L’atac brutal que té en marxa la nova administració Trump i els seus aliats de la tecnooligarquia contra tot el que sona a públic és tan exagerat que ens pot semblar simplement estrambòtic, i com a tal passar a formar part del que anem comentant amb els companys de feina i els amics i amigues quan tenim una estona. Però la cosa és molt més seriosa, ja que quan s’ataca la despesa pública, els servidors públics, els impostos i tots els anomenats “xiringuitos“ institucionals, darrere seu hi ha polítiques i serveis públics essencials per a una gran part de la població. Per altra banda, no és només una excentricitat més de la nova era trumpiana, sinó que a Europa (i a Catalunya) hi ha molts partidaris d’aplicar la mateixa lògica a un sector públic al qual acusen de malbaratar recursos, de preocupar-se només dels que s’aprofiten del sistema i d’haver crescut de manera desmesurada.

Els últims dies abans de vacances, molts treballadors asseguren que necessiten parar perquè ja no poden més. Els efectes d’un estil de vida estressant, exigent i cada vegada més virtual s’han batejat com l’era del cansament i els mitjans han alertat d’una pandèmia invisible relacionada amb la salut mental. És que la vida que portem ens emmalalteix? "El model mèdic hegemònic no accepta que el que és social i cultural produeix no només malestar, sinó també malaltia. Però hi ha professionals que plantegen que la medicina apedaça el que el camp social ha trencat", reflexiona Asun Pié Balaguer, professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. "Una situació social pot generar una patologia greu. Un exemple és l’estrès, però també una úlcera d’estómac o una depressió".

L’últim “caprici” que s’ha fet Marisa Aledo són uns pantalons de pana blancs. Els havia vist fa temps, però va haver d’esperar a la “paga extra” per gastar-se els 20 euros que valien. “La butxaca no dona per a més”, es justifica aquesta barcelonina de 69 anys que rep una prestació no contributiva (PNC) que es perceben quan o bé no s’ha cotitzat prou anys per tenir una pensió o s'és un adult amb una gran invalidesa reconeguda. A desembre de l’any passat, uns 65.000 catalans n’eren beneficiaris. Són les prestacions més bàsiques del sistema de protecció, que fins a l'increment del 6,8% a partir d'aquest gener, suposaven menys de 500 euros al mes. L'increment donarà “aire” després de dos anys en què la inflació ho ha encarit tot, també els productes bàsics.

L'acolliment residencial de menors que no poden viure amb els seus familiars queda blindat durant quatre anys a Mallorca amb un concert històric amb el tercer sector, que feia 15 anys que lluitaven per aquesta fita. Aquest és el resultat, a efectes pràctics, de l'acord que han signat l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) amb les entitats del tercer sector aquest dilluns, que marca un fet històric. Amb la signatura s'han concertat per primera vegada 208 places de dos serveis d'acolliment residencial: 202 per al servei bàsic i 6 per al servei especial per a adolescents amb mesura de protecció que estan embarassades o tenen fills i/o filles a càrrec seu.

Els comptes del 2022 encara no s’han tancat, però les entitats del tercer sector ja tremolen. A la "dècada perduda" per les retallades i l’impacte de la pandèmia encara s'hi ha de sumar la variable de la inflació, que els ha acabat de desequilibrar pressupostos, dependents bàsicament del finançament públic. Els sobrecostos en la factura energètica estan escurant les caixes de les associacions sense ànim de lucre que atenen els col·lectius més vulnerables quan encara no s’havien recuperat de les batzegades anteriors. Encara s’estan recollint les dades de les 3.000 entitats, però Marta Obdulia, coordinadora del Grup de Treball de finançament de la Taula del Tercer Sector, la plataforma que aplega 35 federacions d’entitats, calcula que el 90% estan pagant els interessos de crèdits contrets per sobreviure.

La Conselleria d'Afers Socials i Esports posa a disposició de les entitats socials del tercer sector una nova convocatòria de subvencions destinades a finançar les despeses per a l'adquisició de vehicles elèctrics. La convocatòria d'enguany disposa d'un import d'1,3 milions d'euros, un finançament que prové del 0,7% de l'IRPF Social i sufragarà inversions que les entitats socials hauran de fer durant els anys 2023 i 2024.

Des de fa anys, a Catalunya, el model publicoprivat va guanyant cada cop més presència en el sistema de serveis socials. Com a societat, encara tenim pendent el debat de si la iniciativa privada hauria d’entrar a furgar a la vida de les persones o ho haurien de fer únicament els ens públics, però mentre esperem un debat que potser no arriba mai, el que sí que és urgent és abordar aquest model que tenim. I és que tots plegats tenim prou perspectiva per fer dues afirmacions: és necessari ordenar aquest espai i per fer-ho és necessari arribar a consensos.

El futur de les principals entitats catalanes dedicades a fer front a la violència sexual perilla. L'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), l'únic recurs en tot el territori català d'atenció directa, especialitzada i gratuïta a les persones que han patit violència sexual, està temporalment aturada. A més, a partir de l'1 de juny, les treballadores quedaran a l'atur. Les circumstàncies de PrevenSi, un projecte pioner a l'estat espanyol especialitzat en la prevenció de l'abús sexual infantil, no són gaire més esperançadores: des del 15 de maig, la línia telefònica i el xat atesos en viu per una especialista en pedofília i pederàstia estan inoperatius. Des d'AADAS ho atribueixen a una "manca de suport institucional". "És un tema de deixadesa cap a les violències masclistes i les entitats del tercer sector", denuncia la coordinadora de l'associació, Maria Sellés.

L’estat del benestar s’ha construït en les últimes dècades gràcies a l’aportació del tercer sector social. L’atenció a les persones no es pot concebre sense la tasca essencial de les 3.000 associacions, fundacions, cooperatives i centres especials de treball d’iniciativa social, empreses d’inserció i entitats singulars que gestionem serveis socials en diversos àmbits: pobresa i exclusió, inserció laboral, lleure, educació, salut o justícia. Serveis en forma d’acompanyament i suport a col·lectius en situació de vulnerabilitat, com infants, joves, dones, gent gran, migrants, refugiats o persones amb discapacitats, problemes de salut mental, addiccions, que pertanyen al poble gitano, del col·lectiu LGTBIQ+, que no tenen llar o que tenen problemes per trobar feina.

Primer la pandèmia i ara la crisi a Ucraïna. El tercer sector social a Europa es veu obligat repensar-se –i digitalitzar-se– a marxes forçades per atendre tothom que ho necessita. I Alfonso Lara Montero ho ha explicat fins i tot al Mobile World Congress (MWC). És el director de la European Social Network, una xarxa de referència europea que agrupa els principals responsables dels serveis socials al continent. Ha aterrat a Barcelona de la mà del m4Social, de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, i atén l'ARA mentre plana el gran interrogant de com atendre les persones refugiades de la guerra a Ucraïna.

El Consell de Mallorca treballarà en un pacte amb les entitats del tercer sector amb l'objectiu de donar un impuls a l'atenció que reben les persones amb discapacitat a l'illa, segons apunta la institució insular en una nota. Aquest acord cerca que "cap persona amb discapacitat quedi sense atenció i que aquest col·lectiu tingui tot el suport necessari", ha dit la presidenta del Consell, Catalina Cladera, qui també ha avançat que l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (Imas) està treballant en una ampliació de 500 places per a enguany, tot i que a llarg termini es podria arribar a les 900.

L'àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma ha concedit 260.000 euros de subvencions a 20 entitats sense ànim de lucre del tercer sector que han presentat diversos projectes socials, com ara Metges del Món, Jovent Naüm i la Fundació Reial Mallorca, entre d'altres, segons ha informat aquest dimarts el Consistori en un comunicat. L'objectiu és "treballar per la justícia social", segons ha assenyalat el tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera.

La pandèmia ha impactat en els plans de Riu Hotels per a la seva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) pel 2021, any en què la companyia preveia destinar 2.270.000 euros. Tot i que ha hagut de reduir el pressupost, ha aconseguit mantenir-lo a nivells de 2018, segons ha explicat aquest dimecres la directora de RSC de Riu, Catalina Alemany, a una roda de premsa a l'hotel Riu Plaza de Madrid amb motiu de la Fira Internacional de Turisme (Fitur). Així, enguany destinaran 807.323 euros en projectes d'ajuda al tercer sector, que han experimentat un canvi, segons Alemany: "Hem passat a fer més projectes de pobresa que de salut".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha presentat aquest dimecres l'acord estratègic d'ocupació amb el tercer sector per garantir durant tres anys polítiques d'ocupació per a persones vulnerables. Segons els càlculs de l'Executiu, unes 27.000 persones de diferents col·lectius vulnerables es poden acabar beneficiant d'aquest acord, que tindrà un pressupost de 51,5 milions d'euros fins al 2023. A més, el conveni permet que les entitats puguin planificar millor les seves polítiques d'ocupació.

Finalment hem votat i Catalunya tindrà nou Govern i nou Parlament. Des del tercer sector social considerem que aquesta serà una legislatura clau, que marcarà el futur, especialment el de les generacions més joves i el dels col·lectius més vulnerables. La pandèmia implica uns reptes descomunals, als quals estem fent front mentre treballem per l’endemà, per la nova realitat en què haurem de viure un cop passi aquesta muntanya russa.

Al costat dels dramàtics efectes sobre la salut –ja hem arribat als 15.000 morts– i la sanitat, la societat catalana està pagant una enorme factura econòmica i social pel coronavirus. Una factura que és també una fractura. Les entitats socials alertaven fa uns dies que el 90% acabaran aquest any amb pèrdues a causa del sobreesforç que han hagut de fer per atendre unes necessitats d'assistència que s'han disparat. Una de cada tres entitats ha hagut de demanar préstecs. "La situació econòmica de les entitats socials està al límit i posa en risc la seva viabilitat", adverteix la Taula del Tercer Sector. A més de les actuacions d'urgència que han hagut de fer, també pateixen el retard en el pagament de 256 milions per part de les diferents administracions: el principal morós és la Generalitat, a qui correspon el 63% d'aquests impagaments. Ens trobem, doncs, que la situació al carrer és crítica a causa de la caiguda en picat d'ingressos de moltes famílies, i que ni les administracions ni les entitats no tenen prou capacitat per fer front a la situació.

El Tercer Sector de les Illes Balears ha constituït aquest dijous amb el Govern autonòmic una mesa de treball estable i trimestral. Així ho ha anunciat la presidenta del Tercer Sector, Sonia Castro, després de reunir-se amb la cap de l'Executiu balear, Francina Armengol, i la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, aquest dimecres horabaixa.