"La propietat privada es defensa i als ocupes se'ls treu en 24 hores". Així ha respost la presidenta del Govern, Marga Prohens, a una pregunta parlamentària d'Unides Podem sobre la funció social de l'habitatge. En el mateix sentit, ha acusat el diputat lila José María García de voler equiparar "fer política social d'habitatge amb protegir els delinqüents, defensar la ocupació i carregar sobre l'esquena dels propietaris la responsabilitat social".

"Deixi de fer el ridícul i embullar. Vostè, ideologia i zero gestió": aquesta és l'acusació que la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, va llançar al diputat del PSIB Omar Lamin durant el ple del Parlament de dimarts. Quina mena d'acusació és dir-li a un polític que té ideologia, quan és precisament la ideologia dels representants públics que determina bona part de la vida dels ciutadans? En aquest punt convé recordar el que diu Slavoj Žižek, qui considera que la ideologia més perillosa és precisament aquella que fingim no tenir. No és cap extravagància teòrica. També Jürgen Habermas advertia que la racionalitat tècnica —allò que avui en diríem 'gestió'— pot imposar valors mentre es presenta com a neutral. I Thomas Piketty fa anys que recorda que darrere moltes decisions tècniques hi ha opcions ideològiques molt concretes sobre la desigualtat. D’aquí es desprèn una conclusió incòmoda: la 'gestió' sovint no és l’alternativa a la ideologia, sinó la seva millor disfressa.

El Christmas Market de la Feixina té un marcat accent d'Europa central. Segons el llistat de casetes presentat pels organitzadors a l'Ajuntament de Palma, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, 45 de les 61 paradetes que formen part del mercat estan registrades a nom de dos únics empresaris d'Alemanya i Àustria, que mesos abans de l'organització d'aquest esdeveniment varen constituir una societat limitada per gestionar mercadets, entre altres activitats.

La investigació oberta pel Jutjat d’Instrucció número 6 de Palma sobre les tanques islamòfobes de Vox continua avançant. La jutgessa ha sol·licitat a la Fiscalia que demani a les forces i cossos de seguretat de les Illes Balears que determinin l’abast i la possible coordinació de la campanya racista, els cartells de la qual han aparegut a Palma, Inca, Menorca i Eivissa.

Diversos carrers d'Inca han aparegut aquest dilluns amb propaganda de contingut xenòfob. Es tracta de cartells amb el següent missatge: "Contra la seva submissió, la 'remigració'. L'Inca que es resisteix a morir". Segons ha denunciat Podem Inca, aquests cartells, d'autoria encara desconeguda, "assenyalen i estigmatitzen de forma explícita el col·lectiu musulmà, i promouen un discurs d'exclusió i odi".

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a nou anys d’inhabilitació imposada a Aurora Jhardi, exregidora de Podem a l’Ajuntament de Palma, per prevaricació administrativa. La resolució ratifica així la sentència dictada per l’Audiència Provincial i posteriorment avalada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).

L’Ajuntament de Palma s’ha pronunciat aquest dimecres arran de les acusacions de Podem sobre una suposada compra de material policial a Israel. La portaveu municipal, Mercedes Celeste, ha remarcat que el Consistori, com qualsevol altra institució pública, només pot contractar empreses inscrites al registre oficial d’empreses autoritzades per treballar amb les administracions públiques.

Els familiars, amics i companys de partit no tenen notícies de Reyes Rigo i continuen vivint amb tensió, temor i esperança el retorn de l'activista mallorquina a l'illa després de ser detinguda quan navegava amb la Global Sumud Flotilla.

La presidenta Marga Prohens arriba al debat de política general (que tindrà lloc els propers 7 i 8 d'octubre) després d'una derrota parlamentària contundent que simbolitza l'enèsima ruptura amb Vox. A més, l'esquerra no dubtarà a furgar en les promeses incomplides que va fer l'any passat, quan va garantir mesures contra la massificació turística que implicaven, entre altres qüestions, la pujada de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS). La seva majoria insuficient al Parlament li ha impedit dur a terme la modificació de la taxa. Amenaça, a més, de fer inviables uns nous pressupostos. El debat, que s'estendrà durant dos dies, servirà per examinar l'estat de la qüestió. Té marge de maniobra la presidenta per continuar aprovant lleis el que li queda de legislatura?

El PP i Vox han bloquejat la compareixença de la presidenta del Govern, Marga Prohens, davant del Parlament per explicar la remodelació de l'Executiu que havia sol·licitat el PSIB. La Junta de portaveus parlamentaris s'ha reunit aquest dimarts i la dreta i l'extrema dreta han impedit que Prohens detalli les raons d'aquest canvi a la Cambra.

El presumpte cas de corrupció al PSOE per comissions il·legals de la trama dels dos exsecretaris d'organització Santos Cerdán i José Luis Ábalos i l'exassessor Koldo García està acorralant cada dia més el govern espanyol. Això ha comportat que els socis d'investidura de Pedro Sánchez ja l'hagin deixat sol en la defensa del seu executiu, però també un enduriment del to del seu soci de govern, Sumar. Mentre diversos partits de la plataforma de la vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, estan pensant si trenquen amb el projecte amb el qual s'havien aliat i Podem es mostra especialment contundent contra l'executiu estatal, la política gallega ha decidit endurir el to. "El problema està en dos partits, el PP i el PSOE, i això és el que s'ha d'acabar", ha afirmat aquest dissabte en la clausura del tretzè congrés confederal de CCOO.

És completament inusual que un president del govern en exercici animi l'oposició a presentar una moció de censura, que és el que ha fet aquest dilluns Pedro Sánchez. La raó és molt clara: Sánchez sap que potser no pot superar una qüestió de confiança (Podem no l'hi votaria) i que en unes eleccions perdria la majoria, però considera que una moció de censura sí que la podria superar, ja que ni tan sols Pablo Iglesias s'atreviria a ajuntar els seus vots als del PP i Vox. De fet, la moció li serviria a Sánchez com una qüestió de confiança bis: quedaria clar que no hi ha una majoria alternativa i podria esgotar la legislatura.

El jutjat d'Instrucció número 3 de Palma no ha admès a tràmit les denúncies de Vox i els Advocats Cristians pel cartell de Sant Sebastià Q+ elaborat per la il·lustradora mallorquina Lluïsa Febrer. Així, la justícia ha determinat que la creació i publicació d'aquest cartell no comet cap mena de delicte. Després de fer-se pública la inadmissió de la querella, Vox ha anunciat que han recorregut contra la decisió judicial a l'Audiència Provincial.

Podem Palma ha presentat una moció a l'Ajuntament de Palma per exigir a Aena, que ha qualificat de "corresponsable de la crisi de l'habitatge" a les Balears, que redueixi els vols a les Illes i que l'empresa torni a ser 100% pública. "S'ha de reconèixer que l'aeroport de Palma és una infraestructura estratègica per a la ciutadania i, per tant, ha de gestionar-se sota els principis d'interès general i no sota l'interès econòmic dels seus inversors", ha recalcat la portaveu de Podem a la institució municipal, Lucía Muñoz.

En la política catalana i en l'espanyola tenen lloc diverses pugnes alhora, algunes de soterrades i d'altres a la llum del dia. Cada setmana destaca alguna batalla entre Sumar i Podem –darrerament amb la polèmica de la compra d'armament i material de seguretat a Israel– pel seu grau de contundència. Podem fins i tot ha declinat la darrera mà estesa de Sumar dient que "està políticament mort". Dos partits dividits després de la unió frustrada de Sumar i trencada poc després dels comicis del 23-J. Mentrestant, al PP hi ha una pugna soterrada amb abraçades en públic entre la direcció estatal d'Alberto Núñez Feijóo i el líder català, Alejandro Fernández –amb un llibre inclòs ple de retrets, però guardant les formes en les declaracions–, més enllà de la complexa relació del dirigent gallec amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. ¿Les pugnes són més cruentes i públiques a l'esquerra mentre que la dreta ho tapa tot més?

Yolanda Díaz o Irene Montero. Sumar o Podem. Aquesta sembla que és la disjuntiva a l'esquerra del PSOE de cara a les pròximes eleccions espanyoles. La formació lila ja ha proclamat formalment que l'exministra d'Igualtat serà la seva candidata i ha convidat formacions que ara estan integrades dins de la coalició de Sumar, com Esquerra Unida, a renegar de Díaz i aliar-se amb ells. El partit de la vicepresidenta segona del govern espanyol no ho ha oficialitzat, però la seva constitució com a tal va lligada a l'objectiu que Díaz tingui una estructura al darrere que li permeti continuar liderant l'espai i repetir com a cap de llista.

A l'oferta de Sumar de fer una llista unitària, Podem hi ha respost una setmana després designant Irene Montero com la candidata a les pròximes eleccions generals. No és cap sorpresa la tria, però sí que és important que s'hagi anunciat quan falten dos anys –teòricament– per a les eleccions. Ni tan sols Pedro Sánchez ha confirmat la seva candidatura. L'exministra d'Igualtat i actualment eurodiputada és considerada el principal actiu polític i líder del partit lila, malgrat que Ione Belarra en sigui la secretària general. El veto que Yolanda Díaz li va imposar a les eleccions del 23 de juliol del 2023 pels errors en la llei del només sí és sí atorga a Montero un estatus especial i ara tota la pressió se situa sobre la líder de Sumar de cara a una eventual negociació. "Els que comparteixen govern haurien de presentar-se junts a les eleccions perquè són els que més a prop estan programàticament", ha apuntat Montero en una entrevista a RTVE. És a dir, ha 'enviat' Yolanda Díaz al PSOE.

Un dels titulars de l'assemblea de Sumar, que va culminar aquest diumenge, va ser la crida a la unitat de l'espai a l'esquerra del PSOE. La formació de Yolanda Díaz ha assumit que per resistir de cara al pròxim cicle electoral cal tornar a recosir un espai que es va fragmentar amb la sortida de Podem del grup parlamentari al Congrés. L'horitzó que planteja Sumar de cara al 2027, quan estan previstes les pròximes eleccions generals, és que els partits que es van aplegar sota la marca Sumar el 2023 tornin a repetir. Això inclou Podem, amb qui la negociació va ser agònica i de màxima tensió. És un escenari possible?

Les denúncies per presumptes abusos sexuals contra Juan Carlos Monedero han posat en el punt de mira Podem, que sosté que la seva actuació va ser correcta quan el va "apartar", el setembre del 2023. "Vam activar el protocol immediatament. Des del moment que vam conèixer els testimonis ens vam posar a disposició de les víctimes, que, pel motiu que sigui, van decidir no continuar", ha esgrimit la líder del partit lila, Ione Belarra, en una atenció als mitjans aquest divendres en referència a diversos testimonis que van rebre fa un any i mig contra un dels cofundadors de la formació. Davant les crítiques pel fet que no continuessin la investigació dels casos que els havien arribat i que no denunciessin públicament Monedero, Belarra ha fet servir l'espantall de l'escàndol d'Íñigo Errejón per defensar-se.