Les Balears varen retrocedir en l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) l'any 2020 després d'una dècada de creixement ininterromput. La pandèmica de covid-19 va paralitzar la societat i els indicadors ho reflecteixen. En el cas de les Illes, varen descendir un 1,1% respecte del 2019, segons l'índex que elabora l'ONU amb els valors d'esperança de vida, ingressos i educació i que ha recollit l'Ibestat.

L'adolescència no ha sigut mai una etapa fàcil i el context actual encara la fa una mica més complicada. La crisi econòmica del 2008 ja va demostrar que, com més creix la pobresa, més creix també el nombre d'infants i joves que acaben demanant ajuda perquè pateixen problemes de salut mental. La pandèmia, en la gran majoria dels casos, també ha fet més difícil la vida d'aquest col·lectiu i, a més, ha tornat a fer augmentar les desigualtats socials. Al departament de Salut ja saben quina serà la conseqüència: més trastorns de conducta. A les urgències dels hospitals ja es nota. A més, hi ha un problema afegit: en molts països desenvolupats els nois d'aquestes edats pateixen una "protecció excessiva" dels pares, que va acompanyada d'una "falta de límits", avisa Àurea Autet, psiquiatra i cap de la divisió de salut mental d’Althaia. Aquesta manera d'educar complica encara més la capacitat dels nois d'entomar els conflictes associats a aquesta etapa de la vida i els que vindran més endavant. En la majoria de casos, per sort, després de diferents conflictes i fins i tot amb alguna crisi inclosa, el problema se soluciona amb relativa facilitat, però n'hi ha d'altres que es compliquen i de les males paraules es passa a l'agressivitat, al consum de drogues i a l'aïllament. La primera víctima és el mateix adolescent, però la família i l'entorn més pròxim també en paguen un preu ben alt. La situació és preocupant perquè cada cop afecta més nois i noies i perquè, a curt termini, no hi ha solució.

El ple del Parlament ha validat aquest dimarts el Decret 1/2022 de mesures urgents per pal·liar els efectes derivats de la pandèmia en els contractes de concessió de transports de viatgers per carretera el 2021, segons ha informat Europa Press. El decret es refereix a les illes de Menorca i Eivissa, ja que a Mallorca des del 2021 el servei funciona en règim de contracte programa. En el cas de Formentera, el contracte actual ja inclou l'obligació de garantir l'equilibri econòmic i compensar el dèficit d'explotació.

El nombre de llibreries de la ciutat de Nova York porta molt temps disminuint, però la pandèmia ha afegit un nou motiu d'estrès als llibreters. En els últims cinc anys, diverses llibreries del centre de Manhattan han pres decisions dràstiques. "Ens hem vist obligats a tancar botigues perquè eren extraordinàriament cares i tenien moltes pèrdues", explica a l'ARA James Daunt, conseller delegat de Barnes & Noble, la cadena de llibreries més gran dels Estats Units. 

“M’han agafat! Començo el 5 d’octubre!” Tant a la pàgina web com als perfils a xarxes de Tripulantes Aéreos (un portal per a professionals del sector) fa uns mesos que han reaparegut de manera continuada les convocatòries de companyies aèries a la recerca de personal i els missatges dels afortunats que s’han reincorporat després d’un any i mig de pandèmia desastrós per a la indústria. Malgrat que les aerolínies segueixen lluny dels seus nivells d'activitat precovid i que aquest estiu encara no hi ha hagut normalitat en els viatges internacionals, hi ha flotes que comencen a revertir les retallades d’ocupació que han patit des de l’esclat de l’emergència sanitària.

Francesca Morey Rosselló (Binissalem, 1995) va estudiar Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears i s'ha format en instrucció de ioga –té el títol d'instructora d'Ashtanga Vinyasa Ioga. Durant el seu camí d'aprenentatge, va descobrir la seva passió per formar-se en l'àmbit de la intel·ligència emocional i l'autoconeixement i, a la vegada, perquè "era una mica més feliç cada cop que practicava ioga". Ella, però, s'estima més definir-se com una jove de vint-i-cinc anys que "juga a l'assaig i a l'error de la vida" i que "intenta fugir de les definicions establertes". De fet, destaca que no li agraden els gelats. Si una cosa sap certa, diu, és que "no hi ha res que no sigui efímer".

Quan va esclatar la pandèmia i els confinaments van aturar en sec les economies de la majoria de països, la Comissió Europea no va dubtar a suspendre per via d'emergència les normes de dèficit i deute i donar barra lliure als governs de la Unió Europea perquè gastessin el que calgués per donar suport a empreses i ciutadania. Les conseqüències per a les arques públiques eren previsibles, per als més ortodoxos fins i tot temudes, i aquest dijous l'agència europea d'estadística, l'Eurostat, les ha confirmades després que el deute públic dels governs de la zona euro hagi superat per primera vegada la barrera simbòlica del 100% del producte interior brut (PIB). El primer trimestre del 2021, el conjunt de les economies que fan servir l'euro van registrar un deute públic equivalent al 100,5% del seu pes, 11,43 bilions d'euros en xifres absolutes.

Tant el PP com Cs han carregat aquest dimarts al ple del Parlament contra el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, per les declaracions que va fer considerant "una bona notícia" que no venguin tants de turistes a les Balears com el 2019. El diputat popular, Sebastià Sagreras, ha ofert el foc i ha assegurat que Yllanes "hauria dimitit si tingués dignitat". Sagreras ha considerat que Yllanes "ha faltat al respecte a empresaris i treballadors, i ha acusat el vicepresident de dir que "era una bona notícia que no es recuperàs el turisme del 2019".

Més de 140.000 milions d'euros (72.000 milions en ajudes directes) arribaran a Espanya en els pròxims mesos per posar en marxa els projectes finançats pels fons europeus Next Generation. La gestió d'aquesta gran quantitat de recursos públics, però, ha obert un debat sobre com garantir que es reparteixin amb transparència i, sobretot, evitar que quedin "en molt poques mans". La plataforma Open Generation —formada per entitats socials i periodistes— ha presentat aquest dimecres la seva campanya per "fiscalitzar" el repartiment dels fons europeus i el compliment dels objectius i les condicions que s'exigiran a les iniciatives seleccionades.

Norwegian té la intenció d'acomiadar 1.191 treballadors a tot Espanya. Així ho ha comunicat l'aerolínia noruega als empleats segons la Unió Sindical Obrera (USO) i Sepla, que denuncien que aquest nombre de persones implica el 85% de la plantilla de la companyia a l'Estat. Els sindicats afegeixen també que la decisió s'ha pres després "de més d'un any beneficiant-se de la figura de l'ERTO per causa major". A més, aquest acomiadament massiu suposa acabar amb les operacions de llarg radi que es feien des de Barcelona, així com "una brutal retallada de les operacions de curt radi", denuncien altre cop els sindicats.

Un amic meu em passa dades oficials dels dos darrers anys al sistema universitari català. Fent un capmàs de tot plegat, m’explica el següent: el curs 2018-2019 (just l'anterior a la pandèmia) hi havia uns 259.000 estudiants matriculats en graus i màsters. L’any 2019 treballaven, a les universitats catalanes, gairebé 9.900 docents i investigadors; unes 11.850 persones en els àmbits dels serveis, suport logístic, administració, etc. També segons dades del 18-19, hi havia vora 3.800 estudiants de doctorat i s’havien llegit unes 2.200 tesis doctorals. Entre una cosa i l'altra, el total de població del país vinculada al col·lectiu universitari arribaria als 284.000 homes i dones, grans i joves.

Finals de març del 2021. Tal com estava anunciat, les comparatives interanuals comencen a reflectir que, malgrat els dubtes, l'economia presenta una cara més bona que la que tenia ara fa un any, quan el confinament arrencava no només a Espanya, sinó a mig món, en resposta a la pandèmia del covid-19.

Les Balears i les Canàries encapçalen el rànquing estatal pel que fa a les conseqüències econòmiques de la pandèmia de covid-19. Però ho fan de manera desigual, perquè l’impacte ha estat més profund a les Illes que a l’arxipèlag canari. L’estructura ocupacional d’ambdues regions n’és un dels factors determinants, segons explica l’article L’impacte del covid-19 en el mercat laboral: efectes de la pobresa i la desigualtat en les regions espanyoles, escrit per un grup d’economistes de les universitats Complutense i d’Oxford. Segons aquest estudi, l’índex de pobresa ha augmentat a les Balears 19,3 punts percentuals –d’un 22,6% a un 41,9%–, mentre que a les Canàries n’ha pujat 14 – d’un 26,3% a un 40,9%.

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern, Iago Negueruela, ha fet referència aquest dimarts en el ple de Parlament a la campanya SOS Turisme i ha assegurat que l'Executiu comparteix bona part de les seves reivindicacions. "Compartim molts elements amb aquesta campanya, que defensam de manera conjunta i elevarem al govern espanyol", ha respost a una pregunta de la diputada del PP Salomé Cabrera.

Sabíem que Espanya era el país d’Europa més afectat pel covid-19, però esperàvem que l’economia pogués recuperar-se ràpidament. Una expectativa frustrada: el Fons Monetari Internacional ha retallat la seva estimació de creixement d’Espanya al 5,9% per al 2021, quan l’estimació anterior se situava en el 7,2%. De moment, el govern encara manté la seva previsió d’un creixement del 9,8%, i el Banc d’Espanya considera tres escenaris que depenen de l’evolució dels contagis i la disponibilitat de les vacunes, amb un creixement que se situaria en el 8,6%, el 6,8% o el 4,2%. L’FMI estima també que la caiguda del PIB el 2020 va ser de l’11,1%, pitjor que a Itàlia (-9,2%), que ha patit unes condicions similars.

La pandèmia ha enfonsat els ingressos de les administracions públiques i les ha obligat a gastar més que mai per mantenir amb vida sistemes sanitaris, famílies i empreses. Tot i així, la opinió entre els economistes és unànime: cal elevar encara més el dèficit per fer front a una crisi sense precedents que demana una resposta a l'alçada. De fet, per primera vegada en la seva història la Comissió Europea va decidir suspendre les normes fiscals que impedien sobrepassar el 3% del PIB en dèficit públic i permetre que els estats gastin tan com calgui per aturar l'emergència. A l'ARA hem plantejat aquestes quatre preguntes a cinc economistes catalans.