"Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té". Així ha parlat el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, de la situació a l'illa pel que fa a la concessió de gandules i para-sols i que ha derivat en la destitució de la ja exdirectora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. L'origen d'aquest conflicte es remunta al maig, quan la resolució de la Direcció General de Costes per a les instal·lacions temporals del 2026-2029 va denegar l'autorització de 681 gandules i 339 para-sols i va provocar les crítiques del Consell de Formentera al Govern (Costes sí que va autoritzar 1.169 gandules i 589 para-sols). El vicepresident ha comentat que aquesta situació "no s'havia donat a Formentera a exercicis anteriors" i ha remarcat que "té un impacte molt rellevant sobre l'interès públic". "Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té", ha lamentat.

El 12 d'agost de 2026, les Balears seran un dels pocs indrets des d'on es podrà contemplar un eclipsi total de Sol. Però no n'hi haurà prou de trobar-se a l'illa adequada: el fenomen coincidirà pràcticament amb la posta de sol i qualsevol edifici, arbre o muntanya que tapi l'horitzó de ponent pot impedir veure'n el moment més espectacular.

Just un dia després de la manifestació del 26 de juliol, el GOB i Terraferida varen demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. Cap dels dos dirigents ha donat senyals de vida fins ara ni ha manifestat cap intenció de trobar-se amb els activistes, que reclamen que s'escolti el clam contra la saturació de les més de 70.000 persones que varen sortir al carrer el 26-J. "No hem rebut cap resposta i ens preocupa", ha assenyalat la representant del GOB Tonina Siquier, a més de llançar una advertència: "No aturarem. Just hem començat". Siquier ha remarcat que Prohens i Galmés són "les dues úniques persones que poden prendre mesures contra la massificació". "Prohens diu que hi està d'acord amb les reivindicacions i que el Pacte ho va fer malament, com si les responsabilitats actuals no anassin amb ella", ha afegit.

Les Balears seran un dels territoris de l'Estat més afectats per l'augment de les onades de calor durant les properes dècades. Segons l'Atlas de vulnerabilitat a la calor, elaborat pel grup d'anàlisi urbana Trescientosmil i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center en el marc del projecte europeu Impetus4Change, les Illes i el litoral català encapçalen les previsions d'increment d'aquest fenomen fins a l'any 2050.

El cos sense vida d'un jove va ser trobat flotant al port d'Eivissa diumenge vespre, segons ha informat aquest dimarts la Policia Nacional.

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Quan l’aigua no basta, el marge de maniobra s’acaba. És el límit més elemental que té qualsevol societat. I les Illes Balears han començat aquest estiu més a prop d’aquest límit que els darrers anys. Les reserves hídriques han tornat a baixar. Menorca en registra els pitjors nivells. Gairebé mig centenar de municipis –47 dels 67 que hi ha– entraren a l’estiu en situació d’alerta o prealerta per sequera. El mateix Govern admet que el canvi climàtic farà més llargues les sequeres, més irregulars les plogudes i més difícil la recàrrega dels aqüífers. No són pronòstics catastrofistes, són dades oficials.

Els preus varen pujar a les Balears al juny un 3,4% respecte del mateix mes de l'any passat, per damunt de la mitjana espanyola, del 3,2%, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Els productes que més varen pujar el juny passat van ser els restaurants i l'allotjament (7,6%), les begudes alcohòliques i el tabac (3,9%) i l'habitatge (3,5%).

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha activat l'avís groc aquest dissabte a Mallorca, Eivissa i Formentera per alta temperatura. Es preveu que aquestes dies les Illes arribin a 36 i 38 graus (ºC) de temperatura màxima, segons la informació de l'Aemet, que manté actius els avisos entre les 12 i les 20 hores.

L'Orquestra Simfònica Illes Balears (OSIB) ha presentat la temporada d'abonament 2026-2027 amb un total d'11 concerts a l'Auditori de Palma, del 8 d'octubre al 6 de maig, tots a les 20.00 h, en què participaran intèrprets i directors internacionals destacats. En un comunicat publicat aquest dijous, el Govern ha detallat que és una proposta artística de màxima excel·lència que reunirà a Palma alguns dels intèrprets i directors més destacats del panorama internacional.

Els funcionaris de l'Estat destinats a les Illes Balears cobraran a partir d'aquest mes fins a 700 euros més com a complement de residència. El govern espanyol ha aprovat l’acord de compensació per insularitat, proposat per la UGT, que actualitza unes quanties no revisades des de fa 20 anys. L'increment compensa l’elevat cost de vida i serà especialment important a Menorca, Eivissa i Formentera, mentre que a Mallorca les quanties s'equiparen a les que ja percebien els empleats públics destinats a les Canàries.

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha emès aquest dijous capvespre una nota especial en què adverteix que els pròxims dies, especialment a partir de diumenge, una massa molt seca i càlida deixarà temperatures molt altes, amb "un nivell de perill important" i una possible onada de calor fins dimarts a la península Ibèrica i les Illes Balears. "Els pròxims dies s'espera una dorsal sobre el nostre territori i una dana que se situarà a l'oest de la península Ibèrica. Aquesta configuració, unida a l'elevada insolació, l'alta estabilitat i els vents fluixos, afavoriran la generació i l'extensió a bona part del territori d'una massa molt seca i càlida", ha assenyalat l'organisme.

La Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària de les Balears (REAS Balears) va generar una activitat econòmica de 27,4 milions d'euros el 2025, fet que suposa un increment del 17% respecte de l'any anterior. Segons ha explicat aquest dilluns la presidenta de REAS Balears, Maria Jaume, durant la presentació de la memòria anual de l'entitat, les 13 organitzacions que integren la xarxa varen mantenir 558 llocs de feina al llarg de l'exercici passat.

Els aniversaris sempre són un motiu d’expectació i felicitat. Si a més són quatre dècades d’èxit continuat i projectes de futur, la celebració torna encara més feliç. Aquest diumenge, Hipercentro ha celebrat el 40è aniversari de l’obertura del seu primer supermercat, a Manacor el 7 de juny de 1986, quan tres socis: Pere Gonçal Aguiló, Bernat Font i Pere Nicolau, van hipotecar el que tenien per competir a la distància amb les grans superfícies que s’anaven obrint a Palma. Avui ja compten amb entre 1.000 i 1.200 treballadors (depèn de la temporada) i mantenen oberts una trentena d’establiments propis a les Balears, amb una propera obertura a Sóller.

La vicepresidenta del Govern, Antònia Maria Estarellas, ha fet referència aquest dilluns a l'augment del 0,9% en l'arribada de turistes a les Balears fins a l'abril i ha recordat que l'Executiu "no parla de disminució, sinó de contenció" i que el seu model "no està en les xifres", sinó en com volen que hi hagi increment turístic. "El model del Govern no està en les xifres, està en com volem que vingui aquest increment turístic, en allargar els mesos i en desconcentrar en uns mesos molt determinats l'afluència massiva", ha comentat.

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.

La població de ferreret, Alytes muletensis, gripau endèmic d'Europa i restringit a la serra de Tramuntana, creix lentament encara que continua catalogat com a espècie en perill a la primera Llista Roja Espanyola d'Espècies Amenaçades, que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha presentat aquest divendres en el marc del Dia mundial de la biodiversitat. Segons es desprèn de la llista, consultada per Europa Press, la població és d'aproximadament 500 a 1.500 parelles adultes, encara que augmenta lentament gràcies als esforços coordinats de recuperació després d'un llarg període de declivi i gairebé extinció. L'augment actual, que probablement va començar al voltant del moment en què se'n van fer les primeres reintroduccions el 1989, s'ha mantingut fins i tot durant anys de sequera, notablement el 1999-2000.

Els metges i facultatius estan convocats aquest dilluns a una nova setmana de vaga, del 18 al 22 de maig, la quarta des de començament d'any, per rebutjar l'estatut marc proposat pel Ministeri de Sanitat i reclamar un text propi.

Entre els milers de novetats que arribaran durant els pròxims mesos a les llibreries –cada any s’editen més de 85.000 llibres a l’estat espanyol, la gran majoria en format paper, segons dades de la Federació de Gremis d’Editors– n’hi ha nombrosos amb autoria de les Balears. I una part molt important dels que es publicaran abans de final d’any els trobarem a la secció de no ficció. És el cas del nou llibre de l’escriptora Lucia Pietrelli, de títol provisional Vestigis. Laberint amb pare amb flames. Serà després de l’estiu quan Adia Edicions publiqui aquest assaig literari on, a partir de l’experiència personal de la mort del seu pare, Pietrelli explora, investiga i fabula sobre el tema de la mort a través de la mitologia.

El Parlament ha reclamat al Govern que elabori i publiqui l'Informe de l'Estat del Medi Ambient de les Illes Balears abans que acabi el 2026 gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l'Aigua. Malgrat que Vox ha estat l'únic partit a votar-hi en contra, el PP ha maniobrat per no haver de fer l'estudi, obligatori per llei, aquesta legislatura. Els populars han presentat una esmena per eliminar la data de termini de presentació que figurava en el primer punt i, com que el PSIB l'ha rebutjada, s'hi han abstingut (els populars sí que han votat a favor dels altres punts de la iniciativa).