L’Estudi General Lul·lià projectarà aquest dimecres, 21 de gener, els tres curtmetratges realitzats per alumnes de centres educatius de Mallorca en el marc del projecte TEENS, una iniciativa estrenada enguany dins el cicle de cinema Ulls de Dona.

El teatre Principal de Palma ha acollit l’acte inaugural de la 16a edició de la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma 2025, amb la presència de Guillem Ginard, director insular de Cultura del Consell de Mallorca i Bartomeu Tomàs, director del festival.

L’ecòloga Anna Traveset i el cineasta Joan Bover tenen, com a mínim, una cosa en comú. No dubten a definir com una de les experiències més impressionants i inoblidables de les seves vides el moment en què varen veure comparèixer, enmig del blanc gelat de l’arxipèlag noruec de Svalbard, un os polar. “Se’ns va disparar el cor a tots”, resumeix Traveset, “perquè, d’una banda, tens l’emoció de saber que és un fet únic, un privilegi, però de l’altra no pots deixar de pensar que l’os es pot posar a córrer en qualsevol moment i hauràs de reaccionar. Encara hi ha morts cada any, culpa d’això”, assegura.

Cinemes Girona de Barcelona; col·loqui postprojecció. Una dona agafa el micròfon, s’aixeca de la butaca i diu el seu nom. I continua: “Soc mare d’una nena de 10 anys que en fa 2 que té alopècia. D’aquest documental, m’emporto no ficar la meva filla en un armari del qual no hagi de sortir mai”. La directora del film ofereix una rèplica: “Aquesta pel·lícula és per a la teva filla”.

He vist la sèrie espanyola de moda, Los años nuevos, creada per Rodrigo Sorogoyen, Sara Cano i Paula Fabra. La vaig començar amb el temor que les expectatives que havia generat fessin inevitable la decepció.

9 sessions, 22 documentals i 3 guardons. Aquests són alguns dels ingredients que conformen la 15a Mostra de Cinema de Muntanya, que combina literatura, cinema, debat i reflexió sobre la muntanya. Les pel·lícules que formen part del cicle són de set països diferents, deu de les quals integren la secció competitiva. Tots aquests projectes ompliran les sales de projecció de cinemes i altres centres durant la mostra, que es durà a terme del 14 al 22 d'octubre. L'edició d'enguany, se centrarà especialment en seguretat i medicina, i tindrà la participació de rescatadors, sanitaris i també persones que han sofert accidents en aquests espais. La mostra, a més, col·labora per segon any consecutiu amb el Menorca Doc Fest, amb un intercanvi de programació.

Els documentals Objeto de estudio, de Raúl Alaejos, i Kix, dirigit per David Mikulán i Bálint Réves, han estat guardonats amb els premis del jurat i del públic, respectivament, en la sisena edició del festival MajorDocs. La hojarasca, de Macu Machín, ha rebut una menció del jurat en aquest festival, al qual han assistit 3.000 persones, un 50% més que en l'edició del 2023. El jurat, format per l'artista Marta Azparren, el cineasta Macià Florit i la directora artística de Fipadoc, Christine Camdessus, ha destacat la qualitat de dues pel·lícules "úniques que han marcat un punt d'inflexió, no només com a pel·lícules, sinó com a maneres de fer cinema".

El passat dissabte 23 de març, en el marc de l’Art Palma Brunch, es va estrenar el documental Find an offline shelter, una peça audiovisual sobre el procés creatiu dels artistes Gripface i Miju Lee durant la seva residència a la galeria mallorquina La Bibi. Era la primera vegada que un esdeveniment organitzat per l’associació de galeristes de Palma incloïa una projecció, que va tenir lloc a CineCiutat amb l’assistència d’un centenar de persones. I és que aquesta pel·lícula és només la darrera de les nombroses mostres de l’interès que genera el treball dels artistes per a molts de documentalistes.

Quan a finals dels anys vuitanta Wim Wenders va rebre l’encàrrec del Centre Pompidou de París per fer un short film sobre el món de la moda, la primera reacció va ser de rebuig. "Jo no hi tinc res a veure. M’interessa el món, no la moda", els va amollar. Però quan va mastegar la proposta va pensar que no calia menystenir-la tan precipitadament i que potser podia explicar la moda des d’una altra escletxa. A més a més, hi havia algú que vivia a Tòquio que feia temps que el tenia intrigat per culpa d’una jaqueta que s’havia comprat anys enrere. Quan se la posava se sentia diferent. No era tant una qüestió formal com emocional: aquella peça el feia viatjar a la seva pròpia infància com si algú hagués estat capaç d’entreteixir-hi l’essència d’un record. Estrenada el 1989, Notebook on cities and clothes és una immersió fascinant en el procés creatiu del creador japonès Yohji Yamamoto i també un diari personal de Wenders sobre la identitat. Què diuen de nosaltres les ciutats on vivim? Què diu de nosaltres la roba que portem?

Una de les produccions que més han triomfat a Netflix en les últimes setmanes és El gran cirujano del engaño (Bad surgeon. Love under the knife), una sèrie documental que denuncia les atrocitats d’un metge de prestigi internacional. Paolo Macchiarini era reconegut per la comunitat mèdica com una eminència, pioner en els trasplantaments de tràquea. El seu aval principal era el de l’Institut Karolinska de Suècia, on feia bona part de les seves intervencions. Macchiarini, però, treballava arreu del món. Una vida frenètica i nòmada que va facilitar que els seus disbarats mèdics quedessin com a simples casos aïllats i dissortats i no com la pràctica cruel d’un personatge fred, narcisista i mentider. A El gran cirujano del engaño hi ha dues trames principals: la del frau professional i la farsa personal. Una de les protagonistes del documental és la periodista Benita Alexander, que va estar a punt de casar-se amb Macchiarini, fins que va descobrir la seva manipulació i les seves permanents negligències mèdiques. Paral·lelament, podem seguir les investigacions que van dur a terme els periodistes suecs que, amb l’ajuda de metges del Karolinska, van poder demostrar que Macchiarini incomplia tots els codis ètics i protocols científics.

El curtmetratge del mallorquí Carles Bover Hijos de África ha estat nomenat candidat als premis Goya. L'Acadèmia de Cinema ha confirmat la candidatura per competir en la 38a edició dels premis Goya en la categoria de Millor Curtmetratge Documental. La gala se celebrarà el mes de febrer de 2024 i tindrà lloc a Valladolid.

Aquest mes de juliol passat es publicava la notícia que la Fiscalia demanava sis anys de presó per al responsable d’una administració de loteria de la Corunya. Aquest home assegura que l’any 2012 es va trobar un bitllet premiat amb 4,7 milions d’euros abandonat al taulell del seu establiment. També es demana la mateixa pena per al seu germà, delegat de Loterías de la província. La història que amaga aquest cas és rocambolesca i costa una mica seguir-la. Però atrapa. Juga molt hàbilment amb la dificultat per discernir entre la veritat i la mentida. I, teòricament, hauria de tenir un desenllaç llaminer: de tots els implicats, només un s’emportarà la morterada. ¿Qui és el beneficiari real d’aquest premi d’entre els més de tres-cents denunciants que asseguren que la butlleta premiada és seva?

La història darrere del pas de John Lennon i Yoko Ono pels jutjats de Manacor, que es reflecteix a Kyoko, de Marcos Cabotà i Joan Bover; les històries que s’amaguen en el dia a dia dels treballadors del cementeri de Palma a Ciutat de morts, de Miguel Eek, o la recreació dels diaris que Dorothea Bate, una de les més importants paleontòlogues de la història, va escriure durant el seu pas per les Balears a Dorothea i el myotragus, de Marta Hierro i Núria Abad, són només algunes de les històries que els documentals signats per cineastes i productores de les Illes ens han explicat en els darrers anys, tant en format curt com llarg. La diversificació de les temàtiques d’aquest format ha anat acompanyada de nombrosos reconeixements que han convertit el gènere en un pilar més que sòlid de l’audiovisual balear. Ara bé, d’on ve aquest increment en l’interès pel gènere documental?

El teatre Principal de Santanyí estrenarà aquest dissabte a les 19 h El poder de les paraules, un documental sobre l'escriptora Antònia Vicens. El projecte està coproduït per Tots Contents IB3 i té el suport de l'Ajuntament del municipi. L'entrada és gratuïta i es pot reservar a través de ticketib.com.

El MajorDocs, el festival internacional de cinema documental creatiu a Mallorca, centrarà la quarta edició en el cinema domèstic i d'arxiu. L'inici serà el pròxim 4 d'octubre fins dia 8, amb projeccions i jornades tant professionals com educatives, tot i que les entrades ja es poden adquirir a partir d'aquest dimarts. Miguel Eek, director artístic del festival i documentalista, ha afirmat: "Enguany ens centram en materials que, en un primer moment, no tenien una intenció artística, però que han acabat formant part del cinema documental contemporani".

“De vegades cal tancar la porta a una història dolorosa per poder viure amb plenitud. I això no vol dir que no recordis. Jo no oblidaré què va passar i la injustícia que va posar fi a la vida de Salvador Puig Antich”. Parla Margalida Bover, la mallorquina que va ser companya sentimental de l’anarquista, el darrer assassinat amb garrot vil de la repressió franquista. Això va ocórrer quan ella tenia 21 anys i la il·lusió de passar una vida amb ell. El documental Margalida, òpera prima de Francesca Mas i Constança Amengual, recull el fil de memòria de Bover, que viu “en pau” al Llevant de l’illa i explica la seva història, la d’una víctima de la repressió. El film va estrenar-se dimecres a l’Atlàntida Film Fest, amb la Sala Rívoli gairebé plena; fins dia 2 d’agost es podrà veure a Filmin, i dia 17 de setembre se’n farà una altra estrena al Teatre de Manacor.

Més enllà de les llums enlluernadores de Times Square i del món glamurós que va vendre Carrie Bradshaw, Nova York és una ciutat plena de personatges peculiars, escombraries apilades a les voreres i rates passejant pel metro. És la part de la ciutat que els turistes passen per alt i que no surt a les guies de viatge però que fascina John Wilson, el documentalista que enregistra cada petit detall de la seva vida i de la vida de Nova York. El resultat dels milers d’hores que grava és How to with John Wilson, la sèrie documental que va ser una de les sorpreses del 2020 –i la millor de l’any segons els experts de l’ARA– i que aquest dissabte estrena segona temporada. 

Aquest divendres comença la programació oficial del Menorca Doc Fest, després de dues setmanes d'activitats prèvies relacionades amb la fotografia i el cinema documental, eixos d'aquesta trobada. A la gala inaugural de dia 29 d'octubre (20 h) serà protagonista la projecció de la pel·lícula autobiogràfica del pintor menorquí Matías Quetglas. El títol és Mientras vivas, brilla, i la va dirigir el mateix pintor després de patir un ensurt de salut. L’endemà, dissabte 30 d'octubre, hi haurà una projecció doble de la pel·lícula Pedra Pàtria de Macià Florit, premiada a Cadis i a Palma recentment. Les entrades estan pràcticament exhaurides. Aquestes dues projeccions seran al Teatre del Born de Ciutadella. 

El temps que passa, la introspecció, els llaços familiars que es descomponen i es componen, la migració, la mirada distant sobre la violència a través de les imatges. Aquests, i més, són alguns dels eixos sobre els quals posen la mirada les pel·lícules documentals d’autor que s’han pogut veure aquesta setmana a Palma en el marc del festival Majordocs, que compleix la tercera edició. Així, Ciutat s’ha convertit en el punt de trobada de cineastes que treballen des d’una perspectiva més intimista, sovint abstracta i reflexiva. En la secció oficial, hi competien els títols de vuit cineastes, i l’ARA Balears ha pogut parlar amb alguns d’ells.