Tal com si es tractàs d’una sibil·la de l’antiguitat, Maria Capó Navarro, de 93 anys, es concentra i es posa a cantar una de les tonades de quan, de jove, treballava a la finca familiar de Sóller. És la manera que té d’evocar un món de connexió amb la terra i de paraules precises que desaparegué amb el boom turístic dels anys 60. Qui escoltà la mateixa tonada de viva veu fa 74 anys va ser l’etnomusicòleg nord-americà Alan Lomax. “El 1952 –diu– m’havia vist actuar en un certamen internacional de folklore que es feu a la plaça de toros de Palma. Jo hi vaig cantar amb l’agrupació del meu poble, Els dansadors del ball d’or. En fórem un dels premiats. Sembla que li agradà molt la meva veu i demanà per venir-me a veure en persona. A casa érem sis germans, fills de pagesos. Jo era l’única nina”. Capó recorda perfectament aquella visita. “Feia un sol de justícia i Lomax arribà encorbat i mort de calor. Tragué el magnetòfon i enregistrà el moment en què mon pare, el meu padrí i jo cantàvem mentre batíem a l’era amb la bístia. No devia entendre res. Ell només sabia una mica de castellà”.

Els noms que durant dècades havien definit la identitat de les Balears –com Tomeu, Sebastià, Joana o Francisca– pràcticament han desaparegut els darrers anys. Les estadístiques publicades per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (Ibestat) confirmen un gir profund en les preferències de les famílies, que opten cada vegada més per noms d'ús general a la resta de l'Estat, com Sofía, Martina i Hugo, entre d'altres. El canvi reflecteix no només l'impacte de les modes i la globalització sinó també un progressiu distanciament del repertori tradicional que havia marcat el paisatge onomàstic de les Illes.

Una de les festes més arrelades històricament arreu de les Balears és Tots Sants, data en que les famílies recorden els seus familiars difunts i se'ls fa una ofrena floral al cementiri. Aquesta tradició se celebra entre dia primer i dia 2 de novembre, dia de Tots Sants i dia dels Morts, respectivament. Des de fa gairebé dues dècades, emperò, la gastronomia i tradicions que envoltaven la festivitat de Tots Sants han anat en detriment a favor Halloween, la festa nortamericana importada d'Irlanda per excel·lència.

Ciutadella viu amb gran intensitat el primer gran dia de colcada, amb la participació de 93 cavallers. La festa transcorre amb puntualitat i sense incidents ressenyables. El primer toc, a les dues en punt, ha fet esclatar la festa i la bauxa, que el flabioler ha anat escampant mentre replegava tots els caixers i cavallers participants. A les sis en punt, el caixer senyor, Carlos de Salort, ha fet la seva entrada al galop al Caragol del Born, el primer de la festa, que ha durat tan sols 45 minuts. Pocs minuts després s'ha sobrepassat l'aforament màxim permès, de 27.540 persones, fet que ha obligat a tallar l'accés a la plaça durant 16 minuts.

Per primera vegada en dècades, l’Ajuntament de Ciutadella enguany posarà límits a la participació de genets a la qualcada de les festes de Sant Joan, amb l’argument que el nombre creixent de cavalls endarrereix en excés els actes i posa en perill la seguretat. Tot i el paper cabdal del Consistori en l’organització de la festa –hi destina prop de 700.000 euros anuals–, és el Caixer Senyor qui mana dalt el cavall. Fins al 1949, el municipi decidia els membres de la Junta de Caixers i de la qualcada, però aquell any la Junta de la Noblesa proposà els components de la comitiva, amb l’excepció de Sa Capellana, en mans de l’Església. Des de llavors, el 9 de juliol dels anys senars, l’Ajuntament proclama la Junta de Caixers que li dicta el Caixer Senyor que presideix el bienni, sempre el fill primogènit d’una de les cases nobiliàries de la ciutat, sense que en pugui rebatre els nomenaments.

La fotògrafa Cristina García Rodero ha presentat aquest divendres a Palma una de les seves obres més emblemàtiques, Espanya oculta, imatges del món rural, festes i tradicions, captades entre 1973 i 1989: "La cultura popular és la saviesa d'un poble al llarg dels segles", ha assegurat sobre aquesta sèrie.

Vinculada a la Setmana Santa, la panada és un dels plats tradicionals mallorquins que s'ha desestacionalitzat i es pot trobar fàcilment en tot moment. Tot i ser essencial a la gastronomia de les Balears –especialment a Mallorca i Menorca– aquest plat no és originari de l'Arxipèlag —també es pot trobar a Sardenya—, sinó que el seu origen es remunta a fa més de 4.000 anys a Babilònia (Mesopotàmia) on es menjava l'avantpassat de la nostra panada. La preparació era diferent, però la forma que coneixem—rodona i de pasta farcida per conservar durant dies els ingredients de l'interior— ja formava part de la dieta mesopotàmica i d'altre indrets de la Mediterrània. "Probablement els faraons tenien panades a taula a Egipte", apunta l'antropòloga i experta en panades Veronica Matta.

El Consell de Mallorca continua avançant per declarar les rondalles mallorquines Bé d'Interès Cultural Immaterial amb l'objectiu de salvaguardar aquestes tradicions i expressions culturals de l'illa. Aquest dilluns s'ha reunit el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial per obrir l'expedient de protecció elaborat per l'escriptora Caterina Valriu, que n'iniciarà la tramitació i haurà de ser aprovat definitivament pel ple insular.

Menjar caragols per Sant Marc és estar beneït tot l'any. O almenys això és el que diu el refranyer mallorquí contra els problemes circulatoris. Un consell que el restaurant Es Cruce de Vilafranca cuida a base de quilos des de fa ja 15 anys. Una nova tradició que ja ha estat 'copiada' per molts restaurants i bars mallorquins, però a la carretera que duu a Manacor llueixen com a pioners. És per això que enguany s'assoliran tranquil·lament els 6.000 quilos de caragols entre la vigília i el dia santificat.

L’ovella forma part del nostre paisatge des de fa segles. És un dels animals domèstics més antics a les nostres illes i ha tingut un paper fonamental en l’agricultura tradicional i en l’autosuficiència de les finques. Tradicionalment les ovelles han estat criades per aprofitar-ne la carn, la llet i la llana.

Les Balears celebren aquest dissabte, 1 de març, el dia de les Illes, tot i que la programació d'activitats que es duran a terme amb motiu d'aquesta celebració comença aquest dijous, 27 de març, i s'estendrà fins al 9 de març. Les activitats incloses en el programa inclouen música, dansa i visites guiades a edificis emblemàtics, entre d'altres. Enguany, a més, es fa tangible la desigualtat en la programació i repartiment d'activitats per illes. En aquest sentit, la majoria d'activitats (200) es concentren a Mallorca, concretament a Palma, mentre que a la resta de les Illes, el nombre d'activitats és significativament menor. A Menorca es duran a terme 41 activitats, a Eivissa 19 i a Formentera, només tres.

L'època dels calçots ja ha començat i, a diferència del que passava fa anys a Mallorca, actualment és difícil no trobar cada cap de setmana algun grup d'amics, coneguts o familiars que es reuneixen al voltant del foc per fer calçots amb botifarres i fer-se seva aquesta tradició i recepta catalana que té la salsa romesco com a actor secundari estrella. Aquest plat tradicional de la cuina catalana va arribar a l'illa als restaurants, però ja forma part de la vida quotidiana dels illencs durant els primers mesos de l'any.

L'auge de les neofestes en els darrers anys els ha impulsat a ser un dels elements festius amb més fama a Mallorca. Des del cap de bou de Talapi (sa Pobla), passant pel Much (Sineu), Santa Praxedis (Petra) i la Quica (Felanitx), aquestes festes s'han convertit en un espai de reivindicació, allunyat dels elements religiosos i pensat, organitzat i gestionat pels més joves. Aquest dilluns (a l'espai SUS Cultura a les 19 h) es presenta un atles de les neofestes a Mallorca dirigit als més petits amb l'objectiu de convertir-les en un espai intergeneracional i aconseguir que els infants les coneguin i en puguin gaudir.

El jovent creix en una societat on “la globalització i la publicitat comercial apunten cap a una cultura de masses allunyada de tot el que entenem com a cultura popular”, exposa l’expert en etnopoètica, Miquel Sbert. Per fets com aquests, s’ha desenvolupat un pensament que qüestiona la supervivència i el manteniment de la cultura popular de les Illes en quedar en mans de les noves generacions. La gran diversitat d’influències culturals i l’accés instantani a informació internacional, entre altres coses amb les quals conviuen diàriament els joves, han fet créixer la desconfiança cap a l’interès per les tradicions que els vinculen amb els seus avantpassats. Els joves agafaran el relleu generacional en la cultura popular o la deixaran perdre? O simplement l’adaptaran a la societat actual i en canviarà la identitat?

El pi de Pollença de Sant Antoni 2025 ja ha estat coronat. Per segon any consecutiu els pollencins no han hagut d'esperar gaire per veure com un dels residents arribava a la copa del pi, amollava el confeti i baixava la senalla. A les 21.45 h Jaume Coll ha coronat el pi i ha fet esclatar la festa a Pollença.

Abans de les torrades, de les llonganisses i els botifarrons s’ha de cantar. I s’ha de fer bé, de cor i amb veu poderosa. Només així es pot espantar momentàniament un dimoni que, tanmateix, acaba arribant. Això és el que ha passat aquest horabaixa fred a Manacor, on la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors ha tornat a quedar minúscula davant l'empenta juvenil i el fervor per cantar Els Goigs de Sant Antoni, la lloança on es versen les virtuts protectores del sant anacoreta per a major glòria del qual hauria de ser patró municipal. Un acte, el de les Completes, que és l'únic conjuntament amb el de la plaça de la Concòrdia, on els dimonis no tenen res a fer davant la flama de l'home de la barba i el porquet.

La figura del dimoni ha estat sempre associada a la dolentia i la part més fosca i negativa de la realitat tant des d'un punt de vista religiós com per la cultura popular de les Illes Balears. Els infants, generació rere generació, s'han enfrontat a les festes de Sant Antoni, Sant Sebastià, correfocs o sortides dels dimonis pels municipis des de la dualitat entre la diversió i la por. Actualment, però, s'ha obert el debat de si realment els nins han de viure aquestes festes des del temor i quin paper juga la figura del dimoni en l'educació i creixement dels menors.

A Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera, el rei Jaume I ha donat nom a un munt de coses. Per exemple, a un vaixell de vapor que es deia així, Jaume I, i que entre 1911 i 1967 va unir, com a vaixell de passatgers i mercaderies, els ports de Palma i Barcelona. També, en alguns moments, va fer la línia Palma-València, o va anar dels ports de Maó o d’Eivissa cap al de Barcelona, i tornar. El gran poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel el va convertir en protagonista del seu poema Auca, un gran poema sobre Palma de to i maneres surrealistes, en què el vaixell es passeja pels carrers de la ciutat i recorre un itinerari epifànic: “[...] Els peixos es mengen el Jaume I davant la Farola. / El Pare Vidal, endolat, s’ho mira des de la riba. / El Pare Vidal Taüt crida els cuirassats anglesos. / Jaume I, t’ho dic, torna a sortir vestit de blanc, / i jo et faré portar sobre una tauleta d’eben / a la sala de rebre de can Robert Massanet, / i passaràs per l’entrada amb capitells jònics i pluja / –una casa de senyors, una casa bona, amb criades; / i estaràs dins una botella verda de vi de Binissalem, / rei Jaume amb un matalàs d’arena! / El rei En Jaume I amb un llençol de pols grisa / entra per la Llotja! Boters, atureu els martells, / canteu la cançó de Carmen Flores al Líric. / Ara passa el Jaume I pel carrer de la Mar. Quadreu-vos, / carabiners, saludeu el Capità amb la pistola!”