Es varen dir Aules de Poesia, Teatre i Novel·la, en tres anys successius: 1966, 1967 i 1968. Eren cicles de conferències de periodicitat setmanal que es feien a Palma, amb la participació de personalitats de primera fila, tant de Mallorca com de l’exterior. I el cert és que varen ser llocs de trobada de l’oposició al franquisme, fins al punt de tancar-se alguna d’aquelles activitats amb detencions policials. Recordam, seixanta anys més tard, aquella manifestació de caràcter cultural però també de resistència a la dictadura.

El primer quart del segle XXI ha deixat una empremta profunda en el sistema educatiu balear. Canvis demogràfics accelerats, desigualtats creixents, debats lingüístics, noves oportunitats formatives i una universitat que ha evolucionat en dimensió i ambició científica han configurat un escenari ben diferent del d’inicis de mil·lenni. Aquest reportatge mira enrere per entendre el present i projectar-se en el futur.

“Puta negra”, “torna al teu país”, “ets la meva esclava”, “estàs cremada”... són alguns dels atacs verbals que Nana, Astou i Mariama, alumnes de tercer d’ESO, escolten habitualment dels seus companys. Les famílies d’aquestes tres joves varen venir a Mallorca des del Senegal i Mali i no hi ha dia que algú no els recordi els seus orígens estrangers. “Que em menystinguin pel color de la meva pell em fa sentir molt malament”, diu Astou, mentre que les amigues fan gestos d’assentiment. Totes tres asseguren que protesten sovint per les mostres de racisme que han de patir, i lamenten que, moltes vegades, “els professors no en fan cas”. “Cada any és igual, i no és culpa nostra”, assegura Mariama, i Nana comenta amb orgull que, de vegades, protestar sí que serveix: “L’any passat varen expulsar uns dies un company perquè em va dir ‘negra’”.

Reduir les ràtios d’alumnes per aula és una de les reivindicacions històriques de la comunitat educativa, i es considera una eina clau per atendre l’increment de vulnerabilitat infantil dels darrers anys. Segons les fonts consultades, les ràtios màximes que fixa la normativa –22 a Infantil, 25 alumnes a Primària, 30 a l’ESO i 35 a Batxillerat– ja dificulten l'atenció adequada a tots els infants, tenint en compte els condicionants socioeconòmics i socioculturals de les Balears. Però hi ha centres que superen aquestes xifres. De fet, la Conselleria d’Educació ha incrementat la quota de professorat a 84 centres públics que han superat els llindars màxims a grups de Primària, aproximadament el 37,83% del total, i a 22 que han fet el mateix a Infantil. Se'ls ha permès "abaixar ràtios a determinats nivells".

Des que França va qüestionar la presència dels mòbils a les aules el 2018, ens l’hem mirat com a referent pioner d’educació digital. L’any passat van fer un pilot a més de 200 centres imposant la “pausa digital diària” en horari lectiu, i el curs vinent s’estendrà per a tot l’alumnat de menys de 16 anys. Els mòbils no entraran a cap classe francesa, tampoc del Regne Unit. No obstant això, un estudi de la Universitat de Birmingham conclou que la prohibició com a mesura aïllada no millora el benestar de les criatures ni augmenta el rendiment acadèmic, i només redueix 30 minuts el temps de pantalla diari.

Vox Balears ha anunciat “una ofensiva contra l’ensenyament de religió islàmica als centres educatius de les Balears”. La formació d’extrema dreta ha fet públic aquest dilluns un comunicat en què carrega contra “la perillosa institucionalització de l’islam a les escoles” i exigeix que “s’acabi la seva imposició cultural amb doblers de tots els contribuents”. Segons Vox, l’ensenyament d’aquesta religió “representa una passa més en la islamització de les aules i la progressiva imposició de valors radicals incompatibles amb la llibertat i la identitat cultural d’Espanya”.

L’inici del curs escolar ja s’apropa i les famílies preparen tot el material necessari per començar-lo en condicions. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la tornada a les aules s’ha encarit quasi 400 euros en només un any. En aquest context, l’escola pública fa esforços per reduir l’impacte econòmic de l’inici de curs en les famílies, mentre que la concertada no ho ha fet en la mateixa proporció. Les dades aportades per la Conselleria d’Educació són prou clares. Ara per ara, hi ha 290 centres acollits al programa de reutilització de llibres de text, dels quals 260 són públics i 30 concertats. Són el 89,6% i el 31% dels centres, respectivament.

Fa més de vint anys que la Sandra Uve, il·lustradora, escriptora i divulgadora científicoartística, va començar a fer classes a infants i joves, primer de còmic i des del 2005 imparteix tallers i conferències sobre dones rellevants de la història que han canviat la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques. Uve considera que al llarg dels anys la participació dels joves és similar, la situació no ha millorat: “Manca coeducació i hi ha un excés d’estereotips de gènere que es manté. En general, les noies tenen por al ridícul, no donen la seva opinió en públic, deixen d’exercir el dret a opinar davant la classe. Elles mateixes s’exclouen i s’autocensuren”, lamenta.

El primer que sobta quan s’entra a l’escola Lola Anglada, d’Esplugues de Llobregat, és que a les aules els infants circulen lliurement a l’hora de fer les activitats que li proposen les docents. Ho fan en un únic espai que comparteixen els alumnes de diversos cursos. Així, a Infantil, els alumnes d’I3, I4 i I5 estan subdividits en quatre grups de 16 alumnes, una ràtio que permet no només una atenció més individualitzada, sinó també atendre molt millor la diversitat coexistent en el si del grup. Passa el mateix als cicles inicial, mitjà i superior de primària, en els quals els alumnes de primer i segon, tercer i quart, i cinquè i sisè, respectivament, treballen junts.

"El meu nivell de suamenta és tal que vaig a la universitat amb el mòbil com única eina per escriure". "El temps d'ús del meu mòbil ha augmentat des que he començat la universitat". "A batxillerat: Espero que el professor no sàpiga que m'he deixat de fer un exercici. A la universitat: ¿Tu creus que el professor m'ha dit que deixi de fer servir el mòbil dintre de l'aula? No sé què s'ha cregut". Aquests són només alguns exemples dels missatges que apareixen a Twitter quan busques "mòbil" i "universitat", però l'anècdota d'uns quants tuits graciosos a les xarxes socials demostra un problema real: l'addicció al mòbil i les pantalles que aquest inici de curs ha inundat de preocupació escoles i instituts ja fa temps que afecta les universitats. De fet, un estudi fet l'any passat amb 16.000 universitaris a l'Estat mostrava com el 45% dels universitaris pateixen nomofòbia, la por irracional a estar sense el mòbil. El mateix estudi fet per la Red Española de Universidades Promotoras de Salud (REUPS) amb estudiants d'una vintena d'universitats també concloïa que un 59% estan més enganxats al mòbil del que els agradaria i que gairebé un 70% dels universitaris reconeixen que el fan servir quan haurien d'estar fent una altra cosa.

Rebutjada la petició de PLIS, Educación, por favor (Profesores Libres de Ingeniería Social) de recusar –és a dir, apartar– el magistrat Biel Fiol, que ha de decidir sobre el català a les aules de les Balears. Així ho determina la providència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) d'aquest dilluns, a la qual ha tingut accés l'ARA Balears. El principal argument de la Sala Contenciosa Administrativa és la "manca de proves dels motius de la recusació" de Fiol, que presideix aquesta sala del TSJIB.

La batalla judicial sobre el català a les aules continua. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena que es mantingui el 25% de castellà en sis centres educatius més, malgrat que la normativa aprovada pel Govern i pel Parlament impedeix aplicar percentatges a l'ensenyament de llengües, segons ha avançat RAC1. Amb aquests sis centres ja són vuit els que, segons el jutge, han de seguir complint amb el 25% de castellà perquè tenien sentències prèvies que ho avalaven. En total, 27 escoles a Catalunya aplicaven el 25% després que la família d'algun alumne ho hagués demanat amb èxit a la justícia. El canvi legal del Govern feia pensar que els percentatges de castellà a l'aula ja no podrien continuar aplicant-se, però el TSJC no ho veu així.

Fins a 35 graus a Palma i alerta groga a Mallorca per altes temperatures. Així comença aquest dilluns el nou curs escolar a les Balears per a 173.482 alumnes i 16.870 docents. Al CEIP Aina Moll i Marqués el termòmetre marca fins a 29 graus dins les aules. La solució per suportar la calor que dona la Conselleria d'Educació és un nou protocol d'actuació: beure aigua, obrir les finestres, evitar activitats a l'exterior les hores més caloroses i portar roba lleugera.

"Vostès han fet d'aquesta qüestió un tema que ha creat més independentisme". Així ha contestat el conseller d'Educació, Martí March, al diputat popular Juan Manuel Lafuente al Parlament aquest dimarts sobre la qüestió del català a les aules. Lafuente ha demanat a March una valoració de la resolució del Tribunal Suprem de dimarts passat que feia bona la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2020 que fixava un 25% de castellà en l'ensenyament, a la qual cosa el membre del Govern ha recordat que ell és "conseller de les Illes Balears".

MÉS per Mallorca vol exigir al Ministeri d'Educació un fons extraordinari per cobrir les mesures de seguretat del curs 2021-2022, segons ha informat aquest dijous Europa Press. El partit ecosobiranista presentarà mocions a tots els ajuntaments, una PNL i fins i tot una iniciativa al Senat perquè sigui possible "continuar garantint la seguretat a les aules el pròxim període escolar".

L'Ajuntament de Manacor cedeix sis espais municipals als centres educatius per garantir la seguretat del començament escolar. A més, es contractaran nou persones per netejar-los i desinfectar-los durant l'horari lectiu. Aquestes mesures s'han pres després de múltiples reunions entre la comunitat educativa del municipi i la Delegació d'Educació per tal que es puguin complir els plans de contingència aprovats per la Conselleria d'Educació.

La portaveu parlamentària del PP, Cuca Gamarra, ha demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que "abandoni l'hamaca" i convoqui "de manera immediata" la Conferència de Presidents per parlar de la tornada a les aules, segons ha informat l'agència Efe. "No pot continuar ni un minut més de vacances", ha dit Gamarra en una compareixença a Palma amb el president del PP balear, Biel Company.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha retret al PP que estigui "descol·locat per no haver-se sumat al pacte de reactivació econòmica", que sí que inclou "les patronals, els sindicats, els agents socials i partits com Ciutadans i El Pi". Armengol ha respost a una pregunta del president dels populars balears, Biel Company, qui ha reclamat més mesures de reactivació econòmica a l'Executiu.

"Màxima presencialitat" i "màxima normalitat". Aquestes són algunes de les conclusions a les quals han arribat les comunitats autònomes que han participat aquest dijous en la Conferència Sectorial d'Educació, segons ha anunciat el conseller, Martí March. El membre del Govern balear ha fet una valoració "positiva" de la reunió i ha destacat que les Illes són una de les regions "que més estan obrint les escoles" per a qüestions com ara tutories presencials.

Un futur sense arts? Aquesta pregunta enceta l’escrit signat per 160 docents de l’àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica i Visual de 43 universitats d’Espanya, que han entregat a la ministra d’Educació, Isabel Celaá, per reclamar que la nova llei educativa doni més pes a l’educació artística en l’ensenyament reglat. Sota l’etiqueta #EducaciónNoSinArtes, més de 9.300 persones i entitats ja s’han adherit a aquest manifest i, entre elles, l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears.