L’Observatori Astronòmic de Calar Alt, situat a Almeria, ha registrat una superbolla de foc originada per una roca despresa d’un cometa que va entrar a l’atmosfera terrestre a una velocitat estimada de 238.000 quilòmetres per hora, en un punt situat al nord-est de les Illes Balears. L’episodi es va produir entre el 10 i l’11 de setembre i forma part dels fenòmens de gran lluminositat detectats en els darrers dies pels sistemes d’observació de Calar Alt.

El cens d’electors residents absents (CERA) ha crescut considerablement des de l’octubre del 2022, quan va entrar en vigor la instrucció que regulava les nacionalitzacions a través de la llei de nets. En concret, a les Illes Balears l’increment ha estat del 27%. Davant això, el Tribunal Suprem ha accedit a les pretensions de Vox i Iustitia Europa i ha bloquejat temporalment el dret de vot d’una part de les persones que hagin obtingut la nacionalitat per aquesta via. Però el cert és que els vots dels inscrits al CERA són un petit percentatge del total. A les darreres eleccions generals del 2023, varen representar el 0,84% del conjunt de l’Estat, i el 0,46% del de les Illes. Com afecten a la pràctica, aquests canvis al cens?

L'Aemet ha elevat el nivell dels avisos per a aquest dijous i preveu una jornada amb una intensitat més gran de les precipitacions, especialment a Eivissa i Formentera, que estaran en avís taronja per plogudes i tempestes durant tota la jornada, amb acumulacions que podrien arribar als 50 litres per metre quadrat en una hora. Aquestes precipitacions podrien anar acompanyades de ratxes de vent de fins a 50 quilòmetres per hora.

Les Balears han assolit aquest dilluns una temperatura màxima de 40,1 graus a Llucmajor, una dada insòlita que suposa un nou rècord per al mes de setembre i, sobretot, un registre mai assolit fora del trimestre estival –juny, juliol i agost– des que es disposa de registres meteorològics a les Illes.

L’equip del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) ha realitzat la recepció i trasllat al seu magatzem arqueològic d’un conjunt d’aproximadament 26 àmfores romanes i 17 caixes de material ceràmic fragmentat. Es tracta d’un conjunt força homogeni des del punt de vista tipològic, àmfores romanes tipus Dressel 20 per al transport d’oli, però, en aquest cas, amb multitud de segells i marques que aportaran molta informació en el seu estudi.

Les reserves hídriques de les Balears han baixat fins al 38% durant el mes d'agost, un punt menys que al juliol i dos punts per davall del nivell registrat ara fa un any. La situació ha empitjorat a totes les Illes: Mallorca passa del 39% al 38%; Menorca, del 34% al 33%, i Eivissa, del 42% al 37%.

El Govern ha anunciat aquest dimarts que vol instal·lar murs de la dignitat als municipis de l’Arxipèlag on hi va haver víctimes dels bombardejos durant la Guerra Civil. Dins aquest marc, ha fet arribar oficis als ajuntaments d’Artà, Inca, Santa Maria del Camí, ses Salines, Sóller, Maó i Eivissa amb la informació necessària per començar a treballar conjuntament en la instal·lació d’aquest element commemoratiu.

Un treballador ha resultat ferit aquest dissabte dematí després de ser atropellat per un camió que estava fent una maniobra marxa enrere a l'aparcament d'un centre comercial de Palma.

En l'últim article a l'ARA em vaig centrar en els aspectes sociològics del turisme. Voldria, en aquest segon, analitzar alguns elements que envolten el sector i que marquen la seva evolució a les Illes. Amb la irrupció del turisme, en els seus moments inicials (parcel·lacions, edificacions, venda de places a turoperadors), les activitats tradicionals de les Balears perderen força. No sabem què haguera passat sense el turisme, però sí que sabem que, des del punt de vista emprenedor, aquesta nova activitat acabà engolint les altres, essent com era molt més senzilla que la industrial tradicional. Sense dubte, per als qui tenien excedents a gastar, l’alternativa empresarial en favor de promocions turístiques i activitats associades va ser molt llaminera.

“Parla’m, oh, musa, d’aquell de les mil cares, que va fer mil viatges...”. Ningú s’hauria pensat mai que l’Odissea, un clàssic de fa 2.700 anys, desfermàs enceses polèmiques a les xarxes socials, com ho està fent, per obra i gràcia de la recent adaptació cinematogràfica de Christopher Nolan. Per als illencs, encara hi ha un altre motiu d’interès de la història d’Homer: si el seu heroi, Odisseu –o Ulisses–, va passar per alguna de les Balears, al llarg del seu decenni de travessies per tota la Mediterrània, després de la guerra de Troia –deu anys més–, per tornar a la seva illa d’origen, Ítaca. Potser ho va fer?

Les Balears han viscut aquest dimecres, 12 d'agost de 2026, un eclipsi total de Sol, el primer visible a les Illes des del 1905. Ha enfosquit el cel durant poc més d’un minut. Aquest mateix dia, a més, s'han produït tres fenòmens astronòmics més (les llàgrimes de Sant Llorenç, el raig verd i l'alineació de sis planetes).

IB3 i IB-Red han llançat una iniciativa que combina tecnologia, comunicació i divulgació del patrimoni natural de les Balears, per a l'emissió en directe del fons marí de la reserva marina del Ponent de Mallorca, al voltant de l'illot del Toro, a Calvià. Segons ha explicat IB3 aquest dimarts, el projecte posa a disposició de la ciutadania una finestra audiovisual al fons marí, accessible des de qualsevol dispositiu –mòbil, tauleta o ordinador–, que permet observar en temps real la biodiversitat d'un espai natural protegit.

"Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té". Així ha parlat el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, de la situació a l'illa pel que fa a la concessió de gandules i para-sols i que ha derivat en la destitució de la ja exdirectora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. L'origen d'aquest conflicte es remunta al maig, quan la resolució de la Direcció General de Costes per a les instal·lacions temporals del 2026-2029 va denegar l'autorització de 681 gandules i 339 para-sols i va provocar les crítiques del Consell de Formentera al Govern (Costes sí que va autoritzar 1.169 gandules i 589 para-sols). El vicepresident ha comentat que aquesta situació "no s'havia donat a Formentera a exercicis anteriors" i ha remarcat que "té un impacte molt rellevant sobre l'interès públic". "Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té", ha lamentat.

El 12 d'agost de 2026, les Balears seran un dels pocs indrets des d'on es podrà contemplar un eclipsi total de Sol. Però no n'hi haurà prou de trobar-se a l'illa adequada: el fenomen coincidirà pràcticament amb la posta de sol i qualsevol edifici, arbre o muntanya que tapi l'horitzó de ponent pot impedir veure'n el moment més espectacular.

Just un dia després de la manifestació del 26 de juliol, el GOB i Terraferida varen demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. Cap dels dos dirigents ha donat senyals de vida fins ara ni ha manifestat cap intenció de trobar-se amb els activistes, que reclamen que s'escolti el clam contra la saturació de les més de 70.000 persones que varen sortir al carrer el 26-J. "No hem rebut cap resposta i ens preocupa", ha assenyalat la representant del GOB Tonina Siquier, a més de llançar una advertència: "No aturarem. Just hem començat". Siquier ha remarcat que Prohens i Galmés són "les dues úniques persones que poden prendre mesures contra la massificació". "Prohens diu que hi està d'acord amb les reivindicacions i que el Pacte ho va fer malament, com si les responsabilitats actuals no anassin amb ella", ha afegit.

Les Balears seran un dels territoris de l'Estat més afectats per l'augment de les onades de calor durant les properes dècades. Segons l'Atlas de vulnerabilitat a la calor, elaborat pel grup d'anàlisi urbana Trescientosmil i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center en el marc del projecte europeu Impetus4Change, les Illes i el litoral català encapçalen les previsions d'increment d'aquest fenomen fins a l'any 2050.

El cos sense vida d'un jove va ser trobat flotant al port d'Eivissa diumenge vespre, segons ha informat aquest dimarts la Policia Nacional.

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Quan l’aigua no basta, el marge de maniobra s’acaba. És el límit més elemental que té qualsevol societat. I les Illes Balears han començat aquest estiu més a prop d’aquest límit que els darrers anys. Les reserves hídriques han tornat a baixar. Menorca en registra els pitjors nivells. Gairebé mig centenar de municipis –47 dels 67 que hi ha– entraren a l’estiu en situació d’alerta o prealerta per sequera. El mateix Govern admet que el canvi climàtic farà més llargues les sequeres, més irregulars les plogudes i més difícil la recàrrega dels aqüífers. No són pronòstics catastrofistes, són dades oficials.