Amb internet, el món va quedar connectat. El primer correu electrònic es va enviar el 1985, però la xarxa no va arribar de manera massiva a les llars fins una dècada després. Des de llavors, una persona de Manacor, on el 1999 va néixer el portal infoManacor, es pot comunicar amb una altra de Wisconsin gairebé a l'instant. Més de 30 anys després de l'expansió d'internet, però, el repte ja no és només connectar persones d'arreu del món, sinó també aconseguir que les dades viatgin més ràpidament i es processin més a prop d'on es necessiten.

El servei de neteja del litoral de les Balears va retirar durant el mes de setembre més de 5,3 tones de residus de les aigües i costes de l’Arxipèlag. La mitjana diària de recollida va ser de 178 quilos, segons les dades de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua.

Un terratrèmol de magnitud 3,1 s’ha registrat aquest dissabte horabaixa a la mar entre Catalunya i les Balears, segons ha informat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Una operació de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil sota la coordinació d'Europol ha permès desarticular una organització criminal que introduïa cocaïna a Europa utilitzant immobiliàries de luxe per blanquejar els doblers il·lícits a les cases de luxe d'Eivissa, Marbella i Madrid.

El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) ha comptabilitzat 26.547 aturats al setembre a les Balears, 493 més que el mateix mes de l'any anterior, que suposen una pujada de l'1,9%, mentre que l'afiliació a la Seguretat Social ha augmentat un 4,5% interanual, amb 29.079 més, fins a 684.

L’Observatori Astronòmic de Calar Alt, situat a Almeria, ha registrat una superbolla de foc originada per una roca despresa d’un cometa que va entrar a l’atmosfera terrestre a una velocitat estimada de 238.000 quilòmetres per hora, en un punt situat al nord-est de les Illes Balears. L’episodi es va produir entre el 10 i l’11 de setembre i forma part dels fenòmens de gran lluminositat detectats en els darrers dies pels sistemes d’observació de Calar Alt.

El cens d’electors residents absents (CERA) ha crescut considerablement des de l’octubre del 2022, quan va entrar en vigor la instrucció que regulava les nacionalitzacions a través de la llei de nets. En concret, a les Illes Balears l’increment ha estat del 27%. Davant això, el Tribunal Suprem ha accedit a les pretensions de Vox i Iustitia Europa i ha bloquejat temporalment el dret de vot d’una part de les persones que hagin obtingut la nacionalitat per aquesta via. Però el cert és que els vots dels inscrits al CERA són un petit percentatge del total. A les darreres eleccions generals del 2023, varen representar el 0,84% del conjunt de l’Estat, i el 0,46% del de les Illes. Com afecten a la pràctica, aquests canvis al cens?

L'Aemet ha elevat el nivell dels avisos per a aquest dijous i preveu una jornada amb una intensitat més gran de les precipitacions, especialment a Eivissa i Formentera, que estaran en avís taronja per plogudes i tempestes durant tota la jornada, amb acumulacions que podrien arribar als 50 litres per metre quadrat en una hora. Aquestes precipitacions podrien anar acompanyades de ratxes de vent de fins a 50 quilòmetres per hora.

Les Balears han assolit aquest dilluns una temperatura màxima de 40,1 graus a Llucmajor, una dada insòlita que suposa un nou rècord per al mes de setembre i, sobretot, un registre mai assolit fora del trimestre estival –juny, juliol i agost– des que es disposa de registres meteorològics a les Illes.

L’equip del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF) ha realitzat la recepció i trasllat al seu magatzem arqueològic d’un conjunt d’aproximadament 26 àmfores romanes i 17 caixes de material ceràmic fragmentat. Es tracta d’un conjunt força homogeni des del punt de vista tipològic, àmfores romanes tipus Dressel 20 per al transport d’oli, però, en aquest cas, amb multitud de segells i marques que aportaran molta informació en el seu estudi.

Les reserves hídriques de les Balears han baixat fins al 38% durant el mes d'agost, un punt menys que al juliol i dos punts per davall del nivell registrat ara fa un any. La situació ha empitjorat a totes les Illes: Mallorca passa del 39% al 38%; Menorca, del 34% al 33%, i Eivissa, del 42% al 37%.

El Govern ha anunciat aquest dimarts que vol instal·lar murs de la dignitat als municipis de l’Arxipèlag on hi va haver víctimes dels bombardejos durant la Guerra Civil. Dins aquest marc, ha fet arribar oficis als ajuntaments d’Artà, Inca, Santa Maria del Camí, ses Salines, Sóller, Maó i Eivissa amb la informació necessària per començar a treballar conjuntament en la instal·lació d’aquest element commemoratiu.

Un treballador ha resultat ferit aquest dissabte dematí després de ser atropellat per un camió que estava fent una maniobra marxa enrere a l'aparcament d'un centre comercial de Palma.

En l'últim article a l'ARA em vaig centrar en els aspectes sociològics del turisme. Voldria, en aquest segon, analitzar alguns elements que envolten el sector i que marquen la seva evolució a les Illes. Amb la irrupció del turisme, en els seus moments inicials (parcel·lacions, edificacions, venda de places a turoperadors), les activitats tradicionals de les Balears perderen força. No sabem què haguera passat sense el turisme, però sí que sabem que, des del punt de vista emprenedor, aquesta nova activitat acabà engolint les altres, essent com era molt més senzilla que la industrial tradicional. Sense dubte, per als qui tenien excedents a gastar, l’alternativa empresarial en favor de promocions turístiques i activitats associades va ser molt llaminera.

“Parla’m, oh, musa, d’aquell de les mil cares, que va fer mil viatges...”. Ningú s’hauria pensat mai que l’Odissea, un clàssic de fa 2.700 anys, desfermàs enceses polèmiques a les xarxes socials, com ho està fent, per obra i gràcia de la recent adaptació cinematogràfica de Christopher Nolan. Per als illencs, encara hi ha un altre motiu d’interès de la història d’Homer: si el seu heroi, Odisseu –o Ulisses–, va passar per alguna de les Balears, al llarg del seu decenni de travessies per tota la Mediterrània, després de la guerra de Troia –deu anys més–, per tornar a la seva illa d’origen, Ítaca. Potser ho va fer?

Les Balears han viscut aquest dimecres, 12 d'agost de 2026, un eclipsi total de Sol, el primer visible a les Illes des del 1905. Ha enfosquit el cel durant poc més d’un minut. Aquest mateix dia, a més, s'han produït tres fenòmens astronòmics més (les llàgrimes de Sant Llorenç, el raig verd i l'alineació de sis planetes).

IB3 i IB-Red han llançat una iniciativa que combina tecnologia, comunicació i divulgació del patrimoni natural de les Balears, per a l'emissió en directe del fons marí de la reserva marina del Ponent de Mallorca, al voltant de l'illot del Toro, a Calvià. Segons ha explicat IB3 aquest dimarts, el projecte posa a disposició de la ciutadania una finestra audiovisual al fons marí, accessible des de qualsevol dispositiu –mòbil, tauleta o ordinador–, que permet observar en temps real la biodiversitat d'un espai natural protegit.

"Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té". Així ha parlat el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, de la situació a l'illa pel que fa a la concessió de gandules i para-sols i que ha derivat en la destitució de la ja exdirectora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, aquest divendres després de la reunió del Consell de Govern. L'origen d'aquest conflicte es remunta al maig, quan la resolució de la Direcció General de Costes per a les instal·lacions temporals del 2026-2029 va denegar l'autorització de 681 gandules i 339 para-sols i va provocar les crítiques del Consell de Formentera al Govern (Costes sí que va autoritzar 1.169 gandules i 589 para-sols). El vicepresident ha comentat que aquesta situació "no s'havia donat a Formentera a exercicis anteriors" i ha remarcat que "té un impacte molt rellevant sobre l'interès públic". "Qui va a la platja a Formentera, i vol llogar una gandula, no la té", ha lamentat.

El 12 d'agost de 2026, les Balears seran un dels pocs indrets des d'on es podrà contemplar un eclipsi total de Sol. Però no n'hi haurà prou de trobar-se a l'illa adequada: el fenomen coincidirà pràcticament amb la posta de sol i qualsevol edifici, arbre o muntanya que tapi l'horitzó de ponent pot impedir veure'n el moment més espectacular.