Comença el desembre i, amb ell, l'amenaça que la incidència de la grip es dispari a les Balears, tal com ja ha passat a la resta de l'Estat, on la taxa ponderada s'ha enfilat fins als 40 casos per cada 10.000 habitants, per sobre del llindar epidèmic, fixat en 36. A les Illes, de moment, la taxa es manté en 23 casos, amb una positivitat de les proves del 18,2%. Tot i que encara no és un registre elevat, encadena tres setmanes de creixement continu i es preveu que la tendència s'accentuï. "Acabarà passant. La grip arribarà a Nadal en el seu punt àlgid", sentencia el professor de l'Escola Andalusa de Salut Pública, Joan Carles March. "Quan la gent diu que estam millor que la resta d'Espanya, no és correcte. La comparació s'ha de fer en com estaven les Balears fa un any, que era per sota dels 10 casos d'incidència", continua.

La llengua blava ha provocat l'avortament de moltes ovelles i també la mort d'exemplars reproductors, fets que condicionaran la disponibilitat de me en el mercat per Nadal. A això s'hi afegeixen els mens que han mort després de néixer per manca d'aliment, ja que les mares malaltes no podien nodrir-los correctament. "Ens trobam en un moment que sembla que mancaran animals perquè hi ha menys paridores de l'habitual. "Serà una campanya amb no gaire animals per moure"", constata el president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart.

Aquest diumenge ha arrencat la campanya de la vacunació de la pòlio a la franja de Gaza per a uns 640.000 nens menors de 10 anys que viuen a la regió. Per portar-ho a terme, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha habilitat un total de 700 instal·lacions mèdiques, clíniques mòbils i refugis per vacunar els infants. La vacunació està dividida en tres etapes, i es durà a terme en tres zones diferents de Gaza: al centre de la Franja, fins al 4 de setembre; al sud, del 5 al 8; i al nord, del 9 a l'11. Després s'aplicarà una segona dosi de la vacuna quatre setmanes després. Una missió que, a priori, serà difícil –per no dir gairebé impossible–, no només pel risc que les forces israelianes acabin violant les "pauses humanitàries" que han acordat per aquests dies des de les vuit del matí fins a les dues del migdia, sinó per la dificultat dels desplaçats –gairebé el 90% de la població de Gaza– de poder anar fins als punts destinats a la immunització. També s'enfronten a diversos riscos les 2.100 persones capacitades per dur a terme la campanya de vacunació, a causa de l'historial d'atacs israelians contra treballadors humanitaris: ja n'han matat 250 a Gaza.

L'epidèmia de bronquiolitis està saturant els serveis de pediatria de molts hospitals a la Península, i, encara que a les Balears hi ha pocs ingressos per aquesta infecció, ja comença a agafar força. Així ho ha confirmat aquest dematí la consellera de Salut, Patrícia Gómez, i hi coincideix el president de l'associació la Societat de Pediatria Balear (Sopeba), Juan Carlos de Carlos: "Veurem el pic en els propers dies", preveu. Ara com ara, els hospitals grans illencs tenen al voltant del 80% dels llits pediàtrics ocupats i estan preparats per ampliar unitats si —tal com tot apunta— la pressió per aquest virus respiratori s'incrementa les setmanes vinents.

Rentar-nos la cara, les mans i les dents, dutxar-nos o fer servir desodorant són accions que formen part del nostre dia a dia, tot i que no sempre ha estat així. La higiene tal com l'entenem avui dia és un concepte relativament modern que ha anat evolucionant al llarg de la història. De fet, el terme com a tal no va aparèixer fins al segle XIX. Curiosament, l'origen de la paraula ve d'Higiea, nom la deessa grega de la salut.

[...] De la pandèmia de covid-19, potser la primera amb caràcter mundial i simultani a tota la humanitat, no n’aprendrem res ni canviarà res de forma immediata; encara ens falta perspectiva i molta anàlisi. Però sí que és una d’aquelles experiències traumàtiques que, a la llarga, fan fer un petit salt a la humanitat. En els darrers dos-cents anys, hem progressat més que mai abans: en el respecte pels drets humans, en la longevitat, en el fet que ara hi ha menys infants que moren, menys desigualtat i la violència ha disminuït. Però aquest progrés, de sobte, pateix col·lapses descivilitzadors, tragèdies que no estàvem preparats per afrontar.

Recentment s’han recuperat diversos textos literaris que contenen la descripció d’una epidèmia. S’han citat, per exemple, el Diari de l’any de la pesta de Daniel Defoe, situat a Londres, o el final de De rerum natura, amb el relat esborronador de la pesta d’Atenes realitzat per Lucreci. Naturalment s’ha revisat La pesta d’Albert Camus i s’ha al·ludit a les circumstàncies florentines en les quals va ser escrit el Decameró de Boccaccio. També ha estat recordada la novel·la d’Alessandro Manzoni Els nuvis, amb la seva incursió en la pesta bubònica que va assolar Milà entre el 1629 i el 1631.

El 1870, ara fa 150 anys, la febre groga transmesa per uns mosquits -com el virus del Nil de l’actualitat- es calcula que causà més de dos-cents morts a Mallorca. Una xifra important, però minsa comparada amb l’onada anterior, que el 1821 en matà prop de cinc mil. Llavors ja es produïren situacions semblants a les causades ara pel coronavirus: desorientació, negacionisme, preocupació per l’economia, protestes, conflictes entre els polítics, mesures estrictes -com el confinament de tot Palma-, comportaments heroics i d’altres que no ho varen ser tant.

Les xifres oficials de morts per coronavirus continuen lluny d'estar al dia a les Balears. Entre dilluns i dimarts, la Conselleria de Salut ha informat de dues noves defuncions per covid-19 a la Comunitat, però només a la residència Bell Entorn, ja més colpejada per la malaltia, se n'han registrat quatre les darreres 24 hores. Aquestes, sumades a les dues que ja acumulava del cap de setmana i a les detectades entre usuaris dels centres de Domusvi Capdepera, la Llar d'Ancians i Sèniors Montuïri –una a cada centre–, pugen la xifra fins a nou en total entre dissabte i dilluns.

La Conselleria de Salut ha informat que el Servei d’Epidemiologia ha detectat 230 nous casos de coronavirus a les Balears entre dijous i divendres. El total ascendeix, així, a 9.297 positius a tota la Comunitat. A més, Epidemiologia ha notificat la mort d'un usuari d'una residència per a la gent gran –l'acumulat de defuncions és de 249– i 10 brots nous de covid-19 a les Illes, amb 61 casos positius, 30 dels quals tenen símptomes. En relació amb aquests, hi ha 98 persones en seguiment perquè són contactes estrets.

La Conselleria de Salut de les Illes Balears ha detectat entre divendres i dilluns 515 casos nous de coronavirus, augment que fa pujar la xifra total a 8.270 els casos comunicats d'ençà que es va iniciar la pandèmia. Juntament amb això, el Servei d'Epidemiologia ha notificat una altra mort per covid-19 i l'acumulat a les Illes ascendeix a les 239 defuncions.

Només un 5% dels casos de coronavirus que s'han detectat a les Illes Balears és importat o extracomunitari, segons les dades registrades per Epidemiologia entre l'11 de maig i el 13 d'agost. En concret, un 3% correspon a casos de la resta d'Espanya i un 2% a casos que han arribat de l'estranger.

Finalment el brot d'Ebola declarat l'1 d'agost del 2018 al nord-est de la República Democràtica de Congo és història i el govern de Kinshasa l'ha donat aquest dijous per erradicat, quan es compleixen 42 dies –el doble del període d'incubació del virus– sense cap contagi nou. El balanç de víctimes és de 3.463 persones encomanades, de les quals 2.280 han mort, cosa que fa que sigui el segon brot més letal després del que hi va haver entre el 2014 i el 2016, en què es van registrar més d'11.000 decessos en tres països de l'Àfrica occidental (Libèria, Guinea i Sierra Leone).

Fa sis segles i mig, les Balears, la Corona d’Aragó i Europa varen viure una pandèmia gairebé apocalíptica: la pesta negra del 1348. Des de llavors i fins la grip del 1918 han passat terribles malalties, que també exigiren mesures extraordinàries; molt més mortals i molt més difícils de combatre que el coronavirus que ara ens afecta. De totes les malalties contagioses conegudes, la pesta ha estat la més temuda per excel·lència, fins al punt de formar part -amb la mort, la fam i la guerra- d’aquells desastres amb els quals s’identifiquen els quatre genets de l’ Apocalipsi, el llibre profètic del Nou Testament. La pesta ja havia aparegut abans del segle XIV: a l’ Èxode, al setge de Troia, a l’Atenes del segle V abans de Crist, a la Constantinoble de Justinià i, fins i tot, a la Catalunya de Berenguer Ramon II, el 1096, assenyala Joan Parellada Feliu a La pesta negra dels anys 1348-1350 als Països Catalans.

La pandèmia de Covid-19 impacta no només sobre la salut física de la població, sinó també sobre la salut mental, segons ha alertat aquest dijous la branca europea de l'Organització Mundial de la Salut.

El règim iranià imposarà més mesures de distanciament social, però es resisteix a decretar confinaments quan el país ja ha registrat gairebé 25.000 contagis i dos mil morts, i és el més afectat del Pròxim Orient. Ho ha anunciat el president Hassan Rouhani aquest dimecres, tot i que les mesures, que entraran en vigor en un termini de 24 hores, no s'han detallat. Segons les primers informacions recollides a la premsa local, es prohibiran els desplaçaments des de Teheran.

El govern francès ha publicat un nou certificat de circulació perquè els ciutadans puguin acreditar davant la policia que han sortit de casa per un dels motius permesos durant el confinament. El document es pot descarregar de la web del ministeri de l'Interior i hi ha diferents formats en funció del motiu del desplaçament. El document s'assembla al que la Generalitat recomana als ciutadans de Catalunya que presentin als Mossos d'Esquadra si han de sortir de casa.

Cristina Gómez i Pedro Moreno van aterrar a les Filipines el 10 de març amb la idea de passar tres setmanes de viatge de noces. La il·lusió i el plaer van durar exactament tres dies, el temps en què el coronavirus es va convertir de sobte en pandèmia i les vacances en una barreja de "calvari, nervis i preocupació". Està sent una odissea trobar un vol de tornada a casa.

Itàlia és el model a seguir, el país que marca la pauta de com es pot frenar el brot del coronavirus. Són paraules del director general de l'Organització Mundial de la Salut per a Europa, Hans Kluge, que en una roda de premsa ha assenyalat que avui la regió està "vivint temps sense precedents" al convertir-se en "l'epicentre de la pandèmia" del Covid-19.