia del subministrament, han tornat a baixar a les portes de l'estiu i la manca de plogudes durant les darreres setmanes ha agreujat una situació que ja venia marcada per la pressió sobre els aqüífers. Tot i que no es parla d'una emergència generalitzada, les dades oficials dibuixen un escenari cada vegada més ajustat.

La situació dels recursos hídrics al Pla de Mallorca s’ha tornat especialment delicada després que la Mancomunitat hagi detectat en les darreres setmanes “episodis de consum extraordinari” que han superat la capacitat habitual de producció dels pous de la comarca i han provocat una pressió creixent sobre els aqüífers subterranis.

L'Ajuntament de Montuïri ha iniciat les obres per connectar un nou pou de subministrament d'aigua a la xarxa municipal, una mesura urgent que té com a objectiu principal minimitzar la greu crisi hídrica que pateix el municipi.

Les reserves hídriques de les Illes Balears se situen en el 54% el mes de març, quatre punts per sota del febrer, però lleugerament per damunt del registre del mateix mes de l’any passat (52%). Segons ha informat la Conselleria del Cicle de l’Aigua, la tendència és desigual per illes i territoris, amb descensos generals malgrat un episodi de pluges destacat.

"D'aquí a cinc anys no hi haurà ni un ametler de secà" a les Balears, segons ha assegurat el cap del Servei d'Agricultura, Andreu Juan, en la seva compareixença a la Comissió del Canvi Climàtic sobre Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament d'aquest dimecres. El 1995, a Mallorca –on es concentra el 95% de cultius d'ametllerar– hi havia 65.000 hectàrees d'ametlers de secà, mentre que ara només en queden 7.000, una xifra que demostra que actualment aquest cultiu "és deficitari".

Un terç del territori de les Illes Balears està en procés de desertificació. Les dades de l’Atles de la Desertificació d’Espanya que s’acaben de publicar confirmen que aquest fenomen afecta aproximadament 1.600 quilòmetres quadrats de la superfície total de l’Arxipèlag. Però el primer que adverteixen els experts és que “desertificació no vol dir que s’estigui dibuixant un desert. És un procés de degradació del terreny, fruit d’una sèrie de causes, i el que sí que és cert és que té lloc allà on hi ha aridesa”, explica el geògraf de la UIB,Enrique Morán. “Per tant”, insisteix, “quan s’ofereixen percentatges de desertificació, sobretot ens ha de fer reflexionar el fet que són territoris on s’ha empobrit i degradat el sòl. Per tant, encara que no hi hagi un canvi molt gran pel que fa a la vegetació, que és el darrer que es produeix, ja ha començat un debilitament que no és gens positiu”.

Les reserves hídriques han pujat al 48% el mes de novembre a les Balears, un augment que ha permès que Eivissa deixi enrere la situació d'alerta.

L'entitat ecologista Amics de la Terra ha denunciat públicament el Govern i l'Ajuntament de Sant Joan per permetre que el propietari d'un xalet de luxe de Sant Llorenç buidi i torni a omplir les tres piscines que té a l'habitatge, en un context d'alerta per sequera.

Un estudi de la Universitat de Mannheim elaborat per la doctora Sehrish Usman –amb dos integrants del Banc Central Europeu– estima que la sequera suposarà una pèrdua de 464 milions d'euros a l'economia de les Balears el 2025. Amb vista al 2029, el document preveu que es perdran 1.195 milions d'euros. Per càpita, enguany es perdran 372 euros i 958 el 2029.