A diferència dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera, el de Mallorca encara no té les competències d’agricultura, ramaderia i pesca, ni tampoc la de transports terrestres. MÉS per Mallorca ha presentat una moció al Ple del Consell de Mallorca per reclamar al Govern de les Illes Balears l’inici immediat del procés de traspàs de les competències en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i desenvolupament rural. La formació ecosobiranista denuncia que el Govern del Partit Popular ha incomplert la Llei agrària del 2019 –que establia un termini de cinc anys per fer efectiu el traspàs— i, a més, ha eliminat aquesta obligació del nou avantprojecte de llei agrària 2025. Per la seva banda, el Govern incompleix la Llei de consells insulars, la qual dictamina que en un any des de la seva entrada en vigor (el 2022), l’Executiu havia de completar els traspassos de les funcions que s’indiquen a l’Estatut d’Autonomia.

El Govern ha fixat el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama), segons han anunciat fonts de l'Executiu a l'ARA Balears. "És el termini màxim perquè, si no, no tindrem capacitat de maniobrar, ni per revertir la situació", han afegit. Fonts del sector primari han afegit que Agama comprarà llet a un dels tres productors que actualment n'hi ven fins dia 31 d'octubre del 2026, però han remarcat que, a partir del 31 de març, aquesta llet ja no l'elaborarà a Mallorca perquè acabarà el contracte de lloguer de les instal·lacions que Damm té amb comercial Bordoy.

Els propietaris d’una desena de terrenys rústics a les perifèries urbanes de municipis com Palma i Calvià, i també a Eivissa, ja s’han mogut per poder aprofitar la requalificació automàtica promoguda pel Govern de Marga Prohens i que els pot generar plusvàlues de més del 2.000%. La Llei d’obtenció de sòl ha fet que diferents amos i promotors s’asseguin a taula per negociar i intentar posar en marxa projectes davant una ocasió única d’aconseguir aprofitaments urbanístics milionaris, amb el pretext de construir nous habitatges. Es tracta d’operacions que, en alguns casos, ja s’han anunciat mitjançant ofertes públiques de compravenda. En d’altres, encara circulen pels despatxos. La majoria són extensions de territori que no s’estrenen ara en el mercat immobiliari, sinó que ja han estat objecte d’intents de requalificació pels seus actuals propietaris.

Unió de Pagesos de Mallorca, Asaja Baleares, UPA-AIA i Cooperatives Agro-alimentàries defensen que la futura llei agrària balear serà “una eina del sector i per al sector” i han criticat que altres àmbits “vulguin marcar” el futur dels agricultors, ramaders i cooperatives de les Illes. Cal recordar que aquesta normativa permetrà fins a 10 places turístiques a cada explotació.

Els hotelers de Mallorca consideren un error que la viabilitat del camp impliqui fer-hi més places turístiques i han demanat a la Conselleria d'Agricultura en les seves al·legacions a la llei agrària que no s'hi generi més capacitat d'allotjament. Les al·legacions dels hotelers no es limiten a criticar la turistització del sector agrari, sinó que reclamen al Govern que prioritzi "de veres" el sector primari i que el declari com a servei essencial i estratègic, perquè s'hi derivin més recursos públics de manera "sistemàtica i regular".

La Federació d'Empresaris del Comerç de les Balears (Afedeco) assegura que l'avantprojecte de la llei agrària que impulsa el Govern podria afectar negativament el sector, ja que obre la porta a fer establiments comercials nous amb l'excusa de fomentar la venda directa. Segons la presidenta d’Afedeco, Joana Manresa, l’avantprojecte introdueix conceptes que “poden excedir l’àmbit agrari i afectar directament la regulació del comerç minorista”, la qual cosa pot crear inseguretat jurídica i un desavantatge per als establiments legalment establerts.

Pagesos, professionals i entitats com el GOB, Unió de Pagesos i l'associació de productors ecològics Apaema han exigit al Govern que modifiqui profundament el projecte de llei agrària perquè "desfigurarà el camp" i han criticat que, amb la redacció actual, és una iniciativa per promoure usos urbanístics i turístics que "acabarà convertint les explotacions en hotels". A més, lamenten que no es faci servir la norma per "promoure una veritable sobirania alimentària i per ajudar de bon de veres a fer viable l'activitat agrària de les Illes", segons han explicat portaveus d'aquestes associacions a l'ARA Balears. Hi ha alguns punts de coincidència entre les entitats i professionals que han presentat al·legacions, sobretot pel que fa a la crítica a l'orientació urbanística, turística i especulativa del camp, en lloc de fer una aposta per millorar la producció d'aliments, que "és la base de qualsevol normativa agrària". Els ecologistes demanen que el Govern retiri la norma tal com està redactada.

El grup ecologista GEN-GOB ha enviat un escrit a la Conselleria d'Agricultura per demanar la retirada de l’avantprojecte de llei agrària, que actualment es troba en tràmit d’audiència i exposició pública. Segons consideren, el Govern de les Illes Balears "pretén donar el tir de gràcia a la pagesia", convertint-la en objectiu de fons d’inversió i empreses turístiques perquè passi a formar part de "la sobredimensionada oferta turística d’aquestes illes", fent créixer la problemàtica de la dependència del sector turístic i "considerant la pagesia com una activitat residual a extingir".

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha reconegut aquest dimecres que, tal com va avançar l’ARA Balears aquest cap de setmana, amb l’aprovació de la nova llei agrària s’augmentaran de 6 fins a 10 les places turístiques a les explotacions que tinguin la condició de preferents o prioritàries –les que es dediquen de manera professional a l’agricultura. 

Unió de Pagesos, el sindicat que representa els ramaders menorquins, ha estat el primer a aixecar la veu contra la nova llei agrària que tramita el Parlament balear. Entén que obre la porta a turistitzar i a omplir encara més el camp de plaques solars sense que se’n vegi un benefici directe per a qui realment treballa la terra.

Si la llei agrària que el Govern ha enllestit s’aprovàs tal com està redactada, el camp de les Illes podria acollir milers de noves places turístiques gràcies a l’ampliació del nombre d’agroestades que cada explotació professional podrà tenir. Les finques agràries que tinguin la condició de preferents o prioritàries –les que es dediquen de manera professional a l’agricultura­– podran demanar fins a 10 places turístiques. Una “bestiesa” segons els col·lectius conservacionistes i algunes organitzacions agràries, i una “necessitat” segons l’Executiu, que assegura que és l’única manera de fer viable un sector que fa anys que està en declivi.

El GOB Mallorca i l’Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs han presentat dues denúncies davant el Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos), organisme assessor de la Unesco, per advertir que “la serra de Tramuntana es troba en una situació crítica de degradació agreujada i accelerada per les polítiques desreguladores del Govern de les Illes Balears”. Les entitats alerten que, amb les reformes normatives aprovades en els darrers mesos, el Govern de Marga Prohens “ha convertit la Serra en un territori desprotegit davant la pressió especulativa i turística, posant en risc els valors universals que van justificar-ne el reconeixement com a Patrimoni Mundial el 2011”.

Una vintena de pagesos de diferents punts de Mallorca han presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei agrària de les Illes Balears, que es troba actualment en exposició pública, i n’exigeixen la retirada immediata. Consideren que el text “suposa la renúncia definitiva a una activitat agrària digna i funcional” i denuncien que, sota una aparença de llei verda, “obre la porta a més urbanització encoberta, especulació i usos no agraris al sòl rústic”.

El futur dels espais agraris

El president del PP de les Illes Balears, Biel Company, segons informa el partit, ha fet avui una excursió juntament amb la resta de candidats, càrrecs i simpatitzants pels terrenys d'Andratx reforestats el 2014. El candidat del PP al Govern ha anunciat que el PP aprovarà "quan governem, línies d'ajudes a costa de l'Impost de Turisme Sostenible perquè els propietaris i els gestors de boscos puguin netejar-los, gestionar-los i mantenir el nostre entorn privilegiat".

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts la nova Llei agrària després d'un debat en què l'oposició ha acusat el Govern de manca de consens i d'haver fet una normativa que "no serveix per a res". La nova llei s'ha aprovat amb el suport dels partits d'esquerres i l'oposició del PP, El Pi i Ciutadans.

El portaveu adjunt del PP al Parlament, Biel Company, ha assegurat que derogarà la llei agrària que s'ha d'aprovar aquest dimarts si arriba al Govern després de les eleccions de maig. Company ha carregat contra la normativa, que titlla d'arcaica. "Va contra l'agricultura del segle XXI i dels petits pagesos i fomenta el folklore. Heu fet una llei del segle passat", ha dit.

La nova llei agrària, que serà aprovada en el ple del Parlament de dimarts vinent, dia 15, genera un consens majoritari en el sector malgrat la virulència de les veus discordants. L’urbanisme perd importància en aquesta normativa, que ha donat més força a la part agrària i ha prioritzat la figura del pagès professional. “L’objectiu principal de la llei és reservar el sòl rústic per a aquells que facin activitat agrària i ramadera”, explica Aina Calafat, adjunta a la gerència del Servei de Millora Agrària i Pesquera (Semilla) de la Conselleria de Medi Ambient. La llei dona importància a “la producció d’aliments i en facilita la transformació i la venda directa, a més del reciclatge de nutrients”, continua. Tant els terrenys com les activitats complementàries “es reserven per a qui faci activitat agrària”, i tota la ramaderia passa a ser considerada estratègica (en la llei anterior, només es considerava estratègica la ramaderia equina).

El Col·legi Oficial d'Enginyers Agrònoms del Llevant (COIAL) ha demanat aquest divendres la retirada de la nova llei agrària perquè considera que no aconsegueix respondre "amb suficient amplitud i garantia" a les necessitats del sector, segons informa Efe.