La Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària de les Balears (REAS Balears) va generar una activitat econòmica de 27,4 milions d'euros el 2025, fet que suposa un increment del 17% respecte de l'any anterior. Segons ha explicat aquest dilluns la presidenta de REAS Balears, Maria Jaume, durant la presentació de la memòria anual de l'entitat, les 13 organitzacions que integren la xarxa varen mantenir 558 llocs de feina al llarg de l'exercici passat.

Els aniversaris sempre són un motiu d’expectació i felicitat. Si a més són quatre dècades d’èxit continuat i projectes de futur, la celebració torna encara més feliç. Aquest diumenge, Hipercentro ha celebrat el 40è aniversari de l’obertura del seu primer supermercat, a Manacor el 7 de juny de 1986, quan tres socis: Pere Gonçal Aguiló, Bernat Font i Pere Nicolau, van hipotecar el que tenien per competir a la distància amb les grans superfícies que s’anaven obrint a Palma. Avui ja compten amb entre 1.000 i 1.200 treballadors (depèn de la temporada) i mantenen oberts una trentena d’establiments propis a les Balears, amb una propera obertura a Sóller.

La vicepresidenta del Govern, Antònia Maria Estarellas, ha fet referència aquest dilluns a l'augment del 0,9% en l'arribada de turistes a les Balears fins a l'abril i ha recordat que l'Executiu "no parla de disminució, sinó de contenció" i que el seu model "no està en les xifres", sinó en com volen que hi hagi increment turístic. "El model del Govern no està en les xifres, està en com volem que vingui aquest increment turístic, en allargar els mesos i en desconcentrar en uns mesos molt determinats l'afluència massiva", ha comentat.

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.

La població de ferreret, Alytes muletensis, gripau endèmic d'Europa i restringit a la serra de Tramuntana, creix lentament encara que continua catalogat com a espècie en perill a la primera Llista Roja Espanyola d'Espècies Amenaçades, que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha presentat aquest divendres en el marc del Dia mundial de la biodiversitat. Segons es desprèn de la llista, consultada per Europa Press, la població és d'aproximadament 500 a 1.500 parelles adultes, encara que augmenta lentament gràcies als esforços coordinats de recuperació després d'un llarg període de declivi i gairebé extinció. L'augment actual, que probablement va començar al voltant del moment en què se'n van fer les primeres reintroduccions el 1989, s'ha mantingut fins i tot durant anys de sequera, notablement el 1999-2000.

Els metges i facultatius estan convocats aquest dilluns a una nova setmana de vaga, del 18 al 22 de maig, la quarta des de començament d'any, per rebutjar l'estatut marc proposat pel Ministeri de Sanitat i reclamar un text propi.

Entre els milers de novetats que arribaran durant els pròxims mesos a les llibreries –cada any s’editen més de 85.000 llibres a l’estat espanyol, la gran majoria en format paper, segons dades de la Federació de Gremis d’Editors– n’hi ha nombrosos amb autoria de les Balears. I una part molt important dels que es publicaran abans de final d’any els trobarem a la secció de no ficció. És el cas del nou llibre de l’escriptora Lucia Pietrelli, de títol provisional Vestigis. Laberint amb pare amb flames. Serà després de l’estiu quan Adia Edicions publiqui aquest assaig literari on, a partir de l’experiència personal de la mort del seu pare, Pietrelli explora, investiga i fabula sobre el tema de la mort a través de la mitologia.

El Parlament ha reclamat al Govern que elabori i publiqui l'Informe de l'Estat del Medi Ambient de les Illes Balears abans que acabi el 2026 gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l'Aigua. Malgrat que Vox ha estat l'únic partit a votar-hi en contra, el PP ha maniobrat per no haver de fer l'estudi, obligatori per llei, aquesta legislatura. Els populars han presentat una esmena per eliminar la data de termini de presentació que figurava en el primer punt i, com que el PSIB l'ha rebutjada, s'hi han abstingut (els populars sí que han votat a favor dels altres punts de la iniciativa).

Una telefonada va anunciar el 7 de gener del 2001 a Marta Balcells que el seu pare havia mort. No li’n varen dir la causa. Tenia 55 anys i problemes de cor. Ella va inferir que havia patit un infart fulminant. Va volar de Palma a Barcelona. En arribar a la casa familiar, va notar un ambient molt estrany. “La gent em mirava d’una manera rara. Vaig pensar que podia ser per l’impacte de la mort, però no em quadrava”, rememora. Una cosina la va apartar i li va contar que el seu pare s’havia suïcidat. “Recordo aquests dies com una cosa brutal, molt impactant. La situació era caòtica perquè no podíem veure’n el cos ni organitzar-ne l’enterrament, perquè depeníem de les diligències forenses. Era molt dolorós pensar en el que havia fet, però també necessites entendre-ho”.

Les reserves hídriques de les Illes Balears s’han situat en el 50% durant el mes d’abril, xifra que suposa un descens de quatre punts respecte del mes de març, quan es trobaven en el 54%. Tot i aquesta baixada, la situació general de la Demarcació Hidrogràfica (0,514) es manté en valors superiors als registrats tant fa un any (0,475) com en fa dos (0,455).

Les principals patronals de les Balears (CAEB i Pimem) han aplaudit la reducció de l'atur durant el mes de maig a les Balears, malgrat que han alertat de la manca de treballadors. La presidenta de CAEB, Carmen Planas, ha aplaudit que el mercat laboral hagi mantingut la fortalesa malgrat l'habitual frenada després de Pasqua i ha apuntat a la confiança del teixit empresarial i que la incertesa internacional i la fi d'algunes ajudes públiques no afectin el consum ni l'evolució econòmica de la temporada.

La compravenda d'habitatge va caure un 18,6% a les Balears al febrer, tot i registrar una caiguda al preu de l'1,4%, segons les dades del Consell General del Notariat. Concretament, la compravenda d'habitatge va baixar en un total de 14 comunitats autònomes, on les Illes ocupen la tercera posició, només per darrere de les Canàries (-21%) i Navarra (19,2%), alhora que se situa davant d'Astúries (-17,6%).

L'atur ha caigut el primer trimestre de l'any un 4,5% a les Balears, amb un total de 91.800 persones aturades, que són 4.400 menys que el mateix període que el 2025, i un 76,5% més que el trimestre anterior, amb 39.800 aturats més a les Illes.

La tercera setmana de vaga mèdica des de començament d'any per oposar-se a l'Estatut Marc proposat pel Ministeri de Sanitat, les negociacions del qual encara no han estat desbloquejades, ha arrencat "amb força".

L’auge de l’extrema dreta és un fenomen transversal que afecta col·lectius de diferents àmbits de les societats. El moviment transfeminista n’és un, i les activistes argentines Ornella Infante (exdirectora de l’Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme de l’Argentina) i Belén Correa (investigadora de l’Arxiu de la Memòria Trans de l’Argentina) ho saben bé. Totes dues adverteixen que els drets guanyats les darreres dècades estan en perill i insisteixen que cap conquesta social s’ha fet sense lluita ni es manté sense defensar-la. Infante i Correa varen participar divendres a Palma en una trobada sobre memòria i drets.

El llegat artístic de l’antiga Obra Social i Cultural de Sa Nostra és ara en més mans que mai. Moltes de les creacions fetes per artistes de les Illes entre finals del segle XX i principis del segle XXI van quedar emmagatzemades després que la caixa d’estalvis de les Balears posàs fi als seus 130 anys d’història. I ara, transcorreguts 14 anys des del tancament de les oficines de Sa Nostra, una part dels fons, traspassats amb la posterior fusió entre CaixaBank i Bankia, es rifen en subhastes benèfiques.

La Xarxa per la Inclusió EAPN Balears ha detectat directrius polítiques a ajuntaments de les Illes per frenar els reforços de persones als Serveis Socials que atenen migrants en la tramitació de certificats de vulnerabilitat en el marc del procés de regularització extraordinària.

L'afiliació mitjana d'estrangers a les Balears va pujar el mes de març passat amb 11.782 cotitzants respecte del mes anterior, un 11,3% més fins a situar-se als 117.116 ocupats. Segons les dades publicades aquest dimecres pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, són 6.719 més que el mateix mes del 2025, fet que suposa un increment del 6%.

Queden tretze mesos per als comicis autonòmics i tots els partits balears ja estan en plena marxa electoral o, en el seu defecte, hi estaran ben aviat.

El presumpte terrorista detingut a Palma el 25 de març, líder d'una cèl·lula amb dos membres més arrestats a Tànger, participava en el finançament i el suport logístic a combatents de l'Estat Islàmic (EI) a Somàlia i preparava un atemptat en territori espanyol.