L'Ajuntament de Montuïri ha iniciat les obres per connectar un nou pou de subministrament d'aigua a la xarxa municipal, una mesura urgent que té com a objectiu principal minimitzar la greu crisi hídrica que pateix el municipi.

Les reserves hídriques de les Illes Balears se situen en el 54% el mes de març, quatre punts per sota del febrer, però lleugerament per damunt del registre del mateix mes de l’any passat (52%). Segons ha informat la Conselleria del Cicle de l’Aigua, la tendència és desigual per illes i territoris, amb descensos generals malgrat un episodi de pluges destacat.

"D'aquí a cinc anys no hi haurà ni un ametler de secà" a les Balears, segons ha assegurat el cap del Servei d'Agricultura, Andreu Juan, en la seva compareixença a la Comissió del Canvi Climàtic sobre Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament d'aquest dimecres. El 1995, a Mallorca –on es concentra el 95% de cultius d'ametllerar– hi havia 65.000 hectàrees d'ametlers de secà, mentre que ara només en queden 7.000, una xifra que demostra que actualment aquest cultiu "és deficitari".

Un terç del territori de les Illes Balears està en procés de desertificació. Les dades de l’Atles de la Desertificació d’Espanya que s’acaben de publicar confirmen que aquest fenomen afecta aproximadament 1.600 quilòmetres quadrats de la superfície total de l’Arxipèlag. Però el primer que adverteixen els experts és que “desertificació no vol dir que s’estigui dibuixant un desert. És un procés de degradació del terreny, fruit d’una sèrie de causes, i el que sí que és cert és que té lloc allà on hi ha aridesa”, explica el geògraf de la UIB,Enrique Morán. “Per tant”, insisteix, “quan s’ofereixen percentatges de desertificació, sobretot ens ha de fer reflexionar el fet que són territoris on s’ha empobrit i degradat el sòl. Per tant, encara que no hi hagi un canvi molt gran pel que fa a la vegetació, que és el darrer que es produeix, ja ha començat un debilitament que no és gens positiu”.

Les reserves hídriques han pujat al 48% el mes de novembre a les Balears, un augment que ha permès que Eivissa deixi enrere la situació d'alerta.

L'entitat ecologista Amics de la Terra ha denunciat públicament el Govern i l'Ajuntament de Sant Joan per permetre que el propietari d'un xalet de luxe de Sant Llorenç buidi i torni a omplir les tres piscines que té a l'habitatge, en un context d'alerta per sequera.

Un estudi de la Universitat de Mannheim elaborat per la doctora Sehrish Usman –amb dos integrants del Banc Central Europeu– estima que la sequera suposarà una pèrdua de 464 milions d'euros a l'economia de les Balears el 2025. Amb vista al 2029, el document preveu que es perdran 1.195 milions d'euros. Per càpita, enguany es perdran 372 euros i 958 el 2029.

Com cada temporada d’estiu, el Govern de les Illes Balears publica les dades de consums i pèrdues a la xarxa de subministrament d’aigua dels municipis illencs. Enguany aquestes dades han sortit al setembre, a la vegada que el mateix Govern anunciava l’entrada en alerta de sequera a l’illa d’Eivissa i de gran part dels municipis del Pla de Mallorca. La resta dels territoris de les Illes no se’n salven del tot i se situen des de fa temps en una preocupant situació de prealerta de sequera. Només Formentera es troba en una situació de normalitat, en gran part perquè no depèn de l’aigua subterrània, atès que el 100% del consum urbà d’aigua i el consum al sòl rústic és subministrat amb aigua dessalinitzada. Es pot dir que sense la dessalinitzadora, Formentera estaria morta hídricament. O en altres paraules, és com tenir un pacient fent vida normal sense saber que depèn completament de la tecnologia i la dependència energètica associada, amb el risc que això suposa.

Les Balears consumiren el 2024 un total de 111,3 hectòmetres cúbics d’aigua, és a dir, 111.300 milions de litres, el que suposa d’entrada un increment descomunal, de més del 4,8% en un sol exercici, respecte del 2023. Però el més preocupant és que una cinquena part de l’aigua que es va introduir dins la xarxa, 24,4 hectòmetres cúbics, no va arribar a la seva destinació, perquè es va perdre per les innumerables esquerdes i fuites que pateix el sistema de distribució. Les dades acaben de ser publicades per l’Agència Balear de l’Aigua i transmeten bàsicament dues idees:millora lleugerament la situació amb una reducció molt petita de les fuites, però el gran increment de consum any rere any fa que això no es noti i que, per tant, l’esforç hídric continuï sent molt superior als recursos disponibles.

L'Ajuntament de Sóller ha actualitzat les mesures per a l'estalvi i l'ús responsable de l'aigua i ha imposat també restriccions als establiments turístics. Inicialment, la normativa només informava de restriccions per als particulars, però aquest dijous han emès un decret actualitzat on detallen diverses mesures que afecten directament els hotels, habitatges de lloguer vacacional, bars, restaurants i cafeteries.

Polèmica a Sóller per la gestió dels recursos hídrics. En època de sequera, l'Ajuntament ha decidit tancar indefinidament la piscina municipal pels problemes d'aigua que es viuen al poble, però la "sorpresa" ha arribat quan els veïns han descobert que la piscina de l'hotel La Residència (a Deià, un municipi a tan sols 11 quilòmetres de distància) "continua oberta i sense cap mena de restricció ni limitació i consumeix 100 tones d'aigua diària", segons han criticat els veïns. De fet, als establiments turístics les restriccions d'aigua no els afecten directament i només els demanen que informin els clients sobre com fer un ús responsable de l'aigua i els recomanen que instal·lin sistemes d'estalvi d'aigua.

Les reserves hídriques de les Balears s'han situat en el 43% al mes de juliol, cinc punts per davall del registre del mes anterior (48%) i tres punts menys que el percentatge registrat fa un any (46%).

L'Ajuntament de Deià suspendrà des d'aquest dilluns el subministrament d'aigua en algunes zones del municipi per fer front a la persistent situació de sequera i a l'increment de la demanda, lligada a l'augment poblacional provocat pel turisme durant els mesos d'estiu.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha posat damunt la taula del Govern que es pugui declarar l’emergència per sequera municipi a municipi i que no afecti tota la Unitat de Demanda (recordem que inclou Muro i Santa Margalida). Mentre que, per part seva, el Govern estudia la implantació de nous paràmetres que podrien servir per declarar l’emergència al Pla de Mallorca ben aviat.

Menorca ha iniciat l’estiu amb les reserves hídriques en el nivell més baix de la darrera dècada. Si el juny de 2015 es trobaven al 71% de la seva capacitat, enguany amb prou feines arriben al 42%. Ja fa dos anys, des del maig de 2023, que l’illa es troba en situació de prealerta per sequera, però encara avui dia els ajuntaments es resisteixen a apujar considerablement les tarifes. Només el de Maó, que fa un any que no pot servir aigua potable a la població, ha posat en marxa restriccions en el consum.

El Govern ha dit avui que no ha renunciat "en cap moment" a donar suport als municipis del Pla amb dificultats en el subministrament d'aigua. En un comunicat, la Conselleria de la Mar i Cicle de l'Aigua ha recordat que, amb l'objectiu d'oferir una resposta clara i eficaç davant escenaris d'emergència hidrològica, es va incorporar a la Llei de pressupostos de 2025 una disposició addicional específica, impulsada per la Direcció General de Recursos Hídrics, que estableix un mecanisme d'ajuda directa per als ajuntaments que no disposin de connexió a la xarxa d'aigua en alta del Govern.

L’empresa algaidina Flor de Figa ha anunciat que tanca les portes de la finca Es Rafalet de ca l’amo Julià a les visites turístiques. La gota, mai millor dir, que ha fet vessar el tassó és la negativa i les traves del Govern de les Illes Balears a pagar les camionades d’aigua a la comarca del Pla de Mallorca.

L’aigua de Maó continua sense ser potable un any després de la crisi que esclatà arran de la greu avaria a la planta de Malbúger. Les darreres analítiques difoses per l’oposició així ho demostren. Les xarxes de Malbúger, Turó, Sant Climent i el Grau-Cala Llonga marcaven encara al maig nivells de concentració de nitrats superiors als 50 mil·ligrams per litre, el topall màxim fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per considerar la potabilitat de l’aigua.

Les reserves hídriques de les Balears s'han situat en el 48% al juny, tres punts per sota del registre del mes anterior (51%) i dos punts menys que el percentatge registrat fa un any (50%).