Les Balears comptabilitzen cada any una mitjana de 2.100 casos d'ictus, prop de 350 dels quals acaben en defunció. És una de les dades extretes de la I Jornada d'Estratègies en Salut Cardiovascular i Ictus organitzada per la Direcció General de Prestacions, Farmàcia i Consum, i que s'ha fet aquest divendres a l'Hospital Universitari Son Espases.

Un ictus va arrabassar-li a l'Ann la capacitat de la parla fa 17 anys i, durant tot aquest temps, no només ha estat incapaç de pronunciar una sola paraula, sinó que tampoc ha pogut expressar clarament emocions com l'alegria o la tristesa amb la gestualitat de la cara. L'ELA –les sigles d’esclerosi lateral amiotròfica– que van diagnosticar a Pat Bennet l'any 2012 no va començar a la medul·la espinal, com és habitual, sinó al tronc cerebral, i va deteriorar-li els músculs associats al moviment facial fins que va perdre la parla. Tot i que els cervells d'aquestes dues dones encara recorden com s'emeten les ordres per comunicar-se, les instruccions es perden abans d'arribar als llavis, la llengua, la laringe o la cara. Però, ¿què passaria si s'aconseguís arribar a la font primària, l'activitat cerebral, captar els senyals amb un ordinador i traduir els pensaments en missatges? ¿Podrien persones amb paràlisi, com l'Ann i la Pat, recuperar la veu?

Que la música pot servir com a eina terapèutica i com a canalitzadora emocional és el que ha demostrat el cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el doctor Andreu Gabarrós, amb el seu projecte de la Simfonia dels Herois. La iniciativa combina la seva feina de cirurgià cerebral i la seva passió, la música, per impulsar un concert solidari que es va materialitzar aquest dijous i que va reunir artistes com Ramon Mirabet, Elena Gadel, Manu Guix, Marina Rosell, Antonio Orozco, Estopa i Gerard Quintana. El cartell de l'espectacle al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat el completaven uns artistes molt especials, els mateixos pacients oncològics de l'Hospital de Bellvitge.

Llegir contes en veu alta és una de les estones compartides més gratificants entre pares i fills. La lectura en veu alta és molt freqüent en les famílies amb infants de 0 a 3 anys i es manté entre els quatre i els sis anys (o més enllà). És una estona per fer vincle, per transmetre el plaer per la lectura i per deixar de banda el mòbil i les presses del dia.

Segur que en més d'una ocasió us heu trobat cridant el nom d'un fill quan en realitat volíeu dir el del seu germà. Aquesta mena de confusió és "molt comuna" sobretot entre noms de familiars, explica Eulàlia Solís, neuropsicòloga de Guttmann Barcelona-Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació.

Si l’adolescent és irreflexiu i emocional és perquè el seu cervell està en procés d’actualització, una etapa que pot durar uns anys. Perquè tot es configuri de nou, als ordinadors i als mòbils es triga uns minuts, que de vegades es fan eterns, mentre que el cervell es pren el seu temps (dels 10 fins més enllà dels 17 anys). “La comparació del cervell dels adolescents amb una actualització de programari d’ordinador és la que fem servir perquè els adults entenguin què els passa als fills en aquesta etapa”, explica Maria Eugènia Russi, adjunta del servei de neuropediatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu. El psicòleg i doctor en educació Rafa Guerrero coincideix en la comparació. “També és cert que no hi ha mai dos adolescents iguals, així que potser per a alguns la reorganització pot durar dos anys, mentre que d’altres poden arribar als vint-i-quatre anys i que encara els duri”, diu des de Madrid Guerrero, que acaba de publicar el llibre El cerebro infantil y adolescente. Claves y secretos de la neuroeducación* (Libros Cúpula).

Tots els éssers humans somiem, malgrat que la raó no és gens clara. En diversos moments de la nit, de manera involuntària, el cervell genera una sèrie d’històries, imatges i sensacions que sovint ni tan sols recordem quan ens despertem. Els somnis apareixen sobretot en el que es diu la fase REM (sigles angleses de moviments oculars ràpids ), durant la qual l’activitat d’algunes neurones s’assembla molt a la que tenen durant la vigília i els ulls es mouen espontàniament. Aquests períodes REM solen durar entre un quart i mitja hora, i tenen lloc unes quatre o cinc vegades cada nit, fins a ocupar més o menys el 25% del temps que passem dormint. S’han observat també en animals, sobretot en la gran majoria de mamífers, per la qual cosa podem assumir que somniar no és un fet específic dels humans.

Que els primers crèdits que apareixen a El desig d'en Robin siguin els d'una neuropsicòloga (Mylea Charvat) i una metge (Shoshana Ungerleider), les dues en qualitat de productores executives del film, ja ens fa intuir que aquest documental de Tylor Norwood sobre l'actor Robin Williams que estrena Filmin aquest divendres no és el típic recorregut per la carrera de l'artista ni un reportatge sensacionalista sobre els detalls escabrosos del seu suïcidi als 63 anys.

La intel·ligència de les plantes és polèmica. Ho sap molt bé Stefano Mancuso (Catanzaro, Itàlia, 1965), director del Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal de la Universitat de Florència, després de patir les reticències de la comunitat científica pel nom del seu centre d’investigació. I és que ell ha demostrat que les plantes són capaces de sentir, memoritzar i aprendre. Amb diversos llibres sobre la revolució vegetal publicats, Mancuso ha visitat el Palau Macaya de La Caixa per reclamar que ens fixem més en les plantes per afrontar reptes de futur com el canvi climàtic.

Els avenços en les tècniques de recerca genètica de les últimes dècades han obert la porta a identificar nombroses malalties causades per mutacions en algun gen fins ara desconegudes. Una de les que s’han descobert recentment és l’anomenada spinocerebellar ataxia 48, una variant de l’atàxia que, a banda dels símptomes propis d’aquesta malaltia (dificultats de la marxa i de la parla), provoca prèviament un greu deteriorament cognitiu. L’ha descrit un equip del servei de neurologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, encapçalat per David Genís i Jordi Gich. La investigació ha sigut dirigida pel doctor Pau Pastor, de la Mútua de Terrassa, i la recerca genètica amb la troballa de la mutació s’ha fet al Laboratori de Neurogenètica de la Universitat de Navarra, amb la doctora Sara Ortega al capdavant, amb la col·laboració de Víctor Volpini, del Centre de Diagnòstic Molecular de l’IDIBELL. Els investigadors han pogut comprovar que les 9 persones afectades formen part de dues famílies de Girona que havien estat emparentades al segle XIX. Els resultats de la recerca han sigut publicats a la prestigiosa revista Neurology.

Una simple anàlisi de sang permet detectar el dany cerebral causat per l'Alzheimer molt abans que apareguin els seus primers símptomes clínics de la malaltia, entre els quals hi ha la pèrdua de memòria, segons un estudi d'investigadors alemanys i nord-americans publicat avui a 'Nature Medicine'.

Amb els anys que fa que es dedica a les qüestions de l’envelliment i la demència, ¿quina evolució ha vist tant en la medicina com en la societat?